“Si no hagués estat refredat…”. Una recerca sobre la col·lecció de manuscrits recuperats per Marià Aguiló l’any 1857

Aquest desembre ens acomiadem del 2022 amb un post sobre una història tan encantadora i singular, que bé podríem dir que té sabor nadalenc. L’episodi es va produir a finals del 1857, el protagonista va ser Marià Aguiló, i el cor, el rescat d’una meravellosa troballa.

L’Ariadna Arrufat Fargas, que l’ha investigada per al seu TFM, us l’explica breument en les properes línies, però si la voleu conèixer millor podeu consultar el treball sencer al Dipòsit Digital.

Molt bon Nadal i feliç 2023!

I recordeu que el Fons Antic tancarà la setmana del 26 de desembre i tornarà a obrir la del 2 de gener.

Retrat de Marià Aguiló a la sala de consulta del CRAI Biblioteca de Fons Antic

El contacte amb el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona en algunes assignatures del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials va fer que, a l’hora de triar un tema per al Treball Final de Màster, m’interessés per les propostes d’investigació d’aquest centre. Com a graduada en Llengua i literatura catalanes, em va cridar especialment l’atenció un grup de manuscrits que el poeta Marià Aguiló va recuperar el 1857 en circumstàncies força curioses de les mans d’un fabricant de coles que els pretenia destruir i, per tant, condemnar a l’oblit. De fet, segons diuen algunes veus, si aquell dia Aguiló no hagués estat refredat, no hauria tingut la necessitat d’entrar a la cafeteria a prendre un te ben calent i no hauria sentit com a la taula del costat s’hi estava produint la venda dels còdexs esmentats…

Aquesta col·lecció, que es tracta d’un grup de 48 còdexs d’entre els segles X i XV, probablement és originària de la Catedral de Girona, tal com semblen indicar les marques de propietat d’Arnau Colomer prevere de la Seu de la ciutat, a la qual va llegar els seus llibres en testament. Això no obstant, podria ser que part dels volums provinguessin d’altres biblioteques de la mateixa província, que van patir saquejos durant la desamortització de Mendizábal.

Poder examinar la documentació professional i personal de la figura que va recuperar els manuscrits, Marià Aguiló –que en el moment de la descoberta era bibliotecari segon de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona–, a partir de la correspondència digitalitzada que custodia la Biblioteca de Catalunya i de l’expedient laboral, a l’Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona, m’ha permès descobrir un personatge fascinant, marcat per les contradiccions de ser un home ambiciós però afeblit per la inseguretat i la manca de disciplina, que, al mateix temps que tenia un bon olfacte per localitzar documents de gran valor, era incapaç de materialitzar els projectes que es proposava acomplir.

Per una altra banda, l’anàlisi dels exemplars conservats m’ha permès obtenir la radiografia d’una biblioteca religiosa medieval, de temàtica principalment litúrgica i amb els volums més antics del fons de la universitat, i m’ha meravellat per la bellesa de les miniatures i ornamentacions d’alguns dels exemplars, com per exemple les úniques caplletres conservades d’un Decret de Gracià, les pàgines del qual han patit greus mutilacions:

Tot i que no ha estat possible resoldre totes les incògnites al voltant de la col·lecció, especialment pel que fa a la biblioteca o biblioteques originals, sí que s’ha pogut constatar la rellevància de la troballa, se n’ha recopilat el màxim d’informació i s’ha dissenyat una exposició (programada per a l’any vinent) que permeti donar a conèixer el grup de manuscrits amb l’esperança que unes mans més expertes obrin noves vies d’investigació sobre aquests còdexs.

Per acabar, voldria agrair tota l’ajuda que m’ha ofert el personal del CRAI Biblioteca de Fons Antic perquè aquesta investigació arribés a bon port, especialment a la bibliotecària Marina Ruiz Fargas, que ha vetllat en tot moment perquè trobés les respostes adequades i m’ha orientat de la millor manera possible, amb l’esperança que pogués aportar una mica més de llum a les incògnites que plantejava aquesta col·lecció tan singular.

Ariadna Arrufat Fargas
Estudiant del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials
Curs 2021-2022

Aquesta entrada s'ha publicat en Col·laboracions d'alumnes, Manuscrits, TFGs -TFMs i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s