Estem d’estrena: ja tenim canal a YouTube!

Posted on 25 Juny 2018 by

Comencem la setmana anunciant que estrenem canal propi a YouTube, on ja trobareu un munt de continguts.

En primer lloc, us convidem a visualitzar la versió llarga del vídeo Impressió del cartell de l’exposició del CRAI Biblioteca de Reserva: “Prelum celebratissimum”, un recurs divulgatiu que mostra el procés d’elaboració del títol dels cartells de l’exposició Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”. La impressió dels cartells es va fer amb una impremta manual al Taller de Tipografia de la Facultat de Belles Arts i va realitzar-se amb l’assessorament dels professors de la Facultat de Belles Arts Enric Tormo  i Oriol Moret, amb l’ajuda de l’estudiant Anna Juvé. Al vídeo trobareu indicades les diferents parts del procés d’impressió.

Us recordem que el cartell es va realitzar amb motiu de l’exposició Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”, una exposició que ha estat organitzada pel CRAI Biblioteca de Reserva amb la col·laboració del Departament d’Arts Visuals i Disseny de la UB per celebrar el 550 aniversari de la mort de Gutenberg. Us animem a visitar-la aquesta darrera setmana.

Dins el mateix canal YouTube, també trobareu una versió més reduïda que es va utilitzar per difondre l’exposició a les xarxes socials, així com el vídeo explicatiu sobre el CRAI Reserva que vam realitzar amb motiu de l’exposició Els plaers de mirar que va tenir lloc al Museu d’Història de Catalunya a finals de l’any passat i principis del 2018.

 

 

Finalment, veureu que al mateix canal hem creat dues “Llistes” amb vídeos seleccionats per a vosaltres. La primera “Ens agrada el CRAI de la Universitat de Barcelona” incorpora vídeos de la UB relacionats amb el nostre fons. A la segona “El món del llibre antic: us recomanem…” trobareu vídeos que ens han agradat i dels quals, en molts casos, n’hem fet difusió prèviament a través de nostre blog o Facebook.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Exposicions, Publicacions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cinc dies amb l’Aušra i la Friederike, o els beneficis de compartir experiències amb col·legues europeus

Posted on 20 Juny 2018 by

Del 28 de maig a l’1 de juny d’enguany l’Aušra Rinkūnaitė, de la Vilniaus universiteto biblioteka (Biblioteca de la Universitat de Vilnius), i la Friederike Willasch, de la Staatsbibliothek zu Berlin (Biblioteca Estatal de Berlín), han fet una estada amb nosaltres, com a beneficiàries del programa Erasmus+ per a treballadors d’universitats europees i amb un ajut de la seva biblioteca, respectivament.

L’Ausra estava especialment interessada en intercanviar impressions sobre el projecte Material Evidence in Incunabula, en què participa tant la seva institució com la nostra. En aquest sentit, el treball conjunt amb una sèrie d’incunables de la nostra col·lecció va resultar molt enriquidor.

La base de dades Marques d’impressors, en canvi, és el que va impulsar la Friederike a visitar-nos, atès que actualment la seva biblioteca està enllestint un recurs sobre marques d’impressors alemanys. De nou, la seva participació va ser molt benvinguda, ja que a més de treballar directament amb algunes marques tipogràfiques alemanyes del segle XVI, va poder conèixer a fons la nostra base tot comentant amb nosaltres diferències i similituds amb el seu projecte.

Una de les activitats que més valorem de l’estada de les nostres col·legues és l’oportunitat d’assistir a les presentacions que van fer sobre les respectives biblioteques, una experiència molt valuosa durant la qual vam descobrir la riquesa i varietat – en fons i projectes – de dues col·leccions patrimonials que desconeixíem.

Ens ha agradat molt tenir-les entre nosaltres durant cinc dies, i ja esperem amb ganes l’arribada dels propers bibliotecaris Erasmus+, de què us informarem puntualment. De moment, us deixem amb les seves impressions sobre la setmana transcorreguda al CRAI Biblioteca de Reserva:

 

La Friederike (esquerra) i l’Aušra (dreta), a una de les terrasses de l’Edifici Històric de la nostra universitat

 

“It was first time when I came to another country as a member of Erasmus+ Staff Training programme. It was my first journey to Spain too. So many first times, so many impressions…

Beautiful historical buildings with many symbols, the yards plenty of orange tres and verdure fascinated me as well as Rare Book and Manuscript CRAI Library. I got to know many interesting facts about the history of Barcelona University and the Library. I was really surprised that old prints are stored in so many different places because of the shortage of place and I have never seen before so many beetle-damaged books … It was very interesting to see the Restoration workshop and to get to know the process of restoration. It was very curious to see the incunabula stored at the Rare Book and Manuscript CRAI Library.

