La importància de ser un factici

Els facticis, volums en què es troben relligades juntes diverses obres, de format i sovint temàtica similars, són, d’entrada, un malson per als catalogadors, especialment quan es tracta d’una infinitat d’impresos. En són exemples freqüents els sermons, villancets, oratoris, relacions de successos, exercicis acadèmics o les temudes al·legacions.

En són moltes les mostres que trobem entre els volums de la nostra col·lecció, testimonis d’una pràctica duta a terme per les biblioteques conventuals de manera reiterada i comuna. Els lloms acostumen a presentar títols a la manera de “Sermones de varios asuntos” o “Varios papeles de noticias”, i sovint, a l’inici del recull, trobem una indicació del seu contingut. Cada un dels impresos, a més, compta amb un número correlatiu per a la seva correcta identificació, anotació molt útil perquè de vegades poden arribar al centenar.

L’enuig davant de la perspectiva de treballar durant dies un únic volum sabent que els prestatges són plens d’altres obres també per catalogar, de major entitat física i de contingut, s’hauria de dissipar si pensem en els avantatges d’aquests antipàtics llibres. En efecte, el fet d’haver-se reunit en el passat, en una sola unitat física, aquests impresos sens dubte ha impedit, en part, la seva destrucció i desaparició.

portada

Recentment hem catalogat un interessant factici, d’una mena ben diferent, que inclou quatre extractes de De institutione grammatica libri tres, manual per aprendre el llatí del jesuïta portuguès Manuel Alvares (1526-1583). L’obra, íntegra o parcial, va tenir una amplíssima difusió, i en són una bona prova les edicions contingudes en el nostre volum, impreses a Colònia el 1669, 1678, i 1682, i a Clèveris el 1671.

13881814am

A la nota manuscrita de la guarda posterior del nostre volum factici, en format in octavo, es llegeix: “Cornelius Staats studiosus Cranenburgensis anno 1683”. El probablement estudiant de Kranenburg Staats va “tunejar-lo”, intercalant fulls blancs entre les seves pàgines per deixar-hi notes en el curs del seu estudi. L’esforç però anava acompanyat també del descans i del joc, com podria indicar l’escriptura dels seus nom i cognom infinites vegades a una de les guardes, amb la intenció, potser, de formar un perfil.

proves cal·ligràfiques

A l’estudi del llatí, però, calia unir la devoció cristiana. Per això no ens pot estranyar que completi el volumet una obra que també va gaudir d’una extraordinària difusió, el Parvus catechismus de Petrus Canisius, en una edició  impresa a Colònia el 1678.

Tant aquesta última edició com les que hem citat d’Alvares són impresos modestos, d’escassa qualitat tipogràfica i sortits de premses poc conegudes, i, molt important, no localitzats a cap recurs imprès o en línia. Certament van ser textos molt utilitzats, i formen part d’una llarga nòmina d’obres d’idèntiques característiques de què, precisament pel seu ús intensiu, és difícil trobar una còpia.

Sabem que el llibre va pertànyer a un dels convents desamortitzats, tot i que no exhibeix cap marca que ens permeti determinar el seu origen exacte. Estem segurs però que gràcies al seu primer propietari, l’alemany Cornelius Staats, i sens dubte a la sort, actualment hem pogut identificar cinc edicions alemanyes del segle XVII de textos extremadament populars i, en conseqüència, efímers.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | 2 comentaris

Un pioner llibre del segle XVI sobre civilització xinesa entre els llibres del CRAI Biblioteca de Reserva, objecte d’una tesi ja disponible a text complet.

És motiu de gran satisfacció veure com els llibres del CRAI Biblioteca de Reserva donen fruit en treballs d’investigació. Avui volem donar a conèixer la recent tesi del professor d’història moderna de la UB Diego Sola basada en la consulta d’una obra del segle XVI de la nostra biblioteca. Us convidem a llegir el post que el mateix autor ha redactat per a la seva publicació al nostre bloc. Moltes gràcies i felicitats, Diego!

Sota el títol Historia de las cosas más notables, ritos y costumbres del Gran Reino de la China, el frare agustí Juan González de Mendoza (1545-1618) va elaborar una de les obres més importants sobre cultura i civilització xinesa de l’Europa del Renaixement i, sens dubte, la de major èxit editorial del seu temps. La base de dades TDX: Tesis Doctorals en Xarxa, ofereix la tesi doctoral de Diego Sola, professor d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la nostra universitat, un estudi aprofundit sobre la Historia del Gran Reino de la China i el seu autor.

