EL CRAI Biblioteca de Reserva present a l’exposició del CCCB La màquina de pensar : Ramon Llull i l’ars combinatòria

web cccb

Coincidint amb la commemoració del set-cents aniversari de la mort de Ramon Llull, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta la mostra La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatòria des del dia 14 de juliol fins l’11 de desembre d’aquest any.

Citem literalment la presentació de l’exposició tal com apareix a la seva pàgina web:

L’exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber.

El comissari de l’exposició és Amador Vega, doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg i catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Per tal de contextualitzar l’obra i la vida de Ramon Llull, hi ha una secció d’obres de l’autor, entre les quals n’hi ha 4 del CRAI Biblioteca de Reserva:

–  07 Ms 59. Els cent noms de Déu. Finals segle XV.

–  07 LLULL-50. Seleccions. València : Joan Jofré, 1510.

–  07 LLULL-81. Opera. Estrasburg : Lazarus Zetzner, 1609

–  07 LLULL-61-1. Opera. Estrasburg : Lazarus Zetzner, 1615

Aprofitem per convidar-vos a visitar l’exposició virtual sobre Ramon Llull que es va mostrar al CRAI Biblioteca de Reserva els mesos d’abril i maig del 2010, organitzada conjuntament amb el Centre de documentació Ramon Llull de la UB i l’Institut Europeu de la Mediterrània.

També us recomanem les lectures que es troben en format PDF sobre el llegat Bonner a la UB i el fons lul·lià del CRAI Biblioteca de Reserva en la col·lecció especial Fons bibliogràfic Ramon Llull, així com les indicacions per la consulta del fons al catàleg del CRAI.

 

Publicat dins de Exposicions, Exposicions virtuals, Impresos, Manuscrits | Etiquetat com a , | 1 comentari

Donació d’un incunable a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva

Inc 951 (2)La setmana passada es va lliurar al CRAI Biblioteca de Reserva un nou incunable donat per Alexandra von Arx Ortínez. Es tracta de la Geographia d’Estrabó impresa a Venècia per Johannes Rubeus Vercellensis el 24 d’abril de 1494, tal com ho indica el seu colofó. D’aquest incunable se’n conserven nombroses còpies arreu del món, que queden recollides en el Incunabula Short Title Catalogue (ISTC).

La primera edició de l’obra va sortir de les premses dels impressors alemanys Conradus Sweynheym i Arnoldus Pannartz a Roma el 1469 i encara se’n van imprimir 3 edicions més abans de l’edició que nosaltres presentem, del 1494. Això ens indica el gran èxit que va tenir des del primer moment. Va ser traduïda al llatí cap al 1454 per encàrrec del Papa Nicolau V. Foren els seus traductors el veronès Guarino Guarini i el promotor de l’ensenyament del grec a París, Gergorio Tifernate.

Estrabó fou un geògraf, historiador i escriptor grec que va viure fins a l’any 20 dC aproximadament. La Geographia és la seva obra més important i fou escrita durant un llarg període de la seva vida. La integren 17 llibres, dels quals se’n conserven la seva major part. En ells es descriuen les diverses parts del món conegut: l’Europa, l’Àsia menor, l’Orient, i l’Àfrica (Líbia i Egipte), descripcions a les quals s’afegeixen també observacions de caire històric i filosòfic. El llibre III està dedicat a la geografia de la península Ibèrica. L’obra d’Estrabó és una de les fonts clàssiques amb més informació sobre els Països Catalans a l’època antiga.

Creiem interessant destacar la influència de l’obra d’Estrabó en la del bisbe i humanista Joan Margarit i de Pau (1422-1484), autor de Paralipomenon Hispaniae libri decem on es cita i reprodueix la Geographia molt sovint. Margarit, posseïdor d’una magnífica biblioteca, és considerat com el primer autor de la península en utilitzar la Geographia amb finalitats erudites. En el CRAI Biblioteca de Reserva es conserven 3 manuscrits que havien pertangut a Joan Margarit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb aquest donatiu, el nombre d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva arriba a 773 edicions i 976 exemplars. Per conèixer millor aquesta col·lecció, podeu llegir aquest article.

