Un nou recurs per al fons de portades soltes

El proppassat 31 de gener l’alumne del Grau d’Informació i Documentació Lluís Segura Grifell va defensar el seu TFG, amb el títol Creació d’una base de dades per al fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. No és el primer cop que aquest interessant fons desperta l’atenció d’un estudiant, i el treball del Lluís sembla que hagi sorgit naturalment com a segona part del TFM d’Elena De la Rosa Regot La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva. La nostra satisfacció és doble, ja que a més de veure com una documentació tan peculiar i fins fa poc oculta surt de nou a la llum, comprovem la utilitat de les propostes de TFG i TFM que oferta la nostra biblioteca, entre les quals es comptava el treball que ara us presentem. Moltes gràcies, Lluís!

Lluís

Donar a conèixer tota una col·lecció bibliogràfica sovint no és una tasca senzilla. A més, la mancança de bona part del seu contingut intel·lectual dificulta l’acció. És el cas del fons de portades soltes que preserva el CRAI Biblioteca de Reserva. Com el seu propi nom indica, aquest fons està compost majoritàriament per portades que van ser arrencades de la resta del document.

El fons de portades soltes és un conjunt d’impresos antics produïts entre els segles XVI i XIX, tot i que també s’hi troben alguns impresos datats al començament del segle XX. La col·lecció està formada per més de 67.000 documents, en què la principal característica és que només es conserven les portades en gairebé tots els casos. En alguns exemplars també s’hi poden trobar preliminars dels documents, com pròlegs o sumaris. També hi ha mostres de gravats, manuscrits, mapes o restes d’enquadernacions.

IMG_20190219_115103

L’existència d’aquest fons es deu a que l’any 1937 es va arrencar la portada d’aquells llibres que es trobaven en un estat de degradació major, fruit d’una desafortunada decisió que avui en dia es consideraria inacceptable. Aquestes portades, juntament amb unes 2.000 ja arrencades anteriorment en data incerta, es van preservar com a testimoni de la riquesa existent a la biblioteca. En aquells moments, deuria semblar impracticable la restauració d’aquesta documentació. Aquesta circumstància, unida a la falta d’espai, va conduir a portar a terme l’acció.

El fet de voler donar visibilitat a un conjunt de documents que, malauradament, disten bastant de com eren originalment, respon a la consciencia que té la biblioteca sobre la importància de difondre el patrimoni heretat. Una mostra d’aquesta difusió es troba al congrés realitzat a València l’any passat titulat “Libris satiari nequeo”: De la Edad Media a la Era Digital, on Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva, va presentar una comunicació sobre el fons de portades soltes.

També, s’ha pogut donar a conèixer aquest fons a través del treball de l’alumna de màster Elena De La Rosa, titulat: La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona), disponible al repositori de la UB. En aquest treball s’explica en profunditat l’origen del fons, així com les diferents accions dutes a terme, i una proposta de restauració i conservació.

El meu Treball Final de Grau ha elaborat una proposta de disseny d’una base de dades per al fons de portades soltes. En concret, s’hi han treballat les característiques dels impresos antics, i més específicament, els elements de les portades. A partir d’aquí, s’ha determinat el disseny de la base de dades, construint un model conceptual i creant un diccionari de dades amb els criteris per a cadascuna de les propietats definides.

Gràcies al treball previ de neteja i ordenació del fons dut a terme tant per la Biblioteca de Reserva com per Elena De la Rosa, s’han pogut consultar algunes caixes per tal de veure exemples d’aquesta documentació preservada. L’ordenació del fons, segons la ciutat d’impressió dels documents, ha permès la consulta de portades provinents de diferents ciutats europees.

La creació d’una base de dades ajudaria a una millor preservació del fons. Tenint en compte l’estat físic actual de la documentació, es creu que la seva manipulació hauria de ser mínima. Si es realitzés el recurs, els usuaris podrien consultar els registres pertinents, i a partir d’ells, extreure tota la informació desitjada. Aquest fet, permetria substituir, en moltes ocasions, les consultes fetes amb les pròpies portades a la mà.

Per aquest motiu, els registres a crear haurien d’incorporar el màxim d’informació possible. S’han definit les següents dades:

Bibliogràfiques

– Autor

– Títol

– Edició

– Altres mencions

– Dedicatòria

– Lema

– Peu d’impremta

– Lloc de publicació

– Responsable de la publicació

– Marca d’impressor

– URL Impressor

– Any de publicació

– Format

– Nota

– Nota a la descripció física

– Idioma

– URL catàleg UB

– URL publicació digitalitzada

D’exemplar

– Volum

– Títol de la part

– Any de publicació del volum

– Dimensió

– Parts conservades

– Estat físic

– Antic posseïdor

– URL Antic posseïdor

– Tipus de marca de posseïdor

– Etiquetes impreses

– Localització

 

Cal tenir en compte que la major part del contingut d’aquests documents s’ha destruït. Per tant, s’han de buscar altres usos que puguin satisfer els investigadors. Efectivament, la creació d’una base de dades per al fons de portades soltes podria ser de gran utilitat per tal d’identificar i estudiar l’existència de noves edicions i de nous exemplars i proporcionar informació addicional o inèdita. Per exemple, permetria ampliar les dades de la base  Marques d’Impressors i detectar l’existència d’estats o emissions diferents. De retruc, també facilitaria la incorporació de nous registres al recurs Antics Posseïdors.

A través d’aquests instruments, la biblioteca pot mostrar una documentació degradada i poc coneguda, que molt probablement altres institucions –tot i que no a tan gran escala- també conservin, degut a diferents factors com accidents o accions humanes. Aquest tipus de documentació, tan maltractada, és, tal com indica De La Rosa, un testimoni sobre la pèrdua patrimonial viscuda al llarg dels segles. Un testimoni que ha de servir per conèixer la destrucció patida i per evitar-la de cara al futur.

Lluís Segura

Aquesta entrada s'ha publicat en Impresos i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s