Per desitjar-vos un molt bon Nadal hem escollit la darrera peça musical recuperada del nostre fons, el Rondó en La major(Allegretto) de Carles Baguer (1768-1808) que es troba dins el manuscrit musical miscel·lani del carmelita descalç i organista del convent de Sant Josep de Barcelona, fra Joaquim de Jesús Maria i Josep, del qual ja vam parlar en aquesta entrada al blog. L’intèrpret del Rondó és Manu Grande amb un fortepiano A. Walter de 1803 —en una còpia moderna de Paul Poletti—, a l’església de Sant Felip Neri el 20 de febrer del 2025.
L’exploració i la incorporació d’Amèrica a la corona hispànica van provocar un fenomen sense precedents: una allau d’informació que va cristal·litzar en descripcions textuals i representacions cartogràfiques. Aquests materials no sols van documentar una nova realitat geogràfica, sinó que van modelar profundament la percepció europea d’un continent exòtic, divers i fascinant.
Al CRAI Fons Antic de la Universitat de Barcelona, podem veure l’exposició Amèrica impresa: mirades europees al Nou Món. La mostra presenta una selecció de llibres d’entre els segles XVI i XIX relacionats amb Amèrica i conservats en aquesta biblioteca. Emmarcada en el projecte R+D+I Interferències Culturals, Polítiques Editorials i Circulació del Llibre (Id2023-148288NB-100), té com a comissaris Lluís Agustí, Jesús Gascón, Miguel Lecaros de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB i Neus Verger del CRAI Biblioteca de Fons Antic.
Trabajo desde hace 5 años en la Biblioteca Histórica José María Lafragua que es la biblioteca patrimonial de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (BUAP), en México. Inicié mis labores en el departamento de Catalogación, pero hace unas semanas me integraron al departamento de Colecciones Especiales, área de reciente creación. Soy historiadora y actualmente curso el doctorado en Ciencias de la Documentación en la Universidad Complutense de Madrid. Durante cuatro semanas (entre el 1º y el 25 de julio de 2025) tuve la oportunidad de realizar una estancia profesional en el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universidad de Barcelona, un espacio donde el patrimonio bibliográfico se custodia, preserva y difunde. Esta experiencia me permitió conocer de cerca el trabajo cotidiano de sus especialistas, aprender de sus procesos y fortalecer los lazos de colaboración entre ambas bibliotecas.
Us presentem avui una nova exposició on conflueixen dos eixos fonamentals d’actuació del CRAI Biblioteca de Fons Antic de la Universitat de Barcelona. D’una banda, la base de dades Antics posseïdors, i de l’altra, la línia d’acció específica orientada a promoure el nostre fons des d’una perspectiva de gènere.
Una entre milers, una exposició comissariada per Gemma Caballer Albareda (CRAI Biblioteca de Fons Antic) i Mercè Gras (Arxiu dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears), sorgeix de la intersecció d’aquestes dues línies amb la voluntat d’aproximar-nos a les marques de propietat femenines presents a la nostra col·lecció. Però aquest cop anem més enllà, ja que la iniciativa va ser vista, des dels seus orígens, com una oportunitat única perquè altres institucions amb fons bibliogràfics conventuals antics amb marques de propietat femenines s’hi unissin i mostressin exemplars de les seves col·leccions. Conscients de la raresa de les marques de propietat femenines presents en els fons conventuals catalans, es va considerar que la possibilitat de portar a terme una iniciativa conjunta podia ajudar a visibilitzar aquestes petites joies “úniques” que fins ara no havien tingut l’oportunitat de veure la llum. Entre tots ho hem aconseguit!
Us convidem a acompanyar-nos el dijous 6 de novembre a les 18h a la visita guiada i conferències que ens oferiran la professora Mariela Fargas i la investigadora Mercè Gras. Podeu confirmar la vostra assistència a través d’aquest correu electrònic: bib.fonsantic@ub.edu
Soy Francesco Orio, doctorando en Musicología por la Universidad de Pavía – Campus de Cremona, en el marco del proyecto ERC “Scribemus“. Mi investigación se centra en el estudio litúrgico y musical de fuentes catalanas de los siglos IX al XII, con especial atención a los aspectos notacionales y melódicos del repertorio. Durante el Màster oficial de Recerca Musical cursado en la ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya, Barcelona), tuve la oportunidad de realizar unas prácticas externas en el CRAI Biblioteca de Fons Antic, donde colaboré en la catalogación de villancicos y oratorios conservados en dicha institución.
Portada de l’imprès del CRAI Biblioteca de Fons Antic on s’ha descobert el fragment
Cuatro fragmentos en pergamino, pertenecientes todos a una misma hoja de un manuscrito con notación musical aquitana tardía, fueron encontrados bajo la cubierta, en correspondencia con el lomo, en el libro con signatura CM-563, procedente del Monasterio de Sant Cugat del Vallès y custodiado en el CRAI Fons Antic de la Universitat de Barcelona.
