L’edició, sense peu d’impremta, havia estat erròniament catalogada com a postincunable. Les acurades descripcions bibliogràfiques que des de fa uns anys el Gesamtkatalog der Wiegendrucke posa a disposición del públic han permès la seva identificació.

Es tracta de la Passio secundum legem debet mori, un sermó anònim del segle XV que, segons Lynette R. Muir a The biblical drama of medieval Europe, va tenir una àmplia difusió en llatí i en llengua vernacle tant en forma manuscrita com impresa. La popularitat de la Passio explica, molt probablement, el reduït nombre de còpies supervivents, tant d’aquesta com de la resta d’edicions incunables.

L’ISTC (Incunabula Short Title Catalogue) recull només cinc exemplars de la recentment identificada edició, impresa a París per Georg Mittelhus entre el 1494 i el 1499. D’altra banda, la còpia del CRAI Biblioteca de Reserva, amb signatura topogràfica Inc 728-4, és l’única a les biblioteques espanyoles.

L’incunable mostra algunes postil·les manuscrites d’una mà del segle XVI i es troba relligat, amb tres obres més, en un volum factici, que va ser enquadernat de nou entre els anys 60 i 70 del segle XX. Desconeixem, així, si la relligadura i les guardes originals presentaven alguna indicació que ens hagués permès la seva adscripció a un dels convents barcelonins.

També podeu veure la descripció de la còpia a la base de dades MEI (Material Evidence in Incunabula).