El manuscrit 18 del CRAI Biblioteca de Reserva, un volum miscel·lani d’exercicis acadèmics a l’entorn de textos de Ciceró, objecte d’estudi d’un article d’Alejandro Coroleu

Ms. 8A la Catalunya del Renaixement dels segles XV i XVI els textos de Ciceró van assolir una notable popularitat. Mostra d’això són tant el nombre de manuscrits en llatí i en traduccions al català d’aquest autor clàssic escrits durant l’esmentat període, com, amb l’arribada de la impremta, el volum d’edicions publicades, algunes de les quals van servir, a la Universitat, per a l’ensenyament de la gramàtica i de la retòrica.

L’ús del corpus ciceronià va ser intensiu per a aquests propòsits. N’és prova el manuscrit 18, conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Es tracta d’un volum miscel·lani que conté diversos textos de l’autor clàssic, en llatí, o bé en traduccions al català i al castellà, datat, per l’any que figura en diverses de les seves parts, al voltant del 1572.

Alejandro Coroleu, professor-investigador ICREA del Department de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat recentment un treball sobre aquest manuscrit (COROLEU, Alejandro. Translating Cicero in Renaissance Catalunya. Renaissance Studies. 2013, vol. 27, núm. 3, p. 341-355), centrat en dos dels textos supervivents, atès que el còdex és incomplet. Es tracta d’exercicis acadèmics escrits pel metge Joan Rafael Moix en qualitat d’alumne de Francesc o Francisco Garcia, probablement professor de retòrica a una de les universitats de l’àrea catalana la segona meitat del cinc-cents.

Coroleu examina en primer lloc el grup de cinquanta-tres cartes del llibre XIII de les Ad familiares de Ciceró, copiades o bé també traduïdes per Moix, a què segueix l’anàlisi del mestre Garcia Ratio scribendi epistolas com[m]endatitias. A continuació, estudia la còpia en llatí i dues traduccions catalanes de la mà de Moix del discurs Pro lege Manilia, un text ciceronià que, com les Epístoles, va circular àmpliament durant els segle XV i XVI pel territori català. Igualment, analitza la utilització per part de Moix, d’aquest discurs per a l’escriptura de la Ratio imitandi orationem  legis Maniliae, interessant text en català en què s’estableix un paral·lelisme entre el contingut del discurs ciceronià i la biografia del propi autor.

Els textos recollits al manuscrit, tot i que modestos, són, en paraules de l’autor, “an example of the influence of Cicero on academic oratory in Barcelona in the last three decades of the sixteenth century”, a la vegada que  “they provide a concrete example of the cultural interaction between classical antiquity and Renaissance Catalunya, and can shed light on the relationship between Latin and the vernacular at the time.”

L’apèndix a l’article és una versió preliminar d’un recull de textos clàssics, en llengua original o bé traduïts, produïts a Catalunya entre els anys 1473 i 1600, tant impresos com manuscrits.

El manuscrit 18, procedent del convent de Sant Josep de Barcelona, es troba actualment en procés de restauració a causa, fonamentalment, del mal estat de la seva enquadernació.

Aquesta entrada s'ha publicat en Col·laboracions expertes, Manuscrits, Publicacions dels nostres usuaris i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El manuscrit 18 del CRAI Biblioteca de Reserva, un volum miscel·lani d’exercicis acadèmics a l’entorn de textos de Ciceró, objecte d’estudi d’un article d’Alejandro Coroleu

  1. Retroenllaç: Dos incunables que surten a la llum i un nouvingut carregat de sorpreses | Blog de Reserva

Els comentaris estan tancats.