La preocupació per la preservació dels documents és tan antiga com la seva pròpia existència i, per aquest motiu, sovint trobem petites restauracions, moltes vegades trossos menuts de paper adherits amb diferents tipus de coles –en funció de l’època-, i que amb el temps s’han anat oxidant, provocant taques i tensions. Gràcies a aquestes antigues restauracions s’han conservat moltes obres, que d’altra manera es trobarien ara incompletes. Però aquestes petites reparacions no sempre es van fer amb el material adient –com per exemple emprant paper de seda- o seguint criteris pre-establerts, fet que acaba generant més d’una sorpresa al moment de la seva restauració.

Aquest seria el cas d’un dels nostres gravats Aspecto del Real Palacio de Madrid y sv plaza, como estuvo el dia 4 de marzo de 1704 en que el Rey catholico n[uest]ro señor D. Phelipe Qvinto saliò a la campaña de Portvgal que forma part de la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, consultable a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Aquesta estampa a l’aiguafort del segle XVIII tenia un gran esquinçament que arribava fins a gairebé la meitat de la superfície. En el seu moment, el “restaurador” que va decidir evitar que es pogués esquinçar encara més, va resoldre adherir per la part posterior del gravat, un full imprès (que va determinar que no tenia cap valor) que ha permès que el gravat s’hagi conservat sense que l’esquinçament augmentés.

Fa uns mesos es va decidir procedir a la restauració de la làmina. L’equip del Taller de Restauració del CRAI van poder comprovar com el gravat havia estat encolat al full imprès amb una capa de gelatina animal que havia traspassat el paper, però no el gravat. En el procés de restauració, es va separar el document imprès i es va eliminar la capa d’adhesiu, la qual cosa ha permès conservar per separat ambdós documents.

Al gravat se li han reintegrat les petites faltes que presentava –i que degut al fet d’estar encolat al suport imprès no s’apreciaven a simple vista-, s’han restaurat els esquinçaments i s’ha reforçat novament el revers amb paper Japó de 35 grams, per assolir una consistència i consolidació òptima.

La sorpresa ha estat que, el document sobre el qual es van decidir enganxar el gravat per evitar el seu deteriorament, i que el en seu moment es va considerar que no tenia cap mena de valor, ha resultat ser un document administratiu de principis del segle XIX que porta per títol Extrait de l’état général de journées de traitement à l’Hôpital d_pendant le trimestre de l’an 181_des Militaries qui restaient audit Hôpital le dernier jour du trimestre précédent, et de ceux qui y sont entrés depuis i que també es troba reproduït –tot i que en un format inferior- a Modèles des états et tableaux du recueil général des lois, réglemens, décisions et circulaires sur le service des hôpitaux militaires. A Paris : de l’Imprimerie Impériale, 1809, obra que recull documentació diversa de caire administratiu publicada a França durant les Guerres Napoleòniques.

Aquest document també s’ha restaurat, retirant l’excés de cola, reintegrant les tires marginals a l’original, reparant els esquinçaments i consolidant el suport, obtenint així un “nou” document del segle XIX que hem incorporat al nostre fons de material gràfic i que ja és accessible a través de la col·lecció d‘Història de la medicina del BiPaDi.

Resulta curiós el fet que el gravat, possiblement de 1704 i editat a Madrid, s’hagi preservat gràcies a un imprès procedent de l’administració napoleònica, possiblement de l’etapa en la que el rei Josep I, germà de Napoleó, va instal·lar-se a Madrid.

La presència d’un segell amb la impressió “Biblioteca Nacional enajenado” en indica la procedència d’ambdós documents, molt probablement duplicats de la Biblioteca Nacional Española que van ser donats a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona el 1887.