I am very glad that I had a possibility to have in my hands so rare and unique old prints and describe them in MEI (Material Evidence inIncunabula) database. I want to thank the wonderful and friendly library team for sharing knowledge and experience.” — Aušra

“As a curator at the Department of Early Printed Books at the Staatsbibliothek zu Berlin I welcomed the opportunity to visit the CRAI Rare Book and Manuscript Library. I appreciated the opportunity to compare proceedings and ideas with the colleagues there as well as all the impressions on their work and the Library’s collections and history.

I am very interested in the development of modern services which help the user to do research work on the Library’s collections. Therefore I found the exchange with the colleagues very inspiring with regard to the printers‘ devices database and the former owners database set up by the CRAI Rare Book and Manuscript Library. An additional asset was definitely the visit of the restoration centre and the guided tour around the historical building of the university.

In my opinion, the Erasmus + program turned out to be a great opportunity to share and benefit from the experiences of colleagues from other European libraries!” — Friederike

Publicat dins de Incunables, Marques d'impressors, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

La base de dades Marques d’impressors present en una conferència sobre llibres il·lustrats a la Marsh’s Library de Dublin

Posted on 13 Juny 2018 by

Els dies 24 i 25 del passat mes de maig a la Marsh’s Library de Dublin, dins el marc del projecte Iberian Books, es va celebrar la conferència “Typography, illustration and ornamentation in the Early Modern Iberian Book world”. El programa donava cabuda a una gran varietat de temes centrats en la il·lustració i decoració dels llibres impresos en l’àmbit hispànic.

La nostra participació es va centrar en la base de dades Marques d’impressors Donat que aquest any 2018 celebrem el seu 20è aniversari, vam creure que era una bona ocasió per donar-li més visibilitat. Després d’una breu introducció del CRAI Biblioteca de Reserva, es va fer una presentació de l’estructura de la base de dades, tot indicant els seus punts forts i febles. També es van presentar uns gràfics per poder copsar el seu abast, tant geogràfic -amb les xifres de les ciutats europees i espanyoles més representades-, com temporal.

A continuació, es van presentar els resultats obtinguts a partir de cerques a l’aplicació interna del catàleg per tal de mostrar l’ús de les marques d’impressors en els llibres impresos des de l’any 1501 al 1800. A partir de calcular la proporció de llibres amb marca en relació a la totalitat de llibres impresos a les diferents ciutats, europees i espanyoles, es va poder fer un panorama de les que utilitzen més aquest element il·lustratiu. En ser resultats fruit d’un catàleg concret, vam insistir que aquestes dades bibliomètriques no eren concloents, i que calia considerar-les com a punt de partida d’una línia de recerca que les analitzés i argumentés des de la perspectiva de la història del llibre.

Per últim es va fer un esbós d’una llista de propostes d’estudis entorn de les marques d’impressors, abordables des de perspectives geogràfiques i/o cronològiques concretes. Amb aquesta proposta, animem els estudiosos de llibre antic a que tinguin present la nostra col·lecció de llibres antics, la nostra base de dades i el nostre catàleg, ja que proporcionen un material preciós per aquest tipus de recerques.

Podeu llegir la ponència sencera en aquest enllaç al Dipòsit Digital de la UB.

En el marc de la Conferència, es van acollir els actes de llançament de la segona fase de l’Iberian Books, amb la incorporació dels llibres impresos des de l’any 1651 fins al 1700, així com del projecte Ornamento. Pel que fa a Iberian Books, té com a objectiu elaborar un catàleg dels llibres publicats a Espanya, Portugal i el Nou Món o fora d’aquests espais en castellà o portuguès durant el Segle d’Or (1472-1700). El portal actual encara mostra la base de dades antiga, i no serà fins al mes d’agost que es presentarà la nova versió amb les incorporacions de la segona meitat del segle XVII. Quant al projecte Ornamento, que recull les imatges de les xilografies presents en els llibres de la base de dades d’Iberian Books, s’espera que al mes de juny o juliol es faci pública la seva pàgina.

El nostre Facebook us mantindrà informats d’aquests dos interessants projectes quan es facin públics, on el CRAI Biblioteca de Reserva hi col·labora amb l’aportació dels seus registres bibliogràfics del catàleg i les seves digitalitzacions del BiPaDi.

 

Publicat dins de Congressos, Conferències i Jornades, Marques d'impressors | Etiquetat com a | 2 comentaris

Celebrem el 550 aniversari de la mort de Gutenberg amb el Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts

Posted on 5 Juny 2018 by

Amb l’exposició Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”, el Departament d’Arts Visuals i Disseny i el CRAI Biblioteca de Reserva volen celebrar – amb el pretext del 550 aniversari de la mort de Gutenberg – un esdeveniment que canviaria profundament i radicalment la humanitat: la revolució de la impremta.

