Els llocs d’impremta falsos, inventats o suposats

En el món del llibre antic, sovint trobem llibres amb un lloc d’impremta fals, inventat o suposat. El recurs d’utilitzar falsos llocs d’impremta i falsos noms d’impressors té una raó de ser en les restriccions de la llibertat d’estampa, raó també que va provocar l’ús de la tipografia falsa així com l’ús d’anònims i pseudònims. Trobem casos d’aquestes pràctiques principalment en obres de controvèrsia religiosa, en llibres de política i de literatura llicenciosa.

Marino Parenti, realitza un exhaustiu estudi de llocs falsos, inventats o suposats en obres d’autors i traductors italians a la seva obra:

Parenti, M. Dizionario dei luoghi di stampa falsi, inventati o supposti. Firenze: Le lettere, 1996.

Aquesta obra ha estat recentment adquirida per la Biblioteca de Reserva i es troba amb la signatura P-4/3/13

Aquesta entrada s'ha publicat en Impresos, Publicacions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els llocs d’impremta falsos, inventats o suposats

  1. puigmalet ha dit:

    Sort dels diccionaris, que ens il·luminen i destapen les falsedats! Deu ser fantàstic. Aviam si algú agafa la idea per als llibres catalans…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s