El mes de març del 2011 presentàvem en aquest bloc la troballa d’un punt de cursor de cordill en una còpia conservada pel CRAI Biblioteca de Reserva.

Recentment hem trobat un altre punt en un exemplar de l’obra de Diego José de Cádiz El hermitaño perfecto, impresa a Sevilla el 1795, i amb signatura topogràfica 07 C-190/5/28.

El punt de cursor té un mecanisme alhora senzill i enginyós que permet recuperar la lectura no tan sols per la pàgina sinó també per la línia. Consta de cordill i una petita peça de pergamí

Es tracta d’una peça rodona de pergamí doblegada i cosida al cordill de manera que pugui lliscar per ell. La peça incorpora una petita fletxa o cursor cosit pel mig. A les dues cares de la rodona figura “1” a la part superior i “2” a la inferior.

La nostra interpretació és que situant el cursor al “1” o al “2” s’indicava el verso o el recto de les pàgines entre les quals es trobava el punt. Desprès, fent lliscar la peça fins a l’alçada que interessava s’aconseguia el punt exacte on s’havia deixat la lectura.

Els punts de cursor de cordill eren d’ús comú a les biblioteques medievals i donada la seva fragilitat n’han sobreviscut molt pocs.

El fet d’haver-lo trobat en un llibre de finals del XVIII, juntament amb la cal·ligrafia que presenten els números fa que dubtem d’una procedència medieval.