El valor afegit d’un fons com el del CRAI Biblioteca de Reserva

M-10089

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona compta amb un fons d’uns 150.000 impresos, datats entre 1501 i 1820. Es tracta d’una col·lecció de fons antic molt rica i que presenta una característica que la fa ben especial: sovint trobem diversos exemplars de la mateixa obra. Aquest casuística, que en el cas del llibre modern no té un gran valor –més enllà de l’augment quantitatiu de la col·lecció-, en el cas concret del llibre antic representa un valor afegit, un augment qualitatiu de la col·lecció. A què ens referim exactament quan parlem d’un valor qualitatiu? Més sovint del que ens podríem arribar a pensar -al contrari del que succeeix amb el llibre modern on totes les còpies són idèntiques-, en fons antic és molt habitual que algunes de les còpies que tenim d’una mateixa edició presentin diferències. Algunes vegades aquestes diferències són poc substancials, però en d’altres ens aporten un important valor afegit, una informació addicional, que sense la comparativa de les diverses versions al davant, podria passar desapercebuda als ulls del lector més profà.

Un bon exemple de la valuosa informació que podem trobar a diverses còpies de la mateixa edició és el cas del Ristretto della vita virtú e miracoli del B. Simone de Roxa dell’ordine della Santissima Trinita della Redenzione de’Schiavi, biografia de Simón de Rojas escrita pel jesuïta italià Giulio Cesare Cordara (1704-1785). Es tracta d’una obra publicada el 1766 a Roma amb motiu de la beatificació de Rojas, que va tenir lloc el 19 de març d’aquell mateix any pel Papa Climent XIII. L’obra va ser escrita en un moment en què les relacions entre la Companyia de Jesús i el Papat eren especialment complicades: des de la fi del segle XVII i tot al llarg del XVIII va produir-se una pugna important entre les tesis defensades pels jesuïtes i les del Papat, i un dels punts de conflicte va ser la doctrina defensada pel jesuïta Luis de Molina, el molinisme, al seu tractat Concordia liberi arbitrii cum gratiae donis (1588). Aquesta doctrina, que pretenia harmonitzar l’omnipotència divina i la llibertat humana va centrar els grans debats del segle XVII entorn de les qüestions de la gràcia, la predestinació i el lliure albir, i s’oposava frontalment a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat.

En aquest context de disputa ideològica, en el qual el molinisme era reivindicat pels jesuïtes i, al contrari, la doctrina pontifícia reinvindicava figures com Sant Tomàs o Sant Agustí, trobem aquesta biografia de Simón de Rojas. Escrita precisament per un jesuïta, que al f. B2 (pàgina 11 de l’estat original de l’edició) afirma en relació al seu biografiat: “nelle materie controverse della Grazia si attenne a quella del Molina”. Evidentment, quan es va detectar aquesta afirmació, van saltar totes les alarmes i el full va ser immediatament substituït.

Al CRAI Biblioteca de Reserva no ens hauríem adonat de tota aquesta polèmica al voltant de l’edició de l’obra si no haguéssim tingut diversos exemplars, en concret 3:

  • El primer exemplar (topogràfic C-240/4/4) presenta el f. B2 cancellans –així s’anomena, en bibliografia material, el full que substitueix un altre-, sense signaturar, sense mencionar Molina i amb una mida una mica més reduïda que la resta de pàgines. Crida una mica l’atenció, però per si sol no hagués despertat el nostre interès.
  • El segon exemplar (topogràfic C-256/3/9) presenta el f. B2 cancellans signaturat (tot i que amb la mateixa composició tipogràfica que l’anterior exemplar) i amb un full abans del f. B2 amb el títol “Avviso al pubblico sopra l’impostura fatta dal P. Giulio Cordara Gesuita, nella vita ultimamente da lui scritta del B. Simone de Roxas Trinatario, e stampata in Roma nel 1766”. Al recto d’aquest full es reprodueix el text original on apareixia citat Luis de Molina i, al verso, es reprodueixen uns fragments del procés de beatificació que testifiquen que Simón de Rojas era seguidor del pensament dels pares de l’Església, per tal d’oferir testimoni escrit de la “impostura” en què va caure Cordara.
  • El tercer exemplar (topogràfic M-10089) té dos f. B2, el primer dels quals corresponent a l’estat original, és a dir, amb “de Molina”, i amb una anotació manuscrita a la part inferior on s’indica: “Advierta el lector que esta es la hoja como salió de la primera impression con aquellas dos palabras: Del Molina, como puede ver, y por cuya razón fue prohibida esta obra, como verá de la siguiente memoria manuscrita. Y assi nadie se atreva a cortar esta hoja; antes bien es necessario conservarla, por ser monumento authentico de la verdad historica que para memoria de todos se explica en el siguiente manuscrito”. Després d’aquest primer f. B2 segueixen 4 fulls manuscrits en llatí on, sota el títol “Monitum lectori: factum historicum memoriae commendans, quod occasione hujus operis Romae accidit 1766, quo temporein Urbe erat qui haec scribit”, aquest apassionat lector explica la rapidesa d’actuació amb la que es va portar a terme el procés de detecció i de censura del f. B2. Tot seguit, trobem el f. B2 cancellans amb l’anotació següent a la part inferior: “esta es la hoja corregida y emendada por orden del Maestro del Sacro Palazio; la que, quitadas aquellas dos palabras: del Molina, fue nuevamente impressa y inserida en lugar de la otra hoja. Pero he querido poner una y otra, porque conste la verdad”.

La comparació de les tres còpies ens ha permès plantejar-nos la hipòtesi, no sabem si encertada, que un cop detectada la “impostura” es devia substituir el f. B2 per un de corregit, potser una mica precipitadament (per això en el cas de l’exemplar C-240/4/4 és un full més petit, sense signaturar i es troba enganxat). Posteriorment, en els exemplars restants, es devia substituir el f. B2 corregit, signaturat, i amb el full d’avís enganxat abans. Esment a part mereix l’exemplar modificat pel seu propietari i que recull, a part de 4 fulls amb anotacions manuscrites, el f. B2 que va publicar-se originàriament a l’obra. Una gran esforç per part d’un posseïdor desconegut que ens ha permès detectar tota la polèmica generada per només dues paraules…

Si us interessa aquest tema, trobareu més informació sobre la pugna entre els jesuïtes i el Papat al llarg del segle XVIII a:

Mario Soria “Pontificado y jesuitas en el siglo XVIII”, Anales de la Fundación Francisco Elías de Tejada, núm. 2 (1996), p. 107-131.

Aquesta entrada s'ha publicat en Antics posseïdors, Impresos i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El valor afegit d’un fons com el del CRAI Biblioteca de Reserva

  1. Retroenllaç: Gravats? Xilogràfics o calcogràfics? | Blog de Reserva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s