Publicat dins de Antics posseïdors, Incunables | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del primer semestre:

164-4-23Fuchs, Leonhart. De historia stirpivm commentarii insignes, maximis impensis et vigiliis elaborati. Colección Parc de les Humanitat i de les Ciències Socials. Nota Facsímil: Basileae : in officina Isingriniana, 1542.
164-3-43Incunabula universitatis : los incunables de las bibliotecas universitarias españolas / Grupo de trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN ; edición a cargo de Ramón Rodríguez Álvarez. Oviedo : Universidad de Oviedo , 2015.
cobertaLlull, Ramon. Blaquerna / Ramon Llull ; pròleg de Joan Santanach i Suñol. Edició facsímil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2016.
Reserva Caixa I-23López Guallar, Marina. L’expropiació per raó d’utilitat pública a Barcelona, 1772-1858 : aplicació, evolució del procediment i tipus d’escriptures. Barcelona : Col.legi de Notaris de Catalunya , 2011.
Reserva Caixa I-22López Guallar, Marina. El Procés de definició de l’Ajuntament de Barcelona : 1714-1726. Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2005.
164-6-17Requesens i Piquer, Joan. El poder i la profecia : de la teoria a la pràctica borgiana / pòrtic d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà. València : Edicions Tres i Quatre : Institut Internacional d’Estudis Borgians , 2016.
165-4-51 fet opacRobertson, Bruce. Marguerite makes a book / written by Bruce Robertson ; illustrated by Kathryn Hewitt. Los Ángeles : J. Paul Getty Museum, 1999.
164-4-21Salazar, Pedro de. Historia de la guerra y presa de África / Pedro de Salazar; edizione e introduzione a cura di Marco Federici. Napoli : Università degli studi di Napoli “L’Orientale”, 2015.
164-4-20 fet opac
Specialist markets in the early modern book world / edited by Richard Kirwan, Sophie Mullins. Leiden: Brill, 2015.
166-5-58
Titivillus : revista internacional sobre libro antiguo = international journal of rare books. Zaragoza : PUZ, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016.
164-4-22

Universidad de Castilla-La Mancha. Biblioteca. Uno y mil quijotes : la visión de los ilustradores : ilustraciones de la II parte de El Quijote en las colecciones de la Biblioteca Universitaria. [Ciudad Real] : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2016.

Publicat dins de Bibliografia | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini

Del grup de becaris espavilats amb qui el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut i té el plaer de treballar ha sortit una apassionada en el laberíntic món de les anomenades “variants” bibliogràfiques. Sabina Batlle Baró, arqueòloga i estudiant de filologia llatina, ha tingut la paciència i el coratge de mirar d’entendre i de descriure un monumental embolic bibliogràfic relatiu a una edició del set-cents en 15 volums dels prolífics Remondini de Bassano del Grappa. A continuació podeu llegir el text que ha escrit, un cop aconseguit el seu difícil repte.

Remondini

Fa uns mesos, durant la tasca d’informatitzar els registres d’exemplars que fins ara es tenien en fitxes i catàlegs manuals, vam trobar-nos davant de l’obra Benedicti XIV … Opera omnia : in unum corpus collecta et nunc primum in quindecim tomos distributa, un recull dels escrits del papa Benet XIV. Es tracta d’una obra impresa en 15 volums que aparegué en successives edicions entre el 1767 i el 1892. El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’un total de 55 exemplars en format foli; per tant, us podeu imaginar que el maneig i la comparació de tots ells ha estat una tasca com a mínim voluminosa.

Els volums que teníem pendents de penjar al catàleg en línia pertanyien a una edició impresa el 1767 a Bassano del Grappa (Vèneto, Itàlia) per Giambattista Remondini, o això semblava a primer cop d’ull. En comparar-los amb els altres exemplars ja catalogats, ens vam adonar que alguns d’ells formaven part d’una altra edició feta pel mateix impressor i del mateix any, però completament diferent, de la qual també disposàvem d’altres exemplars. Encuriosits per aquesta coexistència de les dues impressions, i per assegurar que identificàvem bé quins exemplars pertanyien a una i altra, vam proposar-nos d’analitzar totes les còpies d’aquestes dues edicions que tenim a la Biblioteca.

Les dues edicions, que a la part interior presenten diferències evidents, tenen, no obstant això, unes portades pràcticament idèntiques: només un petit detall tipogràfic al peu d’impremta permet distingir-ne les variants. Malgrat tot, no hem pogut refiar-nos només de la portada, perquè en molts casos ens hem trobat exemplars als quals els l’havien arrencada i els n’havien afegit una de diferent, normalment pertanyent a l’altra edició. Així mateix, trobem alguns exemplars que presenten una portada i uns preliminars d’una de les edicions però, en canvi, el cos del text pertany a l’altra. Les combinacions són vàries i d’allò més recargolades.