La primera edició de l’obra que ens ocupa fou publicada a Roma l’estiu de 1585. També el mateix any, es feu una altra edició a València, la primera editada a la península Ibèrica. González de Mendoza, però, no va considerar acabada la seva obra fins el 1586, quan va publicar a Madrid la versió definitiva del llibre. El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva un exemplar de cada una d’aquestes dues darreres edicions i també la primera edició traduïda a l’italià (Roma, 1586).

portada

Exemplar de l’edició definitiva de la Historia del Gran Reino (Madrid, 1586), conservat al CRAI. Com indica la roda de l’ex-libris del marge dret, el volum fou propietat del convent dominic de Santa Caterina de Barcelona.

L’any 1580 Juan González de Mendoza, nascut a Castella però missioner al virregnat de la Nova Espanya, va rebre l’encàrrec de Felip II d’organitzar una ambaixada a l’emperador de la Xina, Wanli. El religiós agustí va ser comissionat per a la compra dels regals al sobirà xinès i, així, l’autor de la Historia del Gran Reino va començar a informar-se sobre la realitat de la Xina governada per la dinastia Ming. L’ambaixada finalment no es va dur a terme, però l’agustí va emprar tot els coneixements i fonts d’informació adquirides per publicar un llibre que, només cinc anys després de la seva aparició, ja comptava amb trenta edicions i havia estat traduït a l’italià, el francès, l’anglès o l’alemany. Va ser el llibre sobre Xina més editat i traduït de l’època moderna.

La tesi recupera una pàgina força oblidada de la història de la literatura de viatges: tot i que fins al segle XIX coneixem fins a cinquanta-set edicions impreses del llibre, fins avui sabem molt poc sobre com González de Mendoza va preparar la seva Historia, com va utilitzar i dialogar amb les fonts, quins materials va utilitzar exactament –tenint en compte que el religiós mai no va ser a la Xina ni a cap altre lloc d’Àsia– o quina intencionalitat hi havia, en el context polític de l’època, darrere de la publicació del llibre. És per això que la recerca s’ha centrat en la reconstrucció biogràfica i intel·lectual del seu autor i del procés d’elaboració de la Historia del Gran Reino de la China, amb l’objectiu d’analitzar el rol de González de Mendoza i el seu treball com a mediador cultural entre els mons europeu i asiàtic.

Podeu consultar la tesi La formación de un paradigma de Oriente en la Europa moderna: la “Historia del Gran Reino de la China” de Juan González de Mendoza, en aquest enllaç.

chinamendoza-mapa-jpeg

Mapa que recull el món xinès i asiàtic reflectit a la Historia del Gran Reino. Mapa d’elaboració pròpia (D. Sola).

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Impresos, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Una galería virtual para redescubrir el universo del papel decorado

coberta

Fig. 1. Cubierta posterior del nº B-46-5-20

El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona presenta una galería virtual con ejemplares de papel decorado conservados en sus fondos de los siglos XVII-XIX. La galería está alojada en la red social Pinterest, en la que los usuarios registrados pueden consultar, guardar y compartir las imágenes, así como participar en la circulación de esta curiosa colección del patrimonio bibliográfico. Se exhiben alrededor de setenta ejemplares clasificados según las cuatro técnicas históricas principales de decoración de papel. Los ejemplares forman parte de las encuadernaciones –como cubiertas y guardas– de diferentes documentos de la Biblioteca. Se prevé actualizar la galería de forma periódica y ampliarla en el futuro con piezas de papel decorado aún no documentadas.

Una parte de esta colección digital tuvo su precedente en 2011. Con ocasión del congreso internacional Drammi giocosi, dedicado a la ópera italiana con libretos de Carlo Goldoni y organizado por TeatreSit, la Biblioteca de Reserva presentó la exposición virtual L’òpera a Barcelona a mitjan segle XVIII, una colección de ediciones bilingües de libretos de ópera italiana. Esta exposición contaba con varias vitrinas especialmente dedicadas al papel decorado, que estaba presente en casi todos los ejemplares de la colección. Esta sección incluía descripciones de cada muestra y una introducción a cada técnica de decoración a cargo de M. Teresa Canals Aromí, historiadora del arte e investigadora de arte textil y papel estampado.

guardes gofrades

Fig. 2. Guardas de papel brocado del ejemplar nº B-77-4-5

En la nueva colección digital organizada por la Biblioteca, la mayoría de los ejemplares proceden de los siglos XVIII-XIX. En algunos casos, al tratarse de obras reencuadernadas, el papel empleado en las cubiertas o las guardas es más reciente que el propio documento. Un ejemplo de ello sería un ejemplar que corresponde a un libro del siglo XVII, originalmente encuadernado en pergamino y posteriormente recubierto con papel decorado que podría datar de siglo XX, a juzgar por el estampado y textura de la pintura (véase fig. 1).

