Ens sumem a la celebració del vuitè centenari de l’Orde de la Mercè

Els dies 8 i 9 de novembre d’enguany se celebra a Barcelona el simposi històric L’Orde de la Mercè, 800 anys. El nostre bloc se’n fa ressò amb un post de la professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB Concepción Rodríguez Parada, a propòsit d’un catàleg del Convent de la Mercè de Barcelona conservat a la nostra biblioteca, on es troben nombrosos documents tant sobre els mercedaris com procedents de diversos cenobis i religiosos pertanyents a l’Orde.

Cal dir que una de les col·leccions més singulars que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva és el grup de catàlegs manuscrits de les biblioteques dels convents suprimits de la província de Barcelona. És singular perquè la destrucció i la dispersió del procés desamortitzador no van impedir que arribessin fins a nosaltres prop de 57 catàlegs escrits entre els segles XVIII i principis del XIX, testimonis d’una secular cultura religiosa, però també laica, ja que les comunitats dels diferents ordes i congregacions van ser receptores, al llarg de la seva història, de donacions i llegats de particulars. Es tracta, doncs, de documents molt interessants, mereixedors d’una atenció major de la que fins ara han suscitat; per això agraïm tant la col·laboració de la Concha, autora de la tesi La Biblioteca del convento de Barcelona de la orden de la Merced: una herramienta para la formación de los frailes – on els continguts de la col·lecció conventual tenen un significatiu espai -, i ponent del proper congrés amb la intervenció: “Més enllà de les reformes: l’Orde de la Mercè durant els segles XV-XVII”.

orden-mercedaria-simposio-landing

Al CRAI Biblioteca de Reserva es conserven dos índexs manuscrits del fons librari de la biblioteca conventual de Barcelona de la Reial i Militar Orde de la Mare de Déu de la Mercè redempció de captius (Carta del Mestre general fra Pere Nolasc Mora (1788). ACA Monacales-Hacienda, vol. 2821, fol. 106 v-107 r.). Es tracta dels manuscrits 1500 i 1501.[1]

 

El manuscrit 1501 és obra de l’osonenc fra Joan Roca segons consta a la contraportada, que el va redactar el 1756, aproximadament. La seva elaboració ‒com també ho és la de l’inventari de l’arxiu a càrrec de fra Ramon Soler‒ és la resposta de l’Orde als intents desamortitzadors de la monarquia borbònica del moment contra l’estament religiós.

El manuscrit 1500 Indice general de esta biblioteca del convento de la Merced de Barcelona l’escriví el frare aragonès Joaquín Borgas, secretari de la província mercedària d’Aragó, per mandat del Mestre general Gabriel Miró, el qual ordenà redactar inventaris amb finalitat patrimonial per determinar les propietats conventuals poc després de la desamortització napoleònica.

portada

Ms 1500, f. 1

L’Indice general reprodueix les 24 matèries o facultades en què s’ordenaven els 5.521 volums a la biblioteca mercedària: Biblias, Santos Padres y Expositores Sagrados; Sermones Latinos, id. Castellanos, id. Italianos, id. Franceses, id. Catalanes y Portugueses; Theología Dogmática, Escolástica y Moral; Cánones, Rúbricas, Leyes, Historia Eclesiástica, Historia de Santuarios; Vidas de Santos del Orden, Vidas de Santos, Vidas de Venerables; Ascéticos o Espirituales; Historia Profana, Miscelánea o Varia Erudición; Diccionarios; Filosofía; Latinidad, gramáticas; Retóricas y Gramáticas de varias lenguas.

Dins de cadascuna d’elles, les entrades s’ordenen alfabèticament. El model de referència bibliogràfica més freqüent presenta l’ordre habitual en l’època : nom de pila de l’autor ‒segons fixa la tradició humanística‒; títol de l’obra ‒o el nom amb el qual era coneguda‒ i cota ‒caxon, armario, número‒. Oliver Legipont (OSB) descriu els avantatges d’aquest sistema topogràfic:

Tal es pues la fuerza de este artificio, que entre algunos centenares de millares de libros, se puede sacar qualquiera que se desee casi en un momento de tiempo, aunque sea por un hombre ignorante de todo genero de libros, con solo que sepa leer: y que se pueden assimismo colocar siempre en su lugar, aunque sean mil tomos traidos de nuevo, si se necessita, sin novedad, ò perturbación del orden, y del numero primero.[2]

