Hallado el fragmento de un antifonario catalán en un refuerzo de lomo

Soy Francesco Orio, doctorando en Musicología por la Universidad de Pavía – Campus de Cremona, en el marco del proyecto ERC “Scribemus“. Mi investigación se centra en el estudio litúrgico y musical de fuentes catalanas de los siglos IX al XII, con especial atención a los aspectos notacionales y melódicos del repertorio. Durante el Màster oficial de Recerca Musical cursado en la ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya, Barcelona), tuve la oportunidad de realizar unas prácticas externas en el CRAI Biblioteca de Fons Antic, donde colaboré en la catalogación de villancicos y oratorios conservados en dicha institución.

Portada de l’imprès del CRAI Biblioteca de Fons Antic on s’ha descobert el fragment

Cuatro fragmentos en pergamino, pertenecientes todos a una misma hoja de un manuscrito con notación musical aquitana tardía, fueron encontrados bajo la cubierta, en correspondencia con el lomo, en el libro con signatura CM-563, procedente del Monasterio de Sant Cugat del Vallès  y custodiado en el CRAI Fons Antic de la Universitat de Barcelona.

Estos fragmentos, utilizados como refuerzo en la encuadernación – una práctica común durante siglos, consistente en reutilizar hojas de manuscritos en pergamino en desuso para reforzar nuevos libros de uso – han sido analizados e identificados como pertenecientes a un antifonario de la segunda mitad del siglo XIII. Los fragmentos presentan características notacionales particulares y contienen un repertorio musical que muestra una variante identificada como típica del área catalana. A continuación, se ofrece un breve análisis de los fragmentos y de su contenido musical.

La reconstrucción de la forma original del fragmento ha sido posible gracias al análisis del contenido textual y musical de los propios fragmentos. Se ha podido comprobar que los cuatro recortes, colocados uno al lado del otro, encajan perfectamente (salvo una estrecha franja de pocos milímetros), como se evidencia en la continuidad del texto y de la notación musical. Los cuatro fragmentos fueron utilizados para reforzar el lomo, manteniendo el mismo lado del pergamino orientado hacia el exterior en todos los casos. El orden original se respetó, salvo en el caso del último fragmento, colocado en la parte inferior, que fue rotado 180 grados en sentido vertical. Una vez rotado este último y colocados los fragmentos de forma contigua (idealmente), fue posible reconstruir el contenido del lado visible del pergamino:

Seraphim stabant su[p]er illud sex ale uni et sex ale alteri. Aspice domine

de sede scta tua et cogita de nobis inclina (deus meus) [aurem tuam et au]di a(p)peri

oculos tuos et vide tribulacionem mostram. Ne irascaris domine nimis et ne ul(…)

Este texto corresponde a dos versículos y un responsorio utilizados en ocasiones litúrgicas dedicadas genéricamente a los profetas (De prophetis). Concretamente, los cantos son los siguientes (texto normalizado):

  • Seraphim stabant super illud sex alae uni et sex alae alteri → Cantus ID 007875a, versículo del responsorio Vidi dominum sedentem (007875);
  • Aspice domine de sede sancta tua et cogita de nobis inclina deus meus aurem tuam et audi aperi oculos tuos et vide tribulationem mostram → Cantus ID 006126, responsorio;
  • Ne irascaris domine nimis et ne ultra memineris iniquitatem nostram → Cantus ID 006126b, versículo del responsorio anterior.

Gracias a la reconstrucción del texto ha sido posible determinar que falta una fina tira de pergamino entre el tercer y el cuarto fragmento, correspondiente a unas pocas letras (por ejemplo, “omin” de domine en la tercera línea). La presencia de un custos al final de la primera línea en el margen derecho – una señal utilizada al final de la línea para indicar la altura de la primera nota de la línea siguiente – confirma que no hay más contenido a la derecha del cuarto fragmento.

