El Blog de Reserva és un espai de difusió del fons, les novetats bibliogràfiques, els recursos i serveis de la Biblioteca de Reserva de la UB. Aquest bloc vol també difondre notícies relacionades amb el llibre antic en un sentit ampli: des del llibre manuscrit, passant pels incunables al llibre imprès i tot el què envolta el llibre com objecte material: antics posseïdors, ex-libris, marques d’impressors, etc. així com promoure les activitats i projectes d’altres biblioteques patrimonials.
Novetats bibliogràfiques de la Biblioteca de Reserva del mes d’abril:
 Griffante, Caterina. Le edizione veneziane del Seicento: censimento. Volume II, M-Z e indici. Editrice Bibliografica, 2006. |
 Tavoni, Maria Gioia. Circumnavigare il testo: gli indici in età moderna. Liguori, 2009. |
Recentment la base de dades Edit16 ha incorporat imatges proporcionades per la Biblioteca de Reserva procedents de dos dels seus exemplars. Es tracta de la rara edició Nuouo legendario della vita, e fatti di N. S. Giesu Christo e di tutti i Santi d’Alonso de Villegas, impresa a Gènova el 1595, i ja comentada en aquest mateix bloc, i de la breu obra de Giovanni Pico Della Mirandola Espositione devotissima del signore Giouanni Pico della Mirandola sopra il pater nostro, d’impressor desconegut i feta a Venècia el 1539.
Edit16 (Censimento nazionale delle edizioni italiane del XVI secolo), eina imprescindible i ben coneguda per investigadors i bibliotecaris, és un projecte liderat per l’ICCU (Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle biblioteche italiane e per le informazioni bibliografiche) que té com a objectiu la descripció de la producció impresa italiana del segle XVI, així com la identificació dels exemplars a nivell estatal. En aquest cas, però, l’única còpia localitzada de Villegas és la custodiada per la Biblioteca de Reserva, mentre que la inclusió d’imatges de l’Espositione, que es troba també a la Bibliothèque Nationale de France, es deu a la col·laboració iniciada arran de la catalogació del Nuouo legendario entre les institucions catalana i italiana.
Com ja hem anat informant en notícies anteriors, a la Biblioteca de Reserva estem duent a terme la catalogació del fons dels segles XVIII i XIX que no disposa de cap fitxa manual i així com la catalogació retrosprectiva d’obres fins ara només consultables en fitxes manuals o en inventaris.
Hem cregut que seria d’utlitat pels nostres usuaris poder consultar els registres que es van incorporant al catàleg. Ens referim a noves edicions catalogades, però no a exemplars incorporats en registres ja existents. Per això hem creat una eina que permeti fer aquesta cerca.
Així doncs, podeu consultar quins llibres del fons de la Biblioteca de Reserva s’han catalogat en el darrer mes de diverses maneres: hi podeu accedir des de la pestanya “llibres del fons de reserva catalogats en el darrer mes” que hi ha a la barra dreta del bloc així com a la pàgina principal de la Biblioteca de Reserva, i també us podeu subscriure a aquestes novetats via RSS.
Esperem que aquesta eina us sigui d’utilitat.
La Biblioteca de Reserva ha catalogat recentment una edició amb tota probabilitat desconeguda de l’Alivio de caminantes de Joan Timoneda. L’exemplar, que no constava a cap dels fitxers manuals de la col·lecció, es trobava entre un conjunt d’impresos desmembrats, donats l’escàs nombre de pàgines, la falta d’enquadernació i l’absència de portada.
Després de veure que es tractava d’una edición de l’Alivio, es va procedir a la seva identificació a diversos repertoris impresos i en línia, en especial al recent Iberian books. Va ser molt útil, igualment, la consulta del Diccionario filológico de la literatura española : siglo XVI, sota la direcció de Pablo Jauralde.
Malgrat que la cerca va ser infructuosa, es va poder comprovar l’escassedat de còpies supervivents d’aquesta obra a les biblioteques, així com la fortuna que va assolir, atès que les ciutats en què va ser impresa, entre el 1563 i el 1603, es troben escampades per tota la península, i que va sortir també dels tallers d’Antonius Tilenius, a Anvers, el 1577.
Segons Juan Montero, professor de la Universidad de Sevilla, que va prestar amablement el seu ajut per a la identificació de l’exemplar, ens trobaríem davant d’una edició impresa després del 1574 en l’àrea castellana o flamenca. Es tracta, però, d’hipòtesis, basades en la presència de contes extrets de la Floresta de Santa Cruz, publicada per primer cop el 1574, que no figuren a les edicions conegudes de l’Alivio, i a la composició de les diverses parts a l’interior de cada una d’aquestes edicions.
A l’expositor virtual de la Biblioteca de Reserva es pot visitar la mostra “Llibre d’oficis del segle XVI”. La mostra gira entorn de l’obra de Hartman Schoppe. De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus, humani ingenii sagacitate atque industria iam inde ab exordio nascentis mundi vsque ad nostram aetatem adinuentis, iuculentus atque succinctus liber. Francofurti ad Moenum : apud Georgium coruinum : impensis Sigismundi Caroli Feyerabent,1574.
Es tracta de la segona edició en llatí, impresa l’any 1574, d’un recull il·lustrat dels principals oficis, professions i ocupacions presents en les ciutats burgeses del centre d’Europa en el segle XVI. La cura i la fidelitat amb que estan representats els artesans mentre treballen en els seus tallers, envoltats de les seves eines, fan que els seus gravats constitueixin un testimoni extraordinàriament valuós per a la historia de la vida diària, social i econòmica d’aquesta època alhora que ens permet fer una ullada privilegiada a l’ús de la tecnologia aplicada al treball al llarg del segle XVI.
El proper 25 d’abril tindrà lloc a l’ENSSIB de Lió la conferència impartida per Ludovica Braida “Publier les manuels épiscolaires au XVIe siècle : auteurs, imprimeurs, “correttori” et censeurs“
Aquest acte està enmarcat dins del seminari “Qui ecrit? Regards croises sur le livre” organitzat per l’ENSSIB i l’École Nationale des chartes i dirigit per Martine Furno i Raphaele Mouren.
Del 29 de març al 15 de juliol es pot visitar al MNAC l’exposició “Catalunya 1400. El Gòtic Internacional”, una mostra sobre un dels períodes més creatius de l’art català, que coincideix amb l’etapa de l’art europeu coneguda com el “gòtic internacional”.
La mostra reuneix grans obres mestres com ara les quatre taules amb escenes narratives del Retaule de Sant Jordi de Bernat Martorell, actualment al Louvre, i altres retaules complets de Lluís Borrassà, Joan Mates, el mateix Martorell o Jaume Ferrer. També es poden apreciar obres d’orfebreria, brodats i miniatures. La Biblioteca de Reserva havia d’aportar a aquesta exposició el manuscrit 760 del seu fons, però al final es va desestimar per causes d’organització i gestió de l’exposició.
Amb aquesta exposició culmina un important cicle de recerca del MNAC, que en els darrers anys s’ha concretat en altres projectes ja materialitzats, especialment la remodelació de l’exposició permanent d’art gòtic (maig 2010) i la publicació del llibre El Gòtic a les col·leccions del MNAC (2011). La nova perspectiva sobre el període de l’anomenat gòtic internacional que aporta l’exposició Catalunya 1400 constitueix, entre altres, un prolongament d’aquesta línia d’investigació i reinterpretació d’un dels moments més creatius de l’art català.
