L’ull expert que no descansa o la identificació de l’anònim amanuense del Ms. 535

Com bé sabeu, la catalogació de manuscrits és una tasca especialment complexa, fet que podreu constatar si observeu qualsevol de les nostres llarguíssimes catalogacions. Sovint, a les peculiaritats del text en si hem de sumar les modificacions posteriors –parts censurades, notes manuscrites, afegitons, etc.- la majoria de vegades d’origen totalment desconegut per a nosaltres.

Aquest post sorgeix gràcies a la perícia de Mercè Gras, que ens va sorprendre novament quan, després de consultar el manuscrit 535, és a dir, les Obres històriques sobre els comtats de Rosselló, Peralada i Empúries, de Josep de Taverner i d’Ardena, ens va fer una sensacional revelació sobre l’anotació manuscrita que podem trobar a la portada de la primera de les obres recollides, el Arbol genealógico de la casa de los condes de Rossellón, Perlada y Empúrias, que escriví lo il·lustre señor Don Joseph Taverner y de Ardena, canónigo y tezorero de la santa Iglesia de Barcelona. Quina era la identitat de l’anònim amanuense? Anem a pams i deixem que la Mercè en ho expliqui…

 

L’autor del manuscrit, Josep de Taverner i d’Ardena (Barcelona 1670-Girona 1726), era doctor en ambdós drets i eclesiàstic, i va ser canonge i tresorer de la catedral de Barcelona. També va ser membre fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats -el 3 de juny de 1700-, i ja el primer any hi presentà tres treballs. Precisament, a les Nenias reales y lágrimas obsequiosas que a la inmortal memoria del gran Carlos Segundo, Rey de las Españas … dedica y consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona hi podem trobar una elegia llatina (pàgines 105-106) i un discurs en prosa sobre Carles II (pàgines 43-55) de la seva autoria.

Com altres membres de la seva família, va ser un partidari de Felip V, com palesa el discurs que presentà a l’Acadèmia el 18 de novembre de 1701. Va ser nomenat jutge del Breu eclesiàstic. Es va exiliar del Principat el 1705 en entrar l’arxiduc Carles i els aliats a Barcelona. Va ser canonge a Perpinyà i a París. Després de la guerra de Successió va ser bisbe de Solsona (1718-1720) i bisbe de Girona (1720-1726). Va escriure diversos treballs genealògics i sobre la història dels comtes d’Empúries i Peralada. I va encarregar la còpia dels autògrafs castellans de la segona i tercera part de la crònica de Jeroni Pujades conservada a la Biblioteca Reial de París des de 1702, volums que foren després copiats també per Pere Serra i Postius. En morir deixà les seves obres al seu germà Francesc, abat de la col·legiata de Sant Feliu de Girona. La seva dissertació sobre els comtats de Rosselló i Empúries va ser llegida a l’Acadèmia l’any 1757 pel seu nebot Bernardí Lluís de Taverner i d’Ardena.

Retornant al manuscrit que ens ocupa, una anotació d’una tercera persona en el full que conté el títol, proporciona les dates de la seva elecció i consagració com a bisbe de Girona, i l’any de la seva mort.

El full següent –que porta per títol “Advertencia al lector”- situa la redacció dels materials genealògics entre els anys 1705-1712 i aclareix que l’anònim amanuense va poder accedir a la seva consulta gràcies a l’amistat que l’unia amb un germà de l’autor, Francesc de Taverner i Ardena, canonge i abat de Sant Feliu de Girona, l’any 1716.

La lletra, la temàtica i la confessió de la gran amistat que l’unia amb el germà de l’autor permeten identificar a l’anònim amanuense que va escriure aquestes notes com Pere Serra i Postius (1671-1748), erudit i autor d’una trentena obres -algunes impreses- i moltes altres que restaren manuscrites i que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca de l’Ateneu, a la Biblioteca del Seminari, a la Biblioteca Nacional de España, a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva dos dels seus manuscrits, en concret el Ms 186-197 Historia eclesiàstica del Principado de Cataluña i el Ms 533, Catálogo de los prelados, abades, priores, archiprestes y abadesas que ha tenido y las tiene el prinicipado de Cataluña.

Procedent d’una família de botiguers, Serra i Postius fou un erudit historiador i acèrrim austriacista, però això no va ser pas obstacle perquè mantingués una sòlida amistat amb els germans de la família Taverner i Ardena. Josep Taverner li va permetre accedir a la seva còpia de la Crònica de Pujades, i en Francesc li va facilitar els treballs històrics del seu germà Josep l’any 1716. El mateix Serra i Postius explica que l’any 1719 va poder consultar, per una de les seves obres compilatòries, Catalunya numerada en sos termes, en ses cases i persones, els materials amb què treballava el militar Oleguer de Taverner i d’Ardena, comte de Darnius, per a la descripció del seu mapa de Catalunya (Vid. Montaner).

