Novetat bibliogràfica amb la participació del personal del CRAI Biblioteca de Reserva

Avui ens complau fer-vos coneixedors d’una nova publicació, La publicidad del libro en el mundo hispánico (siglos XVII-XX) : los catálogos de venta de libreros y editores , una obra realitzada sota la supervisió de Pedro Rueda Ramírez i de Lluís Agustí , ambdós professors de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Ell libre, que passa revista al món editorial, a la publicitat i al comerç del llibre a l’època moderna i contemporània a l’Estat espanyol, ha comptat amb una col·laboració ben especial per a nosaltres: la de la nostra companya Marina Ruiz, que és la responsable del capítol “El privilegio de la privativa de libros de común enseñanza de la Universidad de Cervera en tiempos de Manuel Ibarra (1735-1749, 1754-1757)”. La recerca, realitzada en base als fons de l’antiga universitat de Cervera conservats a l’Arxiu de la Universitat de Barcelona, posa sobre la taula les enormes possibilitats que aquest fons d’arxiu ens ofereix sobre la història de la Universitat de Cervera, fet pel qual us animem a submergir-vos-hi.

Us recordem que la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva més de 300 obres publicades per la Universitat de Cervera, que presenten  diversos exemples de les marques d’impressor que van identificar la Universitat al llarg de la seva existència, i on acostuma a aparèixer la imatge de la Immaculada Concepció, la seva patrona.

  

 

Si us interessa la temàtica podeu consultar el sumari del llibre a través de Dialnet o agafar-lo en préstec a alguna de les biblioteques del CRAI UB.

 

I felicitats a tots els col·laboradors per la feina feta!

 

 

Publicat dins de Impresos, Marques d'impressors, Novetats bibliogràfiques, Publicacions, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | 1 comentari

Amor i gramàtica

Els bibliotecaris del CRAI Biblioteca de Reserva estem acostumats a trobar entre les pàgines dels llibres vestigis de propietaris anteriors de característiques molt diverses, com ara exlibris, dibuixos, cartes, flors seques o punts de llibre. No recordem però haver ensopegat mai amb un poema d’amor manuscrit com el que es troba a les guardes d’un llibre per aprendre el llatí adreçat a estudiants de gramàtica que inclou oracions i epístoles de Ciceró, imprès a Mallorca el 1645.

Per a la seva anàlisi i transcripció ha resultat fonamental l’ajut brindat per la bibliotecària i filòloga Maria Rosa Serra, autora d’una tesi sobre l’escriptor del set-cents Pau Puig, a qui agraïm molt sincerament la seva dedicació.

Es tracta d’un poema popular format per 15 estrofes de quatre versos heptasíl·labs, amb rima assonant en els versos parells, tot i que amb certa irregularitat. La darrera estrofa és de sis versos pentasíl·labs, els quatre primers rimen per parelles amb rima consonant, mentre que l’últim rima amb aquests primers amb rima assonant. Tot i trobar-se en una edició del segle XVII, pel tipus de cal·ligrafia i el vocabulari sembla més aviat del XVIII.

 

C-200-8-25_detall

 

El poema desvetlla en qui el llegeix la curiositat per saber com devia ser la noia estimada, aquesta Maria tan plena de gràcies que en una de les estrofes sembla que es confongui amb la mateixa Mare de Déu. L’autor o autors resulten també misteriosos, en aparèixer als versos finals el nom de Rafel Cadena i la menció a dos estudiants de Manresa com a creadors i trobar-se al peu de la composició el nom d’Antoni Cantarell.

Són, amb molta probabilitat, personalitats fictícies o pseudònims sota els quals s’amaga l’autèntic autor, sens dubte un estudiant de gramàtica llatina que utilitza una llengua entenedora amb castellanismes tan de moda a l’època com “debaix”, “antes”, “ditxa” i “baselisco”, guarnida amb metàfores i altres figures retòriques barroques com ara “a cada galta una rosa” o “pareixeu la flor de lliri”. Però com a recurs estilístic l’autor també se serveix d’un canvi a partir de l’estrofa setena: ja no es tracta l’estimada de “vós”, sinó de “tu”, i ja no descriu els encants de la noia, sinó que se centra en el poc valor que té ell per merèixer-ne l’amor, ell que, com relata als últims versos, no només pateix la indiferència de la persona estimada, sinó que carrega una tristesa ja de naixement.

