Els llocs d’impremta falsos, inventats o suposats

En el món del llibre antic, sovint trobem llibres amb un lloc d’impremta fals, inventat o suposat. El recurs d’utilitzar falsos llocs d’impremta i falsos noms d’impressors té una raó de ser en les restriccions de la llibertat d’estampa, raó també que va provocar l’ús de la tipografia falsa així com l’ús d’anònims i pseudònims. Trobem casos d’aquestes pràctiques principalment en obres de controvèrsia religiosa, en llibres de política i de literatura llicenciosa.

Marino Parenti, realitza un exhaustiu estudi de llocs falsos, inventats o suposats en obres d’autors i traductors italians a la seva obra:

Parenti, M. Dizionario dei luoghi di stampa falsi, inventati o supposti. Firenze: Le lettere, 1996.

Aquesta obra ha estat recentment adquirida per la Biblioteca de Reserva i es troba amb la signatura P-4/3/13

Aquesta entrada s'ha publicat en Impresos, Novetats bibliogràfiques i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els llocs d’impremta falsos, inventats o suposats

  1. puigmalet ha dit:

    Sort dels diccionaris, que ens il·luminen i destapen les falsedats! Deu ser fantàstic. Aviam si algú agafa la idea per als llibres catalans…

Els comentaris estan tancats.