El Arte de la Lengua Chio Chiu

Al CRAI Biblioteca de Reserva hem catalogat el manuscrit El Arte de la lengua Chio Chiu, una gramàtica del xinès vernacle feta entre 1620 i 1621 per un frare missioner a les Filipines.

Quan els missioners espanyols van començar la seva labor a Filipines van trobar una comunitat lingüística molt variada. La població xinesa a Manila parlava llengües vernacles del sud de la Xina, la majoria pertanyents al grup de dialectes conegut com a Mǐn del Sud. El Arte de la Lengua Chio Chiu és, precisament, una gramàtica breu sobre aquest dialecte que comença amb la següent introducció:

f. 1 del Ms 1027

f. 1 del Ms 1027

Arte de la lengua Chio Chiu. La lengua común del Reïno de china es la lengua mandarina corre por todo el rreino y en la provincia de chincheo do ay particular lengua todos los que saven letra entienden la lengua mandarina [en] la provincia de chio chiu…”

La introducció de 12 línies és seguida de nou capítols sobre pronunciació, adverbis, verbs, conjuncions… i un vocabulari que inclou paraules, números i frases a mode de guia de conversa, estructurat en una taula de tres columnes.

f. 16v i 17r del manuscrit

f. 16v i 17r

f. 32v i 33r del manuscrit

f. 32v i 33r
Transcripció fònica de la paraula      Paraula en caràcters xinesos         Paraula en castellà

L’estudi de Henning Klöter The language of the Sangleys : a Chinese vernacular in missionary sources of the seventeenth century sobre el nostre manuscrit, ha estat una eina bàsica per a la seva descripció, sobretot a l’hora de datar-lo i estudiar-ne l’autoria. Per concretar la data, Klöter es basa en un dels exemples del vocabulari: “48è any de l’emperador Wànli” que correspon al 1620 del calendari gregorià.

Pel que fa a l’autoria, al manuscrit apareixen dos noms de frares dominicans:
Al full 1: “Para el uso de Fr[ay] Ray[mun]do Feyjoó de la orden … pred[icador]es”, és una nota d’ús del llibre, feta en una tinta i lletra diferents a la de la resta del text, amb trets cal·ligràfics del XVIII. Per la qual cosa queda descartat.

Al full 44r:”Fr[ay] Melchior de Mançano“. Klöter ens diu que hi va haver un frare dominicà a Manila anomenat Melchior de Mançano. Una llista de missioners dominicans que el 1605 es van embarcar cap a Manila recull el seu nom i diu que va néixer a Villaescusa de Haro (Castella-La Manxa). Però totes aquestes dades no proven que sigui l’autor de El Arte de la Lengua Chio Chiu. El seu nom apareix al full 44, onze fulls després del darrer escrit. Si l’hagués signat com a autor, Klöter pensa que no hauria deixat tants fulls entre el text principal i la seva signatura. Més aviat sembla una aprovació del text d’una autoritat administrativa, un censor de la Inquisició.

El manuscrit presenta l’enquadernació original que va ser restaurada als anys 70 del segle passat. Les marques de foc de les cobertes i els segells del primer full, una roda de coltells, evidencien que el còdex prové del Convent de Santa Caterina de Barcelona amb la desamortització.

Aquesta entrada s'ha publicat en Manuscrits i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s