Els primers temps de qualsevol activitat humana són sempre estimulants: incerts però a la vegada esperançadors, traumàtics, misteriosos…, i necessitats de qui sigui capaç de viure’ls. En el cas de la nostra biblioteca, els anys transcorreguts entre la crema dels convents barcelonins, el 25 de juliol del 1835, – a què va seguir la promulgació de les lleis desamortitzadores -, i l’obertura al públic de la col·lecció al nou edifici de Plaça Universitat, l’1 de juliol del 1881, estan farcits d’entrebancs, vivències i personatges que ara podreu conèixer.

Borrador de ynventario de los libros y demás recojido de los conventos … [1835]. Ms 1522

El CRAI Biblioteca de Reserva va presentar el 6 de juny del 2017 una comunicació sobre aquesta fascinant etapa a les jornades Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració, amb el títol Dels convents a l’acadèmia: els orígens de la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Ara podeu llegir-ne el text, acompanyat per les captivadores imatges de la presentació, al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Us sorprendrà l’elevadíssim nombre de llibres recollits de les comunitats de religiosos de la província, i la dramàtica manca de recursos per gestionar-los; constatareu com la titularitat de la col·lecció es va trobar a mercè de les inestables circumstàncies polítiques, i podreu admirar el mèrit de dos bibliotecaris gairebé llegendaris: Marià Aguiló i Pau Piferrer.

Aquest post està adreçat molt especialment a qui, d’alguna forma, està vinculat al CRAI Biblioteca i té interès en saber-ne els orígens. Uns orígens que ens parlen d’un altre passat, el de les riques col·leccions conventuals barcelonines, i fan créixer el valor que hem d’atorgar a l’immens patrimoni que ens ha estat confiat.

Trobareu la versió ampliada i anotada de la comunicació a la publicació de les jornades, prevista per a finals d’aquest any, i de què us informarem puntualment.