Sempre és un plaer presentar un Treball Final de Màster (TFM) realitzat a partir de documentació conservada a la nostra col·lecció, però en aquesta ocasió la satisfacció és doble, en ser la seva autora, actualment, becària de la biblioteca. Irene Vilaró conjuga la seva formació en història amb la biblioteconomia al TFM Anàlisi de la presència d’autors americans i obres de temàtica americanista en els inventaris de la biblioteca de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona. El treball va ser defensat al setembre del 2017, dins del marc del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que ofereix la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la nostra Universitat. En la tradició d’aquest blog, que té una predilecció especial per donar protagonisme als estudiants, ella mateixa ens el presenta:

Portada de: López de Gomara, Francisco. La historia general de las Indias. Anvers : Joannes Steels, 1554. CM-317

Per començar, cal dir que actualment soc alumna del Màster d’Estudis Llatinoamericans de la Facultat de Geografia i Història de la UB i que tot allò que toca el continent americà sempre m’ha interessat especialment, per la seva peculiar història. Pel que fa als dominics, la meva etapa escolar va transcórrer en una escola de monges dominiques de Vic, però a banda d’aquest fet purament personal, els predicadors barcelonins tenien una de les biblioteques més importants de la ciutat i un Estudi General des del segle XIII. A més a més, van tenir una presència i una actuació molt rellevant al continent americà.

L’objectiu principal del treball va ser l’anàlisi del fons d’obres d’autors americans i de temàtica americanista que es troben als catàlegs redactats al segle XVIII de la biblioteca del Convent de Santa Caterina de Barcelona, materialitzat en els següents punts:

– Conèixer quins temes de les obres sobre Amèrica interessaven als dominics barcelonins.

– Aprofundir en la importància dels títols americanistes trobats als catàlegs.

– Demostrar la importància de la biblioteca del Convent de Santa Caterina.

– Descobrir si existia, realment, una relació entre els dominics de la península i els missioners del “Nou Món”.

– Descobrir si el convent, juntament amb la biblioteca, era un centre de formació per a missioners que serien enviats a Amèrica.

– Col·laborar en els estudis de les obres que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva, i reafirmar la seva importància.

Pel que fa a la metodologia, es va dividir en tres fases. En primer lloc, la recollida de dades, amb el buidatge de cinc catàlegs del convent custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva: Ms 1363-1364 (autors), Ms 1394 (títols), Ms 1392 (Secret) i Ms 1393 (Secret). A continuació, l’anàlisi bibliomètrica, concretada en 19 gràfics i 23 taules. Paral·lelament vaig desenvolupar el tercer puntal del meu treball: la recerca bibliogràfica sobre el convent i la seva biblioteca, i sobre els dominics en la seva vessant missionera al continent americà. Val a dir que la feina sobre procedències duta a terme al CRAI Biblioteca de Reserva -tant a l’OPAC com a la base de dades Antics Posseïdors-, em va resultar molt útil a l’hora de ratificar la pertinença d’una edició al convent.

Detall del f. 290v de: Index librorum Bibliothecae publicae conventus Sanctae Catharinae virginis & martiris, O.P.  Ms 1363	Detall del f. 160 de: Index omnium quae continentur in secreto Bibliothecae conventus Sanctae Catharinae, v. et m. Barcinonensis O. P. Ms 1392

La tasca va ser llarga i laboriosa, però crec que puc afirmar que es va assolir l’objectiu principal del treball: conèixer a fons la col·lecció americanista conventual i el possible interès dels frares per aquestes obres.

La majoria d’elles van ser impreses durant el segle XVIII a Espanya i la llengua principal utilitzada és el castellà (76%). El país d’origen dels autors presents és, en un 62%,  Espanya. Un 67% dels escriptors són dominics, seguits a distància pels jesuïtes, amb un 13%. Quant al format, hi predomina l’in-folio, amb un 50%, a què segueix l’in-quarto, amb un 36%.

Les temàtiques més comunes són l’activitat missionera (42%) i la història del continent americà (36%). Com a historiadora puc dir que no em sorprèn aquesta darrera dada, ja que la història durant el segle XVIII interessava molt als dominics i era molt necessària per comprendre les relacions que en aquell moment hi havia entre la metròpoli i les colònies.

Des d’un punt de vista qualitatiu, l’anàlisi ha permès descobrir que la biblioteca custodiava obres del millors cronistes d’Amèrica, dels dominics més destacables de l’època -com és el cas d’Agustín Dávila Padilla o Gregorio García-, dels polítics amb més influència de l’època com el Marquès de Pombal, i sobretot dels religiosos amb més experiència amb el tracte amb els indígenes, com Bartolomé de las Casas. D’altra banda, caldria una investigació més aprofundida i àmplia per poder determinar si el convent era seu d’un centre de formació de missioners. Aquest és un dels aspectes oberts a nous estudis en el futur.

Irene Vilaró