Nicolas de Fer (1646-1720) va ser un dels grans productors de mapes del segle XVII. Fill d’Antoine de Fer, modest editor i comerciant de gravats parisenc, que va acabar especialitzant-se en la impressió i acoloriment de mapes, la seva carrera comença com a aprenent del gravador Louis Spirinx als dotze anys; més tard, el 1687, hereta el negoci patern, que condueix amb encert, fins al punt d’obtenir, el 1690, el títol de geògraf oficial de Lluís de França, Delfí de França i fill primogènit de Lluís XIV, el Rei Sol, de qui, al seu torn, esdevé geògraf oficial el 1711.

Tot i que no hi ha dubte que als inicis va exercir com a gravador, no ens ha pervingut cap de les seves obres. És, de fet, com a editor i comerciant de mapes, que va produir en gran quantitat, sota l’ensenya “À la Sphère royale”, que és conegut. En efecte, sota l’empara reial, el seu pes com a editor es consolida i amplifica gràcies a la publicació de diversos atles, entre els quals figura el que ara presentem.

La còpia de l’Atlas curieux conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, distribuït en dos volums, consta, en total, de 395 làmines, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes, mentre que 145 corresponen a textos descriptius de la majoria dels territoris, indrets o monuments representats. La resta, quatre gravats, corresponen a la taula de contingut i a la portada de les respectives première i seconde partie. L’Atlas va ser originalment distribuït en sis lliuraments anuals, entre el 1700 i el 1705. A aquesta primera sèrie es va sumar una segona, apareguda el 1714-1716, que contenia 52 noves planxes amb el títol Suite de l’Atlas curieux. Els dos reculls es van unir per formar l’Atlas curieux tal com es mostra a la nostra còpia, amb una taula de contingut per a cada una de les parts. D’altra banda, els mapes van ser confeccionats segons les noves observacions de l’Académie des sciences, amb la conformitat d’un dels seus membres, l’important astrònom i matemàtic Philippe de La Hire.

Portada de la primera part
07 AP-2

L’obra, formada no només per mapes de territoris i plànols de grans ciutats, sinó també per vistes de grans palaus, jardins i obres d’enginyeria, constitueix una exaltació de l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol. D’altra banda, els mapes corresponents al continent americà han despertat l’interès dels estudiosos , tot i qüestionar-ne el rigor científic. Vegeu, a tall d’exemple, la Carte de Californie et du Nouveau Méxique i el Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique. Distingeix també l’obra cartogràfica de Nicolas de Fer la delicadesa i l’elegància del gravat, paleses a les portades calcogràfiques d’aquest atlas universal, a què va participar una nodrida nòmina de gravadors.

Carte de Californie et du Nouveau Méxique
Làm. 123
07 AP-3

Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique
Làm. 125
07 AP-3

La recent recatalogació de l’atlas ha propiciat la valoració de la seva importància, a la vegada que la constatació del mal estat de conservació en què es troba, tant la relligadura com diversos gravats. L’enquadernació, per la seva part, és contemporània, en pell sobre cartó, filets gofrats a les cobertes, teixell i daurats al llom i talls jaspiats, molt semblant a la de la còpia que recull Gallica, la qual cosa ens pot fer pensar que el llibre va ser relligat al propi taller de Nicolas de Fer. Tot i que la procedència és probablement conventual, cap marca ens indica a qui va pertànyer.

Parlem d’una còpia força completa, ja que només hi manquen, al primer volum, les làmines 19 (Cinquiême plan de la ville de Paris), 35 i 38 o 39 (de la sèrie dels Invàlids de París), 40 (Plan de la grande chambre du Parlement de Paris), 44 (l’arc de triomphe), 52 (Bois de Boulogne), 105 (Gener.é de Grenoble Dauphiné). Pel que fa al segon volum, es troba mancat de les làmines 12 (Environs de Namur), 14 (Haute Gueldres) i 116 (Ierusalem), així com, curiosament, dels gravats corresponents als monestirs benedictins de Montserrat i de Monte Cassino, en concret les làmines 67 (Monserat), 102 (le Mont Cassin) i la làmina de text corresponent al cenobi italià. Cal dir que el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español només recull tres còpies d’aquesta edició. L’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva, d’altra banda, no figura a cap dels catàlegs en línea de biblioteques catalanes disponibles actualment.

Portada de la segona part
07 AP-3

En resum, com diu la nota anònima, en francès agramatical, escrita al final del segon volum en cal·ligrafia del segle XVIII, l’Atlas curieux “c’est un tres belle livre …”, candidat, pels seus mèrits, a ser restaurat en el marc del programa del CRAI Biblioteca “Apadrina un document”.