No ens podem estar de presentar la composició transcrita, precedida per les paraules de la pròpia Maria Rosa Serra: “Com el mateix autor reconeix a l’última estrofa, no és un gran poeta. El poema però ens recorda que a casa nostra, a més de la literatura culta que es publicava en castellà o en llatí, en els segles XVII i XVIII hi havia una literatura popular en català de qualitat diversa”.

De [des?] que viu los teus ulls,
ermosísima Maria,
los meus no dormen de nit
ni reposen en lo dia.

 

És tanta ma veluntat
y tantes las penas mias
quan penso en lo temps pesat
lo cor se me acaba y fina.

 

Totes les perfections
que són debax del domini
de la lluna y del sol
se troban en vós, Maria.

Quant anau per los carers
paraxeu la flor del lliri
espig [ada?] y gentil,
llansades de amor n’i tira.

Vós sou primete de cos,
ab gallarda perlaria,
que·l mirar matau los hòmens
ab ullets de beselisco.

Las dents menudas y blanques,
la cella voltada y prima,
a cada galta una rosa
de color de satalia.

Yo ya sé que mal me vols,
mes o tinch per ymposibla
voler bé a qui no u marex,
pux se troba en tanta dixxa

 

Yo no sé què causa n’és
que yo no·t puga servir-ta,
que·t volia bé de cor
ab tota onra y cortasia.

 

Yo ya sé que mal me vols,
que no pots negar, Maria,
pus pences que seré teu
tots los dies de ma vida.

 

Penso ab aquellas paraules
que te’n deya algun dia:
Maria, al cor se me acaba
ab un suspir que te envia.

Antes sabré al morir
y ascanparé sanch y vida
que no dexaré de amar-te
a pesar de la desdixa.

Acabo esta cansó
en de santa Maria,
qu·ella an vulla ayudar,
sia nostro·npar y gia.

Estas quinsa flor de amor
que us envio, reyna y mia,
abseptau-les ab amor,
mirau que són prendes mias.

Si voleu saber mon nom
yo qui só y per qui canto
ma mare me parí en tristesa
y yo nasquí en gran llanto.

Y lo qui l·a treta
no és gran pueta:
lo Rafel Cadena,
que pasa la pena,
y dos estudians
que són de Manresa.

 

 

Antoni Cantarell

Publicat dins de Antics posseïdors | Etiquetat com a | 1 comentari

Noves pàgines web del fons del CRAI Biblioteca de Reserva

Els fons de la nostra biblioteca són els seus grans protagonistes i és la nostra missió descriure’ls, custodiar-los i difondre’ls. Avui us presentem el nou format de les pàgines de les diferents tipologies del fons del CRAI Biblioteca de Reserva per donar més èmfasi a la seva naturalesa i rellevància. Totes elles es troben dins el primer apartat de Fons i col·leccions:

fons-reserva

Manuscrits             Incunables             Impresos             Gravats                 Pergamins

Després de fer un estudi de les necessitats i expectatives dels usuaris, hem dissenyat una estructura bàsica per totes les tipologies per tal de mantenir una coherència i major claredat.

Hi trobareu tres blocs diferenciats: el primer inclou els manuscrits, incunables i impresos i presenta una estructura força similar. Els dos últims blocs, gravats i pergamins, en ser uns fons menys estudiats, ofereixen un contingut més esquemàtic.

Així, en primer lloc, es dóna una petita explicació sobre la naturalesa de la col·lecció, com ara el seu volum, el perfil geogràfic i cronològic, les peces més rellevants i altres trets que poden definir-la.

En segon lloc hi ha un apartat dedicat als catàlegs, tant els que són en línia, com els manuals, ja sigui impresos o manuscrits.