El versículo Ne irascaris domine resulta especialmente interesante por su escasa difusión: excluyendo este fragmento, se encuentra solamente en ocho fuentes, que son las siguientes:

Signatura

Siglo

Folio

Fiesta

E-Bbc (Barcelona) M 662

XV

094v

De Prophetis

E-Bbc (Barcelona) M 706

XV

090r

De Prophetis

E-Gs (Girona) ms. 45

XII

034v

De Prophetis

F-Pn Lat. 1090

XII

108v

De Prophetis

F-Pn Lat. 780

XI

122r

In tempore belli

GB-WO F.160

XIII

091v

De Prophetis

I-AO 6

XIII

040v

De Prophetis

I-MZ 15/79

XII

160v

De Prophetis

Las tres primeras fuentes provienen del área catalana; París 1090 procede de Marsella, mientras que París 780 es el célebre Gradual de Narbona, que en el siglo XI era la archidiócesis a la que pertenecía la mayor parte del actual territorio catalán. Las últimas tres fuentes (Worcester, Aosta y Monza) completan la lista. Sin necesidad de asumir conclusiones precipitadas, sí puede afirmarse que la difusión de este versículo es extremadamente limitada, y que el hallazgo de un nuevo fragmento – el cuarto localizado en Cataluña – constituye un dato significativo e importante para el estudio de la evolución del repertorio del canto llano a lo largo de los siglos.

La notación de este fragmento, que he definido como aquitana tardía, presenta rasgos característicos que la vinculan a una variante local propia del área catalana. Esta variante difiere del proceso evolutivo que llevó de la notación aquitana a la cuadrada en otras zonas de la península ibérica y de la actual Francia. En concreto, me refiero (resumiendo) al uso sistemático de dos formas distintas de la clivis (dos notas descendentes) en lugar de una única forma. Tanto en neumas aislados como en compuestos, esta figura puede aparecer – y efectivamente aparece – con una forma curva y un trazo continuo (como en las notaciones adiastemáticas más antiguas, incluida la catalana), en lugar de representarse mediante dos puncta verticales separados. Esta característica se observa en todas las fuentes catalanas de los siglos XIII y XIV con notación aquitana tardía, a veces denominada aquitano-cuadrada.

En cuanto a la datación del fragmento, además de la notación, existen varios indicios, pese al pequeño tamaño de los fragmentos, que permiten situar esta fuente hacia finales del siglo XIII o principios del XIV. El más evidente, a mi parecer, es la inicial “N” del versículo Ne irascaris domine: dicha inicial aparece algo elevada respecto al resto del texto, lo cual se considera una práctica generalizada a partir de finales del siglo XIII. La escritura es una minúscula carolina, aunque presenta ciertos rasgos que sugieren una transición hacia una escritura gótica temprana (por ejemplo, la coexistencia de dos formas diferentes de la letra “d”).

En conclusión, este breve texto, sin pretensión de ser un análisis exhaustivo, pretende poner de relieve la importancia de este tipo de materiales, fundamentales para reconstruir la historia cultural e identitaria de una región, ya que constituyen un testimonio perdido de una tradición hoy documentada en muy pocas fuentes conservadas. Es muy probable que el archivo del Fons Antic de la UB conserve muchos más ejemplos de este tipo, que merecerían ser identificados, analizados y difundidos de forma sistemática.

Francesco Orio

6 de junio de 2025

Publicat dins de Col·laboracions d'alumnes, Impresos, Manuscrits, Música, Pergamins | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Hallado el fragmento de un antifonario catalán en un refuerzo de lomo

Una pacífica tropa de més de mil posseïdors per continuar avançant 

Ens fa molta il·lusió anunciar-vos, en aquesta tornada de les vacances, una notícia important: ja són més de 1.000 els noms de propietaris anteriors presents al recurs Antics posseïdors! I si els noms són tants —835 persones i famílies i 184 entitats— el nombre d’imatges de marques de propietat s’eleva a 1.208. 

És una fita en el camí que vam iniciar el 2009 cap a la identificació, descripció i difusió d’un element essencial i suggestiu del llibre: la seva propietat i ús, capaç de transmetre’ns tantes històries, moltes de privades, encara que també de públiques. 

Però en aquest post no ens volem entretenir explicant la centralitat que han adquirit les iniciatives sobre procedències en el món del llibre antic, en especial des del tombant de segle, i les seves virtuts, sinó que volem sobretot celebrar la feina feta, i anunciar la que vindrà. 

Continua llegint

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Una pacífica tropa de més de mil posseïdors per continuar avançant 

Calma absoluta i moltes novetats per donar la benvinguda a les vacances d’estiu!