coberta xilogràfica

Fig. 3. Cubierta anterior de papel xilográfico del documento nº XVIII-10471

En cuanto a las técnicas de decoración predominantes, más de la mitad de la colección está formada por muestras de papel brocado (fig. 2) y xilográfico (fig. 3). El resto contiene ejemplares de papel marmoleado (fig. 4) y al engrudo (fig. 5). Algunos papeles presentan interesantes ejemplos de técnica mixta, tal y como se muestra en la fig. 6, en la que la impresión xilográfica se combina con gofrado y dorado. Otro ejemplo de esta fusión de técnicas sería el que se recoge en la fig. 7, en la que el papel ha sido trabajado de manera diferente en cada cara: marmoleado en el anverso e impresión de plancha de un solo color en el reverso.

* * *

Entre octubre de 2015 y julio de 2016 he dedicado mi labor investigadora a la colección de libretos de ópera de la segunda mitad del siglo XVIII que se presentó parcialmente en la exposición virtual de noviembre de 2011. Estos documentos, encuadernados en su mayoría en papel decorado de diferentes tipos, ahora vuelven a estar accesibles al gran público a través de la galería virtual. Basándome en los datos obtenidos durante mi investigación, me gustaría subrayar las importancia de esta iniciativa de digitalización y difusión.

coberta

Fig. 4. Ejemplo de papel marmoleado empleado en la cubierta del documento nº XVII-10466.

El fenómeno de la decoración forma parte de la actividad humana desde tiempos prehistóricos. Sin embargo, el concepto de “decoración”, al menos en nuestra sociedad, se asocia muy a menudo al embellecimiento superficial de un objeto, por lo general una herramienta cuya función principal es esencialmente práctica. En relación a las Bellas Artes, las artes decorativas han sido históricamente relegadas a un segundo plano. Esto permite entender por qué al papel decorado, salvo unas pocas excepciones –por ejemplo, las hojas de papel marmoleado introducidas en los libros de album amicorum del siglo XVI– se le ha negado el estatuto de obra de arte autosuficiente y ha sido asociado casi siempre a un uso eminentemente práctico. Encontramos papel decorado en los dorsos de los naipes, como forro de muebles, cajas e instrumentos

coberta

Fig. 5. Papel al engrudo en la cubierta posterior del documento nº XVIII-3208.

musicales, en guardas o cubiertas de libros o como recubrimiento de paredes y otras partes del espacio doméstico. Cabe destacar también que, con el tiempo, el papel decorado, al ser un material más económico, fue reemplazando a las telas con estampado oriental, la piel y otros materiales utilizados para embellecer los objetos de uso cotidiano. En el siglo XVIII el uso del papel decorado alcanzó su apogeo, y durante el siglo XIX su fabricación adquirió un alto grado de mecanización. Por su introducción relativamente tardía en Europa a partir del Renacimiento (comparándolo con su uso en Oriente) y por estar casi siempre asociado con lo funcional, económico y, por lo tanto, efímero, el papel decorado no ha sido considerado hasta hace muy poco un objeto de valor y de interés patrimonial. Solo en el siglo XX, como resultado del giro completo de lo manual a lo industrial, los ejemplares antiguos de decoración manual poco a poco empezaron a ser percibidos como un testimonio de las prácticas artesanas del pasado.

Fig. 6. Curioso ejemplo de fusión de la impresión xilográfica y gofrado y dorado. Documento nº XVIII-5018

Fig. 6. Curioso ejemplo de fusión de la impresión xilográfica y gofrado y dorado. Documento nº XVIII-5018

No sorprende, por tanto, que los estudios sobre técnicas, soportes y materiales sustentados del papel decorado todavía estén en su primera fase, como también lo están las formas de representación de estas obras en catálogos y galerías digitales.

coberta

Fig. 7. Guardas del documento nº XIX-1388.

Decoración de dos caras de papel de guardas.

Decoración de dos caras de papel de guardas.

Desde luego, no faltan las tentativas, aunque su alcance y profundidad son todavía bastante limitados. Para entender mejor las razones de estas carencias, hay tener en cuenta que la investigación del papel decorado se caracteriza por una serie de obstáculos y lagunas que voy a resumir en las siguientes líneas.

