Biblioteca del Regimiento Primero de Suizos

Exlibris bibliotecaFa poc hem incorporat a la base de dades Antics Posseïdors una nova entrada, un curiós ex-libris imprès que porta inscrites les paraules “Biblioteca del Regimiento Primero de Suizos”, localitzat a un dels suplements de l’obra en 43 volums El Viagero universal ó Noticia del mundo antiguo y nuevo, de Joseph de Laporte, publicada a Madrid entre els anys 1795 i 1801.

Nosaltres no havíem sentit a parlar abans dels Regimientos de Suizos… I vosaltres? Si tampoc en sabeu res, aquí us oferim una mica d’informació que pot ser del vostre interès…

Els Regimientos de Suizos van tenir el seu origen a la baixa edat mitjana, quan soldats  -mercenaris- suïssos van començar a servir a exèrcits estrangers. Aquesta pràctica, que va assolir la seva plenitud al Renaixement, va perdurar fins a l’època de la il·lustració, i els va acabar convertint en les tropes mercenàries més sol·licitades del món. Espanya també va convertir-se en un àmbit de la seva actuació i a mitjans del segle XVII hi havia una dotzena de regiments suïssos combatent a l’exèrcit espanyol. Aquests regiments van lluitar contra Portugal, contra les revoltes catalanes, a la Guerra de Successió Espanyola, a la Guerra de Successió Polonesa, a la Guerra de Successió Austríaca (als combats en sòl italià) i contra la Gran Bretanya a les lluites associades amb la revolució americana. La seva darrera actuació al servei dels espanyols va ser contra els francesos a la Guerra d’Independència, conflicte durant el qual els sis regiments suïssos de l’exèrcit van romandre lleials als espanyols.

En aquest context, quin podria ser l’origen d’aquest ex-libris? Pensem que identificaria una biblioteca que acompanyaria els soldats del regiment en les seves destinacions i intentaria que les lectures fessin més amè el temps lliure de què disposaven. La temàtica del llibre on hem localitzat l’ex-libris avalaria aquesta teoria, ja que es tracta d’una obra que inclou descripcions geogràfiques d’arreu del món i es troba il·lustrada amb gravats acolorits. Ara bé, a més de la vessant lúdica, aquests tipus de biblioteques sovint també tenien un component educatiu que no podem oblidar -desconeixem si aquest seria el cas de la biblioteca que ens ocupa-, així com quines devien ser les seves dimensions. Malgrat els esforços, no hem trobat documentada aquesta experiència enlloc. La bibliografia sobre biblioteques als fronts –una iniciativa similar a la que ens ocupa- agafa una forta rellevància amb la Primera Guerra Mundial degut a la magnitud dels fronts a abastir: milions de soldats i centenars de milers de llibres. A casa nostra, un exemple proper el tenim amb el Servei de Biblioteques del Front, depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i que va estar en marxa durant la Guerra Civil Espanyola.La referència més antiga que hem localitzat sobre aquest tipus d’iniciatives es troba en un opuscle de 1919 i fa referència a l’anomenada Société Franklin, de París, fundada el 1862  “pour la propagation des Bibliothèques populaires et militaires, avait déjà, avant la guerre, porté particulièrement son effort vers la fondation de bibliothèques de casernes, de détachements et de pénitenciers militaires. Les officiers qui s’adressaient à elle reconnaissaient l’heureux effet des livres qu’elle envoyait aux soldats” 1. Com podem observar, malgrat ser una experiència molt anterior a la Gran Guerra i que va treballar en la creació de biblioteques de destacaments, és bastant posterior a 1823, data en la que teòricament el regiments de suïssos van desaparèixer i la iniciativa que ens ocupa ja hauria desaparegut. Potser algun dels nostres usuaris ens podria ajudar a escriure la història d’aquest ex-libris…

I per acabar, una anècdota final. Dels 43 volums que conformen l’obra El Viagero universal ó Noticia del mundo antiguo y nuevo, curiosament només un d’ells porta l’ex-libris imprès de la “Biblioteca del Regimiento Primero de Suizos”. La resta de volums acostumen a tenir, al full de guarda on hauria anat enganxat aquest ex-libris, un requadre de paper marbrejat de la mateixa mida que el substituiria. Això ens podria fer pensar que l’obra, després de pertànyer als mercenaris suïssos, va passar a les mans d’algun altre propietari desitjós d’esborrar qualsevol rastre de la procedència anterior. Sortosament va oblidar-se de substituir-ne un, fet que ha motivat la redacció d’aquest post.

  1. Dehérain, Henri. Les Bibliothèques improvisées pendant la guerre. Paris: Imprimerie du Palais, 1919, p. 5 .
Aquesta entrada s'ha publicat en Antics posseïdors i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s