La col·laboració entre el CRAI Biblioteca de Reserva i la Secció d’Àrab del Departament de Filologia Semítica ha permès incorporar al catàleg en línia els registres bibliogràfics actualitzats dels manuscrits en àrab i llengües orientals conservats a Reserva. L’actualització s’ha basat en la lectura i revisió dels manuscrits originals.
Fins ara, les fitxes d’aquests manuscrits s’havien de consultar a l’Inventario general de manuscritos de la Biblioteca de la Universidad de Barcelona (Madrid 1958-1969) de F. Miquel Rosell, el qual les va elaborar amb l’assessorament del Dr. Joan Vernet pel que fa la llengua àrab. Una segona catalogació d’alguns d’aquests manuscrits fou publicada en el catàleg Joies escrites: els fons bibliogràfics àrabs de Catalunya (Barcelona 2002) arran de la seva exhibició en l’exposició que duia el mateix nom.
La col·lecció de manuscrits àrabs consta de 21 documents escrits en àrab més un escrit en àrab, copte i grec. No són manuscrits rics a nivell d’ornamentació. La majoria, tot i que molts no porten data, es poden situar amb molta probabilitat entre els segles XVI i XIX. Geogràficament pertanyen tant al Magrib com al Šām sirilibanès. Alguns van arribar a la UB a través de l’antiga Biblioteca Provincial de Barcelona i provenien de donacions fetes als antics convents de Santa Caterina i de Sant Josep. D’altres se’n desconeix el detall de la seva adquisició. Entre donadors i antics posseïdors podem esmentar a Joseph Grases, Carlos Desessar, Antwān Ben Shukrī, Nemesio Single, Nicola Sammane, Yūnus Gibrail Andrea, Rafael Calvo i el diplomàtic Eduard Toda.
Les descripcions catalogràfiques segueixen el format estàndard dels registres bibliogràfics dels catàlegs online, i pel que fa en concret als retalls corresponents als incipit i els explicit s’hi ofereixen transliterats, atès que el programari no permet, ara per ara, inserir de manera prou satisfactòria els paràgrafs en àrab. Quan això sigui possible, s’hauran de refer els registres bibliogràfics per tal de poder respectar d’una manera més fidel l’ortografia de l’original.
La temàtica dels manuscrits és bastant heterogènia. El gruix de manuscrits de la col·lecció són peces de caràcter religiós musulmà i cristià, com ara santorals i devocionaris de la Verge Maria.
Dels tres alcorans que integren la col·lecció dos són magribins: un complet, copiat el segle XVIII per Muhammad b. Šarīf b. Mūsà, i l’altre amb una selecció de sures per recitar en els funerals. El tercer és un alcorà mudèjar i consta de la selecció de sures que solen presentar els alcorans usats per aquesta comunitat. Alguns detalls decoratius l’apropen als alcorans de Terol (Cervera Fras, M.J.: “Descripción de los manuscritos mudéjares de Calanda (Teruel)”, Aragón en la Edad Media, 10-11 (1993), 165-88).
S’hi troben, a més, un parell de manuals de dret islàmic; unes taules astronòmiques, el Tāğ al-Azyāğ; un tractat de farmacologia i d’oftalmologia; un resum de gramàtica àrab elemental; dos fragments independents de la gramàtica d’Ibn Āğurrūm, la Āğurrūmiyya; i un petit vocabulari amb frases i locucions de l’àrab llevantí per a l’ús particular del frare Jayme Prats.
Mereixen una atenció especial els tres manuscrits amb històries i faules de les Mil i una nits. Els contes d’aquesta col·lecció tradicionalment s’han transmès de dues maneres: formant part del relat emmarcat per la història de Šahrazād i Šahriyār i, també, de manera independent fora d’aquest marc. El manuscrit i els fragments conservats a la col·lecció UB corresponen a la segona tradició i, per tant, són de principal interès en la reconstrucció d’aquesta via de transmissió.
La sorpresa de la catalogació ha estat trobar encartat en un dels manuscrits un imprès incomplet, de 16 pàgines. Aquest imprès conté una notícia sobre la verola, adreçada al divan del Caire, redactada pel baró Desgenettes (transliterat en àrab Dğnṭ), metge en cap de l’exèrcit napoleònic a Egipte. Es tracta d’una segona edició impresa al Caire el 1800 amb la tipografia àrab de l’Imprimerie Nationale francesa.
Encoratgem els investigadors i lectors en general a examinar de prop aquests documents.
Teresa Palacín i Roser Puig
Volem remarcar la rellevància de l’aportació de la professora Roser Puig, sense la qual la catalogació d’aquests manuscrits no hagués estat possible. La seva intervenció en aquesta tasca no només s’ha centrat en la transcripció i transliteració dels manuscrits, sinó en la contextualització dels mateixos, tant cronològicament com geogràfica, i en la lectura i identificació dels antics posseïdors i altres notes marginals. Gràcies Roser!!
Blog de Fons Antic 
Reblogged this on Bloc de Lletres.