Durant la primavera d’aquest 2024 s’ha dut a terme el canvi de l’armari compacte situat a l’altell de la Sala de Manuscrits, on es guarden els manuscrits, els incunables, part dels impresos del segle XVI i els atles de gran format. L’antic compacte va ser instal·lat a finals de l’any 1969 quan Rosalia Guilleumas era directora de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Com és sabut, aquest sistema de prestatgeries metàl·liques mòbils sobre unes guies permet emmagatzemar llibres amb un estalvi considerable d’espai ja que, en tancar-los, desapareix l’espai entre prestatgeries. A més a més, en quedar tancat, permet que els llibres restin, per una banda, protegits de les flames en cas d’incendi i, de l’altra, molt més preservats de la pols.
Des del CRAI de la UB hem iniciat la tercera edició de la campanya Apadrina un llibre #Mecenes UB, amb l’objectiu d’aconseguir finançament per restaurar dues obres singulars del nostre Fons antic, amb motiu de la diada de Sant Jordi.
L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar els llibres malmesos i maltractats de la nostra col·lecció, una realitat flagrant que resulta dolorosa. La gran majoria prové dels convents desamortitzats i sovint es caracteritzen per ser testimonis d’episodis adversos. Això queda reflectit en diferents tipus de danys que podem classificar segons les causes: fenòmens naturals i altres desastres, mala praxi –tant dels lectors com dels bibliotecaris– i la censura eclesiàstica.
En més d’una ocasió hem fet esment al punt més feble de la nostra col·lecció: el seu mal estat de conservació, una situació que no pot quedar silenciada. Esperem que amb aquesta nova crida, els tres candidats puguin ser restaurats i, sobretot, es desperti una major sensibilització sobre aquesta greu problemàtica.
També us convidem a llegir l’entrevista apareguda a la revista Catorze que ajuda a contextualitzar aquesta situació.
Entre altres tasques realitzades, ha ordenat per ordre cronològic les portades soltes de Barcelona i n’ha fet un informe, que presentem en aquest post. De l’interessant fons de portades soltes ja us hem parlat en diferents ocasions en aquest bloc, i ara estem molt contents de poder oferir un resultat sobre els impresos de la nostra ciutat.
Avui us volem fer partícips d’una de les qüestions més difícils de gestionar del fons del CRAI Biblioteca de Reserva, que forma part de la nostra realitat i a la qual dediquem tant recursos econòmics com temps. Ens referim a l’estat de conservació del fons. Com moltes vegades ens haureu sentit dir i, com els nostres usuaris han pogut comprovar directament, una gran part dels nostres llibres presenten un aspecte molt deteriorat. La majoria tenen forats d’insectes i moltes enquadernacions estan malmeses, tant perquè els lloms i cobertes estan solts com perquè, directament, els hi falten.
Louis Armand de Lom d’Arce (1666-1716), més conegut com baró de Lahontan, va ser oficial de les tropes regulars colonials franceses, viatger, antropòleg i escriptor, famós pels seus viatges d’exploració a la Nova França, al país dels indis iroquesos i a la regió dels actuals estats de Wisconsin, Minnesota i l’alta vall del riu Mississipí.
A l’edat de 17 anys Lahontan, oficial gràcies al seu títol de noblesa, embarca amb destinació a Nova França. Tan bon punt arriba a Quebec comença la seva carrera d’observador, escriptor i etnògraf. Els primers anys és destinat a diferents llocs amb tasques de logística que li permeten conviure amb els locals i dedicar el temps d’oci a la caça, la pesca, la lectura i a aprendre l’algonquí. A causa del coneixement d’aquesta llengua, rep l’ordre de comandar un destacament destinat a atacar els indis iroquesos.
Carte de la rivière Longue et de quelques autres qui se déchargent dans le grand fleuve de Missisipi. Carte que les Gnacsitaires ont dessiné sur des peaux de cerfs … A-Et-XVIII-Lahontan, baron de. 8158
Domènec Palau: tota una vida al servei de la restauració del llibreper Tana Andrades
El proper any, al maig del 2018, es compliran 20 anys de la inauguració del Taller de Restauració de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gairebé coincidint amb aquesta data, aquest mes de setembre es jubila definitivament en Domènec Palau després de tres anys de jubilació parcial.