La rica col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva s’ha posat al servei de l’efemèride amb una selecció de llibres impresos entre el 1471 i el 1808, des dels prototipògrafs Sweynheim i Pannartz fins a l’hegemonia dels Didot, amb una atenció específica envers un element primordial que la nostra petita exposició vol reivindicar: el tipus movible. Una perspectiva impulsada gràcies al projecte col·laboratiu amb el Departament d’Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts de la nostra Universitat.

Per emular en certa manera el procediment d’impressió manual, el títol del cartell es va compondre i imprimir al Taller de Tipografia de Belles Arts, amb una premsa de proves planocilíndrica i el feliç resultat de diverses proves d’autor, realitzades per bibliotecàries de Reserva amb l’ajut dels professors Oriol Moret i Enric Tormo i de l’estudiant Anna Juvé: una experiència d’allò més estimulant.

Podeu veure un petit vídeo del procés d’impressió.

Una de les gràcies de l’exposició és que dona a conèixer al públic assistent l’aplicació GinyB42, obra de Marc Antoni Malagarriga i Picas. El recurs es va crear per a la tesi de Luz María Rangel Alanis, Del arte de imprimir o la Biblia de 42 líneas: aportaciones de un estudio crítico, i  permet emprar la font utilitzada per Gutenberg. Us animem a que el descobriu a la Sala de Lectura del CRAI Biblioteca de Reserva.

La selecció de llibres s’ha fet conjuntament amb el Departament, el disseny del cartell és obra del doctorand d’Arts Visuals i Disseny Marco Gómez, mentre que els textos de la mostra són d’Enric Tormo, amb la participació d’Oriol Moret. Els donem a tots les gràcies, tot confiant que en el futur altres experiències ens permetin treballar de nou plegats.

Podeu visitar la mostra del 4 al 29 de juny a la sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva i a la sala Piferrer del CRAI Biblioteca de Lletres, de 9 a 20 hores, de dilluns a divendres.

Publicat dins de Exposicions, Impresos | 4 comentaris

Incendis, revolucions, pobresa i carismàtics funcionaris als convulsos inicis de la Biblioteca Universitària de Barcelona

Posted on 29 Mai 2018 by

Els primers temps de qualsevol activitat humana són sempre estimulants: incerts però a la vegada esperançadors, traumàtics, misteriosos…, i necessitats de qui sigui capaç de viure’ls. En el cas de la nostra biblioteca, els anys transcorreguts entre la crema dels convents barcelonins, el 25 de juliol del 1835, – a què va seguir la promulgació de les lleis desamortitzadores -, i l’obertura al públic de la col·lecció al nou edifici de Plaça Universitat, l’1 de juliol del 1881, estan farcits d’entrebancs, vivències i personatges que ara podreu conèixer.

Borrador de ynventario de los libros y demás recojido de los conventos … [1835]. Ms 1522

El CRAI Biblioteca de Reserva va presentar el 6 de juny del 2017 una comunicació sobre aquesta fascinant etapa a les jornades Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració, amb el títol Dels convents a l’acadèmia: els orígens de la biblioteca de la Universitat de Barcelona. Ara podeu llegir-ne el text, acompanyat per les captivadores imatges de la presentació, al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Us sorprendrà l’elevadíssim nombre de llibres recollits de les comunitats de religiosos de la província, i la dramàtica manca de recursos per gestionar-los; constatareu com la titularitat de la col·lecció es va trobar a mercè de les inestables circumstàncies polítiques, i podreu admirar el mèrit de dos bibliotecaris gairebé llegendaris: Marià Aguiló i Pau Piferrer.

Aquest post està adreçat molt especialment a qui, d’alguna forma, està vinculat al CRAI Biblioteca i té interès en saber-ne els orígens. Uns orígens que ens parlen d’un altre passat, el de les riques col·leccions conventuals barcelonines, i fan créixer el valor que hem d’atorgar a l’immens patrimoni que ens ha estat confiat.

Trobareu la versió ampliada i anotada de la comunicació a la publicació de les jornades, prevista per a finals d’aquest any, i de què us informarem puntualment.

Publicat dins de Antics posseïdors, Congressos, Conferències i Jornades, Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Visita de la professora de bibliografia Giovanna Granata, de la Università di Cagliari

Posted on 16 Mai 2018 by

El proppassat 24 d’abril el CRAI Biblioteca de Reserva va rebre la visita de la professora de bibliografia de la Università di Cagliari Giovanna Granata, acompanyada pel professor Pedro Rueda, lector assidu i col·laborador de la nostra biblioteca. Convidada pel Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, la professora va oferir la xerrada “Ricerca della Congregazione dell’Indice: inventari librari dei religiosi italiani allà fine del 500” el dia següent, 25 d’abril, a la pròpia Facultat.

El projecte en curs RICI Le biblioteche degli ordini regolari in Italia allà fine del XVI secolo, coordinat per Granata i altres investigadors, es basa en la transcripció i explotació analítica de les dades bibliogràfiques contingudes als còdexs Vaticans Llatins 11266-11326. Els manuscrits recullen els inventaris de les obres conservades a les biblioteques dels convents i monestirs italians, requerits per la Sagrada Congregació de l’Índex després de la publicació de l’Index librorum prohibitorum. L’enquesta, que es va perllongar fins al 1603 i conté informació de 31 ordes masculins, constitueix una eina extremadament valuosa, en contenir en la majoria dels casos no únicament els títol, sinó també els peus d’impremta complets. Al valor de la informació continguda cal afegir la qualitat del seu tractament, fruit del treball col·laborador d’un nodrit grup de professionals procedents d’àmbits diversos – acadèmics i bibliotecaris – i de disciplines diverses – història de la religió, bibliografia, història i filologia-.

L’estada de Giovanna Granata a Barcelona ha estat impulsada per Exemplar: Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental i el projecte Saberes Conectados, Redes de Venta y Circulación de Impresos en España y Latinoamérica, liderat per Pedro Rueda i Mònica Baró. Ambdós investigadors comparteixen l’interès per la circulació del llibre entre la cort espanyola i l’illa de Sardenya, i específicament per les figures del col·leccionista sard d’origen mallorquí Montserrat Rosselló i el llibreter venecià establert a Madrid Simone Vassalini.

IMG_20180424_100440

El fons del CRAI Biblioteca de Reserva i la seva història van captivar la professora italiana. De la selecció de llibres preparats per a la visita, van ser els dos catàlegs manuscrits de convents barcelonins – el d’autors del convent de Sant Josep i el del “Secret” del de Santa Caterina – els que van despertar més la seva curiositat.

L’estudi de les col·leccions conventuals catalanes és un camp fins ara poc explorat però d’indubtable interès. La nostra biblioteca té la fortuna de conservar una cinquantena de catàlegs manuscrits del set-cents i principis del vuit-cents procedents dels cenobis de Barcelona, alguns dels quals ja poden consultar-se a la Biblioteca Patrimonial Digital de la nostra Universitat (BIPADI), en una col·lecció especial. La visita de Giovanna Granata, ambaixadora d’un projecte tan interessant i afí als nostres fons com RICI, hauria de constituir un estímul per a la investigació d’unes col·leccions que transcendeixen la seva condició de conventuals, en haver estat receptores de donacions i llegats de particulars i haver-se obert algunes al públic.

Publicat dins de Impresos, Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes d’abril de 2018

Posted on 14 Mai 2018 by

Us informem de les noves incorporacions d’aquest darrer mes

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics al catàleg:

79 entrades noves

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 3 nous impressors:marques_impressors

Cotta, Johann Georg, 1663-1712 ID 13961779a

Le Mercier, Pierre-Augustin, 1666-1734 ID 13485519a

Verdussen, Jean Baptiste, 1625-1689 1162209xa – xb

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  • 6 noves imatges de marques:

Baba, Franciscus, -1657 ID 13290800a

Barezzi, Barezzo, aproximadament 1560- ID 11605030a

Bernardo Giunti, Gio. Battista Ciotti & compagni ID 13288568c

Cardon, Horace, 1566?-1641 ID 13105449g

Officina Elzeviriana ID 12734834b

Rovière, Pierre de la, actiu 1599-1623 ID 11606666a

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:

antics_posseidors

  • 8 nous posseïdors:

Alcover i Guitart, Pau, 1804-1832 ID 13931866am

Caselles, Joannes Anthicus, actiu 1561 ID 13952754am

Coll i Llopis, Sebastià, 1731-1787 ID 12337328am

Convento de San Agustín (Benabarre, Aragó) ID 13961160am

Masnovell, Joan Rafael ID 13952754am

Miret i Sans, Joaquim, 1858-1919 ID 10142198am –bm

Monestir de Sant Cugat del Vallès ID 11254397am

Pàmies, Franciscus, segle XVIII ID 13961305am

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

El catàleg de fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva i la base de dades Marques d’impressors donen llum a la recerca per un Treball Final de Grau

Posted on 2 Mai 2018 by

Ambdós recursos, el catàleg de Fons antic de la UB i la base de dades Marques d’impressors, han estat les eines fonamentals per l’elaboració del TFG de l’estudiant Ana de la Fuente de la Facultat de Geografia i Història de la UB que porta per títol Las mujeres en la imprenta catalana de los siglos XVI al XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Amb la voluntat de donar visibilitat a la recerca portada a terme amb el nostre fons, avui us oferim aquest post redactat per la mateixa autora del TFG, Ana de la Fuente, on ens parla del seu treball. Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem agrair-li la seva col·laboració i felicitar-la per la feina feta!

