Els llibres de les biblioteques dels convents de Barcelona desamortitzats constitueixen el nucli principal del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Ara bé, la Biblioteca també compta amb fons procedents d’altres col·leccions, com la Biblioteca de la Universitat de Cervera, el fons de medicina de l’Antiga Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Barcelona o part de la Biblioteca de la Casa d’Osuna. A aquesta darrera biblioteca ha dedicat el seu Treball Final de Màster la nostra companya Núria Cangròs i Alonso, alumna del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, titulat La Biblioteca de la Casa d’Osuna: una aproximació a partir de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques. 

Aquest extens treball, disponible al Dipòsit Digital de la UB i que s’endinsa en la formació, creixement i dispersió de la Biblioteca (no només com a col·lecció sinó també com a institució) ens ha permès conèixer millor la història d’aquesta part del nostre fons. Sobre aquests volums, una bona part dels quals ja es troben identificats a la base de dades d’Antics Posseïdors, existeix una proposta de treball que podeu consultar en el catàleg de propostes de TFG i TFM basades en el nostre fons.

Li donem la paraula perquè ens expliqui el procés que va donar lloc a la disgregació de la Biblioteca de la Casa d’Osuna i a l’arribada d’un miler d’exemplars a la Universitat de Barcelona.

L’any 1786 Pedro de Alcántara Téllez-Girón Pacheco, IX duc d’Osuna, influenciat pels corrents il·lustrats de l’època i amb la col·laboració de la seva muller María Josefa Alonso Pimentel, XII comtessa-duquessa de Benavente, decideix formar una biblioteca pública a partir d’una petita col·lecció de llibres de temàtica militar que tenia en el seu palau madrileny de la Puerta de Vega. Es posa així la primera pedra de la Biblioteca de la Casa d’Osuna, la qual arribarà a ser considerada la biblioteca particular més important d’Espanya durant el segle XIX. L’any 1869 la col·lecció comprèn més de 33.000 volums entre obra impresa i manuscrita, i inclou les biblioteques procedents de les cases de Benavente i l’Infantado, que s’havien integrat a la Casa d’Osuna a mitjans de segle.

Gairebé cent anys més tard de la seva fundació, l’any 1882, mor Mariano Téllez-Girón, XII duc d’Osuna. En els darrers anys de la seva vida, tot el patrimoni de la Casa d’Osuna a Espanya estava hipotecat i, a la seva mort, la Comisión de Obligacionistas de la Casa de Osuna confisca la majoria dels seus béns; tanmateix, la Biblioteca, «verdadera riqueza nacional y testimonio vivo de la sabiduría de nuestros mayores»[1] queda en mans de la vídua. L’estiu de 1884 es promulga la Ley de 14 de agosto de 1884 que autoritza al Ministerio de Fomento la compra de la Biblioteca, formada per 32.567 volums d’impresos i 2.770 volums de manuscrits, per 900.000 pessetes i disposa el repartiment de la col·lecció entre la Biblioteca Nacional, les biblioteques del Congrés i el Senat i una desena de biblioteques universitàries, entre elles la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.

Aquest treball ofereix una visió general, si bé no exhaustiva, que permet conèixer la història de la Biblioteca de la Casa d’Osuna per mitjà de l’estudi d’aspectes com la formació de la col·lecció, els recursos humans i econòmics, els serveis i les instal·lacions, així com els processos de compra i dispersió de la Biblioteca.

La investigació s’ha dut a terme a partir de l’anàlisi de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques, i la revisió dels exemplars conservats al CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona. El nucli central de la documentació d’arxiu consultada, bona part d’ella inèdita, procedeix de l’Archivo de los Duques de Osuna conservat a l’Archivo Histórico de la Nobleza i de la Biblioteca Nacional, especialment quatre volums miscel·lanis titulats Papeles referentes a la Biblioteca del Duque de Osuna[2]. El buidat de tota aquesta documentació, prop de 1.200 documents, constitueix l’annex 4 del treball i s’ofereix amb l’objectiu que pugui esdevenir punt de partida per a altres estudis. A més a més, els arxius de les biblioteques universitàries que van rebre exemplars també custodien documentació d’interès.

