Al final de l’any passat es va posar sobre la taula un tema que ens rondava des de feia temps al voltant del nom de la nostra biblioteca: CRAI Biblioteca de Reserva. Després de diverses converses amb la direcció del CRAI i concretament amb la Unitat de Gestió de la Col·lecció -a qui agraïm la seva iniciativa-, l’inici del 2022 coincideix amb l’adopció de la nova denominació: CRAI Biblioteca de Fons Antic. El canvi de nom va ser aprovat el dia 30 novembre 2021 per la Comissió de Biblioteques delegada del Consell de Govern. A continuació us expliquem les raons del canvi.

El concepte de Reserva dins de qualsevol biblioteca es refereix a la secció de documents que es volen custodiar amb una especial cura pel seu preuat valor, no només crematístic, sinó també cultural dins el conjunt de la col·lecció. El fins ara CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, tot i haver passat per diverses denominacions al llarg de la història, s’ha ocupat sempre de la custòdia del fons antic, bàsicament l’heretat de les col·leccions conventuals desamortitzades. A la vegada, cada biblioteca del CRAI té la seva Reserva, on, tal com s’ha dit, es preserva el que es considera més valuós. Així, es presenta el primer conflicte o malentès entre la Biblioteca de Reserva general i la resta de “reserves” de les biblioteques de les diferents facultats.

És el moment de puntualitzar que la Biblioteca de Fons Antic té cura de tots els impresos del CRAI anteriors a 1820 (a més de les col·leccions específiques de manuscrits, gravats i pergamins). És una excepció el conjunt d’impresos de caire jurídic encara ubicats a la Reserva del CRAI Biblioteca de Dret, fonamentalment per motius d’espai.

Una segona raó per fer el canvi de nom és la confusió que porta el terme de “reserva” en el sentit de guardar quelcom per a un motiu concret en el futur. En el món de les biblioteques, és una expressió molt freqüent (reservar un llibre, una sala d’estudi, etc.) que, com no costa d’imaginar, genera molts malentesos, sobretot si no es té present l’existència d’una Biblioteca de Reserva dedicada al fons antic.

L’últim argument també té una vessant semàntica. Una altra accepció del terme “reserva” és la relacionada amb el concepte de secret, amagat, no públic. Precisament, un significat totalment contrari al que estem intentant promoure amb un intens esforç: la difusió del nostre important fons patrimonial entre la comunitat acadèmica i la societat en general. Com hem dit moltes vegades, el nostre deure és tant conservar-lo com difondre’l. Esperem que aquesta nova designació contribuirà al millor coneixement del patrimoni bibliogràfic de la Universitat de Barcelona.

En ser un canvi que afecta multitud de canals d’informació, les modificacions s’aniran fent amb la màxima rapidesa possible.

Aprofitem per desitjar-vos un bon any 2022!