Aquest aparent embolic ens porta inevitablement a preguntar-nos per què, i a cercar una possible explicació. La resposta no és clara ni segura, però tenim algunes hipòtesis que podrien explicar aquesta naturalesa híbrida dels nostres exemplars.

portades Remondini

Una impremta a tota màquina

En primer lloc, cal que ens posem en situació; l’obra va ser impresa per Remondini a Bassano del Grappa, a mitjans del segle XVIII. Es tracta, ni més ni menys, d’un dels impressors més importants del Vèneto, i del seu moment de màxima producció. La impremta dels Remondini va assolir un nivell d’industrialització notable; a mitjans de segle XVIII hi treballaven, simultàniament, 18 premses, i es controlava tot el procés des de la producció de les mateixes matèries primeres (paper, tipus i tinta). Aquest fet li permetia no només tenir una producció més elevada, sinó també disminuir els costos de transport de manera important. La seva puixança, que li féu possible l’entrada a l’Arte della stampa veneziana el 1750 malgrat la seva ubicació a Bassano, al continent, es va traduir en un increment de la producció, que va arribar a una mitjana de 30 títols per any. Durant la segona meitat del segle XVIII, com explica Mario Infelise a la seva obra L’editoria veneziana nel ‘700, la seva producció va arribar a significar el 14% del total de títols impresos a Venècia. Tot i que, arribats a aquest punt, els investigadors discrepen en el ball de xifres, es creu que vora el 1767, any que es produí la nostra obra, Remondini tenia més de 1000 treballadors en total, nombre que alguns eleven fins a la impressionant xifra de 2400. Aquest auge dels Remondini coincideix amb una crisi de la impremta veneciana, que tingué lloc durant la segona meitat del segle XVIII i que, lluny d’afectar l’empresa bassanenca, sembla que la reforçà.

Però tornem a centrar-nos en la nostra obra. En aquesta situació, doncs, no seria del tot escabellat pensar en una producció simultània en dues premses diferents de les dues edicions, amb els consegüents errors i traspaperaments a l’hora del relligat.

Best seller

El fet és que es tracta d’una obra que devia tenir prou èxit, ja que en disposem de fins a sis col·leccions de procedència diversa (que hàgim pogut identificar amb certesa, alguns dels antics posseïdors d’aquestes foren el convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, el convent de la Santíssima Trinitat i el Col·legi de Sant Bonaventura). Fent una petita cerca ens adonarem, també, que aquesta mateixa edició és present a centenars de biblioteques patrimonials d’arreu. Això no ens ha de sorprendre, ja que les obres religioses de la impremta Remondini, que suposaven una part important de la producció d’aquesta, tenien una gran presència a les institucions eclesiàstiques italianes, però també espanyoles i en general europees. En concret, però, l’Opera Omnia del papa Benet XIV es tractava, sens dubte, d’una obra important i amb cert prestigi. Aquesta certesa explicaria l’existència de dues edicions amb la mateixa data; podria haver succeït que l’alta demanda de l’obra hagués fet necessària una segona impressió al mateix any. Així, una possible explicació per als nostres exemplars híbrids és que fossin fruit del moment de “pas” entre una edició i una altra, en aprofitar, per exemple, preliminars sobrers de l’edició primera i relligar-los amb els nous cossos.

Accident o intenció?

Així doncs, les “barreges” d’edicions podrien explicar-se com un fet casual o accidentat, fruit del tragí d’una impremta amb un volum de treball considerable o com a conseqüència de la gestió dels estocs durant una reedició. Caldria, però, també, contemplar la possibilitat que es tractés d’una acció intencionada. No podem descartar que es tracti d’un exemple de la pràctica força estesa de combinar edicions antigues amb noves portades per poder presentar-les com una novetat.