En la mayoría de los ejemplares de papel decorado, no existe ningún tipo de  información sobre el fabricante o el lugar de fabricación. Con la excepción de los ejemplares decorados mediante técnicas de impresión que permiten incorporar información sobre fabricación en el margen de la plancha (fig. 8), una gran parte de las piezas elaboradas con otras técnicas, como el papel al engrudo o el marmoleado, no llevan ninguna inscripción. A esto habría que añadir el problema de la dispersión del material disponible. Tras su aplicación al libro impreso, el papel decorado experimentó una gran expansión junto con el mercado del libro. Otro factor decisivo para su enorme difusión fue el creciente gusto por la ornamentación durante los siglos XVII-XVIII y el uso del papel decorado como sustituto de las telas estampadas.

Fig. 8. Guarda encolada del documento nº B-57-6-35b. Obsérvense la impresión de información sobre fabricación.

Fig. 8. Guarda encolada del documento nº B-57-6-35. Obsérvense la impresión de información sobre fabricación.

Por estas razones, la identificación de distintos ejemplos de papel decorado solo es posible mediante la comparación de los elementos externos de varias muestras de papel similares: presencia de marcas de agua, tipo de pintura, colores, textura, capas y estampado. Además, la comparación debería hacerse no solo entre piezas de la misma colección o fondo de biblioteca, sino también en relación con ejemplares de otras bibliotecas del ámbito nacional e internacional, desde Italia hasta Australia, ya que probablemente en todos los lugares donde haya fondos del siglo XVIII se encontrarán muestras similares de papel decorado.

En este contexto y ante tales dificultades, se hace más evidente la utilidad de las herramientas digitales y virtuales en la investigación del papel decorado. La publicación de imágenes de alta calidad de los ejemplares disponibles en las bibliotecas facilita de manera inestimable el cotejo de obras de todo el mundo, accesibles en línea desde cualquier lugar. Esta interconexión e inmediatez de acceso ayuda a la identificación y vinculación de piezas similares en los aspectos tecnológico, cromático y/o figurativo, y permite ubicar los ejemplares estudiados en un determinado contexto.

El uso de las galerías de imágenes como herramienta principal para el estudio del papel decorado también refuerza la necesidad de una descripción rigurosa, informativa y coherente sobre cada ejemplar representado. Por su naturaleza decorativa y ornamental, las características de una muestra de papel decorado (texturas, colores y motivos) suelen ser presentadas según criterios de disfrute estético. Esa aproximación va muy a menudo en detrimento del rigor, tanto en el análisis como en el propio criterio de selección de las muestras. Así, por ejemplo, el papel brocado suele considerarse más atractivo y, por tanto, más interesante que el papel al engrudo, que muchas veces tiene un aspecto más rústico, aunque no por ello deja de ser una de las técnicas más antiguas de decoración de papel, lo que lo convierte en fundamental para comprender la evolución de las tipologías y técnicas de decoración.

Otro problema general que he constatado durante mi trabajo de investigación está relacionado con las metodologías de digitalización del patrimonio documental. Se observa una tendencia a iniciar la representación digital de un documento –un libro, por ejemplo– con la información textual expuesta en la portada, soslayando o dejando en un segundo plano elementos tales como la cubierta, los cortes decorados y/o las guardas. Pese a que se puede entender la lógica de esta representación, este modelo de digitalización presenta bastantes lagunas de información. Si uno desea consultar uno de estos elementos considerados secundarios en un catálogo común de imágenes digitales, solo podrá encontrarlos por puro azar, ya que los motores de búsqueda no disponen de la posibilidad de filtrar según materiales o técnicas de decoración, fabricación o encuadernación, a menos que se trate de una galería especializada. Estos problemas son generales y bien conocidos por los especialistas que investigan las metodologías de digitalización del patrimonio. Sin embargo, creo que la participación de los investigadores de materiales y estructuras de documentos gráficos puede aportar mucho en la mejora de estos estándares de representación digital.

En relación a estas carencias en la digitalización de los documentos del patrimonio cultural, cabe mencionar la necesidad de presentar las muestras con un mínimo de contexto visual. Es decir, para que la representación de una cubierta de papel decorado sea valiosa para una investigación, debe contener imágenes del libro a tamaño completo y, a ser posible, añadir imágenes parciales que muestren los detalles de textura y estampado. Hay casos en los que es imposible reproducir adecuadamente algunas partes importantes, bien por su posición en el documento, como ocurre con los márgenes con información de fabricación; bien por tratarse de zonas inaccesibles a la cámara o el escáner como los pliegues y cortes del libro; o bien porque presentan un alto grado de deterioro. Por ello, sería de gran utilidad incluir toda la información legible en la descripción textual del ejemplar. De hecho, la descripción de un ejemplar de papel decorado no debería limitarse a la información de carácter bibliográfico, sino que también debería incluir datos relevantes siguiendo una nomenclatura coherente sobre la técnica y subtécnica empleadas, colores, tipo de estampado y otras características significativas. Quizás esta propuesta de digitalización suene un poco utópica, pero en realidad hoy en día ya contamos con innumerables herramientas que pueden hacerla posible sin un gran despliegue de recursos.

