Amb l’objectiu de difondre aquesta interessant iniciativa i de fer més visibles des de l’OPAC les informacions relatives a les còpies incunables del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, s’ha decidit incloure el link a MEI als registres bibliogràfics de les edicions del quatre-cents.

Tot i que l’OPAC compta ja amb un camp públic en què es visualitzen les dades específiques d’exemplar, com ara l’enquadernació, l’estat físic, les marques de propietat etc., MEI permet detallar i ordenar aquesta mena d’informacions de forma estratigràfica, des del testimoni més antic fins al més modern. La indicació del lloc a què les diverses marques es poden adscriure, la classificació de l’antic posseïdor com a entitat o individu, religiós o laic etc., o bé la versatilitat de la cerca són algunes de les característiques i funcions del projecte.

Al llarg de l’explicació, els visitants tindran la possibilitat de veure de ben a prop les edicions exposades recentment a les vitrines, així com les que es van presentar únicament a la vitrina 4 de la mostra virtual.

Els interessats en aquestes visites podeu escriure un correu a bib.reserva@ub.edu. Organitzarem els grups en funció de les peticions i us informarem via e-mail.

La part pràctica es durà a terme amb alguns manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, que també figurarà a la sessió inaugural, amb la participació de la responsable de la Biblioteca de Reserva, Neus Verger, i a la taula rodona on hi participarà el cap del taller de restauració del CRAI, Domènec Palau.

Aquesta jornada està reconeguda per l’ICE com a curs de formació del professorat i està oberta no només als estudiants dels màsters i al professorat, sinó també als estudiants interessats en els estudis sobre el patrimoni bibliogràfic, el món medieval i a aquells que treballen amb tècniques de la imatge (Belles Arts, etc.). Les sessions es faran a l’aula 111 de l’edifici històric de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Entre els serveis que ofereix el CRAI Biblioteca de Reserva hi ha la possibilitat de realitzar-hi classes amb documentació pròpia de la biblioteca.

Avui han dut a terme unes pràctiques els alumnes de Paleografia i Diplomàtica de la facultat d’Història de la Universitat de Barcelona, que han treballat amb manuscrits i pergamins representatius del fons.

Per tal de poder treballar amb el material, s’han organitzat al llarg del dia 9 sessions d’una hora.

Us anunciem que al CRAI Biblioteca de Reserva hem creat un perfil al facebook.

Aquesta nova eina vol convertir-se en un espai de comunicació i difusió del nostre fons, les novetats, els recursos, els serveis i les activitats que hi realitzem, així com de notícies sobre el món del llibre antic i els fons patrimonials.

Serà un nou canal en la mateixa línia que aquest blog, que continuarà actiu, oferint-vos les notícies relacionades amb el CRAI Biblioteca de Reserva, que també podreu consultar al perfil del facebook.

Us convidem a seguir-nos!

L’exposició “La impremta Plantin-Moretus al CRAI Biblioteca de Reserva” ha estat prorrogada fins el divendres 26 d’abril. La mostra es pot visitar una setmana més a les vitrines de l’interior del CRAI Biblioteca de Lletres així com a la mostra virtual.

Així mateix, es duran a terme dues noves visites guiades, el punt de trobada de les quals serà la sala de consulta del CRAI Biblioteca de Reserva.

Aquestes visites  inclouen també la presentació addicional de diverses edicions que es poden veure únicament a la vitrina 4 de la mostra virtual.

Visites guiades:

• dimecres 24 a les 17.30 h.
• divendres 26 a les 11 h.

La Universitat de Barcelona us ofereix l’oportunitat de visitar el seu edifici més emblemàtic: l’Edifici Històric, ubicat a la plaça de la Universitat.

Com a part del recorregut pels espais de més interès d’aquest edifici, es visita el CRAI Biblioteca de Reserva, on es mostra una selecció dels seus tresors. Així mateix, podreu gaudir, acompanyats per un guia expert, d’un itinerari que inclou espais com el vestíbul principal, l’Escala d’Honor, el Paranimf, els claustres, etc., per tal de conèixer els aspectes històrics, arquitectònics i artístics.

Les visites, que tenen una durada aproximada d’una hora, s’organitzen per a grups de trenta persones com a màxim, que ho han de sol·licitar prèviament al telèfon 934 039 057 o per correu electrònic a activitatsinstitucionals@ub.edu

Podeu consultar les dates de les visites en el següent enllaç.

Del 26 al 28 de juny tindrà lloc a l’Auditori del Ministeri de Cultura (Madrid) el X Congreso Nacional de la Historia del Papel en España organitzat per l’Asociación Hispánica de historiadores del papel.

El congrés està dirigit a paperaires, arxivers, bibliotecaris, conservadors i restauradors, així com als interessants en la història del paper, i s’estructurarà en els següents grups de treball:

• Tècniques de fabricació del paper. Investigació
• Paper per a usos especials
• Paper hispano-àrab
• Presència del paper espanyol a Hispanoamèrica
• Comerç paperer. Legislació
• Filigranes
• Història del paper. Sociologia
• Arqueologia industrial
• Terminologia
• Tintes. Tècniques d’impressió
• Conservació i restauració

Els propers dies 12 i 18 d’abril a les 18 h. tindrà lloc al CRAI Biblioteca de Reserva una de les visites de l’itinerari literari “Barcelona lectora” organitzat pel CCCB i Biblioteques de Barcelona, en concret el que porta per títol “Les revolucions del llibre” al qual us podeu inscriure a través del següent enllaç.

Els participants podran veure una quinzena de documents custodiats pel CRAI Biblioteca de Reserva que inclouen manuscrits, amb exemples de lletra carolina, lletra gòtica textual i lletra humanística, així com incunables i alguns dels primers llibres impresos.

Aquest itinerari estarà guiat per Albert Soler Llopart, Professor del Departament de filologia catalana de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, i tal i com s’explica en el seu programa:

“Les revolucions del llibre, la tercera sessió de Barcelona lectora, aborda el procés de la lectura a partir dels canvis en l’estructura i forma dels textos al llarg del temps.

A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona veiem com la consolidació dels grans centres universitaris al segle XIII exigiren gestionar un creixent volum d’informació escrita i com d’aquesta necessitat van sorgir recursos visuals que modificaven l’organització del text: puntuació, títols, notes marginals, divisions i subdivisions del text, índexs de capítols, de matèries, esquemes o sumaris que trenquen amb la linealitat i possibiliten la fragmentació i jerarquització del text. Fins al segle XX, amb el naixement d’Internet, no tornarem a veure una revolució similar a l’anterior. I és que, a més, l’estructura del llibre universitari del segle XIII -amb els enllaços entre diferents parts dels textos i les referències a altres obres– és, de fet, un antecedent llunyà de l’hipertext”