Per exemple: Alfonsus Curiel. In Libros Salomonis…3º C 48. L’assignació de signatura topogràfica segueix un criteri alfanumèric segons el qual els llibres, en funció de la seva mida, s’organitzen en caxones i armarios en què cada volum rep un número identificador. En alguns epígrafs com ara Latinidad, Gramáticas i Gramáticas de varias lenguas, Borgas anteposa el títol de l’obra al nom de l’autor: Gramática bascongada de Manuel de Larramendi…2º PPP 33, llevat d’uns pocs casos en què recupera l’ordre habitual: Ecuser. Entretiens sur la langue francoise [sic]…1º KKK 18. Si l’obra és anònima o bé ignora el nom de l’autor, l’entrada l’encapçala per Anónimo. Aquest és el cas de Rudimentos historicos…2º FF 4, l’autor de la qual és Maximilien Dufrêne. Quan es tracta d’obres anònimes en les quals la tasca de l’editor, el traductor o bé el comentarista és substantiva, n’afegeix el nom per diferenciar les diferents edicions: Biblia Sacra Sanctis Pagnini… 4º A 5; Biblia Sacra Joannis du Hamel Vitreana…4º A 63; Biblia Sacra Francisci Batabli… 4º A 65; o Biblia Sacra Joannis Froben…1º D 3. Quan el compilador és més conegut que el propi autor, Borgas fa l’entrada pel nom del primer: Frutos Olalla. Sermones fúnebres…4º G 81 malgrat que, de vegades, l’existència d’exemplars duplicats ‒entenem que de diferents edicions‒ localitzats en armaris diversos justifica, a criteri de Borgas, fer una segona entrada pel nom de l’autor: Francisco de la Fresneda. Sermones fúnebres…4º I 79. En general, per indicar els duplicats, utilitza el terme Idem, mentre que per referir-se als diferents volums d’una mateixa obra fa servir Idem de eodem.

L’estudi dels índexs de les biblioteques conventuals no ens permet afirmar que les obres que s’hi recullen siguin realment les que llegien els frares sinó que el que ens permet saber del cert és que es localitzaven a la biblioteca monàstica i, a vegades, a les cel·les:

Le catalogue de la bibliothèque peut être analysé comme le reflet d’un compromis entre les choix des amis et donateurs du convent et ceux des religieux, le reflet d’un patrimoine en quelque sorte.[3]

Aquesta recerca, però, és difícil per múltiples raons. En primer lloc, els inventaris, sovint, mostren limitacions pel que fa a les dades que permeten la completa identificació d’autors i obres –llibres muts en feliç expressió de Christian Bec-, ja sigui perquè la transcripció és defectuosa, perquè es confonen les figures de l’autor, el comentarista i l’impressor, perquè el títol pot ser incomplet o fins i tot, erroni, perquè el peu d’impremta és absent, etc. N’hi ha d’altres, però. Per exemple, un inventari no recollia el material efímer o menor, ni els exemplars malmesos o deteriorats ni tampoc, lògicament, els llibres prohibits. Finalment, no podem caure en l’error d’identificar llibre posseït amb llibre llegit ni a l’inrevés, ja que estaríem oblidant altres possibilitats com la lectura en veu alta ─en l’església, al refectori─ actes que conformen la biblioteca però que no deixen el seu rastre en l’inventari.

Tanmateix, l’estudi dels índexs obre nombroses i interessants vies d’investigació de caràcter qualitatiu i bibliomètric. En el primer cas: descobrir quins són els autors més llegits o els que més influència han exercit, quina línia de pensament o d’espiritualitat és la predominant, quina és la producció librària dels religiosos conventuals, sobre què escriuen, el seu grau de representació en l’índex, fer una història de les idees a partir de l’absència o presència de determinats autors i matèries. Aquesta recerca es pot ampliar confrontant les lectures i els escrits de religiosos que sense pertànyer a una mateix orde o convent, són d’una mateixa àrea geogràfica o es dediquen a una àrea d’activitat idèntica; mentre que, pel que fa a estudis de caire quantitatiu o bibliomètric, podem conèixer el nombre d’autors presents i la seva procedència geogràfica, d’obres, de matèries, d’impressors, l’any d’edició, els idiomes d’escriptura, etc.

«Au vrai, une bibliothèque de réguliers reste indéchiffrée sans le sésame de la communauté qui la constitue et la pratique : élans, contraintes, griffures et retraits au fil du temps».[4]

Bibliografia

Rodríguez Parada, Concepción (2007). “Els catàlegs i inventaris en la història del llibre i de les biblioteques”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 18 (juny) <http://bid.ub.edu/18rodri3.htm>. [Consulta: 09-10-2018].

Rodríguez Parada, Concepción (2009). La Biblioteca del convento de Barcelona de la Orden de la Merced: una herramienta para la formación de los frailes. <http://hdl.handle.net/10803/770>. [Consulta: 09-10-2018].

 

[1] Francesc X. Miquel Rosell, Inventario general de manuscritos de esta Biblioteca Universitaria de Barcelona. <http://hdl.handle.net/2445/18347> [Consulta: 09/10/2018].

[2] Oliver LEGIPONT, Itinerario en que se contiene el modo de hacer con utilidad los viajes à cortes estrangeras: con dos dissertaciones (En Valencia: por Benito Montfort, 1759), p. 269-270. També accessible en: <https://bit.ly/2E7I2sF> [Consulta: 09/10/2018].

[3] Les religieux et leurs livres à l’époque moderne: actes du colloque de MarseilleE.H.E.S.S. 2 et 3 d’avril 1997, sous la direction de Bernard Dompnier et Marie-Hélène Froeschlé-Chopard ([Clermont-Ferrand]: Presses universitaires Blaise-Pascal, 2000), p. 12.

[4] Ídem, p. 107.

Concepción Rodríguez Parada

Aquesta entrada s'ha publicat en Antics posseïdors, Manuscrits i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s