Avui presentem el Treball Final de Grau d’Aya Ahrou, estudiant del Grau d’Estudis Àrabs i Hebreus de la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB, tutoritzat per Roser Puig.
Continua la lectura de “Dos manuscrits àrabs de la col·lecció de Fons Antic dedicats a l’Ājurrūmiyya, objecte d’un TFG”De las marcas de impresores al entorno digital: el proceso detrás de Paradisini
Estem molt contents de presentar-vos el post de Diego Alejandro Nicolás Martínez Chaves, estudiant del Màster en Humanitats Digitals de la FIMA on explica el procés de creació de l’exposició virtual Paradisini basada en una mostra física organitzada el 2018 per commemorar els 20 anys de la base de dades Marques d’impressors.
Continua la lectura de “De las marcas de impresores al entorno digital: el proceso detrás de Paradisini“Un pas endavant en el coneixement i difusió dels orígens del CRAI de la Universitat de Barcelona
Fa temps que la nostra biblioteca és conscient de la importància de conèixer el seu passat per a entendre el seu present, i per això, també fa temps que ha esmerçat esforços en la descripció i difusió dels documents pertanyents a la primera etapa de la seva existència, concretament fins al trasllat a l’Edifici Històric, l’any 1881. Són fonts que es troben en diferents institucions, però l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona (AHUB) n’és sens dubte la més important.
Per això ens satisfà tant que l’Anna Soler decidís dedicar les seves pràctiques del Màster Universitari en Arxivística i Gestió de Documents de la UAB a aquests documents, i que a més aquestes pràctiques fossin la base del seu TFM. Coneixíem l’Anna perquè el 2022 va redactar el seu TFG “Una imatge europea de les Índies Orientals: les relacions de les missions orientals jesuïtes (segles XVI-XVII)” a partir d’impresos i manuscrits del nostre fons, i de nou ha estat un veritable plaer treballar amb ella. També ho ha estat comptar amb la col·laboració de l’AHUB, específicament amb Teresa Vernet, amb qui sempre és fàcil i enriquidor establir sinergies entre l’arxivística i la biblioteconomia.
Us animem a submergir-vos en la interessant història de la nostra biblioteca a través d’aquest text presentat per l’Anna Soler així com del vídeo Explorem els orígens del CRAI Biblioteca de la UB: què ens expliquen els documents de l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona?, on aprofundeix en els encara molt desconeguts orígens de la col·lecció a través de la documentació històrica conservada a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona.
Tot plegat una feinada de molts mesos, realitzada durant les pràctiques i l’elaboració del TFM, i mereixedora de la nostra felicitació!
Les marques d’impressor, motiu d’un TFG del Grau de Filologia Clàssica
Avui tenim el plaer de presentar-vos un Treball Final de Grau de Filologia Clàssica inspirat en les imatges de la nostra base de dades Marques d’impressors, Figures mitològiques i al·legòriques de les marques d’impressors dels segles XV a XVIII. Guillem Torres Yuste n’és l’autor i ha estat tutoritzat per la doctora Montserrat Camps i Gasset. Com sabeu, la base de dades està en continu creixement i millora, i el treball d’en Guillem ens ha ajudat a poder perfeccionar algunes descripcions i termes de les marques estudiades. Aquest TFG és un clar exemple de l’intercanvi profitós al qual es pot arribar a partir d’estudis basats en el fons i projectes del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Moltes gràcies Guillem, i moltes felicitats!
Continua la lectura de “Les marques d’impressor, motiu d’un TFG del Grau de Filologia Clàssica”
Le Arti di Bologna, d’Annibale Carracci, protagonista del TFG d’Ainoa Balastegui Montoro
Sempre és un plaer que els estudiants de la Universitat de Barcelona escullin alguna de les obres que custodiem al nostre fons per a realitzar els seus Treballs Finals de Grau i Treballs Finals de Màster, però en aquest cas el plaer és doble, ja que la persona que avui ens presenta el resultat del seu TFG és l’Ainoa Balastegui Montoro, becària de la Unitat de Relacions Institucionals i Protocol de la Universitat de Barcelona i responsable de moltes de les visites a l’Edifici Històric que oferim per al públic en general.
L’Ainoa ens aproxima avui a una de les nostres obres més valuoses, objecte del seu TFG, Le Arti di Bologna d’Annibale Carracci.Una aproximació a la producció més inexplorada d’Annibale Carracci, que podeu consultar al Dipòsit Digital de la UB.