—————————————-

A lo largo de toda la Edad Moderna Cataluña destacó por su imparable producción de textos impresos. Tanto es así que rápidamente surgieron importantes familias de impresores y libreros como los Cormellas, los Martí o los Piferrer. Dentro de este gremio, eminentemente familiar, hay constancia de que las mujeres también participaron, de forma discreta en los siglos XVI y XVII, y de manera más activa en el siglo XVIII.

¿Cómo consiguieron hacerse un hueco en una profesión marcadamente masculina?, ¿cuáles fueron sus tareas dentro de los talleres?, ¿qué importancia tuvieron en el desarrollo de la imprenta en Cataluña?, e incluso, ¿hasta qué punto su labor contribuyó a la difusión de la cultura, los saberes y aconteceres de la época? Son las principales preguntas sobre las que se vertebra este estudio.

Antes de nada conviene advertir que descubrir a estas impresoras y acceder a sus obras supone todo un reto debido a los pocos datos conservados sobre su actividad y a la escasa consideración social que desde bien antiguo han experimentado las mujeres en diferentes ámbitos. No obstante, gracias a la base de datos Marques d’impressors, desarrollada desde 1998 por el CRAI Biblioteca de Reserva y en constante actualización, pude comprobar la existencia de las marcas utilizadas por 18 impresoras catalanas de época moderna.

Estas marcas de impresor son unas pequeñas insignias o dibujos que servían a los impresores para identificar las obras producidas por ellos, y, por tanto, constituyen una fuente primordial para este estudio, dado que evidencian la existencia y el protagonismo de las mujeres impresoras en la Cataluña de los siglos XVI al XVIII.

De entre todas ellas resaltan las marcas, colofones y pies de imprenta de María Velasco (1590-1591), viuda del tipógrafo Hubert Gotard, y de Vicenta Cendrada (1590-1609), viuda de Jaume Cendrat. Para el siglo XVII encontramos a dos representantes de la Casa Matevat -Paula (1644-1651) y Caterina Matevat (1652-1657)-, quienes ocuparon el puesto de estamperas del Consell de Cent, así como a María Dexen (1647-1649), viuda de otro impresor de la ciudad, quien imprimió, sobre todo, documentos de carácter comercial. El siglo XVIII es sin duda la época de mayor esplendor con impresoras como María Ángela Galí (1754-1770), viuda de Maur Martí, -cuya producción ronda los 160 títulos-, las viudas Teresa y Eulàlia Piferrer (1750-1793), esta última con el cargo de Impresora Real. También nos encontramos la menos conocida, María Teresa Vendrell y Teixidor (1759-1762), impresora de la Gazeta de Barcelona, y por último las Ibarra, Maria Antonia i Antonia, impresoras al frente de la Estampa de la Universidad de Cervera desde 1757 hasta 1788.

Fig. 1. Marca y pie de imprenta de María Velasco. Nombres identificativos: Viuda de Hubert Gotard y Viuda Gotard. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1591. Obra: Institvtiones grammaticae lingvae graecae de Pere Joan Nunyes, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 1. Marca y pie de imprenta de María Velasco. Nombres identificativos: Viuda de Hubert Gotard y Viuda Gotard. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1591. Obra: Institvtiones grammaticae lingvae graecae de Pere Joan Nunyes, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 2. Colofón y marca de imprenta de Vicenta Cendrada. Nombre identificativo: Viuda Cendrada. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1609. Obra: Flos Sanctorum, quarta y última parte de Alonso de Villegas, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 2. Colofón y marca de imprenta de Vicenta Cendrada. Nombre identificativo: Viuda Cendrada. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1609. Obra: Flos Sanctorum, quarta y última parte de Alonso de Villegas, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 3. Pie de imprenta de Caterina Matevat. Nombres identificativos: Cathalina Mathevad (Catalina Matevad) y Catherina Mathevat. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1652-1657. Obra: Elogios del invictissimo martir y cavallero de Christo el señor San Iorge de Francesc Martí de Sorribas, 1653. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 3. Pie de imprenta de Caterina Matevat. Nombres identificativos: Cathalina Mathevad (Catalina Matevad) y Catherina Mathevat. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1652-1657. Obra: Elogios del invictissimo martir y cavallero de Christo el señor San Iorge de Francesc Martí de Sorribas, 1653. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 4. Pie de imprenta de María Dexen. Nombres identificativos: Viuda Dexen y Maria Dexen viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1647-1649. Obra: Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies…, 1649. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 4. Pie de imprenta de María Dexen. Nombres identificativos: Viuda Dexen y Maria Dexen viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1647-1649. Obra: Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies…, 1649. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 5. Marca de imprenta de María Ángela Galí (María Ángela Martí) Nombres identificativos: María Ángela Martí y Galí viuda y María Ángela Martí viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1754-1770. Obra: Retiro espiritual para las comunidades religiosas de Louis Bourdaloue, 1757. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 5. Marca de imprenta de María Ángela Galí (María Ángela Martí) Nombres identificativos: María Ángela Martí y Galí viuda y María Ángela Martí viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1754-1770. Obra: Retiro espiritual para las comunidades religiosas de Louis Bourdaloue, 1757. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.