En alguns dels exemplars del nostre fons hem pogut observar que les portades i els preliminars es canviaven per poder mantenir una certa coherència dins una mateixa col·lecció. Això és el que succeeix amb una de les nostres col·leccions, de la qual, malauradament, en desconeixem la procedència: els volums que la formen pertanyen en la seva majoria a una de les dues edicions, però alguns corresponen a l’altra. En aquests casos podríem sospitar que s’optà per relligar els cossos amb preliminars i portades de l’edició majoritària, per tal que tots els volums que es venien conjuntament tinguessin, a simple vista, unes característiques semblants. Fins i tot, en un parell de casos, la portada diferent fou arrancada i substituïda per l’altra; aquí ja és ben clara la intencionalitat de l’acció, i res ens pot fer pensar en errors anecdòtics.

Sigui quina sigui l’explicació, és interessant veure que un objecte com un llibre ens pot il·lustrar una realitat del passat. N’és un testimoni, no només pel seu contingut, sinó ell mateix; més enllà del valor que té l’objecte –per la seva antiguitat, raresa, estètica o altres qualitats intrínseques que qualsevol bibliòfil sabria apreciar– hi veiem el caràcter afegit que li atorga el seu origen i la pròpia trajectòria. És fascinant, doncs, fins a quin punt, estirant el fil, podem arribar a reconstruir la història, com si es tractés d’un trau per on podem ullar allò que succeïa o, si no tenim tanta sort, si més no, intuir-ho prou com per encuriosir-nos-hi i fer-nos ballar el cap una bona estona.

Publicat dins de Edicions, Impresos | Deixa un comentari

Participació del CRAI Biblioteca de Reserva a una jornada sobre ex-libris i col·leccionisme

ExposicioExLibrisEl proppassat 8 de juny el CRAI Biblioteca de Reserva va participar en una jornada sobre ex-libris i col·leccionisme celebrada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Organitzada pel projecte Historia de la Publicidad del Libro en España, Exemplar. Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental i el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, el seu punt de partida ha estat la donació a la Facultat, per part de Mercè Cardona, bibliotecària, antiga alumna de l’Escola de Bibliotecàries, de la seva col·lecció d’ex-libris amb la finalitat del seu ús per a la docència.

JornadaExlibris

La jornada es va obrir amb la salutació del degà de la Facultat, Ernest Abadal, i una introducció a la col·lecció de Cardona per part de Nora Vela, que durant molt anys va ser professora de la mateixa Facultat. A continuació, Pedro Rueda Ramírez va centrar la seva intervenció en la importància de les marques de propietat, tot il·lustrant-les amb una sèrie d’exemples, per acabar parlant de la possibilitat d’unir esforços en aquest camp no només entre biblioteques sinó entre aquestes i el món del col·leccionisme.

Miquel Bohigas, per la seva part, va presentar una bona colla d’exlibris creats per ell des de mitjans dels anys vuitanta fins a l’actualitat, i va posar de manifest, principalment, els múltiples impulsos que es troben darrere de cada una d’aquestes manifestacions artístiques. Així, poden evocar el nom del propietari, o bé una seva afició, passió, episodi viscut o professió, i fins i tot no tenir-hi cap relació aparent i constituir, simplement, una imatge que ha agradat al seu creador.

La segona part de la jornada es va dedicar a les col·leccions institucionals. Roser Pintó, cap de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya va fer un recorregut pel ric i divers fons d’exlibris que custodia la biblioteca, que aplega, aproximadament, 40.000 unitats i que procedeix bé de donacions bé de compres.

El CRAI Biblioteca de Reserva va participar-hi amb una intervenció sobre com treballa les procedències i sobre la base de dades Antics posseïdors, tot mostrant diversos exemples i destacant la importància d’aquesta tasca, tant per al coneixement del fons bibliogràfic com per a la seva difusió.

Si hi esteu interessats, podeu consultar el text de l’aportació, així com la presentació al Dipòsit Digital de la UB.

També podeu llegir els apunts sobre antics posseïdors del nostre bloc. Per a una explicació tècnica sobre les mecàniques de treball en aquest camp, us recomanem el que es va escriure recentment amb motiu de la participació del CRAI Biblioteca de Reserva a un seminari REBIUN-CERL sobre l’estudi coordinat de procedències.

Publicat dins de Antics posseïdors, Congressos i Jornades | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva a l’exposició Universo Cervantes

imatge exposicióAmb motiu del 400 aniversari de la mort de Cervantes, el CRAI Biblioteca de Reserva col·labora a la mostra del CRAI Biblioteca de Lletres:  Universo Cervantes 1616-2016 per tal d’il·lustrar les edicions més antigues.

