Com a centre col·laborador del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Reserva ha acollit durant tres mesos l’alumna Elena de la Rosa per a l’elaboració del seu Treball Final de Màster. La seva tasca principal ha estat l’ordenació i l’estudi de les portades i preliminars solts que es van separar de llibres especialment malmesos per la seva mala conservació, i que malauradament es va considerar que calia llençar cap als anys 30 del segle XX. Amb la seva aportació, s’ha aconseguit finalitzar la classificació de més de 67.000 portades i preliminars, ara desades en 167 capses ordenades per ciutats d’impressió. El fet de tenir aquest fons ordenat obre la porta per futurs estudis sobre la pròpia col·lecció i sobre el llibre imprès des de molts angles diversos. És per això que valorem molt positivament la seva aportació i aprofitem el nostre bloc per felicitar-la per la seva feina i pel resultat del seu TFM que va obtenir la màxima nota.

A continuació ella mateixa ens fa una extensa presentació del seu interessant treball, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Els nombrosos fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona constitueixen una oportunitat única per dur a terme una gran diversitat de recerques sobre els mateixos, de vàlua reconeguda arreu per la seva quantitat i qualitat. Molts són els llibres que s’han treballat pel seu interès històric, artístic i bibliogràfic, però encara queden materials desconeguts que no han gaudit d’aquesta sort.

Un d’ells és el fons de portades soltes, de què ens ocuparem en aquest article i que s’ha treballat en el marc del Treball Final del Màster Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia: La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona), d’Elena De La Rosa Regot. El treball amb aquest fons ha vingut motivat per l’interès del professor Pedro Rueda i del personal bibliotecari del CRAI Biblioteca de Reserva, en especial de Neus Verger i Irene Ibern.

El fons de portades soltes, que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva, és un fons compost per 67.871 documents. La gran majoria són portades de llibres que la biblioteca tenia sota la seva custòdia. Algunes d’aquestes, i d’altres pàgines que es conserven, van ser arrencades el 1937 per Francesc Nabot i Tomàs.

Aquestes són testimoni de les diverses vicissituds que van anar afectant la preservació dels fons conventuals durant la creació de la Biblioteca Universitària fins causar greus estralls en una bona part d’ells. Els saqueigs i els incendis dels monestirs, la fauna bibliòfaga, les pugnes entre institucions i la falta de recursos, personal i espai de la Universitat, entre altres situacions adverses, van causar una pèrdua irreparable de molts exemplars.

HISTÒRIA DEL FONS DE PORTADES SOLTES

La procedència del fons de portades no ve recollida de forma sumària en cap document publicat. Ha calgut revisar la documentació de l’Arxiu Històric de la Universitat per tal d’aconseguir informació sobre l’origen d’aquests documents. No és fins als anys trenta, en una nota manuscrita de Francesc Nabot i Tomàs sobre els treballs que va dur a terme quan era auxiliar de la Biblioteca Universitària a partir de 1933, que trobem una referència clara al fons de portades, ja que ell mateix en va ordenar un grup separat amb anterioritat. Aquestes portades de què parla Nabot i Tomàs són només una part de les actuals i en fa un recompte provisional de 2.280.

Diverses fonts sostenen que durant la dècada dels trenta es van arrencar més portades de llibres en mal estat per falta d’espai, però no citen la procedència de la informació. Doncs bé, l’encarregat de dur a terme aquesta tasca va ser Nabot i Tomàs i ell mateix explica amb detall la tasca que va dur a terme:

“La tarea era doble: Había libros sin signatura y otros que la tenían. De los primeros, si eran apolillados, separaba la portada. Si eran buenos, pasaban a la sala del segundo piso. Si tenían signatura, caso de estar deteriorados, ponía ésta en las portadas y luego las separaba. Si el libro estaba bien, pasaba igualmente a la sala grande del segundo piso. Respecto de los libros dados por malos, cuando había una gran cantidad de ellos se vendían para papel. Esta labor duró hasta fines de Marzo de 1937 […]. Si eran importantes, separaba además la dedicatoria, prólogo e índices.

En Abril del propio 1937, comencé a separar la portada de los libros malos, que procedentes de los sótanos de la Universidad, en locales húmedos y polvorientos, en donde habían permanecido muchos años, se habían subido durante el invierno, al local del 2º piso, que había sido aula del Instituto de Segunda Enseñanza. Emprendí la propia labor de revisión. Estos libros comprendían a los siglos XVI al XVIII. En su mayoría no tenían signatura y muchos de ellos eran duplicados. Los que estaban bien pasaban con los otros buenos. De los malos hacía las consabidas separaciones y luego se vendían. De las portadas separadas y ordenadas por tamaños, he llenado unas 250 cajas archivadoras.

De algunos libros españoles y extranjeros apolillados, recorté diversas series de letras iniciales, viñetas, grabados, dibujos y filigranas, para formar abecedarios tipográficos y álbumes ornamentales, como recuerdo de las obras destruidas, teniendo cada unidad libraria, en respectiva carpeta, con la indicación del autor, materia, pie de imprenta y año respectivo. Esta labor se prolongó hasta fines de 1937.” (Llibre…, 1902-1962)

Malgrat tota la informació que facilita sobre el procés, no parla en cap moment de les raons que els van portar a fer aquesta separació ni del criteri que va seguir per determinar què considerava “bo” i “dolent”. Molt probablement els mancava espai o van veure molt difícil i costós salvar els documents.

L’any 2007 es van començar les tasques d’ordenació del fons, que es trobava emmagatzemat en diverses caixes de cartró, i es van perllongar fins al 2015, passant per mans de 3 bibliotecaris. Entre desembre de 2015 i febrer de 2016, es van ordenar les 70 caixes restants mitjançant un conveni de 150 hores de pràctiques no curriculars amb el CRAI Biblioteca de Reserva. En total, el fons presenta 246 llocs d’impressió diferents dividits entre 19 països (la distribució geogràfica es pot consultar al mapa interactiu). Durant la seva ordenació s’han obtingut 162 caixes i 37 carpetes. El número aproximat de documents és de 67.870.

Figura 1. Caixes que contenien el fons de portades abans de ser organitzades; taula de treball durant la classificació d’una de les caixes per països

Les portades conservades pertanyen a impresos compresos entre els segles XVI i XIX, però també trobem índexs, fulls de guarda, números solts de revistes, reculls diversos de sermonaris, estampes, elements retallats dels llibres, elements manuscrits, documents de gran format i diversos materials efímers (bitllets de rifa, retallables de paper, goigs, ex libris, naips, etc.).

ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL FONS

L’estat de conservació general del fons es pot classificar de dolent, fet que fa que el seu tractament tingui un caràcter urgent. Aquest estat es deu, principalment, a les degradacions del suport que posen en perill els diferents elements que sustenta. El fràgil estat que aquest presenta fa molt difícil la manipulació dels documents i provoca la pèrdua de petits fragments de material. És per aquesta raó que abans de dur a terme qualsevol altra acció cal plantejar la restauració de la documentació.

Figura 2. Diferents estats de conservació del fons de portades. Curiosament, es tracta del mateix llibre i, possiblement, de la mateixa edició

El suport

El material principal que conforma els suports del fons és el paper i la seva bona conservació és fonamental per poder preservar l’objecte, ja que en ell se sustenta la informació.

La mala manipulació i l’emmagatzematge inadequat, juntament amb la fragilitat que presentaven les portades per l’atac d’insectes bibliòfags i microorganismes, han provocat deformacions, plecs, pèrdues i estrips, entre d’altres. Aquelles derivades de l’ambient tenen la seva causa principal en la humitat i la temperatura, com la pèrdua de flexibilitat. Alguns documents es van veure afectats pel foc i presenten diferents graus de calcinació.

També trobem tot tipus de taques i brutícia sobre el suport i entre les seves fibres: pols acumulada, ceres de segells, coles de l’enquadernació, esquitxos de tinta, etc. Alguns documents presenten taques per humitat i d’altres tenen origen biològic. Les alteracions químiques que presenten són les habituals en aquest tipus de materials: principalment acidesa (pH<7) i oxidació.

Figura 3. Documents doblegats per encabir-los dins les caixes; fang sec; calcinacions a les vores del document; aureoles creades per l’absorció d’aigua bruta; oxidació als laterals pel contacte amb les cobertes

Els microorganismes (bacteris i fongs) són l’alteració biològica amb menor incidència al fons de portades, però aquelles afectades presenten un aspecte cotonós i molt fràgil, a més de diverses coloracions irreversibles. Alguns documents s’han vist afectats per foxing. Pel que fa als insectes, pràcticament la totalitat del fons de portades s’ha vist afectada per diverses espècies que han causat la pèrdua del suport en forma de galeries i que han adherit alguns documents.

Tot i les greus degradacions que han causat els microorganismes i els insectes al fons, l’acció biològica més greu ve de la mà de l’home i aquesta sí que afecta a la totalitat del fons. La mutilació que ha patit li dóna unitat als materials com a fons.

Figura 4. Atac fúngic; galeries de xilòfags; mutilacions per retirar part de les il·lustracions

Elements sustentats

Els elements sustentats són aquells materials que configuren la informació que dóna sentit al document. Les principals tècniques trobades al fons són les tintes d’impressió, tintes cal·ligràfiques (de carbó i metal·loàcides), llapis (grafit i de color), segells (de tinta, lacre o gofrats) i guaix.