Estos fragmentos, utilizados como refuerzo en la encuadernación – una práctica común durante siglos, consistente en reutilizar hojas de manuscritos en pergamino en desuso para reforzar nuevos libros de uso – han sido analizados e identificados como pertenecientes a un antifonario de la segunda mitad del siglo XIII. Los fragmentos presentan características notacionales particulares y contienen un repertorio musical que muestra una variante identificada como típica del área catalana. A continuación, se ofrece un breve análisis de los fragmentos y de su contenido musical.
La reconstrucción de la forma original del fragmento ha sido posible gracias al análisis del contenido textual y musical de los propios fragmentos. Se ha podido comprobar que los cuatro recortes, colocados uno al lado del otro, encajan perfectamente (salvo una estrecha franja de pocos milímetros), como se evidencia en la continuidad del texto y de la notación musical. Los cuatro fragmentos fueron utilizados para reforzar el lomo, manteniendo el mismo lado del pergamino orientado hacia el exterior en todos los casos. El orden original se respetó, salvo en el caso del último fragmento, colocado en la parte inferior, que fue rotado 180 grados en sentido vertical. Una vez rotado este último y colocados los fragmentos de forma contigua (idealmente), fue posible reconstruir el contenido del lado visible del pergamino:
Seraphim stabant su[p]er illud sex ale uni et sex ale alteri. Aspice domine
de sede scta tua et cogita de nobis inclina (deus meus) [aurem tuam et au]di a(p)peri
oculos tuos et vide tribulacionem mostram. Ne irascaris domine nimis et ne ul(…)
Este texto corresponde a dos versículos y un responsorio utilizados en ocasiones litúrgicas dedicadas genéricamente a los profetas (De prophetis). Concretamente, los cantos son los siguientes (texto normalizado):
Seraphim stabant super illud sex alae uni et sex alae alteri → Cantus ID 007875a, versículo del responsorio Vidi dominum sedentem (007875);
Aspice domine de sede sancta tua et cogita de nobis inclina deus meus aurem tuam et audi aperi oculos tuos et vide tribulationem mostram → Cantus ID 006126, responsorio;
Ne irascaris domine nimis et ne ultra memineris iniquitatem nostram → Cantus ID 006126b, versículo del responsorio anterior.
Gracias a la reconstrucción del texto ha sido posible determinar que falta una fina tira de pergamino entre el tercer y el cuarto fragmento, correspondiente a unas pocas letras (por ejemplo, “omin” de domine en la tercera línea). La presencia de un custos al final de la primera línea en el margen derecho – una señal utilizada al final de la línea para indicar la altura de la primera nota de la línea siguiente – confirma que no hay más contenido a la derecha del cuarto fragmento.
El versículo Ne irascaris domine resulta especialmente interesante por su escasa difusión: excluyendo este fragmento, se encuentra solamente en ocho fuentes, que son las siguientes:
Signatura
Siglo
Folio
Fiesta
E-Bbc (Barcelona) M 662
XV
094v
De Prophetis
E-Bbc (Barcelona) M 706
XV
090r
De Prophetis
E-Gs (Girona) ms. 45
XII
034v
De Prophetis
F-Pn Lat. 1090
XII
108v
De Prophetis
F-Pn Lat. 780
XI
122r
In tempore belli
GB-WO F.160
XIII
091v
De Prophetis
I-AO 6
XIII
040v
De Prophetis
I-MZ 15/79
XII
160v
De Prophetis
Las tres primeras fuentes provienen del área catalana; París 1090 procede de Marsella, mientras que París 780 es el célebre Gradual de Narbona, que en el siglo XI era la archidiócesis a la que pertenecía la mayor parte del actual territorio catalán. Las últimas tres fuentes (Worcester, Aosta y Monza) completan la lista. Sin necesidad de asumir conclusiones precipitadas, sí puede afirmarse que la difusión de este versículo es extremadamente limitada, y que el hallazgo de un nuevo fragmento – el cuarto localizado en Cataluña – constituye un dato significativo e importante para el estudio de la evolución del repertorio del canto llano a lo largo de los siglos.
La notación de este fragmento, que he definido como aquitana tardía, presenta rasgos característicos que la vinculan a una variante local propia del área catalana. Esta variante difiere del proceso evolutivo que llevó de la notación aquitana a la cuadrada en otras zonas de la península ibérica y de la actual Francia. En concreto, me refiero (resumiendo) al uso sistemático de dos formas distintas de la clivis (dos notas descendentes) en lugar de una única forma. Tanto en neumas aislados como en compuestos, esta figura puede aparecer – y efectivamente aparece – con una forma curva y un trazo continuo (como en las notaciones adiastemáticas más antiguas, incluida la catalana), en lugar de representarse mediante dos puncta verticales separados. Esta característica se observa en todas las fuentes catalanas de los siglos XIII y XIV con notación aquitana tardía, a veces denominada aquitano-cuadrada.