En el cas dels manuscrits, després dels catàlegs, se’n presenten quatre grups. Els hem definit com a Manuscrits de temàtiques especials i pensem que mereixen ser destacats separadament. De moment hi ha aquestes subcol·leccions: Manuscrits sobre la Guerra de Successió, Manuscrits en àrab i llengües orientals, Catàlegs manuscrits de biblioteques de convents i Manuscrits hebreus i llengua hebrea. La intenció és anar presentant altres conjunts a mesura que es prossegueixi amb la catalogació de manuscrits.

icones fons-manuscrits-especials

Un altre apartat recull els repertoris i bibliografia de cada tipus de material citats al catàleg. En el cas dels impresos és un enllaç a tota la bibliografia de fons antic elaborada durant la tasca de catalogació.

Aquestes noves pàgines volen donar un relleu especial als recursos que donen vida i difusió a les col·leccions des de diferents angles.

Així, en el primer bloc, es presenten les dues bases de dades creades i mantingudes al CRAI Biblioteca de Reserva, Marques d’impressors i Antics posseïdors. Aquesta darrera la trobem en les tres col·leccions, ja que totes tres la nodreixen, i la de Marques d’impressors, a les pàgines d’incunables i impresos ja que la seva naturalesa és exclusiva del material imprès.

icones fons-reserva-bases

Seguint amb aquest bloc, es presenta l’enllaç al BiPaDi (Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona), que conté la versió digital dels documents a text complet de les col·leccions de les tres tipologies, manuscrits, incunables i impresos. Les dues primeres amb una col·lecció pròpia i pel que fa als impresos, hi ha nombroses col·leccions temàtiques que els representen.

banner BiPaDi

També s’esmenten les col·leccions a la Memòria Digital de Catalunya. Pel que fa als impresos, la del Fons Grewe de gastronomia i alimentació i la del Material Cartogràfic antic i pel que fa als gravats la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona).

banner gravats MDC

Segueixen les exposicions virtuals de cada tipologia i l’enllaç a les entrades del bloc de Reserva que en tracten.

Logotip del blog de reserva

Finalment es fa referència al Projecte Apadrina un document i per últim, en el cas dels incunables i impresos, a la participació en projectes externs.

banner Apadrina

El sumari al principi de cada pàgina ajuda a fer-se una idea del contingut de cadascuna d’elles i a la seva navegació.

Totes les pàgines queden traduïdes al castellà i a l’anglès.

Esperem que us siguin útils i com sabeu, si teniu comentaris per millorar la nostra tasca, no dubteu en expressar-los!

Publicat dins de General, Gravat, Impresos, Incunables, Manuscrits | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes d’abril de 2017

Us informem de les noves incorporacions d’aquest mes d’abril

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics del mes d’abril al catàleg:

93 entrades noves.

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  •  5  nous impressors:marques_impressors

Vicente y Antonio Oliva (Firma)

Nebrija, Elio Antonio de, actiu 1557-1589

Säuberlich, Lorenz, -1613

Couronneau, Jean, actiu 1654-1657

Mancini, Francesco Felice

  • 5 noves imatges de marques:

Lacavalleria, Antoni – ID 11602004a

León, Gabriel de – ID 11602491e

Buon, Nicolas, -1628 – ID 13653271a

Pitteri, Francesco – ID 11605960c

Thioly, Jean – ID 11607737b

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors: antics_posseidors

4 nous posseïdors:

Càncer, Josep de

Ucar, Calixto, actiu 1775-1829

Hortega, José, 1703-1761

Monasterio de San Julián de Samos (Lugo, Galícia)

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Biblioteques retrobades: antics posseïdors al CRAI Biblioteca de Reserva. Exposició introductòria d’antics posseïdors

La tasca que portem a terme al CRAI Biblioteca de Reserva sobre els seus antics posseïdors ens obre moltes portes per poder rescatar el passat dels nostres llibres i ens ofereix la possibilitat de reviure la vida dels seus propietaris anteriors.

La diversitat de personatges i de marques de propietat ens han fet pensar en fer una primera mostra introductòria d’alguns dels antics posseïdors treballats. La intenció és presentar, posteriorment, mostres de caire monogràfic segons tipus de propietari i/o de marques.