Año tras año, surgen nuevas herramientas de identificación y clasificación del papel decorado dirigidas no solo a profesionales, sino también a aficionados y al público en general. Actualmente uno de los proyectos más ambiciosos al respecto es la iniciativa promovida por Ligatus de una base de datos sobre papel decorado. También existen galerías en línea que pueden enriquecer mucho cualquier tipo de investigación sobre este tema. Una de ellas es la galería alemana Portal: Buntpapier, un buen ejemplo de clasificación rigurosa y coherente. Además, cada vez más bibliotecas de todo el mundo apuestan por presentar sus colecciones de papeles decorados en formato digital[1].

En este panorama tecnológico favorable, los investigadores cuentan con más posibilidades de identificar ejemplares similares o asociar piezas que presentan las mismas características o la misma información del fabricante. De esta manera, es posible crear una red de conexiones que compondría un mapa de la circulación del papel decorado. Un buen ejemplo de esta tendencia de investigación colaborativa serían las bases de datos de marcas de agua como el proyecto Bernstein. The Memory of Paper.

Este es el contexto en que debe ser valorado el proyecto de galería en línea organizado por el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona. La iniciativa surgió de forma natural ante la necesidad de documentar mediante fotografía básica ejemplares de papel decorado encontrados en diversos documentos de los fondos de la biblioteca. Salvo los casos de la colección de libretos de ópera, no existía ningún proyecto sistemático de digitalización del papel decorado. La descripción detallada de cada ejemplar requiere un esfuerzo adicional que no estaba previsto al crear esta galería. Por tanto, la información descriptiva se limita a una serie de datos básicos añadidos a cada imagen: la signatura topográfica, el enlace al catálogo y, en algunos casos, indicaciones sobre la presencia de una marca del fabricante. La publicación a través de Pinterest, sencilla y gratuita, permite clasificar y asociar imágenes de forma colaborativa, dentro de la misma colección y también con ejemplares de otras galerías de papel decorado disponibles. Al mismo tiempo, se garantiza la difusión activa de las imágenes. Así, estas piezas de gran valor patrimonial salen de los archivos para ver la luz más allá del entorno estrictamente bibliófilo.

[1] Visita también la galeria  de papeles brocados de Bibliothèque et Archives du Château de Chantilly: http://www.bibliotheque-conde.fr/expositions/histoire-de-la-reliure/papiers-de-garde-dores-de-la-bibliotheque-du-chateau-de-chantilly/
También: Decorated and Decorative Paper Collection en University of Washington Libraries. Special Collections: http://content.lib.washington.edu/dpweb/index.html
Además la exposición virtual Papeles decorados: técnicas tradicionales, creación artística contemporánea: http://papelesdecoradosenmadrid.blogspot.com.es
En este mismo blog: Un element protector i embellidor alhora: les guardes marbrejades

 

* * *

Ieva Rusteikaitė (Vilnius, 1985), conservadora y encuadernadora de la Biblioteca de la Universidad de Vilnius desde el año 2011. Ha estudiado Historia, Antropología Cultural y Semiótica en Vilnius y Barcelona. Recientemente, como alumna del Máster de Dirección de Proyectos de Conservación-Restauración de la Universidad de Barcelona, ha investigado las técnicas y la historia del papel decorado a partir del estudio de la colección de libretos de ópera del Teatre Principal conservados en el CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona. A través de su experiencia como encuadernadora, se ha familiarizado con las principales técnicas, materiales y tendencias de decoración de papel.

Publicat dins de Impresos | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Il·lustratiu article sobre les biblioteques conventuals

La publicació Scripta : revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna acaba de publicar un interessantíssim article d’una de les nostres usuàries més fidels, Mercè Gras – Historiadora i Arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears- , que porta per títol “Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)”.

ex-libris convent Sant Josep

L’article passa revista a aspectes molt interessants relacionats amb les biblioteques conventuals de l’Orde dels Carmelites Descalços que ens ajuden a conèixer la història d’aquestes col·leccions centenàries, oferint-nos una visió molt allunyada de les concepcions monolítiques, ans al contrari, mostrant-les com quelcom viu -ja que podem parlar de naixements, creixements i disgregacions- i amb unes dinàmiques pròpies.

