Avui us presentem una exposició virtual ben especial. Es tracta “D’Orient a Occident”, un recurs digital basat en l’exposició presencial que va tenir lloc a inicis de 2019, comissariada pel professor José Luis Ruiz-Peinado, de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i per David Ruiz, alumne del Màster Universitari en Estudis Xinesos de la Universitat Pompeu Fabra. El fet que la qualifiquem d’especial no és casual. Aquesta exposició virtual és fruit d’una iniciativa d’Aprenentatge Basat en Projectes que hem portat a terme en col·laboració amb al professor Rubén Alcaraz, responsable de l’assignatura “Concepció i disseny de llocs web culturals” del Màster de Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona.

Amb la voluntat de promoure les experiències professionalitzadores en la formació dels estudiants, el CRAI Biblioteca de Reserva va presentar un briefing del projecte a l’aula, va facilitar accés a tot el material que havia format part de l’exposició presencial i va proposar als alumnes que desenvolupessin el seu propi projecte d’exposició virtual. Avui us presentem l’exposició virtual que més va ajustar-se a les nostres expectatives, l’autora de la qual és Núria Cangròs i Alonso, alumna del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona. Us deixem amb l’exposició i la seva entrada al blog. Felicitats, Núria, per la feina feta!

Donar a conèixer les col·leccions patrimonials de les nostres biblioteques i arxius ja no passa només per digitalitzar i donar-hi accés, sinó també per la creació de productes culturals digitals que contextualitzin les obres i permetin als usuaris una experiència més enriquidora. És per aquest motiu que, durant el Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, he cursat l’assignatura “Concepció i disseny de llocs webs culturals” que, entre els seus objectius, tenia el de dissenyar i planificar estratègies de promoció i difusió de les col·leccions patrimonials. Aprofundir en el coneixement de metadades, estàndards web o programari de desenvolupament web -com és el cas de l’exposició virtual que aquí presentem- em permet tenir un perfil professional més complet com a bibliotecària de llibre antic. L’exercici final de l’assignatura consistia a dur a terme una exposició virtual a partir d’una exposició física elaborada pel CRAI Biblioteca de Reserva. Aquest encàrrec m’ha obligat a encarar certs reptes i dificultats que, en un exercici de classe creat ad hoc, segurament no m’hagués trobat.

L’exposició virtual està desenvolupada amb el programa Omeka, un sistema de gestió de repositoris digitals pensat per a la publicació en línia de col·leccions de biblioteques, arxius i museus, relativament fàcil d’usar, força intuïtiu i que compta amb diverses plantilles bàsiques. Un dels avantatges d’aquest programa és que no requereix coneixements d’estàndards web, com ara el llenguatge HTML i, això, per a les bibliotecàries llegues en tot aquest món és un gran avantatge ja que podem elaborar exposicions dinàmiques i atractives sense massa dificultats.

Des de la Biblioteca de Reserva ens van facilitar tots els materials i ens van donar plena llibertat a l’hora de desenvolupar l’exposició. Per a fer el meu plantejament expositiu, vaig tenir en compte l’exposició física original i les exposicions virtuals ja creades pel CRAI Biblioteca de Reserva. Es va mantenir la separació dels documents entre Orient i Occident però, dins d’aquestes dues grans categories, vaig crear diferents pàgines per agrupar els llibres segons la matèria principal de cadascun, de manera que cada pàgina té una certa unitat temàtica. Aquesta ordenació m’ha permès donar, de manera endreçada i amb un màxim de tres llibres per pàgina, diverses imatges de cada un i, així, solucionem una mica aquella picor de dits que tenim quan en les exposicions físiques només podem contemplar un parell de pàgines i no les podem passar. També s’ofereixen unes mínimes dades bibliogràfiques (títol, autor i any), l’enllaç al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona i, si hi era, l’enllaç a tota l’obra digitalitzada, de manera que qui en volgués saber més, ho pogués fer amb un sol clic. A més, quan accedim a la fitxa de cada llibre clicant sobre la seva imatge, s’indiquen unes quantes dades més del document, entre elles qui en va ser l’anterior posseïdor. La Biblioteca de Reserva té els seus orígens en els convents desamortitzats de Barcelona i, per això, donen una gran importància a la identificació de procedències. Vaig considerar que era interessant, seguint aquesta iniciativa, que l’usuari tingués la possibilitat de poder veure quins antics convents de Barcelona van arribar a posseir llibres sobre terres tan llunyanes com les Filipines o la Patagònia. L’exposició virtual també recull els textos elaborats pels diferents experts que van formar part de la reunió científica amb motiu de l’exposició, vinculant així les opinions expertes amb els llibres als quals fan referència, permetent a l’usuari aprofundir en algunes de les obres i mantenir, de manera virtual, la unitat que es va crear entre l’exposició i la reunió científica.

El desenvolupament d’aquesta exposició s’emmarca dins l’Aprenentatge Basat en Projectes introduït enguany pel Màster de Gestió de Continguts Digitals, ensenyament del qual depèn l’assignatura. Aquesta metodologia ha resultat ser una bona oportunitat per encarar un projecte «professional» i  desenvolupar estratègies de treball per donar resposta als reptes plantejats, a les demandes i necessitats del «client» i, a la vegada, ser capaç d’elaborar un producte que resulti interessant, atractiu i orientat a l’usuari. Ha sigut una experiència enriquidora, que m’ha permès treballar en un cas real que, a diferència d’un exercici de classe que s’entrega i s’avalua, ha requerit diverses reunions de treball, unes quantes modificacions a partir de la proposta inicial i trobar la manera d’encaixar les demandes amb les possibilitats que ofereix el programa Omeka.

No voldria acabar sense agrair tota l’ajuda i propostes de millora que he rebut d’en Rubén Alcaraz, professor de l’assignatura, així com al CRAI Biblioteca de Reserva per haver triat la meva exposició virtual, entre totes les propostes que es van presentar; la tasca de polir l’exposició perquè complís totes les expectatives i requisits de la biblioteca ha sigut un aprenentatge afegit molt estimulant. Desitjo que, a partir d’aquesta experiència i de l’aprenentatge mutu, la Biblioteca de Reserva s’animi a realitzar altres exposicions amb el programa Omeka.

Núria Cangròs Alonso

Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Universitat de Barcelona