Podem considerar en Domènec com un dels referents en la restauració a Catalunya. Pertany al grup de restauradors artesans que en cert moment van veure la necessitat de professionalitzar aquest ofici i van crear el Grup Tècnic, Associació Professional de Conservadors-Restauradors de Catalunya l’any 1983.
L’associació la van formar inicialment un grup de professionals procedents de l’àmbit de la conservació-restauració de béns culturals que tenien com a objectiu treballar per al reconeixement de la disciplina i la protecció del patrimoni cultural. L’any 1999 el Grup Tècnic va…
En aquesta ocasió us proposem un llibre de l’historiador, polític i filòsof italià, Niccolò Machiavelli (per a nosaltres Nicolau Maquiavel), autor de la justament apreciada obra El Príncep. L’obra que podeu apadrinar, si hi esteu interessats, és l’únic exemplar que es conserva a Barcelona i dels pocs que es troben a Espanya:
D’altra banda posem a l’abast de la vostra generositat una altra obra, en aquest cas un processional romà imprès per Lucca Antonio Giunta, un dels membres de la famosa dinastia d’impressors venecians, que conté els himnes, les lletanies…
La preocupació per la preservació dels documents és tan antiga com la seva pròpia existència i, per aquest motiu, sovint trobem petites restauracions, moltes vegades trossos menuts de paper adherits amb diferents tipus de coles –en funció de l’època-, i que amb el temps s’han anat oxidant, provocant taques i tensions. Gràcies a aquestes antigues restauracions s’han conservat moltes obres, que d’altra manera es trobarien ara incompletes. Però aquestes petites reparacions no sempre es van fer amb el material adient –com per exemple emprant paper de seda- o seguint criteris pre-establerts, fet que acaba generant més d’una sorpresa al moment de la seva restauració.
Aquesta estampa a l’aiguafort del segle XVIII tenia un gran esquinçament que arribava fins a gairebé la meitat de la superfície. En el seu moment, el “restaurador” que va decidir evitar que es pogués esquinçar encara més, va resoldre adherir per la part posterior del gravat, un full imprès (que va determinar que no tenia cap valor) que ha permès que el gravat s’hagi conservat sense que l’esquinçament augmentés.
Fa uns mesos es va decidir procedir a la restauració de la làmina. L’equip del Taller de Restauració del CRAI van poder comprovar com el gravat havia estat encolat al full imprès amb una capa de gelatina animal que havia traspassat el paper, però no el gravat. En el procés de restauració, es va separar el document imprès i es va eliminar la capa d’adhesiu, la qual cosa ha permès conservar per separat ambdós documents.
Al gravat se li han reintegrat les petites faltes que presentava –i que degut al fet d’estar encolat al suport imprès no s’apreciaven a simple vista-, s’han restaurat els esquinçaments i s’ha reforçat novament el revers amb paper Japó de 35 grams, per assolir una consistència i consolidació òptima.
Aquest document també s’ha restaurat, retirant l’excés de cola, reintegrant les tires marginals a l’original, reparant els esquinçaments i consolidant el suport, obtenint així un “nou” document del segle XIX que hem incorporat al nostre fons de material gràfic i que ja és accessible a través de la col·lecció d‘Història de la medicina del BiPaDi.
Tires marginals, abans de ser retirades i posteriorment restituïdes al seu emplaçament original, així com de la penetració de la cola que es va emprar per adherir-hi el gravat.
Resulta curiós el fet que el gravat, possiblement de 1704 i editat a Madrid, s’hagi preservat gràcies a un imprès procedent de l’administració napoleònica, possiblement de l’etapa en la que el rei Josep I, germà de Napoleó, va instal·lar-se a Madrid.
La presència d’un segell amb la impressió “Biblioteca Nacional enajenado” en indica la procedència d’ambdós documents, molt probablement duplicats de la Biblioteca Nacional Española que van ser donats a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona el 1887.
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 