En aquest sentit, Gras comença destacant la novetat que va suposar que Teresa de Jesús, quan redactava les constitucions per al convent de San José de Ávila l’any 1567, introduís un punt en el qual definia la relació de llibres que la superiora havia de procurar-se per a la lectura de les seves monges, establint així un patró de lectura espiritual a les religioses. Les biblioteques aniran creixent, i Gras aprofita l’article per oferir-nos una imatge ben documentada sobre quin tipus de fons va anar formant part d’aquestes biblioteques. L’article aprofundeix, entre d’altres aspectes, en les diferències que establia l’orde en els hàbits de lectura -o les possibilitats- entre les biblioteques de frares o de monges en relació a qüestions com els continguts de les obres o la seva llengua, així com en les diferències entre biblioteques en funció de la seva ubicació geogràfica o de si donaven –o no- suport a un col·legi, en l’evolució de la figura del bibliotecari, etc.

Com bé sabeu, el CRAI Biblioteca de Reserva és dipositària, arran la Desamortització de 1835 de diversos fons conventuals, entre ells el del Convent de Sant Josep de Barcelona, del qual actualment es troben identificats 2429 exemplars. En relació amb aquest convent caldria fer una menció especial a l’extraordinari llegat de l’humanista, bibliòfil i canonge Josep Jeroni Besora, qui va llegar-hi el seu fons -amb la condició que fos d’accés públic- i de qui tenim actualment identificats gairebé un miler de volums.

ex-libris Besora

ex-libris Gandullo

També mereix ser destacada, tal i com ressalta Mercè Gras a l’article, la figura de qui va ser prevere i rector de l’església parroquial de Sant Antoni Abat de Vilanova de Cubelles. Ens referim a Baltasar Antón Gandullo Sarria, qui llegà la seva biblioteca personal –de la qual per ara hem identificat 216 exemplars al nostre fons- al seu successor a la parròquia. La seva voluntat era que s’obrís al públic, tot i que amb unes condicions de conservació del fons tan estrictes, que el nou rector declinà fer-se’n càrrec. Finalment, el 1792, deu anys després de la mort de Gandullo, els fons de la seva biblioteca van ser acceptats pel prior del convent de Nostra Senyora dels Dolors de la mateixa població  i ara es poden consultar al CRAI Biblioteca de Reserva.

ex-libris convent Ntra. Sra. Dolors

Ens safisfà comprovar com l’article de Gras fa constants referències al nostre fons, que és emprat per exemplificar diversos dels aspectes que es desenvolupen al llarg del text, no endebades a la nostra base de dades d’Antics posseïdors hi trobem 6 entrades relacionades amb l’orde dels Carmelitans Descalços.

Us recomanem fermament aquesta interessant i amena lectura!

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

Nou compte a Pinterest per les Marques d’impressor dubtoses

plana Pinterest

De vegades, en la nostra tasca de controlar totes les marques d’impressors que van apareixent en la catalogació de fons antic per tal de presentar-les a la base de dades Marques d’impressors, apareixen casos dubtosos. Ens referim a imatges que aparentment semblen marques, però que per algun motiu, no ho podem assegurar.

  • No les trobem localitzades en els repertoris pertinents.
  • Podrien complir altres funcions identificatives, especialment de l’autor o dedicatari.
  • Podrien complir una funció purament ornamental.
  • Figuren en un llibre de dos impressors diferents i no sabem a quin pertany la marca.

També s’inclouen les marques de les quals no s’ha pogut establir la descripció iconogràfica, amb la indicació “Descripció incerta”.

És per aquest motiu que hem volgut posar aquestes marques en un recurs a part, ja que en molts casos, el dubte es pot resoldre en la mesura que apareixen altres imatges iguals. S’ha optat per un compte Pinterest, accessible des del web del CRAI i des de la pàgina d’Inici de la base de dades de Marques d’impressors.

Així, en cas d’una imatge dubtosa candidata a ser marca d’impressor, s’hi indica el nom d’impressor o llibreter que apareix en el llibre, i també la seva signatura topogràfica i l’enllaç cap al registre del catàleg de l’exemplar on s’ha localitzat la marca.

Amb aquest recurs fem visibles els nostres dubtes i esperem que fent-los extensius a d’altres especialistes en llibre antic, ens puguin ajudar a resoldre’ls de forma correcta: incloure el registre a la base de dades associades a un impressor o descartar-les  si es no es tracta de marques d’impressor pròpiament.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Localitzades dues obres al CRAI Biblioteca de Reserva amb ex-libris de Josep Ximenis i de Mont-Rodon

Durant el procés de catalogació de dues obres del segle XVII hem localitzat dos ex-libris manuscrits de Josep Ximenis i de Mont-Rodon. Es tracta dels exemplars 07 XVII-1727 i 07 C-202/4/14 i 15 (en el cas d’aquest dos últims volums l’ex-libris es troba cancel·lat).