Per a rebre les vacances estiuenques com cal, comencem amb aquesta bonica imatge extreta de la Miscel·lània científica, el Manuscrit 95. La vista, que infon la tranquil·litat i indolència pròpies dels mesos estivals, és una de les delicades aquarel·les de tema marítim que el propietari i creador del manuscrit, l’adroguer Josep Bolló, barceloní de La Ribera, va fer per embellir el volum, produït entre 1714 i 1767.

Els horaris de la biblioteca durant l’estiu, seran els següents:

Del 28 de juliol a l’1 d’agost:  de 8’30 a 15h.

Del 2 al 24 d’agost: TANCAT

Del 25 al 29 d’agost:  de 8’30 a 15h.

A partir de setembre, horari habitual de 8’30 a 20’15h.

Abans de seguir amb la notícia de les noves incorporacions que us devíem de fa temps, us anunciem que a partir d’aquest mes la consulta de les noves marques es farà de forma més immediata i còmoda a les bases de dades Marques d’impressors i Antics posseïdors. Així, el botó Noves incorporacions ens oferirà les marques incorporades en els darrers 30/31 dies. Cal tenir present que les càrregues es porten a terme els dilluns i que la desaparició de les marques que ja superen el termini mensual es gestiona diàriament. Per marcar de manera intuïtiva aquest entorn de novetats, el fons del botó està en  blanc quan està activat i en granat quan està desactivat. 

Continua llegint

Publicat dins de Antics posseïdors, Marques d'impressors, Novetats de fons antic | Comentaris tancats a Calma absoluta i moltes novetats per donar la benvinguda a les vacances d’estiu!

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Fons Antic

Us presentem les novetats bibliogràfiques de fons modern de la nostra biblioteca del primer semestre de 2025. A continuació queden llistades totes les novetats, siguin donatius o compra, amb l’enllaç al catàleg:

Continua llegint

Publicat dins de Novetats de fons modern | Comentaris tancats a Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Fons Antic

“La Crusca provenzale d’Antoni de Bastero: tres-cents anys de filologia a Catalunya”, una nova exposició

Comencem el mes de juliol amb l’estrena d’una nova mostra temporal a l’espai expositiu del CRAI Biblioteca de Fons Antic. Des del 2 de juliol fins a finals de mes es podrà visitar aquesta exposició comissariada pel professor Francesc Feliu, catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de Girona (UdG), membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i investigador principal del Grup de recerca en Història de la llengua i llengua normativa de la UdG. El doctor Feliu és expert en la vida i obra de l’erudit barceloní Antoni de Bastero, i oferirà una conferència i una visita guiada a l’exposició el 8 de juliol a les 18:00. Us agrairem que ens confirmeu l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu.

Continua llegint

Publicat dins de Exposicions, Impresos, Manuscrits | 1 comentari

Le provenienze degli incunaboli veneziani del CRAI Fons Antic dell’Universitat de Barcelona

Ens omple de satisfacció presentar-vos avui el resum que Miriana Bongiorno ha escrit a propòsit de la seva estada al Fons Antic, des del juliol fins a l’octubre de 2024. La Miriana -en aquell moment estudiant del Dipartimento di Filologia Classica e Italianistica de la Università di Bologna i avui feliç graduada- va obtenir una beca per realitzar la seva tesi di laurea a la nostra col·lecció. El resultat creiem que ha estat molt bo, fruit de la seva intensa dedicació i viu interès, malgrat les dificultats, atès que era el primer cop que treballava amb llibres antics, particularment incunables. La seva feina ens permetrà ampliar i millorar la descripció dels impresos del quatre-cents venecians de la nostra col·lecció: moltes gràcies, Miriana!

Continua llegint

Publicat dins de Antics posseïdors, Col·laboracions d'alumnes, Incunables | Etiquetat com a | Comentaris tancats a Le provenienze degli incunaboli veneziani del CRAI Fons Antic dell’Universitat de Barcelona

Nova exposició “Diàlegs entre imatge, música i text als llibrets d’oratori del set-cents barceloní”