En cuanto a la datación del fragmento, además de la notación, existen varios indicios, pese al pequeño tamaño de los fragmentos, que permiten situar esta fuente hacia finales del siglo XIII o principios del XIV. El más evidente, a mi parecer, es la inicial “N” del versículo Ne irascaris domine: dicha inicial aparece algo elevada respecto al resto del texto, lo cual se considera una práctica generalizada a partir de finales del siglo XIII. La escritura es una minúscula carolina, aunque presenta ciertos rasgos que sugieren una transición hacia una escritura gótica temprana (por ejemplo, la coexistencia de dos formas diferentes de la letra “d”).
En conclusión, este breve texto, sin pretensión de ser un análisis exhaustivo, pretende poner de relieve la importancia de este tipo de materiales, fundamentales para reconstruir la historia cultural e identitaria de una región, ya que constituyen un testimonio perdido de una tradición hoy documentada en muy pocas fuentes conservadas. Es muy probable que el archivo del Fons Antic de la UB conserve muchos más ejemplos de este tipo, que merecerían ser identificados, analizados y difundidos de forma sistemática.
Ens fa molta il·lusió anunciar-vos, en aquesta tornada de les vacances, una notícia important: ja són més de 1.000 els noms de propietaris anteriors presents al recurs Antics posseïdors! I si els noms són tants —835 persones i famílies i 184 entitats— el nombre d’imatges de marques de propietat s’eleva a 1.208.
És una fita en el camí que vam iniciar el 2009 cap a la identificació, descripció i difusió d’un element essencial i suggestiu del llibre: la seva propietat i ús, capaç de transmetre’ns tantes històries, moltes de privades, encara que també de públiques.
Però en aquest post no ens volem entretenir explicant la centralitat que han adquirit les iniciatives sobre procedències en el món del llibre antic, en especial des del tombant de segle, i les seves virtuts, sinó que volem sobretot celebrar la feina feta, i anunciar la que vindrà.
Per a rebre les vacances estiuenques com cal, comencem amb aquesta bonica imatge extreta de la Miscel·lània científica, el Manuscrit 95. La vista, que infon la tranquil·litat i indolència pròpies dels mesos estivals, és una de les delicades aquarel·les de tema marítim que el propietari i creador del manuscrit, l’adroguer Josep Bolló, barceloní de La Ribera, va fer per embellir el volum, produït entre 1714 i 1767.
Els horaris de la biblioteca durant l’estiu, seran els següents:
Del 28 de juliol a l’1 d’agost: de 8’30 a 15h.
Del 2 al 24 d’agost: TANCAT
Del 25 al 29 d’agost: de 8’30 a 15h.
A partir de setembre, horari habitual de 8’30 a 20’15h.
Abans de seguir amb la notícia de les noves incorporacions que us devíem de fa temps, us anunciem que a partir d’aquest mes la consulta de les noves marques es farà de forma més immediata i còmoda a les bases de dades Marques d’impressors i Antics posseïdors. Així, el botó Noves incorporacions ens oferirà les marques incorporades en els darrers 30/31 dies. Cal tenir present que les càrregues es porten a terme els dilluns i que la desaparició de les marques que ja superen el termini mensual es gestiona diàriament. Per marcar de manera intuïtiva aquest entorn de novetats, el fons del botó està en blanc quan està activat i en granat quan està desactivat.
Us presentem les novetats bibliogràfiques de fons modern de la nostra biblioteca del primer semestre de 2025. A continuació queden llistades totes les novetats, siguin donatius o compra, amb l’enllaç al catàleg:
Comencem el mes de juliol amb l’estrena d’una nova mostra temporal a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Des del 2 de juliol fins a finals de mes es podrà visitar aquesta exposició comissariada pel professor Francesc Feliu, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona (UdG), membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i investigador principal del Grup de recerca en Història de la llengua i llengua normativa de la UdG. El doctor Feliu és expert en la vida i obra de l’erudit barceloní Antoni de Bastero, i oferirà una conferència i una visita guiada a l’exposició el 8 de juliol a les 18:00. Us agrairem que ens confirmeu l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu.
Ens omple de satisfacció presentar-vos avui el resum que Miriana Bongiorno ha escrit a propòsit de la seva estada al Fons Antic, des del juliol fins a l’octubre de 2024. La Miriana -en aquell moment estudiant del Dipartimento di Filologia Classica e Italianistica de la Università di Bologna i avui feliç graduada- va obtenir una beca per realitzar la seva tesi di laurea a la nostra col·lecció. El resultat creiem que ha estat molt bo, fruit de la seva intensa dedicació i viu interès, malgrat les dificultats, atès que era el primer cop que treballava amb llibres antics, particularment incunables. La seva feina ens permetrà ampliar i millorar la descripció dels impresos del quatre-cents venecians de la nostra col·lecció: moltes gràcies, Miriana!