No és la primera vegada que reivindiquem l’interès dels antics posseïdors que anem localitzant a mesura que cataloguem els llibres, ja que aquestes marques de propietat ens ofereixen una informació incalculable sobre els hàbits de lectura d’alguns particulars i també del camí que han seguit els llibres fins arribar a conformar el fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Avui us parlarem d’un dels posseïdors que podeu localitzar a la nostra base de dades: Daniel Saiol i de Quarteroni, membre d’una família que va tenir una important presència dins l’escena política catalana, especialment a la Diputació del General. Es tracta dels quatre germans Saiol i Quarteroni -Daniel, Antoni, Felicià i Francesc- que com indica el catedràtic d’història moderna Antoni Simón i Tarrés “no només ocuparan càrrecs de manera intensiva i continuada en les institucions catalanes sinó que en dos moments cabdals del cicle històric que fineix el 1714, com ho són la revolta dels Barretines de 1687-1689 i l’inici de la Guerra de Successió, en seran actors molt destacats”. Precisament Simón i Tarrés destaca aquesta intensa i simultània presència dels quatre germans a la vida política de les institucions catalanes, que en determinats moments arribaren a actuar “com un veritable clan de poder familiar”, fet que va provocar que fossin considerats a ulls del poder monàrquic com “un grup o clan familiar que actuava com una facció política”. La gran quantitat de càrrecs que van arribar a ocupar els quatre germans avalen aquestes valoracions i demostren el seu pes dins el món polític català de la segona meitat del segle XVII, inicis del XVIII.

Daniel Saiol i Quarteroni –el Saiol protagonista d’aquest post– va ser un dels fills barons dels Saiol Quarteroni. Va seguir carrera eclesiàstica, cursant estudis a Roma, i també va ocupar el càrrec de canonge de la Seu de Barcelona, títol que s’indica en alguns dels ex-libris que hem localitzat. Posteriorment –a partir de 1685- va ocupar el càrrec d’ardiaca de la Seu de Barcelona, càrrec que també s’explicita en altres dels ex-libris localitzats. Finalment, entre 1683 i 1689, Daniel Saiol i Quarteroni va ocupar el càrrec d’assessor jurídic de la Diputació del General. Com indica Simón i Tarrés, va destacar per una notable cultura humanística que suposem el va motivar a fer créixer una voluminosa i excepcional biblioteca, analitzada pel professor Antoni Espino López en un interessant article publicat l’any 1990 amb el títol “Les lectures d’un religiós durant el regnat de Carles II. La Biblioteca de Daniel Saiol” basat en l’inventari dels béns de Daniel Saiol -realitzat per la notaria quan aquest va morir- localitzat a l’Arxiu de Protocols de Barcelona. Segons assenyala Espino, la biblioteca podria haver estat formada per una xifra d’entre 1.300 i 1.500 llibres –la xifra no és exacta ja que a les llistes trobem títols repetits- i destacaria per la gran quantitat d’obres de tipus científic –astronomia, matemàtiques, geometria, geografia i navegació, arquitectura- en comparació amb la xifra, molt menys rellevant, d’obres de caràcter religiós. L’article d’Espino aprofundeix especialment en els tractats d’història, de política, de propaganda política i els relacionats amb l’art de la guerra que van formar part de la biblioteca personal de Saiol.

Al CRAI Biblioteca de Reserva hem localitzat cinc exemplars amb l’ex-libris d’aquest personatge, però desconeixem quin va ser el destí de la totalitat dels béns bibliogràfics de Daniel Saiol que Espino va trobar relacionats a l’Arxiu de Protocols. No sabem si la biblioteca es va mantenir unida o bé si es va desmembrar. La inexistència de projectes similars al de la nostra base de dades d’Antics Posseïdors dins l’àmbit català dificulta saber si altres biblioteques amb fons patrimonial disposen d’exemplars que haguessin format part d’aquesta biblioteca particular. Només hem aconseguit localitzar un exemplar de l’obra De musica libri septem, de Francisco Salinas, amb l’ex-libris de Saiol que es troba dipositat a la Biblioteca Menéndez Pelayo.

L’única pista que per ara tenim, és que quatre dels cinc volums que mostren el seu ex-libris presenten, també, el segell del Convent de Santa Caterina.

I com que som curiosos de mena i ens agrada compartir les nostre troballes, vam fer-ne partícip la historiadora i arxivera Mercè Gras, que en el moment de localitzar l’ex-libris de Saiol es trobava consultant el fons de la nostra biblioteca, i aquesta va ser la seva reflexió:

“No era gens infreqüent que els canonges fessin donació testamentària de la seva llibreria a la biblioteca d’un convent (com el canonge de Lleida Josep Jeroni Besora va fer amb els carmelites descalços de Barcelona), pràctica que constituïa també una manera de preservar en el futur la seva col·lecció bibliogràfica, reunida pacientment al llarg de tota una vida. La biblioteca de Santa Caterina era una de les millors de la ciutat, els murs del convent empararen sovint les reunions de conspicus partidaris de la causa austriacista. Saiol signà una de les aprovacions de las Nenias reales, compilació, en la major part, de poemes composts per membres de l’Acadèmia Desconfiada, a la mort de Carles II (1701). El que ja no és tant conegut és que el canonge Saiol formava part del cercle polític i cultural que freqüentava el geògraf Josep Aparici, que va ser membre de l’Acadèmia. El 26 d’agost de 1698, Joan Martí, comerciant català establert a Lisboa, escrivia a Josep Aparici, després que la ciutat hagués viscut el tràngol de l’atac 1697 i d’haver restat uns mesos en mans dels francesos, i demana pels seus comuns amics a Barcelona, “Veus aquí que ara me ha donat la gana de preguntar-vos dels amichs vells, què faran los tals? Que ja no deuen recordar-se de esta pobra formiga? La norma de la amistat, don Daniel Sayol, sempre me ha conservat en sa memòria, y me ha fet vèurer carta sua més de dos vegades; del baró de Beck no he agut cosa des de que vos me’n escriguéreu. Digau-me com ho passa, y com ho passan don Joseph Marimon, don Francisco Junyent, don Agustí Copons y lo doctor Soler. Feu-los present la mia vona voluntat, y renovau-los la notícia de la mia acistència en Lisboa, per a què sàpian de qui se han de valer si alguna cosa se’ls ofereix”. Joan Martí fou autor l’any 1690 de la tesi Elementos geométricos de Euclides i en el fons de manuscrits trobem testimoni dels diversos encàrrecs bibliogràfics que, des de Lisboa, Martí realitzà per a Saiol, com consta en assentament del 10 de febrer de 1697 a la Miscel·lània política de la Guerra Gran: 1793-1795 (Ms 959, f. capiculats, f. 36v)”.

Moltes gràcies Mercè per les teves interessants reflexions, que aporten una mica de llum a la relació existent entre Daniel Saiol i el Convent de Santa Caterina.

Per saber-ne més:

Espino López, Antoni “Les lectures d’un religiós durant el regnat de Carles II. La Biblioteca de Daniel Saiol”, Revista de Catalunya, núm. 150 (abril de 2000), p. 32-52.

Simón i Tarrés, Antoni “Els Saiol: actors destacats de la política catalana de la segona meitat del segle XVII”, Del 1640 al 1705: l’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. València: Universitat de València : Institut d’Estudis Catalans, 2011. P. 101-134.