Pero la investigación pretendía ir un poco más allá, necesitaba palpar y conocer de primera mano las obras impresas por estas mujeres, y es aquí donde entra en juego el catálogo de Fons Antic del CRAI Biblioteca de Reserva, el cual recoge los escritos impresos por estas mujeres, algunos digitalizados y todos ellos consultables en la misma biblioteca.

A pesar de los ejemplos tratados, es justo reconocer que el conocimiento que a día de hoy se tiene sobre las mujeres catalanas al frente de una imprenta es limitado debido a la carencia de estudios que analicen el contexto en que estas mujeres ejercieron su actividad. Igualmente, se tiene escasa información sobre el aprendizaje recibido, las funciones concretas y la posición que ocuparon en los talleres, las condiciones en las que vivieron y trabajaron, el estatus social y económico alcanzado, e incluso, las relaciones establecidas con otros impresores e impresoras.

Con la consulta de estos dos recursos, catálogo y base de datos, y el análisis de la bibliografía específica sobre el tema he podido llegar a unas conclusiones bastante esclarecedoras:

  1. Todas accedieron a este oficio por línea masculina al ser esposas, viudas, madres, hijas o hermanas de un impresor. De entre todas ellas la fórmula más común era la de “viuda de”, aunque también destacaron impresoras solteras como Caterina Matevat, María Teresa Vendrell y Antonia Ibarra.
  2. Se observa un mayor número de impresoras en el siglo XVIII que en los dos siglos anteriores, así como una mayor localización en la ciudad de Barcelona pese a que en el siglo XVII ya había impresoras en Lleida y Tarragona.
  3. Contrariamente a lo que se puede creer, la actividad de estas mujeres como impresoras, encuadernadoras o libreras era bienvenida en unos talleres donde hasta finales del siglo XVIII reinaba una crisis constante. Ellas también intervinieron activamente en los trabajos de dirección y comercialización de todo tipo de impresos, conservando y expandiendo el negocio familiar, algunas con gran éxito.
  4. Su producción fue muy diversa, -religiosa, científica, jurídica, literaria o académica-, además de publicaciones periódicas como la Gazeta de Barcelona (1719) o el Correo de Gerona (1795) y toda una serie de romances, folletos e impresos menores (bulas, albaranes, cartillas, etc.) con los que favorecieron la divulgación de la cultura y la difusión de ideas, saberes, realidades y aconteceres del momento en el que vivieron.

En definitiva, estas mujeres tuvieron una participación directa y un papel decisivo en las artes del libro en la Cataluña moderna impulsando su actividad y dando continuidad a las dinastías impresoras. De modo que, ignorar su contribución al mundo de la imprenta es ignorar la mitad de la historia de la imprenta, de la cultura y de la sociedad catalana.

Ana de la Fuente Aguilera
Periodista e historiadora
anafuente@msn.com

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Marques d'impressors, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Amèrica a la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona: el TFM d’una becària del CRAI Reserva

Posted on 18 Abril 2018 by

Sempre és un plaer presentar un Treball Final de Màster (TFM) realitzat a partir de documentació conservada a la nostra col·lecció, però en aquesta ocasió la satisfacció és doble, en ser la seva autora, actualment, becària de la biblioteca. Irene Vilaró conjuga la seva formació en història amb la biblioteconomia al TFM Anàlisi de la presència d’autors americans i obres de temàtica americanista en els inventaris de la biblioteca de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona. El treball va ser defensat al setembre del 2017, dins del marc del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que ofereix la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la nostra Universitat. En la tradició d’aquest blog, que té una predilecció especial per donar protagonisme als estudiants, ella mateixa ens el presenta:

Portada de: López de Gomara, Francisco. La historia general de las Indias. Anvers : Joannes Steels, 1554. CM-317

Per començar, cal dir que actualment soc alumna del Màster d’Estudis Llatinoamericans de la Facultat de Geografia i Història de la UB i que tot allò que toca el continent americà sempre m’ha interessat especialment, per la seva peculiar història. Pel que fa als dominics, la meva etapa escolar va transcórrer en una escola de monges dominiques de Vic, però a banda d’aquest fet purament personal, els predicadors barcelonins tenien una de les biblioteques més importants de la ciutat i un Estudi General des del segle XIII. A més a més, van tenir una presència i una actuació molt rellevant al continent americà.

