L’entorn cal·li­gràfic, l’essència de la lletra i el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona

Reprenem l’activitat al blog després de les vacances amb una notícia que ens fa una il·lusió especial. Encara que ens hauria agradat publicar-la poc després de la lectura, l’agenda no ens ho va permetre. Gràcies Cristina, i disculpa el retard!

El passat 26 de març es va celebrar la lectura i defensa pública de la tesi doctoral “L’entorn cal·li­gràfic, l’essència de la lletra i el Tapís de la Creació de la Catedral de Girona” a càrrec de Cristina Simon i Pascual, historiadora de l’art, dissenyadora gràfica, docent de disseny gràfic i amb una formació específica en l’àmbit de la tipografia i de la cal·ligrafia.

Una investigació doctoral, dirigida pel Dr. Jesús Del Hoyo (Universitat de Barcelona), que integra diferents disciplines com la tipografia, les humanitats i el disseny gràfic i que se centra en l’estudi i anàlisi tècnic de les lletres del Tapís de la Creació de la Catedral de Girona (finals del s. XI) des de la disciplina de la comunicació visual, les quals configuren una realitat gràfica projectada que esdevindrà el cas d’estudi principal de la investigació.

Més enllà de ser usuària i una bona coneixedora del nostre fons, la Cristina també va col·laborar en les activitats paral·leles organitzades el juliol de 2019 al voltant de l’exposició “Tipus, rostres i barbuts” oferint-nos la xerrada “Investigant al voltant de la lletra”. Felicitem de tot cor la Cristina pel seu més que merescut “Excel·lent cum laude” i us deixem amb aquest interessantíssim text que incideix en l’aportació que va oferir-li l’anàlisi de diferents caplletres medievals localitzades al nostre fons.

La lletra és una realitat quotidiana en la nostra vida i s’associa a la cultura en qualsevol de les seves expressions. De l’estudi de la lletra, és a dir, des de la seva morfologia estructural fins al missatge comunicatiu que expressa se’n pot extreure molta informació: la lletra actua de mirall i projecta el context històric que l’acull, és portadora de missatges per ella mateixa, per la seva forma i estructura i pel valor comunicatiu que transmet.

La present recerca respon a una voluntat d’analitzar la lletra per entendre els diferents aspectes que la configuren així com també plantejar enfocaments d’estudi transversals amb altres disci­plines que ens apropen a aquest univers de la lletra que pot resultar tant suggeridor com habitual però no per això exempt d’anàlisi i d’investigació. Des de la disciplina de la comunicació visual, el disseny gràfic, la lletra es considera com a projecte gràfic. És protagonista de l’estructura textual i de la configuració del missatge el qual presenta una dimensió simbòlica que pot reforçar el sen­tit textual que transcriu la lletra i també matisar-lo, ampliar-lo i desenvolupar-lo, tal com demos­trem al llarg d’aquest estudi.

En definitiva, alguns dels aspectes que proposem com a punt de partida per a l’anàlisi de Ia lletra son, entre altres, la lletra entesa com a projecte, les lletres escrites versus les lletres dissenyades, l’entorn digital i les eines de generació tipogràfica, etc. El coneixement obtingut pot ser extrapo­lable i aplicable també a altres obres. Incidir en un estudi a fons de les diferents i coordinades dimensions del signe lingüístic és un dels objectius de la investigació doctoral que s’ha portat a terme. S’inicia, aquest estudi, des del seu fonament morfològic i estructural, passant pels fona­ments sintàctics fins a l’estudi pragmàtic que adquireix la lletra, a més a més de tenir present el seu protagonisme en els actes concrets i específics que implica la comunicació.

Per contextualitzar la recerca i elaborar un model d’estudi transversal de la grafies de tipus vincu­lant en el context medieval, ideat des de la disciplina del disseny gràfic, en un dels capítols de la tesi es varen revisar les tipologies organitzades de la lletra ornada de la tradició medieval manus­crita del glossaris de codicologia, així com es van analitzar diferents tipus de caplletres d’estils diferents, corresponents al fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona. Classificar la lletra és sinònim de pensar-la i situar-la en el punt central de l’estudi.

Algunes de les referències esmentades en la recerca:

Fig 1. Ms. 487, Dialogorum Libri Quatuor, s. XI

Fig 2. Ms. 228, Codex Miscellaneus, finals del s. XI

Fig 3. Ms. 231, Opera Patrística, s. XII-XIII

Fig 4. Ms. 505, Breviarium Romanum, secundum consuetudinem Ecclesiae Gerundensis, principis de S. XV

Fig 5. Ms. 829, Liber Proverbiorum et Ecclesiastes, cum glossa ordinaria Walafridi Strabi,
s. XIV

A partir d’aquesta revisió de nomenclatures, es proposa un model amb uns configuradors paramètrics que integren, en un anàlisi de tipus transversal, els tres enfocaments principals pre­sents en tot projecte de creació visual. Aquests son l’enfocament sintàctic, l’enfocament semàn­tic i l’enfocament pragmàtic, els quals ens proporcionen d’entrada una perspectiva global i integradora i permeten reconèixer el valor projectual de la lletra, és a dir, la raó de projecte que li és inherent.

Fig 1. Ms. 487, Caplletra amb contorn i asta de tipus entrellaçada amb motius mixtos.

Fig 2. Ms. 228, Caplletra amb contorn i asta de tipus contenidora amb motius zoomòrfics, fitomòrfics i geomètrics.

Fig. 3 Ms. 231. Dibuix preparatori d’una caplletra inacabada amb un valor de jerarquia gràfica rellevant. Es fa evident la importància de la projectació i de l’esquema organitzatiu implícit en aquesta grafia.

Fig 4. Ms. 505. Caplletra sense contorn amb una asta que conté motius geomètrics (sanefes cromàticament contrastades), no entrellaçada, amb el contragrafisme intern i extern habitat amb filigranes.

Finalment, en una part de la recerca de caràcter més instrumental, centrada en el projecte de les sèries gràfiques del brodat medieval, es desenvolupen una sèrie d’anàlisis vinculats, que deriven en el projecte de digitalització de la sèrie gràfica principal del Tapís, la font digital Damassiana Ornamentvm. Una recreació tipogràfica d’un tipus de lletra històrica generada a partir del co­neixement del substrat projectual de la llletra que de ben segur obrirà altres línies de continuïtat.

Fig. 6. Projecte de Digitalització de la Tipografia Damassiana Ornamentvm (Catàleg).

Fig. 7. Sèrie gràfica damassiana de la roda de la creació. Tapís de la Creació de la Catedral de Girona.

L’interès d’aquesta proposta rau a dissenyar un tipus de lletra que connecta amb les arrels genealògiques i fonamentals de la lletra principal del Tapís i que, a partir d’aquest coneixement, es pugui bastir un projecte integral de comunicació que connecti el patrimoni medieval amb la seva recepció i difusió en la cultura actual del s. XXI.

Fig. 8. Tipografia Damassiana Ornamentvm.

L’esmentada tesi doctoral ha estat introduïda al repositori TDX, i la podreu consultar directament (en uns me­sos) a través de la següent URL: http://hdl.handle.net/10803/671397

Cristina Simon Pascual
Doctora en Disseny per la Universitat de Barcelona
http://blogdeleslletres.wordpress.com

Aquesta entrada s'ha publicat en Col·laboracions d'alumnes, Manuscrits i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s