I si després de llegir la seva entrada us animeu a submergir-vos en el nostre fons buscant temàtiques per a realitzar els vostres Treballs Finals de Grau o Treballs Finals de Màster, no deixeu de visitar la pàgina Propostes de TFG i TFM amb fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic on us suggerim algunes recerques basades en la nostra col·lecció.
Moltes felicitats, Ainoa, per la feina feta!
Aguiló, el seu refredat, i el rescat de 54 còdexs en una nova exposició
“Si no hagués estat refredat…” La col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló per a la Biblioteca Universitària i Provincial de Barcelona el 1857 és el títol de l’exposició que el CRAI Biblioteca de Fons Antic inaugurarà el proper 6 de novembre.
En aquesta ocasió, estem molt contents que el punt de partida sigui un TFM (Treball de Final de Màster) pràcticament homònim, de què ens vam fer ressò fa prop d’un any en aquest mateix blog. Presentat el 2022 per al Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, la seva autora és Ariadna Arrufat Fargas, comissària de l’exposició en companyia de Margalida Tomàs, biògrafa de Marià Aguiló.

Continua la lectura de “Aguiló, el seu refredat, i el rescat de 54 còdexs en una nova exposició “
“Una imatge europea de les Índies Orientals: les relacions de les missions orientals jesuïtes (segles XVI-XVII)”: nou TFG basat en la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Ens complau moltíssim compartir avui amb tots vosaltres un nou TFG realitzat a partir dels fons bibliogràfics patrimonials del CRAI Biblioteca de Fons Antic i que ja podeu consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona.
Continua la lectura de ““Una imatge europea de les Índies Orientals: les relacions de les missions orientals jesuïtes (segles XVI-XVII)”: nou TFG basat en la col·lecció del CRAI Biblioteca de Fons Antic”Commemorem el Dia de la Dona: 3 anys treballant el fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere
Com molts de vosaltres recordareu, el dies 27 i 28 d’octubre de 2020 van tenir lloc les jornades El fons antic de la Universitat de Barcelona amb perspectiva de gènere, una iniciativa fruit de la col·laboració del CRAI Biblioteca de Fons Antic — en aquell moment CRAI Biblioteca de Reserva— amb la professora Mariela Fargas, de l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.
Podem afirmar que aquelles jornades van suposar un abans i un després en el compromís per treballar el nostre fons antic amb perspectiva de gènere, ja que van esdevenir el detonant d’un seguit d’iniciatives –algunes de les quals encara no han vist la llum- que avui volem recollir i mostrar-vos.
“Si no hagués estat refredat…”. Una recerca sobre la col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló l’any 1857
Aquest desembre ens acomiadem del 2022 amb un post sobre una història tan encantadora i singular, que bé podríem dir que té sabor nadalenc. L’episodi es va produir a finals del 1857, el protagonista va ser Marià Aguiló, i el cor, el rescat d’una meravellosa troballa.
L’Ariadna Arrufat Fargas, que l’ha investigada per al seu TFM, us l’explica breument en les properes línies, però si la voleu conèixer millor podeu consultar el treball sencer al Dipòsit Digital.
Molt bon Nadal i feliç 2023!
I recordeu que el Fons Antic tancarà la setmana del 26 de desembre i tornarà a obrir la del 2 de gener.

L’arribada d’un miler d’exemplars de la Biblioteca de la Casa d’Osuna a la Biblioteca de la Universitat
Els llibres de les biblioteques dels convents de Barcelona desamortitzats constitueixen el nucli principal del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Ara bé, la Biblioteca també compta amb fons procedents d’altres col·leccions, com la Biblioteca de la Universitat de Cervera, el fons de medicina de l’Antiga Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Barcelona o part de la Biblioteca de la Casa d’Osuna. A aquesta darrera biblioteca ha dedicat el seu Treball Final de Màster la nostra companya Núria Cangròs i Alonso, alumna del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB, titulat La Biblioteca de la Casa d’Osuna: una aproximació a partir de les fonts arxivístiques i bibliogràfiques.
Aquest extens treball, disponible al Dipòsit Digital de la UB i que s’endinsa en la formació, creixement i dispersió de la Biblioteca (no només com a col·lecció sinó també com a institució) ens ha permès conèixer millor la història d’aquesta part del nostre fons. Sobre aquests volums, una bona part dels quals ja es troben identificats a la base de dades d’Antics Posseïdors, existeix una proposta de treball que podeu consultar en el catàleg de propostes de TFG i TFM basades en el nostre fons.
Li donem la paraula perquè ens expliqui el procés que va donar lloc a la disgregació de la Biblioteca de la Casa d’Osuna i a l’arribada d’un miler d’exemplars a la Universitat de Barcelona.