L’exposició, repartida entre les vitrines de l’entrada de la Biblioteca, les vitrines de la sala Piferrer i les de la sala de consulta de Reserva, s’inaugura el dia 24 de maig i durarà fins el 30 de juliol. També s’ofereix la versió virtual de l’exposició, amb els enllaços al catàleg de la UB.

Pel que fa a la part del fons antic, s’ha portat a terme una selecció de la trentena d’obres cervantines  anteriors a 1820 conservades, repartides en quatre vitrines.

1- El Quixot
2- Traduccions i biografies.
3- Altres obres: Trabajos de Persiles y Sigismunda i Viaje al Parnaso
4- Altres obres: La Galatea i Novelas ejemplares

Val la pena assenyalar que la majoria de les obres exposades no provenen dels convents desamortitzats, origen primordial de la col·lecció de Reserva. Tan sols hi ha un exemplar que prové dels jesuïtes de Manresa i un altre de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. La gran part de la resta, no presenta cap marca de propietat.

Les vitrines inclouen també gravats de la sèrie El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha que van es incloure a l’edició de la Real Academia Española a càrrec del prestigiós impressor Joaquin Ibarra del 1780, en 4 volums. El CRAI Biblioteca de Reserva no disposa d’aquests volums, però sí de les làmines soltes, algunes de les quals ara exposem. Van ser realitzades pels millors dibuixants i gravadors del moment, tots ells lligats a la Academia de Bellas Artes de San Fernando, ja que la voluntat de la Real Academia era oferir una edició del Quixot “correcta y magnífica”.

Publicat dins de Exposicions, Exposicions virtuals | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Publicat el Suplement a l’inventari de Manuscrits al Dipòsit Digital de la UB

Fruit d’una tasca de revisió dels darrers manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, s’ha publicat el Suplement al Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona de Miquel Rosell al Dipòsit Digital de la UB. Ens referim als manuscrits des del 2031 fins al 2179. D’aquesta seqüencia de 148 manuscrits, la majoria són del segle XIX i XX.

pantalla dipòsit

Del període al què pròpiament el CRAI Biblioteca de Reserva es dedica, fins a l’any 1820, hi ha un manuscrit del segle XIV, cinc del segle XVI, una desena del XVII, 33 del XVIII i gairebé una vintena de les dues primeres dècades del segle XIX. La resta són posteriors al 1820. Concretament 34 del segle XIX i 20 del segle XX. Aquest fet es deu a que es va considerar, ja fa força anys, que el material manuscrit, encara que fos posterior, quedaria custodiat per la Biblioteca de Reserva. En els darrers anys s’està fent una tria d’aquest material, i si considera que, per la seva temàtica, és més adequat que estigui en alguna altra biblioteca del CRAI de la UB, es porta a terme el trasllat pertinent, com és el cas de 10 manuscrits que han estat destinats a diferents biblioteques.

La gran majoria d’aquests manuscrits encara no estan presents al catàleg en línia. Procès Tècnic de la UB ha començat la tasca de la catalogació dels manuscrits posteriors a 1820 i, un cop acabada, es farà l’adscripció a la biblioteca que es consideri més apropiada en cada cas. Pel que fa als manuscrits anteriors a 1820, hi ha gairebé 20 manuscrits catalogats.

Dels manuscrits que ja estan catalogats en línia, en el PDF del Suplement s’ofereix l’enllaç cap al catàleg.

Com podeu veure, incloure la informació al catàleg en línia és una feina que es porta a terme molt lentament, i precisament perquè som conscients que encara falta força temps per poder oferir tota la catalogació d’aquest fons, hem publicat aquest document al Dipòsit Digital.

La temàtica dels diferents manuscrits del suplement és molt variada. Trobem nombrosos documents jurídics, històrics i administratius, recopilats en diferents volums, diverses obres musicals del segle XIX, obres de medicina, així com alguns discursos inaugurals del col·legi de Cirurgia. També hi consten poesies i cartes autògrafes de diferents autors catalans i espanyols.

Destaquem dues miscel·lània del convent de Santa Caterina, dos manuscrits àrabs, documentació diversa de Marià Aguiló, els originals i correccions de Raimundo Ferrer de la seva obra Barcelona cautiva, i un volum de cartes autògrafes dedicades a Carmen Martín Gaite.

