El manuscrit 18 del CRAI Biblioteca de Reserva, un volum miscel·lani d’exercicis acadèmics a l’entorn de textos de Ciceró, objecte d’estudi d’un article d’Alexandre Coroleu

Ms. 8A la Catalunya del Renaixement dels segles XV i XVI els textos de Ciceró van assolir una notable popularitat. Mostra d’això són tant el nombre de manuscrits en llatí i en traduccions al català d’aquest autor clàssic escrits durant l’esmentat període, com, amb l’arribada de la impremta, el volum d’edicions publicades, algunes de les quals van servir, a la Universitat, per a l’ensenyament de la gramàtica i de la retòrica.

L’ús del corpus ciceronià va ser intensiu per a aquests propòsits. N’és prova el manuscrit 18, conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Es tracta d’un volum miscel·lani que conté diversos textos de l’autor clàssic, en llatí, o bé en traduccions al català i al castellà, datat, per l’any que figura en diverses de les seves parts, al voltant del 1572.

Alexandre Coroleu, professor-investigador ICREA del Department de Filologia Catalana
de la Universitat Autònoma de Barcelona
, ha publicat recentment un treball sobre aquest manuscrit (COROLEU, Alexandre. Translating Cicero in Renaissance Catalunya. Renaissance Studies. 2013, vol. 27, núm. 3, p. 341-355), centrat en dos dels textos supervivents, atès que el còdex és incomplet. Es tracta d’exercicis acadèmics escrits pel metge Joan Rafael Moix en qualitat d’alumne de Francesc o Francisco Garcia, probablement professor de retòrica a una de les universitats de l’àrea catalana la segona meitat del cinc-cents.

Coroleu examina en primer lloc el grup de cinquanta-tres cartes del llibre XIII de les Ad familiares de Ciceró, copiades o bé també traduïdes per Moix, a què segueix l’anàlisi del mestre Garcia Ratio scribendi epistolas com[m]endatitias. A continuació, estudia la còpia en llatí i dues traduccions catalanes de la mà de Moix del discurs Pro lege Manilia, un text ciceronià que, com les Epístoles, va circular àmpliament durant els segle XV i XVI pel territori català. Igualment, analitza la utilització per part de Moix, d’aquest discurs per a l’escriptura de la Ratio imitandi orationem  legis Maniliae, interessant text en català en què s’estableix un paral·lelisme entre el contingut del discurs ciceronià i la biografia del propi autor.

Els textos recollits al manuscrit, tot i que modestos, són, en paraules de l’autor, “an example of the influence of Cicero on academic oratory in Barcelona in the last three decades of the sixteenth century”, a la vegada que  “they provide a concrete example of the cultural interaction between classical antiquity and Renaissance Catalunya, and can shed light on the relationship between Latin and the vernacular at the time.”

L’apèndix a l’article és una versió preliminar d’un recull de textos clàssics, en llengua original o bé traduïts, produïts a Catalunya entre els anys 1473 i 1600, tant impresos com manuscrits.

El manuscrit 18, procedent del convent de Sant Josep de Barcelona, es troba actualment en procés de restauració a causa, fonamentalment, del mal estat de la seva enquadernació.

Aquesta entrada s'ha publicat en Manuscrits, Publicacions, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s