En general, els elements sustentats presenten un bon estat de conservació, exceptuant la corrosió de les tintes metal·loàcides, que ha perforat alguns documents; la mala polimerització d’algunes tintes, que ha creat aureoles al voltant de la tipografia dificultant la seva lectura; i l’esvaïment de la tinta d’alguns segells.

Arquitectura del llibre

S’han trobat diversos elements de l’enquadernació dels llibres barrejats amb les portades. Els materials més abundants són el pergamí i les pells usats, juntament amb el cartró, per a les cobertes dels llibres. No obstant, s’han trobat altres materials com fils de les relligadures, capçades, fulls de guarda, nervis, etc. En general no presenten degradacions pròpies de la seva naturalesa sinó que més aviat han patit les conseqüències de compartir espai amb els papers i cartrons.

PROJECTE DE TRACTAMENT

Restauració i conservació → CRAI Taller de restauració

Catalogació → CRAI Biblioteca de Reserva

Digitalització → Centre de Digitalització (CEDI)

Difusió web → Bases de dades i plataformes web

El projecte presentat (restauració, conservació i difusió) intenta adaptar-se a la realitat de la Universitat de Barcelona i utilitzar-ne els seus recursos. S’ha buscat no excedir-se en les necessitats reals del fons per no dur a terme un treball innecessari o excessiu que no estigui justificat. El projecte que s’ha proposat engloba només el material amb suport paper del fons que constitueix la part considerada com a “portada”, és a dir, 57.654 documents.

Proposta de restauració i conservació

Qualsevol manipulació del fons resulta en la pèrdua de fragments de suport, per tant, abans de dur a terme cap altre projecte cal restaurar el fons. Donada la gran quantitat de documents que conformen el fons, és imprescindible una bona organització del treball. El tractament de restauració proposat té en compte les diverses casuístiques del fons:

Figura 5. Esquema del tractament proposat per al fons

El dipòsit on es troba actualment el fons es coneix com a Autoclau, per l’antiga màquina que s’hi va instal·lar, o Compactus de la M, i es troba situat dins les mateixes dependències del CRAI Biblioteca de Lletres. Per garantir que no s’ha de tornar a intervenir sobre aquests materials es recomana complir els següents paràmetres:

• Temperatura: 18-22 ºC (±3).
• Humitat relativa: 45-55% (±5%).
• Il·luminació: 50 lux.
• Filtres contra les radiacions ultraviolades (finestres i fluorescents).
• Ventilació.
• Neteja sistemàtica i organitzada.

Ara mateix el material es troba molt atapeït i amb falta de ventilació, les caixes col·locades en vertical poden deformar el material que contenen i les que en sobresurten, poden provocar que els treballadors rebin cops. L’emmagatzemament actual és provisional i caldrà que es portin a terme les accions de conservació proposades per poder garantir una bona conservació del fons.

Figura 6. Caixes i carpetes que contenen els documents del fons de portades soltes

Un cop restaurats els documents es recomanen dos nivells de protecció: la protecció col·lectiva (caixes de cartró de conservació) permet la separació entre els documents i l’exterior i la protecció individual (camises de paper de conservació) aïlla els documents dels altres materials del fons. A més, en faciliten la identificació i organització.
Proposta de difusió

La posada en valor del fons i l’augment de la seva demanda passen per la seva difusió, que és la que justifica en última instància la seva restauració i conservació. El mètode per catalogar les portades s’ha d’establir des del CRAI Biblioteca de Reserva i està en procés de definició. Malgrat això, s’han establert els camps que es considera essencial omplir, entre d’altres: títol, lloc i data d’impressió, impressor, imatge digitalitzada i enllaç als documents complets (de Reserva o d’altres biblioteques).

El principal avantatge que presenta la digitalització és la millora en el seu accés i difusió com a material d’estudi tant per a investigadors com per a alumnes interessats en la història del llibre, la procedència dels materials que formen el fons i els seus posseïdors, entre altres temes relacionats amb el món del llibre antic. Això permet posar en valor un fons desconegut, diferent i molt ric a nivell nacional i internacional.

Per a tal fi, aquesta digitalització ha d’anar acompanyada d’una bona difusió. El fons pot contribuir a ampliar les bases de dades ja existents al CRAI de marques d’impressors i antics posseïdors. A més, també amplien la informació sobre els fons del CRAI Biblioteca de Reserva pertanyents als diversos convents desamortitzats.

Finalment, amb el material digitalitzat es poden confeccionar col·leccions virtuals al BiPaDi, present al portal Europeana, i a d’altres portals on el CRAI també col·labora, com la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. S’espera que aquesta difusió ajudi a conscienciar la població perquè reflexioni sobre el seu patrimoni i sigui conscient dels errors que s’han comès i d’aquelles iniciatives que s’enceten per pal·liar els seus efectes.

Elena De La Rosa Regot
Conservadora i restauradora de béns culturals
elenadelarosaregot@gmail.com