Josep Ximenis i de Mont-rodon és documentat com a ciutadà honrat de Barcelona entre 1637 i 1656 i conseller del Braç Militar a partir del 3 de Maig de 1641. També va jugar un paper molt destacat durant el Setge de Barcelona de 1651-1652, com a ambaixador a París davant de Lluís XIV enviat pel Consell de Cent i la Generalitat, per tal d’obtenir el suport de les tropes franceses per a trencar el setge al qual estava sotmesa la ciutat, per part de l’exèrcit de la monarquia hispànica.El Setge de Barcelona de 1651-1652 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors, al final del qual les autoritats catalanes van quedar novament sota l’obediència del rei castellà. L’escassetat d’aliments i els incompliments dels ajuts promesos pel monarca francès durant aquest setge, van provocar condicions molts dures per als habitants de la ciutat. En aquest sentit, els ambaixadors eren claus per a mantenir les relacions amb la cort de Lluís XIV, però les despeses que ocasionaven comportaven molts de maldecaps al Consell de Cent, ja que els retards en les negociacions i demandes al rei, feien que sovint aquells haguessin de demanar préstecs per a mantenir-se, a causa de l’allargament en el temps de les seves missions.

Una vegada més es demostra la importància de les marques de propietat no només per a conèixer la procedència o el periple concret experimentat per un exemplar des de la seva aparició fins als nostres dies (per quines mans ha circulat el saber), sinó també per a documentar el contingut de les biblioteques de personatges il·lustres o destacats (què llegien). Sabem que l’exemplar 07 XVII-1727 va passar a formar part més endavant de la Biblioteca del Convent de Sant Agustí, perquè així consta en el full de guarda anterior, i que l’exemplar 07 C-202/4/14 i 15 va pertànyer després al Convent de Santa Caterina, tal i com ens indiquen la nota manuscrita a portada de Tomàs Ripoll (mestre general de l’orde dels dominicans), així com el segells del mateix convent (a portada) i les marques de foc a tall de peu. La Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna també recull una obra [Miscel·lània documental sobre la Diputació del General], de la qual Josep Ximenis i de Mont-rodon va ser-ne compilador, anotador i propietari i que es troba en aquest moment dipositada a la Biblioteca de Catalunya, procedent de la Biblioteca Dalmases, adquirida per la BC el 1916.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Publicació del volum Tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva

75729 SOBRE COBERTA FINAL DESPLEGADA.indd

El dimarts dia 20 de setembre es va presentar el llibre Tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, publicat per la Universitat de Barcelona. L’obra presenta 65 obres d’aquesta biblioteca considerades especials, totes elles comentades per un professor de la Universitat de Barcelona expert en la matèria del llibre i en algun cas per especialistes externs. En total hi ha 58 autors diferents.

Tal com es va dir en la seva presentació, ha estat un projecte que va començar el 2011, sorgit de la inquietud manifesta per part de diferents professors de la casa davant la poca visibilitat del CRAI Biblioteca de Reserva i el seu fons. Així, es va crear una comissió de 5 coordinadors per tal de fer la tria dels llibres candidats als tresors i assignar el comentarista. Els coordinadors han estat els següents: Ignasi Baiges, Xavier Espluga, Blanca Garí, Carina Rey, Pedro Rueda i Neus Verger.

Els llibres comentats queden distribuïts segons la seva tipologia, manuscrits, incunables i impresos i dins cadascun d’ells, l’ordre és cronològic. Dins de cada llibre, en primer lloc hi ha una part més tècnica amb la cita, un regest i unes dades bibliogràfiques, en segon lloc hi ha el comentari i finalment una bibliografia. Totes les peces presenten unes imatges, que queden distribuïdes en una pauta concreta, donant una uniformitat al tractament de tots els llibres. El cos principal de l’obra és en català, però també s’ofereixen els textos en castellà i en anglès.

Al principi hi ha una introducció que serveix per contextualitzar el CRAI Biblioteca de Reserva, tot fent un breu repàs dels trets històrics principals així com les tasques fonamentals que es porten a terme. També es detalla l’estructura del llibre així com el seu procés d’elaboració.

A més d’estar satisfets de presentar aquesta obra preciosa per ella mateixa, esperem que sigui un reclam per poder conscienciar del valor incalculable de la col·lecció així com de la nostra responsabilitat de vetllar per la seva preservació i difusió òptima.

