Ja es pot trobar a l’OPAC el títol El Libro de Duarte Barbosa, el Ms 835 de la nostra col·lecció de manuscrits. Es tracta d’una descripció geogràfica i humana de tota la costa africana i asiàtica de l’Oceà Índic, recollida en els quinze anys següents a l’arribada dels portuguesos a l’Índia. Miquel Rosell, al seu inventari, li dóna un títol més il·lustratiu Viaje a Oriente, por las costas del Este de África y Malabar.

Duarte Barbosa (Lisboa ca. 1480- Filipines 1521) va ser un comerciant i explorador portuguès que entre 1503 i 1516/17 va exercir d’oficial de l’Índia portuguesa a Cannanore, actualment Kannur, al sud de l’Índia. El seu llibre és un dels primers exemples de literatura de viatges portuguesa, fruit d’aquests anys en aquest país on també aprèn la llengua local, el malai i fa d’intèrpret i d’escrivà. Torna a Portugal en algun moment després de 1515, on finalitza el seu llibre. En 1519 s’uneix a l’expedició de Fernando de Magallanes, que per primer cop dóna la volta al món.

L’obra conté una àmplia informació geogràfica i comercial de les terres que bordegen l’Oceà Índic, recollida per l’autor en els seus llargs viatges: “Pasado el cabo de Buena Esperanza por nordeste en el cabo de San Sabastian son ttherras muy fermosas de montañas y canpos y valles en que ay…”. Al final del text, quatre fulls detallen on es troben les pedres precioses: robins, diamants, safirs, topazis, turqueses, esmaragdes… “donde nacen y de la divirsidad de ellos” i també espècies com clau, canyella, gingebre… “do naçe y lo que vale”, “… toda la especieria y drogas y qualquier cosa que venga de la Yndia se vende en Portogal al peso viejo y todo lo … se vende al peso nuevo”. Els darrers dos fulls del manuscrit narren el viatge de Juan Serrano, navegant portuguès que també formava part la primera circumnavegació del món amb Magallanes, quan fuig de Malaca, al sud de l’Índia, amb altres cinc mariners en una caravel·la robada.

En el procés de recerca d’informació relativa a l’obra que portem a terme cada cop que efectuem la recatalogació d’un manuscrit, s’ha posat en evidència que aquesta obra en concret ha estat motiu de divergències entre diversos estudiosos. És dubtosa la seva autoria, donat que alguns autors l’atribueixen a Fernando de Magallanes, i també es dubta de l’any de composició, 1516 per uns, 1518 per altres.

No se’n conserva l’original, i tot i la importància que va tenir en aquell moment, no va ser imprès fins 1550 amb el títol: “Libro di Odoardo Barbosa Portoghese” dins l’obra de Giovanni Battista Ramusio Delle navigationi et viaggi, publicada a Venècia pels hereus de Lucantonio Giunti. Entre els anys de la seva composició i aquesta seva primera impressió en italià, van circular nombroses còpies manuscrites en diferents llengües, i aviat es va convertir en una guia important per als navegants d’aquelles dècades del segle XVI que es dirigien a l’Índia.

Escrit originalment en portuguès, la nostra còpia és una traducció al castellà de 1524 feta per Martín Cinturión, tal com trobem al verso del full 80 del nostre manuscrit:

“Acabose de trasladar este libro de su original en lengua portoguesa, traduzida en lengua castellana en Vitoria estando ende el enperador y Rey d[e] espana primero dia de marco ano de mil et quinientos et veynte et quatro anos por m[artí]n cinturion, enbaxador dela comunidad de genova con ynterpretacion de diego Ribero, portugues cosmografo de su mag[estad] y m[aest]ro de cartas de navegar“

Miquel Rosell empra l’any de 1524 que apareix al text per datar el manuscrit, però pensem que aquest any es refereix a la data de la traducció del portuguès al castellà, i no necessàriament a la d’escriptura del nostre document. Per tant, la data podria ser aquest 1524 o algun any posterior, si es tracta d’una còpia d’un altre manuscrit castellà que ja incloïa aquest fragment. Existeix una altra còpia castellana a la BNE (ms. Res. 47) datada també al segle XVI, que no porta aquest paràgraf que us hem transcrit.

El volum està enquadernat en un pergamí que procedeix d’un altre document, ja que es veuen les marques d’antics plecs de l’anterior volum. Pel que fa a la conservació del text manuscrit, resulta dificultosa la lectura d’alguns fragments per la tinta ferrogàl·lica amb què es va escriure, i alguns fulls han estat guillotinats per la part superior afectant el text de les primeres línies. No porta marques de procedència i no podem establir el recorregut que va fer fins arribar a la nostra biblioteca.