Algunes curiositats més sobre el món de les dones al CRAI Biblioteca de Reserva

Si fa només unes setmanes us vàrem oferir a través de les jornades El Fons Antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere un petit tast de les possibilitats i potencialitats que presenta el nostre fons pel que fa a la recerca i la docència, avui us volem presentar dos exemples més del seu interès dins d’aquest àmbit.

El primer fa referència al tema de l’afait o afeite en castellà, entès com a sinònim de maquillatge o ornamentació femenina, que va ser tractat per Cristina Beltrán en la seva ponència La construcció del cos ideològic femení a l’època moderna i el segon al paper dels confessors del qual se’n van ocupar Joan Miquel Oliver a Les autobiografies femenines al CRAI Biblioteca de Reserva i Rosa Maria Alabrús a Raons i emocions de religioses catalanes en el Barroc. 

Va ser el professor Ricardo García-Cárcel, usuari fidel i bon coneixedor de la nostra biblioteca, qui ens va indicar que existia una transcripció i edició moderna de 1964 (D-72/4/15) del manuscrit Tratado contra el afeyte y mundo mujeril (07 Ms 1017), d’Antoni Marquès (1570-1649). Aquest autor va néixer a la Seu d’Urgell, de jove ingressà a la Companyia de Jesús i per raons que desconeixem, però que serien interessants d’esbrinar, l’abandonà per passar a formar part de l’orde de Sant Agustí el 1627. Del seu pas i activitat dins aquesta nova vocació ens en dona testimoni el cronista Jaume Jordà (1650-1722) a la seva obra Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la sagrada orden de los ermitaños de nuestro gran padre San Augustin… (07 C-245/2/3; V.3 pp. 437-438), on a banda de citar vàries obres impreses d’Antoni Marquès refereix que a la biblioteca del Convent de Sant Agustí es guardaven 3 obres manuscrites, disposades ja per a la impremta, una de les quals és el present Tratado contra el afeyte y mundo mujeril.

07 C-245/2/3, p.437

07 C-245/2/3, p.438

Hem consultat l’Índex de llibres de la biblioteca del Convent de Sant Agustí (07 Ms 1166) i hem pogut constatar que, efectivament, al f. 287r, hi consten els tres manuscrits als quals fa referència Jaume Jordà a la seva crònica. Dels tres, el CRAI Biblioteca de Reserva en custodia dos en l’actualitat: el Tratado contra el afeyte (07 Ms 1017) i el De Comediarum, de Choreis et de Ludis (07 Ms 560).

07 Ms 1166, f. 287r

Pel que fa al contingut del text, el Tratado contra el afeyte y mundo mujeril s’estructura en tres llibres. En el primer, Antonio Marquès defineix prèviament els conceptes de “afeite” i de “mundo mujeril” i tracta de demostrar que la major part de les vegades l’ornamentació femenina i l’acte d’empolainar-se no està justificat i obeeix a una intencionalitat “retorçada” i sovint “malèvola”.

07 Ms 1017, f. 4r

En el Llibre segon, l’autor rebutja les raons que esgrimeixen les dones per tal de justificar l’ús exagerat d’aquest tipus d’adorns i maquillatge i a continuació assenyala els perjudicis i danys que, segons ell, provoquen a donzelles, casades, vídues i religioses.

07 Ms 1017, f. 51r

Finalment, en el Llibre tercer, Antoni Marquès declara que l’ornamentació i abillaments postissos no fan més que esborrar la bellesa natural, a part d’evidenciar-ne la seva carència. I acaba proclamant la bellesa de l’ànima que és la que realment potencia les virtuts femenines: el recolliment, la vergonya i la penitència.

07 Ms 1017, f. 83r

Com a última curiositat, val la pena destacar l’existència de dos sonets en els fulls 2r i 2v dedicats a l’autor del manuscrit. Interessa especialment per la temàtica que ens ocupa el segon, sobretot la primera i l’última estrofa.

07 Ms 1017, f. 2r

07 Ms 1017, f. 2v


La segona troballa de la qual us volem parlar correspon a l’obra Pro Sanctissimi D. N. Papae Pauli V statuto, nuper emisso in confessarios faeminas solicitantes in confessione motae, solutae quaestiones aliquot… (07 M-10006). Des d’aquí volem aprofitar per donar les gràcies a la nostra companya Teresa Palacin, autora de la descoberta, i desitjar-li molta sort en la seva nova etapa.

Es tracta d’un exemplar summament interessant tant des d’un punt de vista bibliogràfic (és el primer llibre imprès a Benavente), com pel seu contingut. El seu autor Rodrigo da Cunha e Silva (1577-1643), va ser bisbe de Portalegre i de Porto i va ocupar diferents càrrecs durant els regnats de Felip III i Felip IV (entre ells va ser inquisidor de Lisboa i Coïmbra i arquebisbe de Braga i Lisboa). Tot i aquest paper de col·laborador amb la monarquia hispana, va tenir una participació destacada en el procés de restauració de la monarquia portuguesa i com agraïment João IV el va nomenar Governador del Rei i Conseller d’Estat.

El llibre aborda el problema de la confessió femenina i l’anomenat conflicte de sol·licitació, consistent en el delicte comès per un sacerdot catòlic que, valent-se de la intimitat de la confessió, feia requeriments sexuals o propostes de tocaments a la seva feligresa. Aquest fet era tan freqüent durant l’Edat Moderna que el Concili de Trento (1545-1563) va intentar frenar-lo col·locant els confessionaris dins de les esglésies com a barrera física entre les penitents i el confessor, però la seva existència va perdurar considerablement més enllà d’aquesta mesura. En aquest sentit, Rodrigo da Cunha, donant per fet que el problema s’originava pel cantó masculí, opta per donar una sèrie de consells i recomanacions preventives als confessors. Entre elles: que no mirin les dones, que les escoltin només en llocs públics, mantenir respecte a elles un to greu i paternal, evitar qualsevol familiaritat, anar sempre acompanyats quan s’hagin de desplaçar a les cases. I, fins i tot, que es procuri no realitzar l’acte de confessió abans de la sortida del sol o després de la seva posta, per tal d’evitar les temptacions de la nocturnitat.

S’ha de dir que el llibre va ser posteriorment expurgat als Índexs de Llibres prohibits de 1708 i 1747.

07 M-10006,

Esperem que aquestes dues mostres hagin aprofundit una mica més tot el que es va dir a les jornades “El Fons Antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere” i que hagin incentivat encara més les vostres ganes de conèixer l’exposició virtual, així com de venir a visitar-nos i consultar el nostre fons.

Joan Miquel Oliver
CRAI Biblioteca de Reserva

Aquesta entrada s'ha publicat en Exposicions virtuals, Impresos, Manuscrits i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.