Ecce mulier: el paper de la Maria Magdalena en la història de genère

Avui us presentem l’excel·lent treball que Jordi Sancho Parra, estudiant del Màster d’Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (Segles XV-XIX), va presentar per a l’assignatura “Fonts, paleografia i iniciació al treball de l’historiador”, impartida per la professora Mariela Fargas Peñarrocha. Ens complau enormement que, gràcies a la complicitat de la Mariela i a la seva ferma determinació de continuar amb les sessions de formació en format virtual, estudiants com el Jordi hagin pogut prendre contacte amb el nostre fons i animar-se a portar a terme treballs de recerca tan interessants que, per la seva qualitat, trobareu penjats al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (enllaç al treball al DDUB). Com podreu observar, per a la realització de la seva investigació sobre Maria Magdalena, en Jordi s’ha beneficiat de la consulta virtual dels nostres fons digitalitzats, concretament de les col·leccions de BiPaDi i Gravats de la Biblioteca de Reserva a la Memòria Digital de Catalunya, dos recursos que no us podeu deixar perdre.

Donem la paraula al Jordi felicitant-lo, un cop més, per l’excel·lent feina feta!


A finals de novembre del 2020, la Gemma Caballer va fer-nos una classe on ens mostrava els fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat. M’hi vaig capbussar de seguida i, per tal de fer un treball de curs de la professora Mariela Fargas Peñarrocha, vaig voler nodrir-lo amb alguns documents del fons. Si teniu ocasió, no deixeu de consultar el fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB. És un espai interessantíssim, amb molts de recursos, tots ells d’un gran valor i molt ben tractats, faena per la qual s’ha de felicitar a tot l’equip que hi treballa. Sens dubte, és una autèntica joia.

Amb tot, se’m fa impossible no explicar-vos mínimament de què anava dita investigació, que duu per nom Ecce mulier: el paper de Maria Magdalena en la història del gènere.

Cada religió, a través de les seues particulars escriptures, ha identificat i classificat conductes, personalitats i psiques mercès al ventall de personatges que ofereixen. Gràcies a la historiografia en clau femenina desenvolupada en els últims trenta i pocs anys, el camp de recerca sobre esta temàtica s’ha obert formidablement. Així, alguns dels estudis han dedicat una especial atenció a la investigació religiosa sobre la figura femenina. Vides com la de la Lilith i la de l’Agar –en les cultures talmúdica i mahometana, respectivament– han estat font de coneixement i anàlisi per als nostres germans. En el cas cristià, amb l’exegesi bíblica, estudis acadèmics com els d’Esther de Boer, Susan Haskins o la professora Maria Rosa Tamarit han posat l’accent en una figura única: la Maria de Magdala.

Hom té nocions i sap coses de la vida d’esta santa. Com el seu nom indica, vivia a Magdala, a les ribes del llac Tiberíades, a Galilea. Malgrat que els evangelis no es posen del tot d’acord, se sol presentar com la pecadora pública de l’evangeli de Lluc (7, 36-50), com l’adúltera que és condemnada a lapidació en l’evangeli de Joan (8, 2-11), o com la pietosa seguidora d’en Jesús, que li renta els peus i li eixuga amb els seus cabells, a l’evangeli de Lluc (10, 38-42), junt a sa germana Marta. Amb tot, els quatre evangelis canònics coincideixen en situar-la al tram final del Gòlgota i, en l’apèndix de l’evangeli de Marc (9-11), es presenta com la rebedora de la bona nova de la resurrecció.

Així doncs, malgrat l’entrellucat d’elements, la llegenda referent a la Magdalena es va forjant, com a mínim, des del segle VI, quan Sant Gregori Magne –el papa Gregori I– la identificava amb la Maria de Betània, germana de Llàtzer. De seguida, la corrent paleocristiana se’n farà ressò i, especialment des de Bizanci, on trobem un celebèrrim poema de la Càssia de Constantinoble –la primera poetessa medieval de què tenim obra conservada– que en parla, cap al 860.

poema

Original extret de CÀSSIA DE CONSTANTINOBLE, Poemas. Cátedra, col. Letras Universales. Madrid, 2019. Pàgs. 223-225. Edició a cura d’Óscar Prieto Domínguez

L’imprescindible hagiògraf genovès Jacopo da Varazze apunta a què l’expansió i difusió de la idea magdaleniana a Occident s’inicia a l’actual França cap a finals del segle VIII. Amb tot, es té prova fefaent que és a partir de la instauració de les relíquies a l’abadia de Vézelay, cap al 1030, quan la seua llegenda adquireix rellevància. A partir de la instauració del culte provençal a Saint-Maximin-la-Baume cap al 1280, s’oficialitzarà la figura de la Magdalena i es donarà a conèixer per tot el Migdia francès, passant després a la península Ibèrica, a Itàlia i recuperant-hi la tradició canònica als Balcans i al Peloponès. Prova d’això, és la Vie de Sainte Marie l’Egyptiénne, un interessantíssim debat baixmedieval –la confrontació poètica entre l’ànima i la carn– de gairebé mil versos en què es parla de la vida de Santa Maria Egipcíaca, però amb moltes mimètiques amb la Magdalena.

Traducció i transcripció extretes de Poesía Medieval. Penguin, col. Clásicos Comentados. Barcelona, 2018. Pàgs. 106-112. Edició a cura de Víctor de Lama de la Cruz.

Així doncs, s’està assistint des d’època medieval, amb diferències temporals importants –primer a Orient, i en el moment baixmedieval, a Occident–, a la creació del mite de la Maria Magdalena que esdevindrà, sense dubte, un referent en la moral femenina catòlica a posterior. Un dels puntals de la nostra investigació rau en la literatura, que continua l’explotació d’esta tradició de la psique magdaleniana fins a gairebé els nostres dies. Algunes publicacions tan nostrades com l’Spill o Llibre de les dones, del metge valencià Jaume Roig (ca.1460), volen marcar un caràcter alliçonador servint-se de la figura de la Magdalena al mode tradicional: una dona penedida, subordinada al paper de l’home en un moment d’angoixa vital i, sobretot, feble, desvalguda.

Una altra font que palesa esta concepció és l’art. També des d’època medieval trobem, en compendis hagiogràfics de diversa naturalesa, la figura de la Magdalena amb els atributs característics, que ja hem observat en els poemes de més amunt: un pot de mirra o d’ungüent –per ungir el cos de Jesús després de davallat–, els quatre serafins voltant-la –en representació dels evangelis?–, una túnica pròpia dels hòmens i l’aurèola de santedat.

 

 

 

 

 

 

Els dos exemples que mostrem són del Flos Santorum, del 1524 (full CXXV), a l’esquerra, i del Catalogus Sanctorum, del 1542 (full XCI), a la dreta. En els dos es veu clarament la imatgeria magdaleniana heretada d’època medieval, amb una pintura que podem identificar molt propera al gòtic primer (ss. XIII-XIV). Les miniatures pertanyen als referits toms de la Biblioteca de Reserva del CRAI de la UB.

Amb l’arribada del renaixement i del barroc, hom pot observar un canvi en la concepció magdaleniana que es té de la figura femenina. Nua, amb un vel cobrint-la, als peus de la creu i amb un crani, símbol de l’òbit. Les Sagrades Escriptures també fan acte de presència, lligant-ho alhora amb la mort –prefiguració de l’alfa i l’omega, pot ser?–. La làmina mostrada és del darrer terç del set-cents i forma part del fons de gravats del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB.

Així doncs, hem comprovat que l’anàlisi artístic, especialment en les seues vessants literària i pictòrica, dóna molt de joc a l’hora d’investigar sobre la situació social i cultural en un període històric concret. En el cas cristià, com que la religió ha jugat un paper preponderant arreu –i juga encara, més del que creiem–, figures bíbliques com la Magdalena han acabat per denominar un sector social amb unes especificitats molt concretes. La seua figura, però, s’ha vist en els darrers temps restituïda; des del juny del 2016 és considerada l’apòstola dels apòstols, equiparant-la així als propis deixebles.

Jordi Sancho Parra

Estudiant del màster d’Història i Identitats al Mediterrani occidental (curs 2020-2021)

Aquesta entrada s'ha publicat en Col·laboracions d'alumnes, Gravats, Impresos, Suport a la docència, Suport a la recerca i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Ecce mulier: el paper de la Maria Magdalena en la història de genère

  1. Roser Insenser ha dit:

    Bon treball !

Els comentaris estan tancats.