La publicació Scripta : revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna acaba de publicar un interessantíssim article d’una de les nostres usuàries més fidels, Mercè Gras – Historiadora i Arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears- , que porta per títol “Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)”.

L’article passa revista a aspectes molt interessants relacionats amb les biblioteques conventuals de l’Orde dels Carmelites Descalços que ens ajuden a conèixer la història d’aquestes col·leccions centenàries, oferint-nos una visió molt allunyada de les concepcions monolítiques, ans al contrari, mostrant-les com quelcom viu -ja que podem parlar de naixements, creixements i disgregacions- i amb unes dinàmiques pròpies.

En aquest sentit, Gras comença destacant la novetat que va suposar que Teresa de Jesús, quan redactava les constitucions per al convent de San José de Ávila l’any 1567, introduís un punt en el qual definia la relació de llibres que la superiora havia de procurar-se per a la lectura de les seves monges, establint així un patró de lectura espiritual a les religioses. Les biblioteques aniran creixent, i Gras aprofita l’article per oferir-nos una imatge ben documentada sobre quin tipus de fons va anar formant part d’aquestes biblioteques. L’article aprofundeix, entre d’altres aspectes, en les diferències que establia l’orde en els hàbits de lectura -o les possibilitats- entre les biblioteques de frares o de monges en relació a qüestions com els continguts de les obres o la seva llengua, així com en les diferències entre biblioteques en funció de la seva ubicació geogràfica o de si donaven –o no- suport a un col·legi, en l’evolució de la figura del bibliotecari, etc.

Com bé sabeu, el CRAI Biblioteca de Reserva és dipositària, arran la Desamortització de 1835 de diversos fons conventuals, entre ells el del Convent de Sant Josep de Barcelona, del qual actualment es troben identificats 2429 exemplars. En relació amb aquest convent caldria fer una menció especial a l’extraordinari llegat de l’humanista, bibliòfil i canonge Josep Jeroni Besora, qui va llegar-hi el seu fons -amb la condició que fos d’accés públic- i de qui tenim actualment identificats gairebé un miler de volums.

També mereix ser destacada, tal i com ressalta Mercè Gras a l’article, la figura de qui va ser prevere i rector de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Vilanova de Cubelles. Ens referim a Baltasar Antón Gandullo Sarria, qui llegà la seva biblioteca personal –de la qual per ara hem identificat 216 exemplars al nostre fons- al seu successor a la parròquia. La seva voluntat era que s’obrís al públic, tot i que amb unes condicions de conservació del fons tan estrictes, que el nou rector declinà fer-se’n càrrec. Finalment, el 1792, deu anys després de la mort de Gandullo, els fons de la seva biblioteca van ser acceptats pel prior del convent de Nostra Senyora dels Dolors de la mateixa població  i ara es poden consultar al CRAI Biblioteca de Reserva.

Ens safisfà comprovar com l’article de Gras fa constants referències al nostre fons, que és emprat per exemplificar diversos dels aspectes que es desenvolupen al llarg del text, no endebades a la nostra base de dades d’Antics posseïdors hi trobem 6 entrades relacionades amb l’orde dels Carmelitans Descalços.

Us recomanem fermament aquesta interessant i amena lectura!