Presència catalana a la desembocadura de l’Orinoco: Conqueridors i frares caputxins entre els segles XVII i XVIII, un TFG amb fons primàries del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB

Avui donem veu de nou a les aportacions dels alumnes de la nostra universitat que han realitzat un TFG amb l’ajut de fonts primàries de la nostra col·lecció. És el cas de l’estudiant d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història Joan Luna, que amb la tutorització de José Luis Ruiz-Peinado, va presentar fa uns mesos Presència catalana a la desembocadura de l’Orinoco: Conqueridors i frares caputxins entre els segles XVII i XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Moltes felicitats, Joan!

07 B-52/5/8, portada.

Al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB es conserven els fons de les biblioteques dels convents de Barcelona arran de la desamortització de Mendizábal dels diversos ordes religiosos. Dins d’aquest conjunt de documentació monacal, es plasmen també les estretes connexions existents, durant bona part de l’Edat Moderna, entre els dits ordes i els territoris del Nou Món. D’aquesta manera, a partir dels impresos i manuscrits d’aquest fons, podem rastrejar la història dels missioners catalans a l’Amèrica Colonial.

Vaig voler centrar el meu Treball Final de Grau al continent americà, concretament, en el període cronològic que comprèn des del xoc de cultures iniciat el 1492, fins a la formació de les repúbliques americanes.

Gràcies a la documentació del Fons Antic, he pogut enriquir el meu TFG amb tot un conjunt de fonts primàries de gran valor, que completen la recerca i l’anàlisi bibliogràfic del treball.

Partint d’aquesta premissa, per a enfocar l’estudi en un àmbit més concret, vaig decidir-me a estudiar l’espai geogràfic de la desembocadura del riu Orinoco, a l’actual Veneçuela, durant els anys en què diversos naturals del Principat de Catalunya, alguns conqueridors, d’altres frares, hi guerrejaren, assassinaren, predicaren, sotmeteren els autòctons, i col·laboraren en la construcció de la complexa societat colonial.

A principis de la divuitena centúria, el conqueridor Joan Orpí, natural de la vila de Piera, desembarcà en un encara prou verge Nou Món, mogut per la promesa de riqueses i glòria. Arribà finalment a l’Orinoco, on, després d’infinitat de conflictes i escaramusses, fundà la ciutat de Nova Barcelona.

Poc després de la mort de Joan Orpí, un grup de missioners de la Província Caputxina de Catalunya trepitjaren les terres que el pierenc havia conquerit. Al llarg dels anys, les reduccions, és a dir aquells pobles destinats als indis creats pels colonitzadors hispànics, van créixer en mida i en nombre, fins a la seva destrucció final en el si dels conflictes independentistes de principis del segle XIX.

La connexió entre el conqueridor i els frares és difusa, encara que existent. De fet, va ser Francesc Orpí, probablement nebot de Joan, que arribà de Piera, qui rebé els frares al port de Trinitat. Les referències a aquesta trobada, que no va ser l’única, entre militars conqueridors i religiosos, tots ells del Principat, és encara una qüestió pendent de ser estudiada, i els secrets encara amagats als arxius, o catalans o de l’oest de l’Atlàntic.

Al CRAI Biblioteca de Fons Antic de Universitat de Barcelona, he pogut trobar un gran nombre de documents referents als missioners caputxins catalans que, entre els segles XVII i XVIII viatjaren a la desembocadura de l’Orinoco.

07 XIX-363, portada.

Per a comprendre i radiografiar la complexitat de la societat colonial, és imprescindible disposar de documentació de diversa índole. Per a estudiar les reduccions dels caputxins que arribaren a l’Orinoco des de Catalunya, he disposat, per una banda, d’obres històriques i antropològiques redactades pels encuriosits frares. En elles, es descriuen els autòctons de les reduccions des de la perspectiva dels religiosos, sorpresos pel Nou Món que els envoltava. Per una altra, al Fons Antic es conserven també copiosos lligalls de documents, que comprenen des de documentació epistolar personal, a taules de comptabilitat de les missions.

Com mostren les fonts primàries, i potser no tant la bibliografia actual existent sobre la qüestió, els frares catalans van enriquir-se enormement gràcies al treball que els autòctons duien a terme a les seves reduccions.

Les autoritats civils de la província americana, al seu torn, van permetre que les missions catalanes es convertissin en acabalats centres de producció i comerç. De res servien les contínues denúncies dels colons, qui reclamaven que els frares no poguessin administrar els copiosos guanys del treball dels neòfits. La resolució de les autoritats sempre va ser la mateixa:

“…sabiendo por notoriedad la rudeza de los indios, y su ineptitud para administrar sus bienes y sus haciendas, nadie podrá atribuir a vicio o culpa el hecho de que los misioneros cuiden del ganado de aquellos miserables neófitos, de su augmento, venta y beneficio de sus reses, pues aún que esté prohibido a los clérigos y religiosos mezclarse en negocios seculares, no se entiende esto con los misioneros…”

Resposta del fiscal a una denúncia d’enriquiment il·lícit contra els missioners caputxins de l’Orinoco. ANÒNIM, Respuesta del fiscal a la representación que el contador de Caracas hizo contra los misioneros capuchinos de Guayana. Madrid, 1776. 07 Ms 1808 (CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB).

Joan Luna Albiol
Graduat en Història per la Universitat de Barcelona l’any 2021

Aquesta entrada s'ha publicat en Col·laboracions d'alumnes, Impresos, Manuscrits, TFGs -TFMs i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.