La impremta de la Universitat de Cervera: falsificacions i edicions fraudulentes

Sempre ens agrada presentar el treball fet a partir dels nostres documents, però aquest cop la satisfacció és encara més gran. La Natàlia Vilà Urriza ha estat col·laborant intensament amb el CRAI Reserva al llarg dels darrers mesos, no només com a coautora d’una ponència a les Jornades El fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere, sinó també en un rol protagonista a l’Instagram, especialment amb l’organització d’uns quiz d’allò més estimulants, que trobareu a les històries destacades. Però, a més, ha estat una usuària fidel en aquests temps de pandèmia, i ha compartit amb nosaltres el resultat de la seva recerca. 

Qui és la Natàlia? És una jove historiadora de la UAB immersa en l’elaboració d’una tesi doctoral sobre el món del llibre a la Cervera universitària. A la nostra biblioteca s’ha dedicat a examinar minuciosament els llibres per a l’ensenyament elemental impresos per la Universitat de Cervera. Això li ha permès detectar edicions i per tant marques tipogràfiques fraudulentes, una informació que hem incorporat tant al catàleg com a la base de dades Marques d’impressors.

Moltes gràcies per les teves aportacions, Natàlia! 

L’any 1717 Felip V va crear la Universitat de Cervera com a única institució universitària de Catalunya. Per tal de dotar-la econòmicament, el monarca li va concedir tota mena de rendes, entre les quals trobem el privilegi per imprimir i vendre amb exclusivitat una llarga llista de llibres d’ensenyament, unes obres que, pel seu caràcter utilitari i la seva alta demanda, podien reportar-li molts recursos econòmics.

Com era d’esperar, això no va agradar gens a la resta d’impressors i llibreters del Principat, que van veure com aquest monopoli afectava de ple el seu negoci. Per aquesta raó, molts d’ells van recórrer a pràctiques fraudulentes, imprimint aquests títols amb els peus d’impremta de la universitat i venent-los com si fossin exemplars autèntics.

Trobem nombrosos exemples d’aquestes falsificacions:

Dos exemplars de les Grammaticae institutiones d’Antoni de Nebrija. A l’esquerra l’edició legal (C-195/3/47) i a la dreta la seva versió falsificada (C-195/3/48).

Dues Grammaticae institutiones de l’any 1795, en aquest cas la versió legal (esquerra) procedeix de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (Llegat Dalmases, R. 202) i la falsificada, del CRAI Reserva (B-73/6/34).

Exemplars de les Sintaxis de Torrella de l’any 1739. A l’esquerra veiem l’edició legal (Fons de Portades Soltes del CRAI Reserva) i a la dreta, la falsificada (B-73/7/23).

La documentació ens mostra com les falsificacions es convertiren en un dels principals mals de cap de la universitat. Per això, a banda de reconstruir i analitzar la trajectòria de la impremta i el privilegi de Cervera, una part substancial de la meva tesi consisteix a identificar aquestes edicions fraudulentes i valorar el seu impacte.

Es tracta d’una feina molt detectivesca. Cal consultar tants exemplars de privilegi com sigui possible i, sobretot, parar atenció en tots els detalls: caràcters tipogràfics, xilografies, filigranes… Un recurs molt eficaç en aquest sentit ha estat la comparació massiva dels seus gravats. Les edicions de privilegi de la Universitat de Cervera acostumaven a portar sempre una imatge de la Verge o la Immaculada a la portada i, un cop identificades les que realment procedien del seu taller, ha estat molt més fàcil detectar les seves imitacions. Algunes estan tan ben fetes que quasi passen desapercebudes. Altres, en canvi, es delaten per la seva senzillesa:

Diferents gravats de les obres de privilegi de la Universitat de Cervera, a l’esquerra els procedents del taller de Cervera (Fons portades soltes i C-217/8/13)  i a la dreta les seves imitacions (ACSG, fons Dalmases, 68 i B-19/6/5).

La universitat va fer servir, així mateix, tota mena d’estratègies per dificultar les falsificacions i distingir les edicions legals de les contrafetes. Un exemple és aquest segell de tinta localitzat en algunes portades:

Segell de tinta que va utilitzar la universitat per marcar els exemplars legals. C-196/8/19.

 

Més endavant també posarà frases completes en grec i hebreu, aprofitant que molt pocs tallers disposaven d’aquests caràcters.

Exemplar de la Gramàtica de Nebrija amb una frase en grec i una altra en hebreu. C-195/8/32.

 

Igualment, els peus d’impremta de les edicions contrafetes poden contenir informacions falses o errònies. Com aquesta edició de la Doctrina Christiana de Francesc Orriols, que posa que fou impresa per una impressora inexistent, Maria Teresa Ibarra, probablement confonent-la amb Maria Antònia Ibarra, vídua de Manuel Ibarra.

Exemplar de la Doctrina Christiana de Francesc Orriols suposadament impresa per Maria Teresa Ibarra. B-19/6/5.

 

Quan a principis de setembre vaig començar a treballar amb les obres de privilegi de la Universitat de Cervera, no sabia ni per on començar, tots els exemplars em semblaven susceptibles de ser fraudulents. Però a poc a poc vaig anar establint uns criteris bàsics que m’han permès distingir les edicions legals de les contrafetes amb molta més seguretat. En tot aquest procés el personal i l’ambient del CRAI Biblioteca de Reserva m’han facilitat molt la feina i m’han proposat reptes molt interessants. No vull finalitzar aquesta entrada al seu blog sense mostrar el meu agraïment.

Natàlia Vilà Urriza
Doctoranda del programa de doctorat en
Història Comparada, Política i Social de la UAB

Aquesta entrada s'ha publicat en Col·laboracions expertes, Impresos, Marques d'impressors i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La impremta de la Universitat de Cervera: falsificacions i edicions fraudulentes

  1. sants1973 ha dit:

    Molt interessant la temàtica i treball en si i també la col-laboració de la biblioteca amb investigadors. Felicitats!

Els comentaris estan tancats.