La primera es presentarà a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i del CRAI Biblioteca de Reserva des de dimarts 2 de maig fins divendres 19 de maig dins l’horari habitual d’obertura de les dues biblioteques.

Paral·lelament a l’exposició presencial, oferim la seva versió virtual, amb els enllaços de tots els antics posseïdors presentats a la seva entrada dins la base de dades d’Antics posseïdors, així com a imatges ampliades on es pot apreciar millor el detall de les marques.

Recordem que dins el procés de catalogació de llibre antic, tots els  antics posseïdors queden reflectits al registre del catàleg de la UB amb la denominació (ant. pos.). Totes les institucions i aquells personatges que compleixen un criteris determinats, queden inclosos també a la base de dades d’Antics posseïdors. Els criteris que seguim per a la seva inclusió són els següents: la seva participació activa i coneguda en la història cultural i social, de Catalunya o bé de fora de Catalunya, la presència rellevant de documents amb la seva marca de propietat a la nostra col·lecció, la seva pertinença a un col·lectiu ‘singular’, com ara les dones i finalment la singularitat de l’execució de la pròpia marca. Dins la base de dades, cada entrada té una part biogràfica i descriptiva del personatge o institució i, en segon lloc, l’estudi de les marques utilitzades, totes elles amb l’enllaç al catàleg dels llibres que van pertànyer al posseïdor seleccionat.

Aprofitem per recordar-vos que totes les entrades en aquest bloc relacionades amb els antics posseïdors es poden recuperar per la categoria Antics posseïdors que trobareu a la dreta,  i a hores d’ara se’n comptabilitzen seixanta-una.

Esperem que la visita us desvetlli la sorpresa i curiositat que a nosaltres ens provoca l’estudi d’aquests antics propietaris.

 

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris, Exposicions, Exposicions virtuals | Etiquetat com a | 1 comentari

Daniel Saiol i Quarteroni, o un petit tast d’un gran llegat bibliogràfic

No és la primera vegada que reivindiquem l’interès dels antics posseïdors que anem localitzant a mesura que cataloguem els llibres, ja que aquestes marques de propietat ens ofereixen una informació incalculable sobre els hàbits de lectura d’alguns particulars i també del camí que han seguit els llibres fins arribar a conformar el fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Avui us parlarem d’un dels posseïdors que podeu localitzar a la nostra base de dades: Daniel Saiol i de Quarteroni, membre d’una família que va tenir una important presència dins l’escena política catalana, especialment a la Diputació del General. Es tracta dels quatre germans Saiol i Quarteroni -Daniel, Antoni, Felicià i Francesc- que com indica el catedràtic d’història moderna Antoni Simón i Tarrés “no només ocuparan càrrecs de manera intensiva i continuada en les institucions catalanes sinó que en dos moments cabdals del cicle històric que fineix el 1714, com ho són la revolta dels Barretines de 1687-1689 i l’inici de la Guerra de Successió, en seran actors molt destacats”. Precisament Simón i Tarrés destaca aquesta intensa i simultània presència dels quatre germans a la vida política de les institucions catalanes, que en determinats moments arribaren a actuar “com un veritable clan de poder familiar”, fet que va provocar que fossin considerats a ulls del poder monàrquic com “un grup o clan familiar que actuava com una facció política”. La gran quantitat de càrrecs que van arribar a ocupar els quatre germans avalen aquestes valoracions i demostren el seu pes dins el món polític català de la segona meitat del segle XVII, inicis del XVIII.