L’inventari conservat de la biblioteca de Josep de Taverner i Ardena (AHPB, 934/55) mostra com el 26 de febrer de 1721 es va procedir a fer l’inventari dels llibres propis del nou bisbe de Girona, per tal que no fossin confosos amb béns adquirits amb rendes episcopals, que havien de romandre entre les propietats diocesanes. En la seva llibreria abundaven, apart de llibres pietosos –evidentment-, els llibres de dret civil i canònic, de dret català, dret marítim i de canvis. Mostra també una curiositat per la geografia i la renovació científica: podem trobar una introducció a la geografia universal, segurament la Introduction à la géographie universelle, de Phillip Clüver; una Geografia sacra, que podria tractar-se de qualsevol de les diverses Geograhpia sacra que es publiquen durant el segle XVII; una edició de la Geografia de Strabon, una China Illustrata, d’Athanasius Kircher; una descripció de París, tal vegada podria ser la Description nouvelle de la ville de Paris, de German Brice; i, molt especialment, la col·lecció de Memoires de l’Académie royale des sciences (publicades entre 1702-1720, a raó de quatre números per any). La seva vocació per la història es manifesta en la gran abundància d’obres d’aquest gènere com: un Méthode pour étudier l’histoire, de Nicolas Lenglet Du Fresnoy; l’Histoire de la Guerre de Flandre, de Famianus Strada; o l’Histoire de nostre temps, de Guillaume Paradin. En la seva biblioteca hi és ben representada la història de Catalunya i Espanya: el manuscrit copiat de la crònica de Pujades; Cataluña Ilustrada del jesuïta Manuel Marcillo; Summari Index o Epítome dels Títols de Honor de Cathalunya, Rosselló, y Cerdanya, d’Andreu Bosch; Historia de los victoriosíssimos antiguos Condes de Barcelona, del P. Francisco Diago; Vida y hechos maravillosos de Doña María de Cervellón, d’Esteve de Corbera; Genealogía de la nobilíssima casa de Cardona, d’Antoni Lacavalleria; els Annales de Aragón de Jerónimo Zurita; Histoire de Rebus Hispaniae, de R. Ximénez de Rada; Rerum hispanicarum, de Robert Beale; Marca Hispanica de Pere de Marca. La biblioteca de Taverner estava especialment ben assortida d’obres d’història de França: Les Recherches de la France, d’Étienne Pasquier; Les Annales d’Aquitaine, de Jean Bouchet; genealogia de França, Histoire des comtes de Tolose, de Guillaume Catel; Les Chroniques et annales de France, de Nicole Gilles; Histoire de Béarn, de Peire de Marca; Histoire de Languedoc, de Pierre Andoque; Remarques sur l’histoire de Languedoc, de François Boude; Histoire généalogique et chronologique de la maison royale de France, del P. Anselme; L’histoire et chronique de Provence, de Caesar Nostradamus; La Catalogne française, de P. de Caseneuve; Histoire des guerres civiles de France, d’Arrigo Caterino Davila, o L’histoire des ducs de Bourgogne, de Mr. de Fabert. Finalment apareix un text imprès, Tractado de paz entre la España y la Francia.

Els llibres van quedar en custòdia del comte de Darnius, a la casa familiar del carrer Montcada. Part de la biblioteca havia estat donació a Josep del seu oncle Miquel Joan de Taverner i de Rubí, que havia estat bisbe de Girona, i després va ser designat bisbe de Tarragona, per bé que no va arribar a prendre possessió per haver mort poc abans.

 

Bibliografia:

Betrán, J. L.; Espino, A.; Toledano, L. F., “Pere Serra i Postius y el criticismo historiográfico en la Barcelona de la primera mitad del siglo XVIII”. A: Manuscrits 10 (1992), p. 315-329.

Miralles Jori, Eulàlia, “La Coronica Universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832). A: Lengua & Literatura, 13 (2002), p. 223-272.

Molas, P.; Duran, E.; Massot, J. (dirs.) Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres : Fundació Noguera, 2012. p. 426.

Montaner, Carme, “Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius”. A: Mètode 53 (2007), p. 104-116.

Montaner, Carme. “L’atles i els mapes dels corregiments de Catalunya del comte de Darnius”. Mapes del Comte de Darnius. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2011. p. 7-24

 

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Manuscrits i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s