Col·laboració docent amb el Grau d’Arqueologia: una experiència que ens agradaria fer extensiva a d’altres assignatures

Com ja us hem anat comentant, un dels nostres objectius aquest darrer curs ha estat augmentar el suport a la docència i la col·laboració amb els professors. Amb aquesta voluntat, fa un any vam iniciar converses amb la professora Queralt Solé Barjau de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, per tal de portar a terme alguna iniciativa conjunta dins l’assignatura optativa de tercer i quart curs Arqueologia del món modern i contemporani, dins el Grau d’Arqueologia.

Després d’una primera aproximació al pla d’estudi de l’assignatura i analitzades les possibilitats de la nostra col·lecció vam convenir que els estudiants realitzessin un dels treballs avaluables del curs al CRAI Biblioteca de Reserva. A cada estudiant se li va assignar un document original de la nostra biblioteca on es trobés representat un vestigi -un monument, un edifici, una muralla, etc.- que l’estudiant hauria d’analitzar des del punt de vista documental –suport, autoria, context històric, recorregut-, així com des del mateix vestigi: tipus, material, constructor -si és que es va arribar a construir-, finalitat, història, anàlisi paisagístic, altres rastres documentals o monumentals, etc.

En total es van realitzar 26 treballs: 24 sobre gravats del nostre fons i 2 sobre llibres principalment il·lustrats –Description de ce qui a été pratiqué pour fondre en bronze d’un seul jet la figure equestre de Louis XIV, de Germain Boffrand i Le Tresor des merueilles de la maison royale de Fontainebleau, de Pierre Dan.

Més informació sobre aquesta edició en aquesta notícia

 

Malgrat que la majoria dels documents que calia treballar es trobaven digitalitzats a la nostra col·lecció de gravats de la Memòria Digital de Catalunya, un dels objectius que vam establir al moment de fixar la col·laboració amb la professora Solé va ser que els estudiants vinguessin a consultar, in situ, el document a la nostra biblioteca. Consideràvem que aquest fet era bàsic per dos motius principals. Per una banda, contribuïa a familiaritzar i donar a conèixer el CRAI Biblioteca de Reserva i els seus fons entre els estudiants, més enllà de documents descontextualitzats i “penjats” a la xarxa. D’altra banda, perquè potenciàvem el contacte directe d’aquests futurs estudiants d’arqueologia amb les fonts, en aquest cas documentals, intentant que aquesta experiència els motivés i revaloritzés l’accés a les fonts primàries, una possibilitat que la biblioteca els ofereix, malgrat el desconeixement existent.

Resulta impossible generalitzar l’impacte que ha tingut aquest tipus de treball de camp entre els estudiants, però ens agradaria fer extensius els comentaris que dos dels estudiants han inclòs en els seus treballs i fan referència explícita als objectius que ens havíem marcat.

D’una banda, ens ha agradat que l’alumna Irina Cervera Muntet – autora del treball sobre el gravat Vista de la plaza de Mexico nuevamente adornada para la estatua equestre de nuestro augusto monarca reynante Carlos IV evidenciï el que historiadors i bibliotecaris defensem: la importància de tenir accés a les fonts originals. Som conscients que les noves tecnologies ens faciliten la feina, però per a ser uns bons professionals en àmbits com la història i l’arqueologia, cal assolir també un bagatge treballant directament amb les fonts, ja que l’accés remot no sempre ens ofereix una aproximació total a la seva riquesa. Així ens ho transmet la Irina:

“Cal dir que vaig trobar el gravat digitalitzat i vaig creure que seria suficient estudiant-lo des d’una plataforma electrònica. Tanmateix, vaig decidir anar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona per poder veure l’original. M’esperava un petit gravat que no m’aportaria gaire més informació que la que tenia però em vaig equivocar de ple. Des del moment en el que el gravat aparegué davant meu, vaig veure com d’equivocada estava. Tot i que ja sabia quin aspecte tenia per a la fotografia digitalitzada, l’original em va ‘desesquematitzar’ les idees que tenia en ment ja que, no només em va sorprendre per la gran dimensió, sinó que també vaig poder entreveure diferents aspectes que han fet aquest gravat únic. I no em refereixo només al contingut de la imatge, sinó a altres elements aliens al moment de creació del gravat. Aquests elements poden ser taques, segells o escrits més contemporanis que han mostrat com aquest document és un element ‘viu’ ja que explica a través d’aquestes restes els llocs i moments per els quals ha passat”.

D’altra banda, en aquesta mateixa línia també ens ha agradat la valoració que l’alumne Nil Boix -autor d’un excel·lent treball sobre el gravat Plano, corte y elevacion de la Lonja de Barcelona fa de l’experiència:

“Per una banda, aquest treball ha permès aprofundir sobre un element patrimonial i històric molt concret de la ciutat de Barcelona (la Llotja), que forma part d’un entorn paisatgístic urbà concret (Pla de Palau), que històricament estava molt ben delimitat i tenia una entitat pròpia dins de la xarxa urbana, però que actualment ha perdut. Per l’altra banda, s’ha pogut fer una aproximació al fons documental de la Universitat de Barcelona, un petit tresor que ens permet gaudir d’un conjunt, que tot i no ser tan gran com altres arxius, és molt variat i ric, que pot ser molt útil en qualsevol tipus de projecte de recerca. Si l’edifici de la Llotja és molt conegut a nivell arquitectònic, no ho és tant a nivell històric. El fons de reserva, en canvi, passa completament desapercebut per molts estudiants o especialistes. Com en el cas de la Llotja, és tasca de l’àmbit acadèmic fer difusió d’aquests béns patrimonials, que ens caracteritzen com a societat i país, al públic general”.

 

Més enllà del valor acadèmic dels treballs realitzats, apreciem especialment aquest tipus de reflexions dels estudiants al voltant del nostre fons, que ens animen a continuar posant-lo en valor, contribuint així a la seva difusió i ús entre la comunitat universitària. L’experiència ha estat tan positiva que la repetirem el proper curs.

Per acabar, voldríem fer una crida a d’altres professors que desitgin col·laborar amb nosaltres en aquest tipus d’iniciatives que van més enllà dels treballs més tradicionals i que permeten als estudiants posar-se en contacte amb fonts històriques patrimonials. Contacteu amb nosaltres i analitzarem quines possibilitats pot oferir-vos el nostre fons com a eina de millora de l’aprenentatge i de la investigació dins l’aula.

Aquesta entrada s'ha publicat en Gravats, Impresos i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Col·laboració docent amb el Grau d’Arqueologia: una experiència que ens agradaria fer extensiva a d’altres assignatures

  1. Retroenllaç: 2018: Any Europeu del Patrimoni Cultural | Blog de Reserva

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s