L’objectiu principal del treball va ser l’anàlisi del fons d’obres d’autors americans i de temàtica americanista que es troben als catàlegs redactats al segle XVIII de la biblioteca del Convent de Santa Caterina de Barcelona, materialitzat en els següents punts:

– Conèixer quins temes de les obres sobre Amèrica interessaven als dominics barcelonins.

– Aprofundir en la importància dels títols americanistes trobats als catàlegs.

– Demostrar la importància de la biblioteca del Convent de Santa Caterina.

– Descobrir si existia, realment, una relació entre els dominics de la península i els missioners del “Nou Món”.

– Descobrir si el convent, juntament amb la biblioteca, era un centre de formació per a missioners que serien enviats a Amèrica.

– Col·laborar en els estudis de les obres que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva, i reafirmar la seva importància.

Pel que fa a la metodologia, es va dividir en tres fases. En primer lloc, la recollida de dades, amb el buidatge de cinc catàlegs del convent custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva: Ms 1363-1364 (autors), Ms 1394 (títols), Ms 1392 (Secret) i Ms 1393 (Secret). A continuació, l’anàlisi bibliomètrica, concretada en 19 gràfics i 23 taules. Paral·lelament vaig desenvolupar el tercer puntal del meu treball: la recerca bibliogràfica sobre el convent i la seva biblioteca, i sobre els dominics en la seva vessant missionera al continent americà. Val a dir que la feina sobre procedències duta a terme al CRAI Biblioteca de Reserva -tant a l’OPAC com a la base de dades Antics Posseïdors-, em va resultar molt útil a l’hora de ratificar la pertinença d’una edició al convent.

La tasca va ser llarga i laboriosa, però crec que puc afirmar que es va assolir l’objectiu principal del treball: conèixer a fons la col·lecció americanista conventual i el possible interès dels frares per aquestes obres.

La majoria d’elles van ser impreses durant el segle XVIII a Espanya i la llengua principal utilitzada és el castellà (76%). El país d’origen dels autors presents és, en un 62%,  Espanya. Un 67% dels escriptors són dominics, seguits a distància pels jesuïtes, amb un 13%. Quant al format, hi predomina l’in-folio, amb un 50%, a què segueix l’in-quarto, amb un 36%.

Les temàtiques més comunes són l’activitat missionera (42%) i la història del continent americà (36%). Com a historiadora puc dir que no em sorprèn aquesta darrera dada, ja que la història durant el segle XVIII interessava molt als dominics i era molt necessària per comprendre les relacions que en aquell moment hi havia entre la metròpoli i les colònies.

Des d’un punt de vista qualitatiu, l’anàlisi ha permès descobrir que la biblioteca custodiava obres del millors cronistes d’Amèrica, dels dominics més destacables de l’època -com és el cas d’Agustín Dávila Padilla o Gregorio García-, dels polítics amb més influència de l’època com el Marquès de Pombal, i sobretot dels religiosos amb més experiència amb el tracte amb els indígenes, com Bartolomé de las Casas. D’altra banda, caldria una investigació més aprofundida i àmplia per poder determinar si el convent era seu d’un centre de formació de missioners. Aquest és un dels aspectes oberts a nous estudis en el futur.

Publicat dins de Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Trobat un exemplar aparentment únic de l’edició barcelonina de l’obra De Imitatio Christi impresa per Tomàs Vassiana l’any 1650

Posted on 4 Abril 2018 by

Avui us comuniquem una notícia extraordinària. Es tracta de la identificació d’una edició catalana de De Imitatio Christi (La Imitació de Crist), en llengua castellana, de la que fins ara no se’n coneixia cap exemplar. Es tracta d’un imprès barceloní de Tomàs Vassiana, amb data 1650.

Si bé aquesta edició està citada per Palau, la seva presència no consta a cap de les biblioteques patrimonials catalanes i tampoc a les de l’estat espanyol. Iberian books i USTC (Universal Short Title Catalog també la citen, encara que a la informació relativa als exemplars se la qualifica de “No known surviving copy”. Tots dos repertoris ja han estat informats de la troballa.