És el cas de l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, on es conserva la Lista de las obras remitidas a esta biblioteca provincial y universitaria de Barcelona procedentes de la Librería del Duque de Osuna y arregladas por orden alfabético[3] on consten 989 obres en 2.290 volums, seguida de Lista por orden alfabético de los folletos que el Gobierno remitió á esta biblioteca provincial y universitaria, procedentes de la librería del Duque de Osuna, amb 252 fullets. Actualment el CRAI Biblioteca de Fons Antic té controlats vora uns set-cents exemplars procedents de la Biblioteca de la Casa d’Osuna, entre certs i sospitosos, ja que la parquedat de les entrades de la Lista dificulta, a vegades, la correcta identificació de les obres.

Aquells que sabem amb certesa que procedien de la Biblioteca de la Casa d’Osuna són els que presenten alguna de les marques de propietat que s’associen a la Biblioteca i que es poden recuperar a través de la base de dades d’Antics posseïdors sota els encapçalaments «Osuna (Família)», «Infantado (Família)» i «Benavente, María Josefa Alonso Pimentel y Borja, duquesa de, 1752-1834». En total, són 338 obres.

La revisió de tots els exemplars duta a terme per al treball ha permès aprofundir en aquestes marques de propietat i confirmar que una bona part dels exemplars sospitosos procedeixen, amb certesa, de la Biblioteca de la Casa d’Osuna. I és que la majoria d’aquests exemplars presenten a la guarda anterior la signatura topogràfica característica de la Biblioteca, la qual no s’havia considerat inicialment marca de propietat; alguns d’ells també presenten una signatura topogràfica associada als exemplars procedents de la biblioteca de la Casa de l’Infantado. Es tracta d’un total de 314 obres. Tota la informació de les marques de propietat presents en els exemplars, actualment recollida a l’annex 5 del treball, està previst que s’incorpori ben aviat al catàleg en línia.

A l’Arxiu Històric també es conserva un recull de comunicacions, entre finals de 1888 i 1892, que permeten reconstruir quin va ser el procés de repartiment d’exemplars entre les biblioteques universitàries. La comunicació més antiga, amb data de 31 de desembre de 1888, és una circular firmada pel director general d’Instrucción Pública adreçada al cap de la Biblioteca Universitària de Barcelona, on especifica quin sistema s’emprarà per repartir les obres i li demana la seva col·laboració. Amb la carta s’envien també les 23 primeres galerades de la llista d’obres que formaven la Biblioteca de la Casa d’Osuna que s’hauran de contrastar amb els índexs de la biblioteca universitària i tornar-les amb les anotacions corresponents a José María Octavio de Toledo, comissionat del Ministerio de Fomento per dur a terme el repartiment de la Biblioteca.

A partir d’aquesta circular i durant els següents 15 mesos Marià Aguiló, el director de la biblioteca, rebrà nou cartes més, amb les respectives galerades. En total, durant 15 mesos, la UB revisa 418 galerades amb un total de 9.107 obres. D’aquestes, 1.784 ja són a la biblioteca, 1.114 hi són però en una altra edició i 6.209 no hi són.

Tal i com indica el director general d’Instrucción Pública en la seva comunicació, la revisió i devolució de les llistes s’ha de fer en el temps més breu possible. És per això que a la carta que acompanya les galerades D i E de 24 de maig, Octavio de Toledo diu que «por si hubieren sufrido extravío, le participo que todavía no han llegado a esta comisión las galeradas 49 a 93 correspondientes a las letras C y Ch que se le remitieron con fecha 23 del pasado abril»[4]. És a dir, en exactament un mes havia d’haver rebut la carta, haver revisat 45 galerades amb 1.021 obres i haver-les enviat de tornada. En carta de 5 de juny, el bibliotecari en cap respon que «el retraso en la devolución de las primeras [galeradas] obedece a varias concausas demasiado prolijas para explicarlas en esta comunicación, siendo la principal la grave enfermedad del que suscribe»[5].

Amb totes les galerades marcades per cada biblioteca universitària, entre la segona meitat de 1890 i la primera de 1891, la comissió encarregada decideix quin és el destí final de les obres, tot i que no s’ha conservat documentació relativa a aquest repartiment. A l’Arxiu Històric es conserva un avís de l’Agencia Internacional de Comisiones y Trasportes Lespés y Esmada [6], amb seu al carrer Tetuán 14 de Madrid, de 12 de maig de 1891, adreçada al rector de la UB on s’informa que «hemos recibido con orden de entregar a V. en cajas conteniendo libros, peso 3.535 kilóg., que hemos expedido en pequeña velocidad por mediación de nuestro agente don Antonio Sendra(?), 42 calle de la Princesa».

A l’Anuario de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona es reporta que «se hallan terminados los catálogos especiales de autores y materias, de los 2.290 volúmenes y 252 folletos que se recibieron en 1891, procedentes de la Biblioteca del Duque de Osuna, constando el primero de 1.043 papeletas y de 1.543 el segundo. Este trabajo ha sido llevado a cabo por el celoso ayudante D. Francisco Suarez Bravo»[7]. Al final del mateix document, hi ha una taula titulada Aumentos alcanzados en los fondos literarios de la Biblioteca Provincial Universitaria de Barcelona desde 1º de enero de 1883 a 31 de d[iciem]bre de 1892 on consten, per a l’any 1891, 989 obres, 2.290 volums i 252 fullets «procedentes de la Bib[lioteca] del Duque de Osuna».

Tot i la importància de la Biblioteca de la Casa d’Osuna i la vàlua de la seva col·lecció, el seu estudi no ha despertat un gran interès entre els investigadors, sobretot si ho comparem amb la profusió de treballs sobre les biblioteques formades per diferents membres de les cases d’Osuna, Benavente i l’Infantado entre el segle XV i principis del segle XVIII. La principal causa pot ser la dificultat d’accedir a les fonts documentals: per una banda, la dispersió dels exemplars i les complicacions per identificar-los i localitzar-los en els catàlegs en línia de les biblioteques, tot i els avenços que s’han fet els darrers anys en l’estudi de les marques de propietat presents en els exemplars; per l’altra, el desordre i la descontextualització de part de la documentació de l’arxiu de la Casa quan aquest va ser confiscat a la mort del darrer duc d’Osuna, així com el fet que bona part dels documents relacionats amb la Biblioteca conservats a l’Archivo Histórico de la Nobleza estan agrupats en caixes i encara no han estat descrits a nivell d’unitat documental simple.

La reconstrucció de la col·lecció de la Biblioteca només serà possible, i de forma aproximada, mitjançant la combinació de l’explotació de la documentació conservada i la identificació i localització dels exemplars custodiats, i requereix que les diverses biblioteques treballin plegades per consensuar i normalitzar la informació que ha de constar en els catàlegs. Per aquest motiu és molt benvinguda la iniciativa del Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN, una bona part dels membres del qual tenen fons procedents de la Biblioteca de la Casa d’Osuna a les seves prestatgeries, que ha engegat un projecte que té per objectiu localitzar els exemplars existents a les biblioteques universitàries espanyoles, reconstruir la història de la Biblioteca i, en la mesura del possible, la pròpia Biblioteca.

Agraeixo als professionals de les biblioteques que actualment custodien els exemplars que van pertànyer a la Biblioteca de la Casa d’Osuna la bona disposició i la gentilesa amb què van atendre les meves consultes. Espero i desitjo que, a tots ells, aquest treball els sigui d’utilitat.

Núria Cangròs i Alonso

Bibliotecària a la Biblioteca de Fons Antic,

màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials

[1] Espanya. Cortes Generales. Congreso de los Diputados. Diario de las sesiones de Cortes, apéndice tercero al n.º 40 (7 de julio de 1884). Disponible a: https://app.congreso.es/est_sesiones/.  

[2] Papeles referentes a la Biblioteca del Duque de Osuna [BNE, Mss/10826, Mss/11336, Mss/11337 i Mss/11338]

[3] Lista de las obras remitidas a esta biblioteca provincial… [UB-A, ES-CAT-UB-02-5647-01].

[4] Comunicació sobre les llistes… [UB-A, ES-CAT-UB-02-5638-02. Comunicació número 8].

[5] Comunicació sobre les llistes… [UB-A, ES-CAT-UB-02-5638-02. Comunicació número 9].

[6] Comunicació sobre les llistes… [UB-A, ES-CAT-UB-02-5638-02. Comunicació número 28].

[7] Anuario de la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona correspondiente a los años 1883-1892 [BNE-A, JUNTA 131/005, fulls 8-9].