Daniel Saiol i Quarteroni –el Saiol protagonista d’aquest post– va ser un dels fills barons dels Saiol Quarteroni. Va seguir carrera eclesiàstica, cursant estudis a Roma, i també va ocupar el càrrec de canonge de la Seu de Barcelona, títol que s’indica en alguns dels ex-libris que hem localitzat. Posteriorment –a partir de 1685- va ocupar el càrrec d’ardiaca de la Seu de Barcelona, càrrec que també s’explicita en altres dels ex-libris localitzats. Finalment, entre 1683 i 1689, Daniel Saiol i Quarteroni va ocupar el càrrec d’assessor jurídic de la Diputació del General. Com indica Simón i Tarrés, va destacar per una notable cultura humanística que suposem el va motivar a fer créixer una voluminosa i excepcional biblioteca, analitzada pel professor Antoni Espino López en un interessant article publicat l’any 1990 amb el títol “Les lectures d’un religiós durant el regnat de Carles II. La Biblioteca de Daniel Saiol” basat en l’inventari dels béns de Daniel Saiol -realitzat per la notaria quan aquest va morir- localitzat a l’Arxiu de Protocols de Barcelona. Segons assenyala Espino, la biblioteca podria haver estat formada per una xifra d’entre 1.300 i 1.500 llibres –la xifra no és exacta ja que a les llistes trobem títols repetits- i destacaria per la gran quantitat d’obres de tipus científic –astronomia, matemàtiques, geometria, geografia i navegació, arquitectura- en comparació amb la xifra, molt menys rellevant, d’obres de caràcter religiós. L’article d’Espino aprofundeix especialment en els tractats d’història, de política, de propaganda política i els relacionats amb l’art de la guerra que van formar part de la biblioteca personal de Saiol.

Al CRAI Biblioteca de Reserva hem localitzat cinc exemplars amb l’ex-libris d’aquest personatge, però desconeixem quin va ser el destí de la totalitat dels béns bibliogràfics de Daniel Saiol que Espino va trobar relacionats a l’Arxiu de Protocols. No sabem si la biblioteca es va mantenir unida o bé si es va desmembrar. La inexistència de projectes similars al de la nostra base de dades d’Antics Posseïdors dins l’àmbit català dificulta saber si altres biblioteques amb fons patrimonial disposen d’exemplars que haguessin format part d’aquesta biblioteca particular. Només hem aconseguit localitzar un exemplar de l’obra De musica libri septem, de Francisco Salinas, amb l’ex-libris de Saiol que es troba dipositat a la Biblioteca Menéndez Pelayo.

L’única pista que per ara tenim, és que quatre dels cinc volums que mostren el seu ex-libris presenten, també, el segell del Convent de Santa Caterina.

I com que som curiosos de mena i ens agrada compartir les nostre troballes, vam fer-ne partícip la historiadora i arxivera Mercè Gras, que en el moment de localitzar l’ex-libris de Saiol es trobava consultant el fons de la nostra biblioteca, i aquesta va ser la seva reflexió:

“No era gens infreqüent que els canonges fessin donació testamentària de la seva llibreria a la biblioteca d’un convent (com el canonge de Lleida Josep Jeroni Besora va fer amb els carmelites descalços de Barcelona), pràctica que constituïa també una manera de preservar en el futur la seva col·lecció bibliogràfica, reunida pacientment al llarg de tota una vida. La biblioteca de Santa Caterina era una de les millors de la ciutat, els murs del convent empararen sovint les reunions de conspicus partidaris de la causa austriacista. Saiol signà una de les aprovacions de las Nenias reales , compilació, en la major part, de poemes composts per membres de l’Acadèmia Desconfiada, a la mort de Carles II (1701). El que ja no és tant conegut és que el canonge Saiol formava part del cercle polític i cultural que freqüentava el geògraf Josep Aparici, que va ser membre de l’Acadèmia. El 26 d’agost de 1698, Joan Martí, comerciant català establert a Lisboa, escrivia a Josep Aparici, després que la ciutat hagués viscut el tràngol de l’atac 1697 i d’haver restat uns mesos en mans dels francesos, i demana pels seus comuns amics a Barcelona, “Veus aquí que ara me ha donat la gana de preguntar-vos dels amichs vells, què faran los tals? Que ja no deuen recordar-se de esta pobra formiga? La norma de la amistat, don Daniel Sayol, sempre me ha conservat en sa memòria, y me ha fet vèurer carta sua més de dos vegades; del baró de Beck no he agut cosa des de que vos me’n escriguéreu. Digau-me com ho passa, y com ho passan don Joseph Marimon, don Francisco Junyent, don Agustí Copons y lo doctor Soler. Feu-los present la mia vona voluntat, y renovau-los la notícia de la mia acistència en Lisboa, per a què sàpian de qui se han de valer si alguna cosa se’ls ofereix”. Joan Martí fou autor l’any 1690 de la tesi Elementos geométricos de Euclides i en el fons de manuscrits trobem testimoni dels diversos encàrrecs bibliogràfics que, des de Lisboa, Martí realitzà per a Saiol, com consta en assentament del 10 de febrer de 1697 a la Miscel·lània política de la Guerra Gran: 1793-1795 (Ms 959, f. capiculats, f. 36v)”.

Moltes gràcies Mercè per les teves interessants reflexions, que aporten una mica de llum a la relació existent entre Daniel Saiol i el Convent de Santa Caterina.

 

 

Per saber-ne més:

Espino López, Antoni “Les lectures d’un religiós durant el regnat de Carles II. La Biblioteca de Daniel Saiol”, Revista de Catalunya, núm. 150 (abril de 2000), p. 32-52.

Simón i Tarrés, Antoni “Els Saiol: actors destacats de la política catalana de la segona meitat del segle XVII”, Del 1640 al 1705: l’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. València: Universitat de València : Institut d’Estudis Catalans, 2011. P. 101-134.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tornar als remeis de sempre, de fra Valentí Serra de Manresa

Avui volem agrair a fra Valentí Serra de Manresa la donació que ens ha fet d’un exemplar del Calendari tradicional, agrari i astronòmic arranjat al meridià de Barcelona de l’any 2017  i de dos exemplars del seu darrer llibre Tornar als remeis de sempre: pocions, ungüents i herbes medicinals, una obra on recull antigues receptes pròpies de la tradició remeiera dels frares caputxins que ha “espigolat en pàgines d’antics manuscrits i, també, en les anotacions de framenors caputxins”.

Efectivament, per a la realització d’aquesta obra, l’historiador i arxiver fra Valentí Serra de Manresa  ha consultat part del nostre fons, no endebades assenyala que “avui dia els principals manuscrits de matèria mèdica caputxina es conserven a la Biblioteca Universitària de Barcelona”. En aquest sentit, us recordem que tot i que una part important del nostre fons de manuscrits encara no es troba accessible en línia, teniu al vostre abast diverses vies per aproximar-vos a aquest tipus de documents, que trobareu descrites a la pàgina web dedicada als nostres manuscrits. I si preciseu d’una atenció més personalitzada, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres, ja que al fons de manuscrits podreu localitzar informació inèdita sobre temes ben diversos i que pot ser l’origen de les vostres recerques.

Bona mostra de l’interès d’aquest fons és precisament el llibre del que us parlem avui, Tornar als remeis de sempre: pocions, ungüents i herbes medicinals, on l’autor passa revista als remeis per curar tota classe de tos, dolors reumàtics, morenes, cremades, etc., així com a les propietats medicinals de plantes com la murtra, el porro, el safrà o la sajolida.

Si teniu curiositat per aquest tema, escolteu l’entrevista que van fer a fra Valentí de Manresa al programa Mans, de Catalunya Ràdio i sempre podeu afegir aquest llibret a la vostra llista per Sant Jordi!

By Simater – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=39950434

Publicat dins de General, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de març de 2017

Us informem de les noves incorporacions d’aquest mes de març

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics del mes de març al catàleg:

96 entrades noves.

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  •  4 nous impressors:marques_impressors

Gallina, Comino

Oliva i Just, Narcís, m. ca. 1745

Didot, Pierre-François, 1731-1795

Sanchiz, Jerónimo

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

  • 8 noves imatges de marques:

Poletti, Andrea, 1646?-1726? ID 11606277b

Salomoni, Generoso, 1714-1779 ID 1160170xd

Ibarra, Joaquín, fl. 1754-1785 ID 1343428a

Moretus, Jan, 1543-1610 ID 11602764c i 11602764d

Griffio, Giovanni, actiu 1545-1576 ID 12639825c

Lazarus Zetzner, s. Erben ID 11616064a i 11616064b

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors: antics_posseidors

10 nous posseïdors:

Villarejo y Ramírez, Baltasar de

Haye de Saint Magloire, J. B. de la

Godin, Louis, 1704-1760

Convent del Carme (Girona, Catalunya)

Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Barcelona

Farrarós Puig, Rafael

Xifró, Joan

Borrell, Pau, segle XVIII

Gifreu de la Palma, Josep, m. 1762 (1 marca nova)

Vilarasau, Antonio, actiu 1808

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sobre restauracions i curioses troballes

La preocupació per la preservació dels documents és tan antiga com la seva pròpia existència i, per aquest motiu, sovint trobem petites restauracions, moltes vegades trossos menuts de paper adherits amb diferents tipus de coles –en funció de l’època-, i que amb el temps s’han anat oxidant, provocant taques i tensions. Gràcies a aquestes antigues restauracions s’han conservat moltes obres, que d’altra manera es trobarien ara incompletes. Però aquestes petites reparacions no sempre es van fer amb el material adient –com per exemple emprant paper de seda- o seguint criteris pre-establerts, fet que acaba generant més d’una sorpresa al moment de la seva restauració.

Aquest seria el cas d’un dels nostres gravats Aspecto del Real Palacio de Madrid y sv plaza, como estuvo el dia 4 de marzo de 1704 en que el Rey catholico n[uest]ro señor D. Phelipe Qvinto saliò a la campaña de Portvgal que forma part de la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, consultable a través de la Memòria Digital de Catalunya.

gravat A-Es-XVIII-Anònim.270

Aquesta estampa a l’aiguafort del segle XVIII tenia un gran esquinçament que arribava fins a gairebé la meitat de la superfície. En el seu moment, el “restaurador” que va decidir evitar que es pogués esquinçar encara més, va resoldre adherir per la part posterior del gravat, un full imprès (que va determinar que no tenia cap valor) que ha permès que el gravat s’hagi conservat sense que l’esquinçament augmentés.

Fa uns mesos es va decidir procedir a la restauració de la làmina. L’equip del Taller de Restauració del CRAI van poder comprovar com el gravat havia estat encolat al full imprès amb una capa de gelatina animal que havia traspassat el paper, però no el gravat. En el procés de restauració, es va separar el document imprès i es va eliminar la capa d’adhesiu, la qual cosa ha permès conservar per separat ambdós documents.

Al gravat se li han reintegrat les petites faltes que presentava –i que degut al fet d’estar encolat al suport imprès no s’apreciaven a simple vista-, s’han restaurat els esquinçaments i s’ha reforçat novament el revers amb paper Japó de 35 grams, per assolir una consistència i consolidació òptima.

La sorpresa ha estat que, el document sobre el qual es van decidir enganxar el gravat per evitar el seu deteriorament, i que el en seu moment es va considerar que no tenia cap mena de valor, ha resultat ser un document administratiu de principis del segle XIX que porta per títol Extrait de l’état général de journées de traitement à l’Hôpital d_pendant le trimestre de l’an 181_des Militaries qui restaient audit Hôpital le dernier jour du trimestre précédent, et de ceux qui y sont entrés depuis i que també es troba reproduït –tot i que en un format inferior- a Modèles des états et tableaux du recueil général des lois, réglemens, décisions et circulaires sur le service des hôpitaux militaires. A Paris : de l’Imprimerie Impériale, 1809, obra que recull documentació diversa de caire administratiu publicada a França durant les Guerres Napoleòniques.

Aquest document també s’ha restaurat, retirant l’excés de cola, reintegrant les tires marginals a l’original, reparant els esquinçaments i consolidant el suport, obtenint així un “nou” document del segle XIX que hem incorporat al nostre fons de material gràfic i que ja és accessible a través de la col·lecció d‘Història de la medicina del BiPaDi.

detall restauració

Tires marginals, abans de ser retirades i posteriorment restituïdes al seu emplaçament original, així com de la penetració de la cola que es va emprar per adherir-hi el gravat.

Resulta curiós el fet que el gravat, possiblement de 1704 i editat a Madrid, s’hagi preservat gràcies a un imprès procedent de l’administració napoleònica, possiblement de l’etapa en la que el rei Josep I, germà de Napoleó, va instal·lar-se a Madrid.

