Recentment hem localitzat en el nostre fons un exemplar bellament enquadernat que ens va cridar l’atenció. Es tracta en concret de l’obra en dos volums d’Abel François Villemain: Histoire de Cromwell : d’après les mémoires du temps et les recueils parlementaires. A Paris : Chez Maradan …, 1819, que presenta a la coberta anterior, daurat, sobre una relligadura amb gofrats, el nom d’Émile Blanchet.

Cercant informació sobre aquest personatge vam trobar indicis que apuntaven que podia tractar-se del bisbe francès Émile Blanchet (1886-1967). Davant la incertesa, vam posar-nos en contacte amb l’Institut catholique de Paris, on Blanchet havia ocupat el càrrec de rector entre 1946 i 1966, i a l’arxiu de la qual hi ha dipositat una part del seu fons personal exercint aquest càrrec.

Guillaume Boyer, Responsable de Conservació i Patrimoni de l’Institut Catholique de Paris, va oferir una interessant hipòtesis d’una pràctica que, com molts d’altres, portava a terme Émile Blanchet: per la decoració que presenta l’enquadernació i pel text que conté (un clàssic d’història del segle XIX), podria tractar-se d’un livre de prix o livre de présent. Què eren els llibres de premi? El bisbe Blanchet va començar com a estudiant a l’Institution Saint-Joseph au Havre, on va arribar a ser professor. Aquesta còpia que tenim dipositada a la nostra biblioteca podria ser un premi atorgat per Blanchet a un dels seus estudiants, cas en què Blanchet exerciria el paper d’agonòteta, és a dir, similar al d’aquells magistrats de l’antiga Grècia encarregats de presidir les lluites, els jocs i els certàmens públics i que premiaven també els guanyadors participant-t’hi activament. Aquesta és una bona hipòtesi, malgrat que el nostre llibre no presenta cap Ex Praemio, és a dir, cap inscripció manuscrita o impresa o alguna etiqueta enganxada a l’interior del llibre, que inclogués la identitat de l’estudiant, el material pel qual va ser guardonat i el nom de la institució. La inexistència d’aquest Ex Praemio fa que haguem de contemplar aquesta hipòtesi amb cautela…

Cal destacar finalment que el llibre també presenta a la portadella el segell del filòleg i escriptor Fernando de Arteaga y Pereira, datat l’any 1882, fet que demostra que abans d’estar en possessió del bisbe Blanchet –i probablement d’algun dels seus estudiants-, ja havia tingut una vida molt intensa.