Molts d’aquests manuscrits, sobretot els del segle XX, provenen de donacions particulars a la biblioteca, com de Dolors Lamarca, Ernest Lluch i Roig Ortenbach. D’altres, més antics, provenen d’alguns convents desamortitzats, però, malauradament, de la majoria se’n desconeix la seva procedència.

Publicat dins de Manuscrits, Repositoris | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Participació del CRAI Biblioteca de Reserva a la “II Jornada de Bones Pràctiques” del CRAI

El passat 26 d’abril va tenir lloc a l’aula magna de la Universitat la II Jornada de Bones Pràctiques del CRAI centrades en aquesta ocasió al voltant del Suport a la Recerca.

pel bloc

El CRAI Biblioteca de Reserva va oferir la presentació La Catalogació de llibre antic: un valor afegit. La xerrada va tenir com a punt d’inici les particularitats en la catalogació dels llibres antics, per tal de poder aprofundir en els tres productes de valor afegit que deriven d’aquesta tasca: la Base de dades de Marques d’Impressors, la Base de dades d’Antics Posseïdors i el Bloc de Reserva.

El nostre objectiu era mostrar com aquests recursos pretenen fomentar la recerca, ja que estan plenament en la línia de la nova tipologia de demandes que ens arriben per part dels investigadors. Més enllà de les obres en sí, alguns dels estudiosos que consulten el nostre fons comencen a centrar el seu interès en aspectes com la decoració dels exemplars o les diferents procedències de la nostra col·lecció.

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades, Congressos i Jornades, CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Facsímil del Blaquerna del CRAI Biblioteca de Reserva

164-6-15

Edicions de la UB ha publicat recentment un facsímil de l’edició de Blaquerna de Ramon Llull, impresa per Joan Bonllavi al 1521, exemplar conservat al CRAI Biblioteca de Reserva. Aquesta publicació apareix amb motiu de la celebració de l’any Llull, que commemora el setè centenari de la seva mort, i presenta un pròleg de Joan Santanach, professor del Departament de Filologia Catalana de la UB, especialista en Ramon Llull.

Podeu veure un comentari extens de l’obra i del facsímil a la noticia de la UB.

Creiem interessant fer un incís sobre el títol del facsímil, Blaquerna i no Blanquerna tal com apareix en la majoria d’obres de referència. Després de fer una consulta a Albert Soler, professor de la casa i membre del Centre de Documentació Ramon Llull, la seva explicació ha estat clara:

“No hi ha cap dubte que la forma original és Blaquerna. Els manuscrits més antics (alguns dels quals van pertànyer a Llull) són unànimes. La ena es va afegir a mitjan segle XIV (només en àmbit català, perquè la novel·la té tradició llatina i francesa) per raons d’eufonia (recorda ‘blanc’ i això concorda amb la puresa del personatge).”

Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem parlar una mica de l’exemplar de 1521 que conservem, del qual se n’ha publicat el facsímil, i que podeu consultar la versió digital al portal BiPaDi. El volum presenta una enquadernació de pell amb daurats del segle XX, i curiosament dues marques de propietat de dos convents, la qual cosa ens fa reflexionar sobre aquesta aparent incongruència. Un ex-libris manuscrit de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona a portada i els segells del convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona dels mínims, als full II i CXXXIX verso.

Si ens hi fixem bé, els fulls I i II i CXXXIV, precisament on es troba el segell de Charitas dels mínims, són un centímetre més curts que la resta dels fulls. Això ens dóna una possible  explicació a la presència de dues pertinences conventuals en un sol exemplar. Els fulls més curts es van agafar de l’exemplar dels mínims, que es van enquadernar amb la resta de l’exemplar de la Biblioteca Mariana, possiblement perquè en aquesta còpia aquests hi mancaven. Així, es van enquadernar els dos exemplars per tal de poder oferir una còpia més completa, encara que segueix mancant el quadern T corresponent a la segona obra. Malauradament no hem trobat en l’índex de la biblioteca del convent de Sant Francesc de Paula la menció de Blanquerna, cosa que ens hauria fet presentar un cas ben arrodonit. De tota manera, el fet de no trobar-lo no ha de rebatre la nostra teoria ja que aquests repertoris són proves infal·libles en quant als llibres repertoriats, però no pels no repertoriats. Les biblioteques conventuals tenien nombrosos catàlegs manuscrits, que s’anaven ampliant amb noves versions i que possiblement no es conserven totes.

