La col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva continua oferint sorpreses tan agradables com la descoberta d’una còpia de Il gazzettiere americano entre el fons del segle XVIII encara per catalogar. Es tracta de la traducció italiana de The American gazetteer, publicada a Londres per A. Millar i J. & R. Tonson el 1762. La versió original, també en 3 volums, va aparèixer in-12, mentre que la italiana, impresa a Livorno per Marco Coltellini el 1763 es presenta en format in–4 gran i a més, respecte a l’anglesa, conté un nombre molt superior de mapes i gravats.

Portada, v. 1

L’objectiu de l’edició es revela de forma diàfana a la dedicatòria al lector. Els ha impulsat a publicar el text, diuen els autors, la necessitat d’un llibre sobre l’Amèrica present, no pas sobre la història del seu descobriment o conquesta, àmbits ja treballats en una nodrida col·lecció de títols. Però el que resulta més interessant és l’especificació del tipus de lector a qui va adreçat, el públic que, interessat pels esdeveniments de la recentment finalitzada guerra dels Set Anys, vol tenir notícia dels territoris que s’han disputat les potències europees al continent americà per poder, d’aquesta manera, entendre millor el que els “pubblici fogli” quotidianament refereixen.

La dedicatòria insisteix igualment en l’actualitat de la informació continguda, així com en la seva utilitat, i no deixa d’oferir algunes reflexions sobre les fonts utilitzades i les solucions lingüístiques adoptades. Així, cita l’obra d’Emmanuel Bowen A complete system of geography com la principal referència, i defensa la no traducció d’alguns termes tècnics o bé noms propis per ser universalment coneguts en la llengua original. En el cas dels topònims, només s’italianitzen els que per tradició ja ho estan. També defensa la presentació per ordre alfabètic dels continguts, per considerar-la més còmoda i útil respecte a altres mètodes “più sublimi”.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Però l’interès de Il gazzettiere no es limita al contingut textual, sinó que els seus gravats calcogràfics són una autèntica delícia per als ulls. Es tracta de mapes del continent, de països i regions, plànols de ciutats i imatges explicatives de diverses manufactures, de sucre, cotó, indi i tabac; s’hi troben també representacions de personatges, escenes o indrets pintorescos, així com de diversos animals exòtics. Finalment, el grup de gravats de caire purament decoratiu, en especial el que il·lustra les portades i algunes de les vinyetes que tanquen els blocs alfabètics, destaca per la seva delicadesa.

Vinyeta, v. 1, p. 150

Segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE), el catàleg col·lectiu de la xarxa Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), a part d’una còpia conservada al CSIC, a l’estat només existeix la nostra, procedent del col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Tot i que, d’un total d’aproximadament vuitanta gravats, es troba mancada de vuit, el valor textual i visual de l’edició, així com la seva raresa en el conjunt de les biblioteques espanyoles, en fan una aspirant òptima per al projecte “Apadrina un document”.

Portadella gravada

La segona edició que presentem és l’Isolario, obra de Vincenzo Coronelli, imprès a Venècia a expenses del propi autor entre el 1696 i el 1697. Coronelli, framenor venecià, va dedicar la seva vida a la publicació d’obres de caràcter eminentment geogràfic, tot i que va ser la construcció de globus l’activitat que més celebritat li va donar. La seva passió erudita va començar des de molt jove, als setze anys, quan va publicar un Calendario perpetuo sacro profano de què es van fer nombroses edicions. Ben aviat, la seva fama el va portar a París, on va construir un globus celeste i un de terraqüi per al rei Lluís XIV. Més endavant, el 1684, va fundar l’Accademia cosmografica degli Argonauti, la primera societat geogràfica europea, a la qual es van unir personalitats i biblioteques italianes i d’arreu d’Europa, i un any després, el 1685, la seva carrera es va veure culminada pel nomenament de cosmògraf públic de la república de Venècia.

Retrat de Vincenzo Coronelli relligat abans de la 2ª seqüència del f. A1

Dels molts projectes editorials de Coronelli, el més ambiciós va ser l’Atlante veneto, la primera obra publicada a Itàlia i d’autor italià amb “atles” al títol. És una col·lecció de tretze obres de vàlua desigual, dedicada al dux de Venècia Francesco Morosini, que constitueix una mena de versió italiana de la producció cartogràfica holandesa tan en voga durant els tres primers quarts del segle XVII. Segons Augusto De Ferrari, autor de la veu que el Dizionario Biografico degli Italiani dedica al geògraf venecià, tot i que molts dels mapes que conté són còpies de treballs ja publicats, n’hi ha nombrosos d’originals que recullen recents testimonis de viatges i que inclouen detalls sovint molt precisos. Una de les produccions de l’Atlante és aquest Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics, i concebut per a ús dels navegants. S’hi troben descrites amb particular detall les illes venecianes i Anglaterra, a la vegada que resulten especialment interessants les descripcions i els mapes d’Austràlia i de les illes del Pacífic, descobertes uns anys enrere.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva el segon volum d’aquesta important edició, de què el CCPBE recull només una altra còpia a la Real Academia de la Historia de Madrid, mentre que es troba absent del CCUC i del catàleg de REBIUN. L’exemplar, procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona, dels dominicans, va ser adquirit per Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde des del 1725 fins a la seva mort, protector de la biblioteca barcelonina del seu convent d’origen. La nota de compra amb el seu nom, present a les portades de sis de les nou edicions de Coronelli custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva, dóna fe del crèdit que li mereixien a Ripoll les obres del framenor venecià. Tot i que el temps ha revelat el discutible rigor científic dels seus treballs, la intensa activitat del venecià, concentrada en produccions monumentals fetes sobretot per a la vista, i la seva pròpia personalitat fan que incloguem l’Isolario entre les obres proposades per al projecte “Apadrina un document”.