Avui us volem fer partícips d’una de les qüestions més difícils de gestionar del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, que forma part de la nostra realitat i a la qual dediquem tant recursos econòmics com temps. Ens referim a l’estat de conservació del fons. Com moltes vegades ens haureu sentit dir i, com els nostres usuaris han pogut comprovar directament, una gran part dels nostres llibres presenten un aspecte molt deteriorat. La majoria tenen forats d’insectes i moltes enquadernacions estan malmeses, tant perquè els lloms i cobertes estan solts com perquè, directament, els hi falten.

Cal rebobinar en la nostra història i anar als orígens per poder entendre aquesta realitat. Com és sabut, el desmantellament de les biblioteques conventuals no es va fer d’una manera programada i controlada, com hauria estat desitjable, sinó tot el contrari. La crema de convents produïda per la bullanga del 25 de juliol del 1835 i les lleis desamortitzadores de Mendizábal del 1836 van representar l’inici d’un procés certament desafortunat. Així, els fons conventuals van patir dos trasllats abans de la seva arribada al nou edifici de la Gran Via: en un primer moment al convent de Santa Madrona, i després al convent de Sant Joan de Jerusalem, on van romandre durant 45 anys. La documentació que ens ha arribat d’aquest període ens ajuda a entendre que els llibres van patir un procés de degradació física constant. Les infraestructures i condicions ambientals de l’ex-convent santjoanista i els pocs mitjans humans i materials amb què es va dotar el llegat eren manifestament insuficients. Un cop arribats a l’actual edifici, el 1881, la situació tampoc fou la més adequada: la col·lecció va ser  repartida pels diferents espais de la biblioteca, uns espais que es van revelar clarament insuficients per a una col·lecció de prop de 150.000 volums. (Per ampliar vegeu: Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració. Marina Ruiz. Dels convents a l’acadèmia: els orígens de la biblioteca de la Universitat de Barcelona (1835-1881). Edicions de la Universitat de Barcelona, 2019.)

D’altra banda, la rellevància de les condicions de conservació dels fons ha esdevingut un tema clau en els estudis i normativa de la gestió de fons patrimonial. Nosaltres seguim al nostre estimat Edifici Històric, la casa que els va acollir. Els esforços que es porten a terme per garantir una òptima conservació cal adaptar-los a la seva complexa estructura, on el fons es troba dispersat en multitud de sales diferents, totes elles amb unes condicions ambientals particulars.

Per tant, ens trobem amb l’herència que han rebut els llibres des de la seva sortida dels convents juntament amb les condicions actuals en què es troben. Davant d’aquesta realitat que hem d’assumir, tenim clar que cal posar en acció un pla de conservació preventiva per tal d’intentar frenar la possible degradació del fons. Així doncs, us exposem les accions principals que estem portant a terme:

• Neteja de la pols dels llibres. La pols és un agent que, a més d’embrutar, propicia la generació de fongs. Des de finals de l’any 2017 l’administració de l’Edifici Històric ens ha subministrat una persona que cada dia dedica 4 hores a netejar-los. Tot el recorregut són cinc quilòmetres, per la qual cosa, el circuit de neteja no s’atura mai, i es fa estanteria per estanteria i llibre per llibre.

• Caixes protectores. Una mesura molt recomanable per a la preservació dels volums, tant per evitar que hi entri la pols i altres agents ambientals, com per impedir friccions o col·locacions que fan patir les enquadernacions, és la seva conservació en caixes neutres fetes a mida. Com que aquesta mesura resulta molt costosa, cada any dediquem una part del pressupost a encarregar només un nombre de caixes determinat.

• Col·locació de cartrons o fundes neutres per protegir les enquadernacions. Degut a que l’acció anterior no es pot assolir ni a curt ni mig termini pel seu elevat cost, sota les directrius de les tècniques del Taller de Restauració del CRAI, es procedeix a protegir els llibres mancats d’enquadernació o bé amb una enquadernació incompleta o solta. Durant molts anys s’han posat cartrons subjectats amb betes, però ara s’ha optat per un cartró que  embolqui tot el llibre. La nostra intenció és protegir tots els llibres que ho necessiten, una acció que intentarem dur a terme a partir de diferents campanyes.

• Sensors de temperatura i humitat. Per tal de tenir un control de les condicions ambientals dels diferents espais on es conserven els llibres antics, disposem de sensors que envien les dades enregistrades a un ordinador. Aquesta tecnologia ens permet disposar d’un coneixement acurat tant de la temperatura com de la humitat ambiental dels espais. En les zones on la humitat és massa alta, s’han col·locat diversos deshumidificadors per tal d’evitar els danys que se’n poden derivar.

Eliminació de fongs al dipòsit

Fora ja de la conservació preventiva pròpiament dita, volem fer referència explícita al tractament específic que s’està duent a terme per a l’eliminació dels fongs que han afectat els llibres de les dues primeres plantes del dipòsit.

Davant la proliferació d’aquests microorganismes a les plantes inferiors del dipòsit produïda els darrers dos anys, l’acció ha hagut de ser contundent. L’empresa especialitzada DEPEC  ha estat assignada per dur a terme les operacions necessàries. S’ha de tenir en compte, que les espores, invisibles, si no són eliminades, poden fer que la plaga no s’eradiqui totalment. En primer lloc es va fer un tractament de calor i actualment s’està procedint a la neteja de cada un dels llibres i estanteries en un treball en cadena amb aplicació d’antifúngics. En total, estem parlant de 36.000 volums!

Us mostrem un vídeo perquè us feu una idea de tot el procés.

Per acabar, fem arribar el nostre agraïment al personal del Taller de Restauració del CRAI, que en tot moment ens assessora sobre quins procediments de conservació preventiva són més adients d’adoptar.