L’estudiant Mònica Arnau Fernández, del màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, ha triat el tema de les guardes per escriure el seu post perquè ha trobat interessant descobrir “com es van afegint elements als llibres per fer-los més atractius als lectors i possibles compradors i com es pot establir una evolució estilística d’aquests mateixos elements”. Amb aquest segon post d’una estudiant en pràctiques consolidem la nostra intenció de convertir aquests textos en una presència habitual del nostre blog.

Les pràctiques realitzades al CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona m’han permès treballar directament amb els materials estudiats a les diverses assignatures del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. És aquest contacte directe amb el llibre antic el que permet apreciar adequadament les característiques d’aquests elements patrimonials.

Un dels elements que sovint poden passar desapercebuts o rebre un tractament secundari als estudis bibliogràfics són les pàgines de guarda decorades dels llibres impresos en època moderna. Creiem però que són uns elements prou interessants com per dedicar-los una entrada en aquest blog, atès que ens permeten veure una evolució del tractament i la consideració que reben els llibres al llarg del temps.

Al seu origen les pàgines de guarda tenien eminentment una funció estructural, ja que constituïen un element de reforç en la enquadernació dels volums, assegurant la unió entre la coberta i les pàgines. [1] A més, com el seu nom ens indica, servien també per protegir el primer i l’últim full imprès. El fet que molts llibres antics hagin estat reenquadernats i s’hagi alterat la seva configuració original fa difícil establir el moment precís en què es comencen a utilitzar aquests elements. Tot i això s’han identificat ja en període carolingi fulls que presenten aquesta funcionalitat.

Però va ser a partir del segle XVII quan les guardes de ser únicament elements funcionals, simples pàgines blanques, de cotó o lli reforçat amb pergamí, van passar a ser elements decoratius, amb una funció estètica. Això va ser perquè es van començar a usar per elaborar aquestes guardes fulls de paper decorat. És en aquesta època, en la qual els tipus mòbils havien fet desaparèixer el color que podíem trobar als manuscrits, quan aquest element s’aprofita per retornar el color a l’interior del llibre. Aquesta voluntat d’aportar un valor afegit al llibre per crear un objecte que sigui estèticament atractiu ens mostra la transició cap a una concepció dels llibres com a elements de consum i de prestigi.

Guardes amb motius marbrejats de les Cartas fisico-matemáticas de Teodosio á Eugenio, de Theodoro de Almeida , publicat a Madrid per la Imprenta Real el 1792.

El motiu més empleat en aquests primers moments és el del marbrejat, una decoració que imita els motius d’aquest material amb dissenys policroms. Aquesta tècnica es realitzava disposant pigments de colors sobre una safata amb una superfície aquosa des d’on es transfereixen per contacte al suport definitiu, paper o tela. Aquesta tècnica era originària de Turquia i l’Orient Mitja, va ser introduïda a Europa entre els segles XVI i XVII, i aviat va esdevenir molt popular. Aquest tipus de material, de producció artesanal, representava una novetat i un luxe, i per tant els enquadernadors i les impremtes el destinaven únicament a les edicions més destacades.

A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX, amb l’aplicació de noves tecnologies industrials, es van poder crear papers decorats amb mètodes més econòmics, ja fos imitant aquests mateixos motius marbrejats o bé creant-ne de nous. Una tècnica que es va emplear va ser el xilogravat, on els motius es gravaven en planxes de fusta i d’aquí es transferien al paper. Una altra opció era l’ús de plantilles perforades per aplicar els diversos colors.

Guardes de la Vita del Beato Vicenzo de Paoli, de Domenico Accami, imprès a Torí el 1734 per Gianfranco Mairesse, decorades amb la tècnica de la calcografia.

Una altra opció a l’hora de decorar les guardes, i també les cobertes, era la tècnica de la calcografia, que permetia imprimir, amb l’ajuda de torns i premses mecàniques, una fina capa d’aliatge metàl·lic sobre un paper prèviament pintat, per simular motius daurats i donar-los relleu.

Exemple de guardes realitzades amb la tècnica del xilogravat a Martínez Marina, Francisco. Ensayo histórico-crítico sobre la antigua legislacion y principales cuerpos legales de los reynos de Leon y Castilla… Madrid: en la imprenta de la hija de D. Joaquin Ibarra, 1808.

L’evolució d’aquestes tècniques va permetre obtenir resultats més elaborats, i així ja des de mitjans del segle XIX podem veure com comença a establir-se una relació entre la decoració de les guardes i el contingut del llibre, que es manifesta de dues maneres: d’una banda comencen a imprimir-se en aquests fulls motius referents a la identitat de les editorials, ja siguin anagrames o sigles d’aquests tallers. D’altra banda comencen a utilitzar-se patrons il·lustrats amb motius figurats referits al contingut i la temàtica del llibre, una manera de fer que encara avui podem veure en publicacions actuals.

A tots aquells qui no pugueu accedir directament a aquest fons us convido a consultar les versions digitals del CRAI Biblioteca de Reserva, on podreu apreciar nombroses mostres d’aquests elements. Aquí en teniu alguns exemples:

http://bipadi.ub.edu/cdm/compoundobject/collection/mategeo/id/533

http://bipadi.ub.edu/cdm/compoundobject/collection/colcirurgia/id/93909

[1] J. A. Szirmai en su libro The Archeology of Medieval Bookbinding (1999)

Mònica Arnau Fernández