El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’una col·lecció de més de 150 d’obres impreses de Ramon Llull i autors lul·lians fins el segle XVIII, amb 3 manuscrits i 7 incunables, majoritàriament provinent de convents. De l’obra Blaquerna, de la qual es presenta el facsímil, disposem d’una altra edició de 1749 impresa a Mallorca per la vídua Frau.

 

Publicat dins de Impresos, Publicacions | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva presenta una mostra sobre les anomenades “variants bibliogràfiques”

 

El joc de les diferències: estats, emissions, edicions copiades línia per línia podrà veure’s a la sala Piferrer del CRAI Biblioteca de Lletres i a la sala de lectura del CRAI Biblioteca de Reserva del 2 al 19 de maig.

Volem, així, celebrar i donar a conèixer l’aparició d’un document sobre el tractament de les anomenades “variants bibliogràfiques” en l’àmbit d’un catàleg, proposta oberta a eventuals noves qüestions, que podeu consultar al Dipòsit Digital de la UB.

Els factors humans, tècnics, econòmics i cronològics que envoltaven la fabricació d’un llibre durant l’època de la premsa manual eren molt diversos i donaven lloc a productes que podien semblar iguals però que no ho eren en absolut o, viceversa, a resultats que podien semblar diferents però eren substancialment iguals.

Les biblioteques patrimonials, en especial les que, com el CRAI Biblioteca de Reserva, custodien fons procedents de convents desamortitzats, es troben amb la dificultat d’haver de descriure dos o més exemplars d’una mateixa edició que presenten diferències de diversa entitat i característiques i, en conseqüència, aventurar-se en el pantanós terreny de l’ús dels termes “edició”, “emissió”, “estat” i “còpia ideal”.

La proposta que presentem paral·lelament a la celebració de la mostra és fruit d’un període de treball dedicat a la lectura de bibliografia específica, en especial el capítol 2 de l’obra de Fredson Bowers Principles of bibliographical description, “Hand-printed books: edition, issue, and state; ideal copy”, i a l’estudi d’una sèrie de casos presents a la nostra col·lecció. El text, que estableix una classificació de problemes bibliogràfics i d’ús de termes afins en l’àmbit d’un catàleg, no pretén ser definitiu i aspira a constituir un primer pas cap a una pràctica comuna.

L’objectiu és ajudar els catalogadors a:

  • Evitar l’ús incoherent dels termes edició, emissió i estat.
  • Evitar l’ús del terme genèric “variant”.
  • Evitar la creació d’edicions “fantasma”.
  • Evitar la proliferació de registres bibliogràfics al catàleg que descriuen, bàsicament, un mateix producte i, viceversa …
  • Evitar l’ocultació d’edicions diferents (les anomenades “copiades línia per línia”), disfressades sota l’etiqueta de “variant”, “emissió” o “estat”, en diversos o fins i tot un mateix registre bibliogràfic.

La modesta exposició exemplifica alguns dels casos més freqüents o interessants, bo i posant de manifest les quatre paraules màgiques que ens han de guiar en trobar-nos davant d’un trencaclosques bibliogràfic:

Edició: conjunt d’exemplars d’una obra impresos a partir substancialment d’una mateixa composició tipogràfica, i que pot presentar diverses variants, els anomenats estats i emissions.

Estat: alteració que es produeix durant el procés d’impressió o posteriorment, generalment amb l’objectiu de construir l’exemplar ideal, però que no implica la voluntat de presentar un producte nou. Es distingeix principalment perquè no s’ha imprès una nova portada.

Emissió: alteració que es presenta com a una unitat planificada de manera intencionada per a la venda, amb una nova portada que, per exemple, pot anunciar millores reals o fictícies, alterar la composició d’un títol per fer-lo més atractiu, o mostrar un canvi de data de publicació perquè sembli més recent.

Còpia ideal: exemplars que representen la forma més perfeccionada i completa segons la voluntat de l’autor, l’editor o bé l’impressor.

El dia 20 de maig a les 11 i a les 17 h. oferirem la possibilitat d’assistir a una sessió amb els documents a la mà. Si hi esteu interessats inscriviu-vos a bib.reserva@ub.edu o al 934035313.

Publicat dins de Edicions, Exposicions, Impresos, Publicacions, Repositoris | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari