Com ja ens haureu sentit dir repetides vegades, descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva en el catàleg en línia és una de les nostres prioritats. D’aquesta manera, les tasques de difusió i conservació del nostre fons es podran portar a terme amb molt més rigor i propietat.

Tot i que aquesta tasca s’ha complert pel que fa als incunables i impresos del segle XVI, malauradament encara queda per processar una bona part del fons dels segle XVII, on actualment ens estem concentrant, XVIII i primeres dues dècades del segle XIX. Com és sabut, aquests llibres poden ser localitzats als fitxers manuals, tant als cedularis com a l’inventari de fotografies de portades, disponibles en un espai del CRAI Biblioteca de Lletres. Tanmateix, un grup d’impresos del set-cents i primeres dècades del vuit-cents no compten amb cap inventari o catàleg que senyali la seva existència.

Us presentem els gràfics dels percentatges de llibres impresos catalogats i encara per catalogar de les tres franges cronològiques (segle XVII, XVIII i 1801-1820). Els valors donats pels volums no catalogats són aproximats, ja que portar a terme una comptabilització sense disposar d’un registre acurat resulta difícil. També cal tenir en compte que els valors que s’ofereixen són d’exemplars i no d’edicions existents a la nostra biblioteca. En ser una col·lecció originada amb el fons de múltiples biblioteques, el fenomen de duplicats és molt habitual. A partir del gruix dels llibres ja catalogats, podem dir que existeixen aproximadament el doble d’exemplars que d’edicions.

Pel que fa a la catalogació de llibre antic, la descripció minuciosa de l’edició i de totes les característiques de l’exemplar és la línia base que guia el nostre treball. Només així l’usuari té la possibilitat d’identificar i valorar correctament aquesta doble dimensió, que en el cas del llibre antic és essencial. A grans trets, a part d’aportar els elements principals d’una descripció bibliogràfica – autor, títol, peu d’impremta i descripció física-, el catalogador de llibre antic s’aboca al registre amb altres aspectes que detallem a continuació:

Quant a la descripció de l’edició:

• examen dels volums full per full per poder-ne establir la seva estructura
• identificació de l’obra en repertoris i catàlegs per poder-ne valorar l’interès o la raresa amb vista a propostes de TFG i TFM, integració a col·leccions especials i difusió a través del bloc i de les nostres xarxes socials
• identificació de la tècnica i artistes involucrats en les il·lustracions
• identificació dels impressors i, si cal, redacció del corresponent registre d’autoritat
• detecció de variants bibliogràfiques (edició copiada línia per línia, emissió o estat)

Quant a la descripció de l’exemplar:

• detecció de la incompletesa i errors de relligat del volum
•  informació sobre tots els elements de l’enquadernació
• estat físic i menció dels agents que hagin pogut degradar el volum
• inspecció i indicació de totes les marques de propietat i d’ús que s’hi troben
• identificació dels antics propietaris i, si cal, redacció del corresponent registre d’autoritat

Davant la quantitat de llibres que encara cal processar i la realitat dels bibliotecaris de la Biblioteca de Reserva que assumeixen moltes altres tasques a banda de la catalogació, aquest any, a més de consolidar la col·laboració amb els catalogadors de la Unitat de Procés Tècnic del CRAI, s’ha portat a terme una prova pilot entre els mesos de setembre i octubre d’aquest any per tal d’assolir més aviat aquest objectiu. L’ajut ha consistit en contractar 100 hores de feina d’una persona amb perfil de catalogador de fons antic, invertides en un grup de llibres espanyols del segle XVII seleccionats pel CRAI Biblioteca de Reserva.

La feina s’ha concentrat en la redacció de registres bibliogràfics per a noves edicions, no existents al catàleg de la UB, la qual cosa ha comportat en ocasions una catalogació per còpia de registres ja existents al CCUC. D’altra banda, també s’ha elaborat el registre de l’exemplar.

Cal dir, però, que algunes de les tasques detallades una mica més amunt, que comporten una considerable dedicació de temps, han estat assumides pels bibliotecaris del CRAI Reserva. Ens referim bàsicament a la creació o modificació de registres d’autoritat d’impressors i posseïdors per les bases de dades Antics posseïdors i Marques d’impressors, a la comparació amb altres exemplars per detectar-ne les variants, a sospesar la raresa i interès de l’edició o bé de l’exemplar, a la correcció d’errors detectats en altres registres al llarg de la catalogació, a la proposta de nous registres de d’autors, títols preferits o matèries i, finalment, a la revisió dels catàlegs manuals per detectar altres exemplars.

El balanç, des del punt de vista numèric, ha estat el següent:

• Nous registres bibliogràfics: 65 registres (dels quals, 3 són multivolums)
• Catalogació per còpia del CCUC
  • Registres millorats: 24 registres
  • Registres no millorats: 13 registres
• Registres d’exemplar: 106

La persona contractada ha estat la Núria Cangròs, estudiant del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials, amb qui ja hem col·laborat en altres moments, tant a través de les pràctiques no curriculars com de l’experiència d’AbP dins el Màster de Gestió de Continguts Digitals de la Universitat de Barcelona amb la publicació de l’exposició virtual Orient Occident. La seva gran experiència catalogadora i interès envers el llibre antic han quedat ben palesos, tant en la qualitat dels registres com en el temps emprat per a la seva redacció, que hem pogut constatar similar a l’assolit pels catalogadors del CRAI Reserva.

Esperem que l’experiència d’aquest ajut extern hagi servit per valorar la seva viabilitat pels propers anys i es pugui realitzar de manera incrementada.