Fa uns dies comentàvem, a través del post El valor afegit d’un fons com el del CRAI Biblioteca de Reserva, el valor afegit que comporta tenir un fons tan ric com el del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Es tracta d’un fons molt valuós, no només per la quantitat de títols que el conformen, sinó també perquè el fet de comptar amb diverses còpies d’una mateixa obra ens ofereix la possibilitat de comparar-les i comprovar variacions que, amb un únic exemplar, seria molt difícil detectar.
Aquest seria el cas de l’obra de Mario Lupi De notis chronologicis anni mortis, et nativitatis domini nostri Jesu Christi dissertationes duae. Recentment, en el moment que vam procedir a la seva catalogació i vam tenir al davant els dos exemplars, vam adonar-nos que, tot i que a primera vista la seva descripció podia semblar idèntica –mateixa empremta, paginació, signatures, etc.- hi havia una petita diferència que ens va cridar l’atenció: els gravats.
Les portades d’ambdós exemplars eren idèntiques i només canviava l’escut del Papa Benet XIV que s’hi trobava gravat. L’escut presentava dos dissenys diferents que, a més, havien estat estampats amb dues tècniques diferenciades: un era un escut xilogràfic i a l’altre era calcogràfic. No és infreqüent que es produeixin variacions en les petites ornamentacions que apareixen a les portades d’una mateixa edició d’una obra, però el que ens va cridar l’atenció va ser que aquesta diferència en la tècnica emprada per l’ornamentació de l’obra (xilografia “versus” calcografia) s’extengués al llarg de tot el text, és a dir, trobem dos estats de l’edició amb la mateixa composició tipogràfica però una d’elles està ornamentada amb la tècnica xilogràfica i l’altra amb la calcogràfica.
Per qui no les conegui, les característiques de les dues tècniques són les següents:
Xilografia: Tècnica de gravat consistent a rebaixar i entallar les parts de la superfície d’una matriu de fusta que han de quedar blanques al gravat i a deixar en relleu la superfície llisa per a ser tintada i estampada sobre el paper.
Calcografia: Tècnica de gravat caracteritzada per la utilització de planxes metàl·liques gravades en profunditat.
Com indica Rosa Vives referint-se als gravats xilogràfics aquests, exceptuant determinades obres magistrals “no presentan el refinamiento buril calcográfico”. Atès que la tècnica calcogràfica acostuma a ser més vistosa i acurada, els gravats revesteixen l’obra de més valor. És per aquest motiu que l’exemplar descrit a la nostra catalogació, el que hem considerat “còpia ideal”, ha estat el que conté els gravats calcogràfics. L’exemplar amb els gravats xilogràfics ha estat tractat com un “estat” especial, tal i com s’explica en una de les notes del registre bibliogràfic.
Diuen que una imatge val més que mil paraules: us oferim un petit tast amb diverses fotografies dels dos exemplars, per tal que vosaltres també pugueu apreciar les diferències.
Blog de Fons Antic 