L’editorial Adesiara acaba de publicar el llibre Barcelona atacada pels francesos. Aquest volum inclou l’edició actualitzada del text llatí del poema èpic “Barcino a Gallis petita et Caroli III semper augusti auspiciis semper victricibus propugnata” i la primera traducció que es fa del poema en una llengua moderna, en aquest cas el català.

Segons fan notar Alejandro Coroleu i Maria Paredes –autors de la introducció i de la traducció-, només és possible localitzar dos exemplars de l’imprès original del segle XVIII: l’un a la Herzog August Bibliothek de Wolfenbüttel (Gi 4º 3) i l’altre al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. L’exemplar que es troba al nostre fons forma part d’un volum factici –amb signautra B-54/1/1-, juntament amb altres documents impresos i manuscrits de l’època (del 1585 al 1744). Aquest llibre forma part de les propostes d’apadrinament del CRAI de la UB.

El poema ara traduït va ser imprès a Barcelona per Rafael Figueró al 1706, segons el peu d’impremta. Tot i la data impresa, els autors de la present edició sostenen que el text sortí a la llum el 1708. Dedueixen que la data del poema ha de ser posterior per la referència a Elisabet Cristina com a “Reina”;  ja que el casament entre la princesa i Carles III no es va celebrar fins l’1 d’agost de 1708 a Barcelona. La participació de Figueró –anomenat “impressor reial” l’any 1706- en la publicació del poema i la data d’aparició del text semblen indicar, segons Coroleu i Paredes, que Barcino a Gallis petita va actuar com un instrument propagandístic i de difusió de l’austriacisme a Catalunya –i sobretot a Europa- precisament en un moment en què, després de la desfeta d’Almansa (25 d’abril del 1707), el balanç de la guerra començava a ser favorable al futur Felip V.