Enviaments etiquetats 'S. XVI'

Finalitzada la catalogació dels llibres del segle XVI del CRAI Biblioteca de Reserva


This slideshow requires JavaScript.

Després de la catalogació de les edicions del XVI presents en l’antic catàleg en fitxes, anomenat popularment “cedulari”, que es va finalitzar el febrer del 2012, quedava per descriure la segona fase dels impresos d’aquest segle del fitxer format per fotografies de portades. La finalització d’aquesta tasca, consistent en la catalogació de 350 còpies, ens permet, finalment, posar a l’abast del públic aquesta important col·lecció i poder-la valorar adequadament.

La xifra total d’edicions del cinc-cents puja a 11.077, de les quals 1.201 corresponen a postincunables (llibres impresos entre el 1501 i el 1520), i la d’exemplars a 16.850. Segons les dades amb què actualment comptem, el CRAI Biblioteca de Reserva és la biblioteca de l’Estat que custodia més edicions i còpies d’aquest segle.

Segons l’àrea geogràfica, una primera anàlisi mostra la preponderància de la impremta francesa, amb 3.950 edicions, i italiana, amb 3.289 edicions, mentre que l’espanyola en suma 1.608 i la catalana 476.

Continuant amb la impremta europea, segueixen l’alemanya, amb 589 edicions, la suïssa, amb 495, i la belga, amb 439. Altres països també hi són presents, encara que amb proporcions molt més reduïdes. És el cas dels Països Baixos, Polònia, Àustria i Anglaterra.

Quant a les ciutats, és protagonista absoluta Lió, amb 2.322 edicions, seguida de Venècia, amb 1.882. 1.486 edicions converteixen París en el tercer centre dominant a la col·lecció. La resta es reparteix entre Basilea (449), Anvers (398), Colònia (365), una multitud de ciutats italianes, i altres ciutats europees com ara Frankfurt, Lovaina, Estrasburg, Ginebra, Tolosa, Rouen, Augsburg, Leiden, Nuremberg, Leipzig, Amsterdam i Londres.

Menció a part mereix, en la impremta peninsular, la portuguesa, amb 63 edicions, 40 de les quals lisboetes.

A l’Estat destaquen Salamanca, 364 edicions, Alcalá de Henares, 243, València, 207, Madrid, 180, i Saragossa, 176. En l’àmbit català la preeminència de Barcelona és aclaparadora, amb 430 edicions respecte a les 23 de Tarragona i a les 16 de Lleida.

Malgrat que actualment és impossible oferir xifres fiables sobre la composició per matèries del fons del XVI, resulta clar el predomini del llibre de temàtica religiosa (teologia, sermons, controvèrsies religioses, comentaris a la Bíblia, meditacions, etc.) i jurídica. Pel que fa a la resta de disciplines, el catàleg ofereix xifres generoses per a llibres de filologia, filosofia, història i ciència. A tall d’exemple, hi figuren 167 gramàtiques, 185 diccionaris,  534 llibres d’història, 113 edicions d’astronomia i 110 de física. Són escasses, en canvi, les obres literàries, mentre que de bíblies se’n conserven 151.

Les llengües també caracteritzen la col·lecció del cinc-cents. No sorprenen les 8.949 edicions en llatí ni les 1.170 en castellà. L’italià és el tercer idioma present en el catàleg, amb 693 edicions, seguit pel grec (79), el català (74), el francès (71) i l’hebreu (26).

Una altra de les variants importants per valorar el fons és el format dels llibres. Resulta interessant constatar el predomini dels llibres de tamany petit, els en vuitè, amb 3.998 edicions, a què segueixen els en foli, amb 3.709, i els en quart, amb 2.834. Altres formats de mida petita, com ara els en dotzè i en setzè són, respecte als ja mencionats, minoritaris.

Si volguéssim resumir en algunes línies una col·lecció tan rica no podríem deixar de citar, com a llibres científics, l’Astronomicum Caesareum, de Pere Apià (Ingolstadt, 1540), i l’herbari De historia stirpium commentarii insignes, de Leonhart Fuchs (Basilea, 1542), ambdós amb gravats xilogràfics acolorits a mà. Entre els llibres de medicina comptem amb la primera i la segona edició de l’obra cabdal d’anatomia De humani corporis fabrica libri septem, d’Andreas Vesalius (Basilea, 1543 i 1555). La còpia de l’edició prínceps de I quattro libri dell’architettura, d’Andrea Palladio (Venècia, 1570), té la particularitat de contenir l’ex-libris i algunes postil·les de l’arquitecte espanyol Juan de Herrera.

La col·lecció compta amb dues bíblies fonamentals: les políglotes d’Anvers, impresa per Christophe Plantin, a cura de Benito Arias Montano (Anvers, 1571-1573), i d’Alcalá de Henares, impresa per iniciativa del cardenal Cisneros entre el 1514 i el 1520.

Entre els llibres religiosos destaquen igualment dues rares i belles edicions: un Martirologi dominicà sortit del taller sevillà d’Antonio Alvarez el 1550, amb magnífics gravats xilogràfics,  i un Llibre d’hores imprès sobre vitel·la per Thielman Kerver a París el 1503, mancat malhauradament de diversos fulls. A la col·lecció també es troba la primera edició de l’obra Evangelicae historiae imagines (Anvers, 1593), del jesuïta mallorquí Jeroni Nadal, profusament il·lustrada amb estampes de gravadors flamencs segons dibuixos majoritàriament de Bernardino Passeri.

Si haguéssim de citar alguna de les nombroses edicions dels clàssics grecs i llatins parlaríem de les Obres d’Aristòtil, en grec, a cura d’Erasme (Basilea, 1531), l’Odissea d’Homer, traduïda al llatí, en una preuada edició en setzè (Ginebra, 1567), l’edició en vuitè d’Aldo Manuzio dels Poemes d’Horaci (Venècia, 1509), i, del mateix impressor i any, la primera edició de les Moralia de Plutarc, ambdós en llatí. De Plató es conserva la rara edició del Timeu en la traducció llatina de Marsilio Ficino, impresa a València per Joan Mei el 1547, i destaquem, de les diverses Opera de Virgili il·lustrades, la impresa a Lió el 1517 per Jacques Sacon. Citarem igualment un dels pocs exemplars supervivents de l’edició en castellà de les epístoles Ad familiares de Ciceró impreses a Barcelona per Jaume Cendrat el 1592.

El Segle d’Or espanyol hi és present en un dels pocs exemplars de La Celestina impresos a Alcalá de Henares per Juan Íñiguez de Lequerica el 1575, la rara edició de Barcelona del Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán, impresa el 1599, i una edició desconeguda de l’obra de Joan Timoneda Alivio de caminantes.

El poeta Ausiàs Marc, amb l’edició en vuitè de Claudi Bornat del 1560 de les seves Obres, i el cronista Ramon Muntaner, amb la segona edició de la Crònica (Barcelona : Jaume Cortey, 1562) també formen part de la col·lecció, com la primera edició del Blanquerna de Ramon Llull, impresa a València per Joan Jofré el 1521 i les Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, de Jaume Ferrer de Blanes (Barcelona, 1545).

Pel que fa als clàssics moderns italians, hi trobem la primera edició de la Commedia de Dante amb format en vuitè, impresa per Aldo Manuzio el 1502, entre altres textos del poeta, i diverses edicions d’obres de Petrarca i de Boccaccio. També destaca una rara edició de l’Orlando furioso d’Ariosto (Venècia, 1544).

Enriqueix la col·lecció el fons d’obres geogràfiques i històriques. S’hi troben diverses edicions de la Geografia de Ptolemeu, una de les quals a cura de Miquel Servet (Lió, 1535), el tercer volum de Delle navigationi et viaggi, de Giovanni Battista Ramusio (Venècia, 1556), el monumental atles de vistes de ciutats Civitates orbis terrarum, de Georg Braun (Colònia, 1588), la descripció d’Olaus Magnus dels països del nord d’Europa, en la primera edició de la Historia de gentibus septentrionalibus (Roma, 1555) i la descripció de Fernao Lopes de Castanheda de les colònies portugueses a Àsia Historia dell’Indie orientali (Venècia, 1578).

Com a mostra de rares edicions de filologia de presència molt escassa a les biblioteques europees i absents de les espanyoles, podem citar la gramàtica grega i llatina escrita per Aldo el Vell impresa a París cap al 1512, i el recull d’opuscles de gramàtica grega de Constantino Lascaris imprès a Ferrara el 1510.

El grup d’obres jurídiques és, com dèiem, molt nombrós. S’hi troben diverses edicions legislatives locals i nacionals, en especial catalanes, així com del Corpus Iuris Canonici i del Corpus Iuris Civilis, de què destaquem l’edició de Florència del 1553 del Digest.

La llista d’edicions importants impreses al llarg del segle XVI conservades al CRAI Biblioteca de Reserva no s’esgota en aquestes línies. Per aquest motiu, tenim la intenció de continuar aprofundint en el coneixement d’aquesta important col·lecció, i de difondre-la en forma d’exposicions, reals i virtuals, i de publicacions que en detallin i estudiïn el contingut.

Finalitzada la catalogació de la part dels impresos del segle XVI descrita en els “cedularis”, un dels dos catàlegs manuals existents a la Biblioteca de Reserva

Recentment s’ha finalitzat la catalogació retrospectiva de les obres impreses durant el segle XVI recollides en el catàleg manual anomenat tradicionalment “cedulari”. Al llarg d’aquesta segona etapa (la primera es va concloure l’any 2000) s’han catalogat aproximadament 750 edicions, corresponents a 900 volums.

Les obres catalogades procedeixen de la impremta europea, donat que els impresos catalans i espanyols ja s’havien catalogat en una fase anterior.

Així i tot, encara s’ha identificat una edició més, impresa l’any 1595 a Medina del Campo per Santiago Cano. Es tracta de l’obra de Jerónimo Román y Zamora, Historia de los dos religiosos infantes de Portugal.

Alguns dels impresos destaquen per les seves il·lustracions. És el cas de l’exemplar de l’edició llatina de 1574 del conegut recull il·lustrat d’oficis existents a l’Europa del segle XVI, imprès a Frankfurt per Sigmund Feyerabend, amb la participació de Jost Amman, dibuixant i gravador, i textos de Hartmann Schopper: De omnibus illiberalibus siue mechanicis artibus. En aquesta obra, tots els oficis relacionats amb la producció del llibre i la seva il·lustració es troben plenament representats: adumbrator, sculptor, fusor literarius, typographus, chartarius, concinnator librorum, illuminator imaginum, membranarius.

S’han descrit alguns exemplars ben rars, de vegades únics, que no s’han trobat a cap dels repertoris i catàlegs consultats, com per exemple el Nuouo legendario della vita, e fatti di N. S. Giesu Christo e di tutti i Santi d’Alonso de Villegas, imprès a Gènova el 1595. En no trobar l’edició a l’Edit16, el cens italià del cinc-cents, els hem fet arribar la notícia d’aquest imprès, que en aquests moment ja es pot consultar a la seva base de dades, on figura la nostra biblioteca com a única localització.

Entre els ex-libris identificats figuren personatges rellevants com Joan Salon, astrònom valencià, amb una escollida col·lecció de llibres procedents de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, i el gramàtic Pere Torre, amb una nodrida biblioteca en què prevalen edicions dels clàssics llatins.

D’altra banda, la catalogació d’aquestes edicions ha permès enriquir la base de dades Marques d’impressors amb nombrosos registres de tipògrafs europeus del cinc-cents. Cal dir que les entrades corresponents a impressors d’aquest segle representen gairebé un terç del total de la base.

Igualment, hem pogut descobrir enquadernacions especialment boniques en una col·lecció com la de Reserva, en la qual predominen les senzilles de pergamí. És el cas de la còpia amb signatura 07 B-3/1/2 de les obres d’Orígenes impreses a París per Guillaume Chaudière entre els anys 1572 i 1574, relligada en pell amb gofrats i restes de tanques metàl·liques, amb el títol manuscrit al tall de davant.

Es tracta d’un pas endavant cap a l’objectiu, per part de Reserva, de posar a l’abast del públic investigador la seva col·lecció del cinc-cents. Queden per catalogar prop de tres-cents volums d’aquest segle presents en un fitxer format per fotografies de portades i realitzat a mitjan anys vuitanta. Es calcula que un cop enllestit aquest catàleg, el fons del segle XVI arribarà a prop d’onze mil cinc-centes edicions corresponents a uns catorze mil volums. Són xifres que ens permeten valorar la col·lecció de Reserva com a una de les més importants de l’Estat.

Elsevier digitalitza els seus primers llibres impresos

El grup editorial Elsevier, actualment un dels líders en edició tècnica en el camp de les ciències de la salut, té el seu orígen a finals del segle XVI.  L’officina Elzeviriana o casa dels Elzevir va ser fundada el 1580 a Leiden per Lowys Elzevir per donar servei a la primera universitat holandesa establerta el 1575 en aquella mateixa ciutat. Aquesta impremta va ser succeïda per sis generacions de la família Elzivier que es van dedicar principalment a imprimir les tesis sortides de la universitat i a reimprimir els textos clàssics, i es calcula que van publicar entre 2000 i 3000 títols.

El darrer membre de la família originària Elzevir que va succeïr el negoci va morir l’any 1712. L’any 1880 es va fundar la moderna editorial  Elsevier que va agafar el nom de l’original casa Elzevir fundada el 1580.

Recentment el grup editoral Elsevier ha dut a terme un projecte de digitalització del fons  dels llibres impresos per l’officina Elzeviriana  entre els segles XVI i XVIII que es conserven a la seva seu d’Amsterdam. El projecte, que té per títol “The Elsevier Heritage Collection Catalogue” és un catàleg viu on s’aniran incorporant les noves digitalitzacions que es vagin realitzant.

La col·lecció digital neix amb  més de 2000 títols dels quals 1100 pertanyen a impresos o publicacions de la firma Elzevier, mentre que els altres són llibres de gran utilitat per a dur a terme comparacions entre ítems similars.

El catàleg inclou informació bibliogràfica així com altra informació que permet la comparació d’ítems i imatges en alta definició tant del corpus del llibre com d’elements externs com les enquadernacions.

La Bibliotecade Reserva de la Universitat de Barcelona custodia aproximadament uns 50 llibres del segle XVII sortits de les diferents impremtes d’aquesta família d’impressors.

Catàleg de llibres ibèrics

Entre les novetats bibliogràfiques adquirides per la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona el mes d’agost, volem destacar l’ Iberian books : books published in Spanish or Portuguese or on the Iberian Peninsula before 1601.

Aquest catàleg, fruit de l’Iberian Book Project, realitzat al Centre for the History of the Media de la Universitat de Dublín, ofereix títols abreujats d’uns 20.000 llibres impresos a Espanya, Portugal i Mèxic, o impresos a qualsevol altre país en castellà o portuguès entre 1472 i 1600. També hi podem trobar un assaig introductori sobre la publicació a la Península Ibèrica a principis del Segle d’Or.

L’Iberian Book Project forma part de l’Universal Short Title Catalogue Project, promogut per la Universitat de St. Andrews d’Escòcia, que pretén reunir els diferents projectes bibliogràfics nacionals de llibre antic per  formar una sola interfície de cerca de tots els llibres publicats a Europa des de la invenció de la impremta fins el 1600.

El Museum Plantin Moretus d’Anvers

La impremta de Christophe Plantin va ser una de les més importants de Flandes de la segona meitat de segle XVI i fou testimoni de l’humanisme efervescent d’aquells temps. Després de la mort de Christophe Plantin l’any 1589, la impremta va passar a mans del seu gendre Jan Moreuts i continuà activa fins el 1876, quan Edward Moretus va vendre la impremta a la ciutat d’Anvers, que a l’any següent va transformar en museu.

Gran part de la importància del Museu Plantin Moretus rau en les sales dedicades a la invenció i la propagació de la tipografia. Així mateix aquest museu ens mostra com era la vida i el treball diari en una impremta europea del segle XVI.

Aquest museu, situat en un edifici de gran vàlua arquitectònica, posseeix una excepcional col·lecció de material tipogràfic, inclou dues de les premses més antigues del món i un joc complet de punxons i matrius, els llibres de comptes de la impremta, així com la correspondència amb un gran nombre d’humanistes que ens aporten un valor testimonial de la tradició cultural.

L’any 2005 aquest museu va esdevenir Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

El fons de la Biblioteca de Reserva s’enriqueix amb nous llibres procedents de la Unitat d’Història de la Farmàcia, Legislació i Gestió farmacèutiques

La Biblioteca de Reserva ha finalitzat la catalogació de 82 obres dels segles XVI, XVII i XVIII  procedents de la Unitat d’Història de la Farmàcia, Legislació i Gestió farmacèutiques de la UB. Entre elles es troben tractats  de farmacologia, medicina, botanica mèdica, ciències naturals  i també textos més concrets sobre la febre, els primers auxilis, els balnearis o l’ús terapèutic de la quina. Predominen les farmacopees, impreses al llarg dels segles XVII i XVIII en diversos països europeus, principalment Alemanya, Espanya, França Itàlia i Suïssa.

Bona part d’aquestes obres estan il·lustrades amb calcografies i xilografies, com per exemple els diversos tractats de botànica mèdica.

Us mostrem alguns del títols catalogats, a tall d’exemple:

Clusius, Carolus. Caroli Clusi Atrebatis … Rariorum plantarum historia. Antuerpiae : ex Officina Plantiniana apud Ioannem Moretum, 1601.

Primera edició de les obres completes de Carolus Clusius, botànic de gran prestigi, il·lustrada amb més d’un miler de xilografies, gravades per Gerard van Kampen a partir de dibuixos del  propi Clusius i de Pieter  van der Borcht.

Scilla, Agostino. De corporibus marinis lapidescentibus quae defossa reperiuntur. Editio altera emendatior. Romae : sumptibus Venantii Monaldini … : ex typographia linguarum orientalium Angeli Rotilii et Philippi Bachelli …, 1752.

Scilla va ser el primer naturalista que demostrà experimentalment que els fòssils havien estat en el passat essers vivents. Tercera edició de la traducció al llatí de l’obra publicada originalment en italià el 1670, amb les mateixes 30  làmines de l’edició italiana.

Fuente Piérola, Jerónimo de la. Tyrocinio pharmacopeo methodo medico y chimico. Segunda impresion enmendada muchos yerros que tenia la primera. En Alcala : en la Imprenta de Francisco Garcia Fernandez …. a costa de Doña Maria del Ribero …, 1673.

Edició rara de l’obra de Fuente Pierola, una de les figures més representatives de la farmàcia espanyola en el segle XVII. No es troba repertoriada en el Catálogo de Patrimonio Bibliográfico Español.

Pharmacopoea Hispana. Matriti : ex Typographia Ibarriana, 1794.

L’edició princeps de la Farmacopea Hispana impresa en el taller dels Ibarra, amb un esplèndid frontispici calcogràfic dibuixat per Luis Paret i gravat per Blai Ametller

Alguns d’aquests llibres havien pertangut originalment a diverses personalitats del món mèdic i farmacèutic així com a institucions com el Col·legi de Sant Victorià de Barcelona. Les marques de propietat que hi hem trobat han passat a enriquir la base de dades d’Antics Posseïdors de la Biblioteca de Reserva. Per tal de recuperar el conjunt d’aquestes obres al catàleg cal posar dins el camp “Paraula clau” el nom de la “Unitat d’Història de la Farmàcia, Legislació i Gestió farmacèutiques”.




Bloc de Reserva

Calendari

abril 2014
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« mar    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930  

Entra la teva adreça de correu electrònic per subscriure’t al blog i rebre notificacions dels posts per correu electrònic.

(function(i,s,o,g,r,a,m){i['GoogleAnalyticsObject']=r;i[r]=i[r]||function(){ (i[r].q=i[r].q||[]).push(arguments)},i[r].l=1*new Date();a=s.createElement(o), m=s.getElementsByTagName(o)[0];a.async=1;a.src=g;m.parentNode.insertBefore(a,m) })(window,document,'script','//www.google-analytics.com/analytics.js','ga'); ga('create', 'UA-41189260-1', 'ub.edu'); ga('send', 'pageview');

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 225 other followers

%d bloggers like this: