Els llibres del CRAI Biblioteca de Reserva a l’exposició Mart, el mirall vermell del CCCB

La presència d’onze llibres del CRAI Biblioteca de Reserva a l’exposició Mart, el mirall vermell, ens ha animat a redactar aquesta entrada. Així, podrem explicar el seu paper dins el discurs de la mostra i aprofitar per endinsar-nos en certes particularitats de cadascun d’ells.

En primer lloc volem donar les gràcies a Miquel Nogués, coordinador de l’exposició, per la visita comentada que ens va oferir. Les seves explicacions sobre l’objectiu, el desenvolupament del projecte i el recorregut detallat a través de l’exposició van ser de gran ajut. La redacció d’aquesta notícia s’ha servit de les seves explicacions, així com de les cartel·les informatives que es presenten. Totes les obres citades han estat digitalitzades pel CEDI i queden incorporades al BiPaDi. Les podeu consultar a través de l’enllaç que oferim del catàleg.

Com és sabut, les exposicions del CCCB tenen sempre un caràcter multidisciplinari i transversal, amb la voluntat d’oferir al visitant una experiència única. En aquest sentit, l’exposició de Mart aborda el tema de l’astre des de múltiples punts de vista que queden relacionats entre ells. Així, el planeta Mart no només s’explica des d’un punt de vista científic, sinó que tot l’imaginari que l’home ha creat relacionat amb el món dels somnis i dels universos llunyans hi tenen cabuda i donen pas a diferents manifestacions artístiques i literàries. És important el concepte de “mirall”, com a reflex de l’home en un món remot, on aboca tot un imaginari possibilista. Tal com diu el comissari Juan Insua, «El mirall és vermell sang, però el combat interminable també es lliura en la ment de l’ànima de tots els homes. En la consciència que elucubra idees i sistemes que creen la nostra manera de fer mons» [i]. Dins aquest context, la mostra ofereix un passeig temporal i espacial —amb banda sonora original i uns muntatges multimèdia únics—, que no deixa de sorprendre’ns a mesura que ens hi endinsem.

L’exposició està dividida en tres espais. El primer s’anomena Mart al cosmos antic i és on es troben els nostres llibres. Després d’un recorregut per la mitologia del planeta Mart, sempre relacionat amb el déu de la guerra i la violència en les civilitzacions antigues, hi ha un apartat titulat El Cosmos de Ptolomeu, on, en primer lloc, es fa una mirada a la literatura clàssica per mostrar alguns exemples d’aquest somni que els homes sempre han tingut cap als mons ficticis. És dins d’aquest discurs on trobem el nostre Manuscrit 358, de Ciceró. Transcrivim la cartel·la que l’acompanya:

«El Somni d’Escipió era l’epíleg que Ciceró va pensar per al seu tractat sobre la república. A la darreria del segle IV, el comentari de Macrobi el converteix en un text cèlebre, amb personalitat pròpia. S’hi explica un somni en què es descriuen les esferes celestes del cosmos antic; després de Saturn i del fulgor pròsper de Júpiter hi ha “el vermell brillant i terrible que anomeneu Mart” fins a arribar a la terra, convertida en un punt diminut de la Via Làctia».

És un manuscrit humanístic de meitats del segle XV sortit d’algun taller del nord d’Itàlia. Escrit sobre pergamí, les pàgines inicials de cada part estan decorades amb la típica ornamentació bianchi girari amb fullatges i tiges entrellaçades en un fons blanc. Prové del convent de Sant Josep de carmelitans descalços de Barcelona. El manuscrit es troba acompanyat d’altres obres d’Homer, Hesídode, Eratòstenes i Plutarc.

Després d’aquest preàmbul, ja ens endinsem en la concepció geocèntrica de Ptolemeu que va regir el món durant 1300 anys. Aquí és on localitzem una part important dels nostres llibres. Juntament amb les magnífiques esferes armil·lars, trobem l’exemplar de l’Almagest de Ptolemeu, imprès a Venècia el 1515. Fou el tractat més famós de l’autor on exposa la teoria segons la qual la terra resta immòbil al centre de l’univers i al seu voltant giren els diferents planetes, el sol i la lluna. L’obra, que conté nombroses taules i diagrames, s’exposa oberta per una pàgina on hi ha una visió del cel feta des de la terra, en un gravat xilogràfic. Al CRAI Biblioteca de Reserva custodiem dos exemplars d’aquesta edició. Aquest que prové de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre de Tiana i un altre del convent de Sant Felip Neri de Barcelona.

En un espai privilegiat, enmig d’aquest àmbit dedicat a l’univers ptolemaic, trobem dos llibres nostres en grans vitrines. En primer lloc hi ha el famós Astronomicum caesareum de Pere Apià i en segon lloc el cèlebre incunable Crònica de Nuremberg de Hartmann Schedel.

El primer fou imprès a Ingolstad l’any 1540 pel mateix autor i acolorit a mà a posteriori. És considerat l’imprès més espectacular del segle XVI, tant per la seva pulcritud en la impressió com pels seus elements il·lustratius, especialment les 35 esferes mòbils o volvelles amb fins a 6 capes de paper, que permetien fer càlculs sobre la posició dels planetes. La roda que mostra la vitrina és una esfera celeste on podem veure les constel·lacions i els planetes.

L’incunable que l’acompanya, la Crònica de Nuremberg, pren el nom de la ciutat on fou impresa l’any 1493 i és també una peça clau en la història de la impremta tant per la riquesa en la il·lustració, com per la composició i compaginació de text i imatge. L’obra, que és un relat de la història del món, consta de més de 1800 gravats xilogràfics, encara que un terç es troben repetits. L’exemplar queda obert en una de les primeres pàgines on es mostra l’esfera de l’univers geocèntric.

El primer àmbit de l’univers ptolemaic acaba amb una secció dedicada a l’univers de Copèrnic, que marcà el trànsit de la teoria geocèntrica cap a l’heliocèntrica, on la terra es mou i el sol pren el lloc central. Encara que la nova teoria fou recolzada per nombrosos científics, el procés fou lent i tortuós.

En aquesta secció ens trobem tota una sèrie de llibres dels científics que van fonamentar la nova teoria, juntament amb els seus retrats recreats a partir de gravats d’època per l’artista Meritxell Campos. Els llibres de la nostra biblioteca d’aquesta secció són els següents:

Copèrnic. Astronomia instaurata. Àmsterdam, 1617. L’autor polonès a la darreria del segle XVI formula les teories que el situen com a punt de partida de l’astronomia moderna.

Johannes Kepler. Prodomus dissertationum cosmographicarum. Frankfurt, 1621-1622. Introdueix el concepte d’esfera el·líptica en el moviment dels planetes. A la làmina desplegada en un gravat calcogràfic, es mostra la secció d’un planeta, obra de Christoph Leibfried, un altre referent en la investigació planetària del moment. L’obra queda relligada en un volum entre una altra obra de Kepler, Harmonices mundi libri V i una de Nicolaus Mulerius Iudaeorum annus lunae solaris et turc-arabum.

Galileo Galilei. Dialogo. Florència, 1632. Va ser el primer en observar Mart amb un telescopi de construcció pròpia i les seves aportacions el van classificar com a pare de la ciència moderna. La pàgina oberta ens mostra una esfera celeste.

Christiaan Kosmotheoros. La Haia, 1699 i Opuscula postuma. Leiden, 1703. L’autor holandès va ser el primer tant en traçar una cartografia de Mart gràcies a un telescopi avançat de disseny propi, com en calcular la durada del dia marcià i especular sobre l’existència d’intel·ligències extraterrestres. Les dues obres foren publicades després de la seva mort. Els dos exemplars queden oberts per dues làmines calcogràfiques amb esferes celestes.

Giacomo Maraldi. Observations de taches de Mars. Dins el número de l’any 1720 de la publicació periòdica Histoire de l’Académie royale des sciences. París, 1702-1797. Els seus estudis a l’Observatori de París li van permetre mesurar el període de rotació del planeta Mart i reconèixer alguns accidents de la seva superfície. També fou el primer en detectar l’existència de casquets polars. La làmina mostra les taques de la superfície del planeta.

A continuació d’aquest apartat de caire científic, es presenta una secció d’obres de ficció des de l’antiguitat clàssica- com Llucià de Samòsata- que elucubren sobre els mons llunyans. És aquí on trobem una segona obra de Kepler, Somnium astronomicum, en una edició facsímil, que, a més de la seva vessant científica, i inspirat en aquesta, en presenta una de literària. També trobem la famosa narració dels Viatges de Gulliver de Jonathan Swift en un exemplar de la nostra biblioteca, on es narra el descobriment de dues estrelles que giren al voltant de Mart. Altres autors queden representats en aquesta secció, Kircher, Bernard le Boner de Fontelle, William Derham i la primera dona que toca la ciència ficció feminista, Marie Anne de Roumier Robert. Tots ells són els precedents de la narrativa de ficció sobre el planeta Mart que predominarà al segle XIX.

L’exposició segueix en dos altres grans espais: Ciència ficció del planeta vermell i Mart a l’antropocè. A partir d’aquí, ja no ens estenem més i us animem a visitar-los i gaudir-los directament, de ben segur que no us decebran. En tot cas, no volem deixar d’esmentar també dos llibres del CRAI Biblioteca de Lletres i CRAI Biblioteca de Física i Química dins el segon àmbit. El primer és una edició de l’obra de Percival Lowell Mars et ses canaux (París 1909) a la qual se li dona gran rellevància. Arran de la nova teoria de Giovanni Schiaparelli, on anunciava que el planeta estava cobert per una xarxa de línies que va anomenar canali, Lowell i altres autors en fan una interpretació molt particular i apliquen una traducció literal del terme italià, tot entenent-los com a construccions per part d’una civilització agonitzant [ii]. El llibre pertanyent al CRAI de Física i Química és l’obra d’Eugène Antoniadi La Planète Mars, que fou un dels grans detractors de la teoria de Lowell i es troba en un apartat d’astrònoms.

Per finalitzar i a tall de conclusió, volem posar en relleu la notorietat de les edicions presentades. És sabut que el fons de la nostra biblioteca, tot i tenir un origen conventual, es caracteritza per la multidisciplinarietat. Així ho demostra la presència del grup d’obres assenyalades, on llegim el nom dels seus antics propietaris, el primer dels quals és Jaume Salvi i Carrió, fill de l’Oratori de Sant Felip Neri, de qui procedeixen sis dels onze exemplars prestats. D’altra banda, trobem dos exemplars provinents de la Cartoixa de Montalegre i dos del Convent de Santa Caterina, un dels quals prové a la vegada de la reconeguda biblioteca de Pau Ignasi de Dalmases. Aquesta mostra ens ha ofert l’oportunitat, un cop més, per poder exemplificar la riquesa, també científica, de la nostra col·lecció.

Us deixem amb la resta de la selecció de fotografies cedides pel CCCB: