El baró de Lahontan i el controvertit mapa Carte de la rivière Longue

Louis Armand de Lom d’Arce (1666-1716), més conegut com baró de Lahontan, va ser oficial de les tropes regulars colonials franceses, viatger, antropòleg i escriptor, famós pels seus viatges d’exploració a la Nova França, al país dels indis iroquesos i a la regió dels actuals estats de Wisconsin, Minnesota i l’alta vall del riu Mississipí.

A l’edat de 17 anys Lahontan, oficial gràcies al seu títol de noblesa, embarca amb destinació a Nova França. Tan bon punt arriba a Quebec comença la seva carrera d’observador, escriptor i etnògraf. Els primers anys és destinat a diferents llocs amb tasques de logística que li permeten conviure amb els locals i dedicar el temps d’oci a la caça, la pesca, la lectura i a aprendre l’algonquí. A causa del coneixement d’aquesta llengua, rep l’ordre de comandar un destacament destinat a atacar els indis iroquesos.

Carte de la rivière Longue et de quelques autres qui se déchargent dans le grand fleuve de Missisipi. Carte que les Gnacsitaires ont dessiné sur des peaux de cerfs …
A-Et-XVIII-Lahontan, baron de. 8158

Amb el pretext de buscar provisions per als seus homes, abandona el fortí. Acompanyat per 4 o 5 bons caçadors otawas i per una part del seu destacament, parteix al setembre del 1688 cap a un viatge d’exploració del qual no existeix cap document i que per alguns és imaginari. No torna fins al maig del 1689.

Durant el seu periple penetra dins el llac Michigan des del nord, entra a la badia de Green Bay, s’endinsa dins el riu Fox i arriba a peu fins al riu Wisconsin. Un cop allà, continua en direcció oest fins a arribar al riu Mississipí. Les sis canoes del comboi descendeixen pel riu fins a arribar a la confluència amb el misteriós “Rivière Longue”, el qual, segons la seva versió, remunta en una etapa de centenars de milles. Es troba amb diferents tribus indígenes, els gnacsitares, entre d’altres. Torna al Mississipí, descendeix amb canoes fins a la desembocadura del riu Wabasch (Ouabache), que remunta fins a arribar al riu Illinois, i regressa al llac Michigan, punt de partida.

Després d’uns anys més servint a l’exèrcit i a causa de creixents desacords amb les autoritats colonials de Nova França, el desembre de 1692, a l’edat de 27 anys, decideix desertar i s’embarca cap a Portugal. Impedit de regressar a França i privat de la seva herència, troba finalment refugi a Holanda.

Un cop a Amsterdam publica amb molt èxit, partint de diaris i notes del temps viscut a Nova França, les seves obres més famoses, custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva:

Nouveaux voyages de Mr. Le Baron de Lahontan, dans l’Amérique Septentrionale (1703). En 2 volums.

El primer volum és un relat de la seva estada al Canadà, en estil epistolar. Alguns pensen que es tracta d’una escriptura fictícia (el mètode epistolar fictici era comú a la seva època); d’altres accepten que són veritables cartes enviades a un parent.

Al segon volum, titulat: Mémoires de l’Amérique Septentrionale ou la suite des Voyages de Mr. le baron de Lahontan, exposa la geografia, fauna i flora, i dona informació sobre les diverses tribus natives i els seus hàbits i costums. Aquesta és la part de l’obra de Lahontan més utilitzada pels historiadors, malgrat les nombroses inexactituds i probables invencions.

Nouveaux voyages de Mr. le baron de Lahontan dans l’Amérique septentrionale. Tome second. Mémoires de l’Amérique septentrionale. L’Haia : Frères l’Honoré, 1703
C-201/8/17, làm. p. 133

El 1704 es publica també a Amsterdam la Suite du voyage de l’Amérique, ou Dialogues de monsieur le baron de Lahontan et d’un sauvage dans l’Amérique, primerenca expressió de la idea del bon salvatge que més endavant desenvoluparan altres escriptors com Rousseau i Voltaire.

Suite du voyage de l’Amerique. Amsterdam : veuve de Boeteman, 1704
C-201/8/18, làm. 1

La controvèrsia 

A la Lettre XVI dels Nouveaux voyages…, Lahontan explica el descobriment d’un llarg riu (Rivière Longue) afluent del riu Mississipí, segons determinades opinions el Missouri.

Nouveaux voyages de Mr. le baron de Lahontan dans l’Amérique septentrionale. Tome premier. L’Haia : Frères l’Honoré, 1703
C-201/8/16, p. 136

El segon volum d’aquesta obra inclou plegat el doble mapa Carte de la Rivière Longue et de quelques autres qui se déchargent dans le grand fleuve de Misssisipi./ Carte que les gnacsitaires ont dessiné sur des peaux des cerfs … El mapa 1 cobreix l’àrea del riu Minnesota, el Llac Superior, el Llac de Michigan i el riu Mississipí al sud de Saint Louis; el mapa 2 cobreix l’àrea oest del riu Minnesota. Les dues cartes es presenten separades per una fina línia “Séparation de ces deux cartes”.

Determinats estudiosos consideren que el relat d’aquest viatge d’uns 6.500 quilòmetres en ple hivern i en cursos d’aigua congelats i crescuts per les pluges és inversemblant. D’altres pensen i argumenten que va descobrir el riu Missouri. El debat segueix obert avui dia, després de tres segles, perquè cap geògraf, historiador, antropòleg o botànic ha pogut demostrar que el relat sigui una fabulació.

Tanmateix, recentment s’ha trobat en un arxiu de Sevilla un mapa de la regió fet pel mateix Lahontan que revela un curiós anacronisme: el document, posterior al suposat descobriment de la “riviere Longue”, no fa cap referència geogràfica d’aquest riu. Com és poc probable que el baró hagués oblidat el descobriment del riu, confirmaria la hipòtesi que la Lettre XVI no és contemporània dels fets que narra, i per tant molt probablement fictícia.

Altres controvèrsies envolten els escrits de Lahontan, com ara les relatives als costums dels habitants, les acusacions als missioners jesuïtes i a la pròpia Corona. Sigui quina sigui la veritat de tot plegat i malgrat haver entrat en les files dels autors no creïbles, molts historiadors de la seva època i actuals es basen en les dades subministrades per les seves històries.

Els títols de Lahontan existents al CRAI Biblioteca de Reserva duen la marca de propietat del felipó Jaume Salvi i Carrió, sota el nom del qual s’aplega una interessant col·lecció de llibres concentrada especialment en la ciència, la geografia i els viatges. És important senyalar que segons els catàlegs disponibles actualment, la nostra biblioteca és l’única a l’estat que conserva una còpia de la Suite du voyage…, mentre que l’edició del 1703 dels Nouveaux voyages… es trobaria també a la Biblioteca Nacional de Madrid.

El doble mapa ha estat curosament restaurat recentment al Taller de Restauració del CRAI, posteriorment digitalitzat pel Centre de Digitalització del CRAI, i inclòs dins la col·lecció Material Cartogràfic Antic de la Universitat de Barcelona a la Memòria Digital de Catalunya.

Emma Dominguez

Aquesta entrada s'ha publicat en Gravats, Impresos, Restauracions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El baró de Lahontan i el controvertit mapa Carte de la rivière Longue

  1. Anònim ha dit:

    Una joya!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s