Entre el 20 de maig i el 25 de juny es podrà visitar la mostra a les vitrines de l’espai expositiu que compartim amb el CRAI Biblioteca de Lletres. Els comissaris són l’Oriol Brugarolas i la Sílvia Canalda, professors del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona. El 26 de maig a les 17h la Sílvia Canalda oferirà una visita guiada i l’11 de juny a les 18h, els comissaris n’oferiran una altra, seguida de la conferència de la mà d’Antonio Ezquerro, musicòleg del CSIC, amb el títol L’oratori, una forma musical per descobrir. Us agrairem que ens confirmeu l’assistència amb un correu a: bib.fonsantic@ub.edu

Com sabeu, des de fa uns anys el fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic és objecte de diversos projectes per al seu estudi i recuperació. Així, l’any 2022 es va constituir el GEPAM (Grup per a l’Estudi de Patrimoni Musical), i aquests han sigut els diferents resultats assolits fins ara, tots agrupats al nostre blog: la col·lecció editorial Consonantia, la recuperació de peces que s’han interpretat i enregistrat —incloses al Canal YouTube del GEPAM i a l’espai CORA de Patrimoni Musical, la publicació de la col·lecció especial de Llibrets de música, així com dues exposicions anteriors entorn d’aquest fons musical, Acords sacres i profans i Cap dia sense música.

Avui us presentem una tercera exposició que gira entorn de la important col·lecció de llibrets d’oratori, Diàlegs entre imatges, música i texts als llibrets d’oratori del set-cents barceloní. 

Els mateixos comissaris Oriol Brugarolas i Sílvia Canalda ens fan la seva presentació. 

Continua llegint

Publicat dins de Col·laboracions expertes, Exposicions, Gravats, Impresos, Música | Etiquetat com a , | Comentaris tancats a Nova exposició “Diàlegs entre imatge, música i text als llibrets d’oratori del set-cents barceloní”

Publicada la memòria del CRAI Biblioteca de Fons Antic de l’any 2024 

Ja tenim disponible la Memòria de la nostra biblioteca del 2024. Per acomiadar l’any, abans del tancament per les vacances nadalenques, vam fer en aquest mateix blog una entrada dedicada a les activitats més rellevants del 2024 en un format resumit i vistós que enllaça amb diferents entrades del nostre Instagram. Ara ja podeu consultar les dades de manera detallada i estructurada. 

Continua llegint

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Publicada la memòria del CRAI Biblioteca de Fons Antic de l’any 2024 

Publicació del quart volum de la col·lecció musical Consonantia 

La nova publicació porta per títol Repertorio inédito para tecla en la Barcelona de comienzos del siglo XIX: de la ópera al salón y el convento, i és el quart volum de la col·lecció Consonantia dedicada a l’estudi d’obres del fons musical del CRAI Biblioteca de Fons Antic, publicada per Edicions de la Universitat de Barcelona i Edicions de la Universitat de Lleida.

La peça protagonista del volum és el Manuscrit 1378 Libro de sonatas de diferentes autores recogidas por Fr. Joaquín de J.M.J. Carmelita Descalzo, que conté la partitura de 79 peces per a tecla de finals del segle XVIII i inicis del segle XIX. La recopilació va anar a càrrec de fra Joaquim de Jesús Maria Josep (1778-1839), carmelita descalç i organista del convent de Sant Josep de Barcelona. Es tracta d’un recull miscel·lani de composicions curtes que van sonar en múltiples espais, com ara temples de Barcelona i entorns de caràcter domèstic i privat de l’aristocràcia i alta burgesia de la ciutat. Totes elles estaven concebudes per a ser tocades amb instruments intercanviables, com el pianoforte, el clavicèmbal, el clavicordi o l’orgue. 

Continua llegint

Publicat dins de Col·laboracions expertes, Conferències, cursos i jornades, Manuscrits, Música, Novetats de fons modern | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Publicació del quart volum de la col·lecció musical Consonantia 

Publicada la col·lecció especial Biblioteca de la Casa Osuna 

Com és sabut, la gran majoria del fons primigeni de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona prové de les biblioteques de cases de religiosos de la província de Barcelona, arran de les lleis desamortitzadores dels anys 1835/1836. Tot i això, hi ha altres procedències que s’escapen d’aquest recorregut. Un cas destacat és la col·lecció de la Biblioteca de la Casa Osuna, que ocupa un lloc significatiu dins el fons del CRAI Biblioteca de Fons Antic. 

Continua llegint

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris, Impresos, Incunables | Etiquetat com a | 1 comentari