Un probable livre de prix atorgat pel bisbe Émile Blanchet a la nostra col·lecció

supralibros Émile BlanchetRecentment hem localitzat en el nostre fons un exemplar bellament enquadernat que ens va cridar l’atenció. Es tracta en concret de l’obra en dos volums d’Abel François Villemain: Histoire de Cromwell : d’après les mémoires du temps et les recueils parlementaires. A Paris : Chez Maradan …, 1819, que presenta a la coberta anterior, daurat, sobre una relligadura amb gofrats, el nom d’Émile Blanchet.

Cercant informació sobre aquest personatge vam trobar indicis que apuntaven que podia tractar-se del bisbe francès Émile Blanchet (1886-1967). Davant la incertesa, vam posar-nos en contacte amb l’Institut catholique de Paris, on Blanchet havia ocupat el càrrec de rector entre 1946 i 1966, i a l’arxiu de la qual hi ha dipositat una part del seu fons personal exercint aquest càrrec.

Guillaume Boyer, Responsable de Conservació i Patrimoni de l’Institut Catholique de Paris, va oferir una interessant hipòtesis d’una pràctica que, com molts d’altres, portava a terme Émile Blanchet: per la decoració que presenta l’enquadernació i pel text que conté (un clàssic d’història del segle XIX), podria  tractar-se d’un livre de prix o livre de présent. Què eren els llibres de premi? El bisbe Blanchet va començar com a estudiant a l’Institution Saint-Joseph au Havre, on va arribar a ser professor. Aquesta còpia que tenim dipositada a la nostra biblioteca podria ser un premi atorgat per Blanchet a un dels seus estudiants, cas en què Blanchet exerciria el paper d’agonòteta, és a dir, similar al d’aquells magistrats de l’antiga Grècia encarregats de presidir les lluites, els jocs i els certàmens públics i que premiaven també els guanyadors participant-t’hi activament. Aquesta és una bona hipòtesi, malgrat que el nostre llibre no presenta cap Ex Praemio, és a dir, cap inscripció manuscrita o impresa o alguna etiqueta enganxada a l’interior del llibre, que inclogués la identitat de l’estudiant, el material pel qual va ser guardonat i el nom de la institució. La inexistència d’aquest Ex Praemio fa que haguem de contemplar aquesta hipòtesi amb cautela…

Cal destacar finalment que el llibre també presenta a la portadella el segell del filòleg i escriptor Fernando de Arteaga y Pereira, datat l’any 1882, fet que demostra que abans d’estar en possessió del bisbe Blanchet –i probablement d’algun dels seus estudiants-, ja havia tingut una vida molt intensa.

Aquesta entrada s'ha publicat en Antics posseïdors, Impresos i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s