La presència d’un segell amb la impressió “Biblioteca Nacional enajenado” en indica la procedència d’ambdós documents, molt probablement duplicats de la Biblioteca Nacional Española que van ser donats a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona el 1887.

gravat abans després

 

gravat abans després

 

Publicat dins de Gravat, Restauracions | Etiquetat com a , | 3 comentaris

El matemàtic i astrònom Louis Godin s’afegeix a la nostra base de dades d’Antics Posseïdors

Tal i com us anem informant mensualment, la Base de Dades d’Antics Posseïdors  va creixent mica en mica. Com sabeu, a mesura que anem catalogant llibres, tots els antics propietaris institucionals queden inclosos a la base de dades. Per contra, en el cas de persones individuals, només s’inclouen les que es consideren rellevants per diversos motius, fet pel qual molts personatges, degut al seu caire anònim, queden descartats.

A vegades, però, tenim veritables sorpreses, i aquest seria el cas recent de les tres obres localitzades al nostre fons amb l’ex-libris manuscrit del matemàtic i astrònom francès Louis Godin.

Louis Godin (París, 1704 – Cadis, 1760) ha passat a ser especialment recordat per haver format part de l’expedició geodèsica que l’any 1736 va marxar al Perú -per encàrrec de l’Académie des Sciences, de la que ell formava part-, amb l’objectiu de mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra. L’acompanyaven alguns dels savis més reputats de l’època, com els francesos Charles-Marie de la Condamine, Bouguer, Jussieu, Hugot, Morainville i Coplet, i els científics espanyols Jorge Juan i Antonio de Ulloa, com a representants de la monarquia del territori objecte d’estudi. Paral·lelament, un any abans, havia marxat una altra expedició –dirigida pel seu compatriota Pierre Louis Moreau de Mauperturis- cap a Laponia, amb l’objectiu de mesurar l’arc meridià que passava pel pol. La comparació dels resultats d’ambdues expedicions va permetre determinar que el diàmetre de la terra era major a l’equador que als pols, constatació que va convertint-se en tota una fita científica.

Malgrat que no tots els ex-libris localitzats estan datats, creiem que efectivament són anteriors a aquest viatge. D’altra banda, el que si que podem assegurar és la via per la qual aquestes obres de tan il·lustre propietari han arribat a la nostra biblioteca: totes tenen el segell “B.P.U. Registro de Gobierno”, i provenen del llegat de la Casa d’Osuna. A més, un dels volums -que conté dues obres relligades juntes-, presenta el super-libris daurat amb l’escut a la coberta de la mateixa família. Aquests indicis corroboren que les tres obres provenen d’un donatiu de la Biblioteca Nacional de España amb fons del què havia estat la biblioteca personal de la Casa d’Osuna. El fet que Louis Godin va acceptar el càrrec de president de l’Academia Naval de Cádiz quan va tornar a Europa el 1751, i s’hi va quedar fins la seva mort el 1760, ens fa pensar que la casa d’Osuna, amb la seva característica avidesa de buscar nous fons notables per la seva biblioteca, va adquirir la del francès després de la seva mort, o potser anys després.

Ens satisfà molt aconseguir identificar els antics propietaris dels llibres, especialment tenint en compte l’interès creixent que aquest tipus d’informació està prenent. A més, en aquest cas en concret, la recompensa ha estat doble, ja que hem transmès la nostra troballa als companys de la Universidad de Salamanca, que també tenien una obra que havia pertangut a Louis Godin. El llibre correspon a una obra sobre matemàtica, geometria i astronomia que de nou havia format part de la biblioteca privada de la Casa d’Osuna. Ja que en el seu exemplar només hi constava el cognom i la data “Godin 1731”, encara no havien aconseguit identificar-lo.

Imatge de la base d’Antics posseïdors del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB

Godin

Imatge de la base d’Antiguos poseedores de la Biblioteca General Histórica de la Universidad de Salamanca

És un clar exemple que la comunicació entre biblioteques és enriquidora. Ara ja, a la base de dades d’aquesta universitat, consta l’entrada de Louis Godin de manera completa.

 

 

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris | Etiquetat com a , | 1 comentari