Contemptus mundi o menosprecio del mundo : añadido vn breue exercicio para los que dessean ser encendidos en el amor de Dios. Barcelona : en la emprenta [ ] por Thomas Vassiana, año 1650.

B-13/6/27

Es diu que De Imitatio Christi és l’obra religiosa cristiana amb més difusió després de la Bíblia. La data de publicació del manuscrit original no es coneix però sembla ser que estaria entre 1418 i 1427. La seva ràpida propagació pels països europeus i l’elevat nombre d’edicions publicades durant els segles XVI-XVIII, més d’un miler [1], donen prova de la gran importància de l’obra i del seu impacte en la religiositat d’un gran nombre de lectors.

B-18/6/39

És força reveladora la nota impresa que acompanya aquest gravat, publicada en una edició en català de finals del segle XVIII, que ens il·lustra sobre la difusió oral de la Imitatio en aquesta època, ja que s’atorga el perdó no solament a aquells que la llegeixin, sinó també a aquells que assisteixin a la lectura del text.

La Imitatio és una obra d’una forta espiritualitat, un autèntic llibre de capçalera que ofereix breus consells als creients per assolir la perfecció en la seva fe, seguint el model per excel·lència que és la persona de Jesucrist. Amb el temps, va esdevenir una companyia inestimable per a la pràctica de la meditació cristiana. El text està dividit en quatre tractats o llibres. Justament, el títol per a tota l’obra s’obté del primer dels llibres: De imitatione Christi et de contemptu omnium vanitatum mundi.

Se’n conserven 800 manuscrits, copiats entre els segles XV i XVI. La primera edició incunable impresa a Augsburg data de 1470. Només al CRAI Biblioteca de Reserva hi trobem un centenar d’edicions impreses, la més antiga és un incunable venecià de l’any 1486. Les llengües més representades en el nostre fons són el llatí, el castellà, el català i el francès. Una ullada als llocs on es van imprimir ens assenyalen França i Itàlia com a predominants, seguits per Catalunya, l’Estat espanyol, Alemanya i la ciutat flamenca d’Anvers. Una tercera part d’aquest fons no està descrita en el catàleg i actualment estem procedint a la seva catalogació. Alguns exemplars es troben en un estat força deteriorat amb les seves enquadernacions soltes i desgastades, que sovint presenten els quaderns o els fulls solts. D’alguna manera, el fet de que hagin sobreviscut en aquest estat ens explica que van ser molt usats, llegits i també que probablement van passar per moltes mans.

L’autoria de l’obra ha estat molt discutida. Bona part dels estudiosos consideren que va sortir de la mà de Tomas de Kempis (1380-1471) i de fet val a dir que a la Imitatio se l’ha anomenat tradicionalment el Kempis, però la seva responsabilitat també s’ha atribuït a escriptors com Jean Gerson, Innocenci III i Geert Groote, entre d’altres.

B-14/4/11

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

C-195/8/15

Tomàs de Kempis fou un canonge agustí alemany que va viure entre els segles XIV i XV, nascut a Kempen, que avui forma part de Renània (Alemanya). Va ingressar al monestir de Sint-Agnietenberg bij Zwolle (Països Baixos), on va arribar a ocupar el càrrec de sotsprior l’any 1429. La seva obra rep la influència de la devotio moderna, corrent espiritual de la baixa edat mitjana i també del moviment dels Germans de la vida en comú creat per Geer Groote, defensors de la meditació activa, la devoció personal i el distanciament del món.

A banda de la Imitatio i d’altres obres que va escriure (biografies, sermons i cartes), Tomàs de Kempis fou un notable copista i se li coneixen com a mínim quatre còpies de la Bíblia. Es creu que la Imitatio va servir inicialment per a la formació dels monjos, encara que ben aviat va traspassar les parets del monestir i es va difondre per tot el món.

La Imitatio es va continuar editant durant els segles XIX i XX i en el segle XXI continua mantenint la seva vigència, a tall d’exemple citarem el reconegut teòleg i filòsof Leonardo Boff, autor d’una traducció de la Imitatio al portuguès editada a Petrópolis per l’editorial Vozes l’any 2016.

 

[1]

Édition et diffusion de l’Imitation de Jésus-Christ (1470-1800)... [Paris] : Bibliothèque nationale de France, Bibliothèque Mazarine, Bibliothèque Sainte-Geneviève, 2011.

Catálogo de la colección bibliográfica de la Imitatio Christi (Kempis)… Barcelona : Diputación Provincial de Barcelona. Biblioteca Central, 1968.

 

Publicat dins de Impresos, Incunables | Etiquetat com a | 4 comentaris