Podeu ampliar la informació del llibre de tresors a partir de la informació donada a les notícies de la UB del dia de la seva presentació.

L’adquisició del volum es podrà efectuar a les llibreries més rellevants de la ciutat a un preu de 64 euros. El personal de la Universitat de Barcelona el podrà adquirir amb un 30% de descompte a través de la intranet. Igualment, aquest mateix col·lectiu podrà gaudir d’un descompte del 40% en campanyes especials, com ara per Nadal.

Us fem un petit tast d’algunes fotografies del volum i també de l’índex de les obres incloses i els seus comentaristes.

Esperem que us agradi!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Novetats bibliogràfiques, Publicacions, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | 2 comentaris

Participació de les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva al II Congreso Internacional sobre libro medieval y moderno 

sense-titol

Durant els dies 7, 8 i 9 de setembre s’ha celebrat a Saragossa el II Congreso Internacional sobre libro medieval y moderno. La materialidad del libro.

El congrés es va dividir en dues sessions ben diferenciades, la primera sobre manuscrits i la segona sobre el llibre imprés. A més de les comunicacions de cada una de les seccions, hi va haver un espai per donar a conèixer projectes i eines d’investigació.

És en aquest marc que el CRAI Biblioteca de Reserva va presentar les seves dues bases de dades, Marques d’impressors i Antics posseïdors.

El fet de poder presentar aquestes dues eines en un marc especialitzat de llibre antic contribueix a donar més difusió a aquests dos projectes pioners en els dos àmbits d’estudi.

Ja hi ha hagut diferents accions per tal de donar més visibilitat a les dues bases de dades, les anomenem a continuació:

  • Participació en el projecte MEI, Material Evidence in Incunabula, que ofereix informació detallada relativa a la procedència de cada una de les còpies d’edicions incunables presents a les biblioteques que hi participen.

Així doncs, us convidem a llegir la ponència escrita per Neus Verger i Marina Ruiz Las bases de datos Marcas de Impresores y Antiguos Poseedores del CRAI Biblioteca de Reserva (Universidad de Barcelona), disponible al Dipòsit Digital de la UB, tant la seva presentació textual com el power point que l’acompanyava.

En ella es fa un recorregut per les dues bases de dades, des de la seva naturalea i estructura, amb els trets comuns i distintius, fins arribar a unes conclusions on es presenten els punts forts de les dues, així com les debilitats i millores que es proposen en un futur.

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris, Congressos, Conferències i Jornades | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva està d’enhorabona!

premis TFM

Aquest matí, a les 12h, ha tingut lloc l’acte d’entrega dels Premis Extraordinaris de Grau i Màster del curs 2015-2016 al Paraninf de la Universitat de Barcelona.

Precisament, aquest any és un acte ben especial per a nosaltres, ja que el nostre company Joan Miquel Oliver ha rebut un dels premis extraordinaris pel seu Treball Final de Master “De rabo de puerco, nunca buen virote”. Escrits i sàtires polítiques manuscrites a la Monarquia Hispànica: el recurs a la violència verbal i escrita, com a punta de llança de l’acció política (1591-1697). Aquest TFM va ser defensat el passat setembre dins el marc del Màster d’Estudis Històrics (menció Història Moderna) ofert per l’Àrea d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, i va ser dirigit pel catedràtic Xavier Gil.

L’objectiu del treball –que properament podreu consultar al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona- és fer una aproximació als escrits i sàtires polítiques que, al llarg del segle XVII, apareixien sovint “camuflats” en l’anonimat i aprofitant els canals de circulació dels fulls manuscrits per esquivar una possible censura. Per a realitzar aquesta investigació en Joan Miquel s’ha basat en els manuscrits del s. XVII dipositats al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB, fet que ens genera una doble satisfacció.

Moltes felicitats per la feina feta Joan!

 

Publicat dins de Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

La catalogació d’exemplars incomplets: una Silva de varia leccion de Pedro Mexia censurada i un imprès litúrgic sobre pergamí

Com ja vam comentar en l’apunt sobre els impresos del segle XVI catalogats els tres darrers anys, el nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa, sense oblidar les còpies de repertoris i fonts de referència, brinden a les biblioteques patrimonials una magnífica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals ha fet gairebé impossible la seva catalogació fins ara.

Un dels impresos incomplets del XVI que hem catalogat és la famosíssima Silva de varia leccion, una miscel·lània de caràcter enciclopèdic escrita per Pedro Mexía o Mejía. Aquesta obra va esdevenir un autèntic èxit editorial en el segle XVI. Durant uns 130 anys se’n van publicar ni més ni menys que 107 edicions conegudes, 32 d’elles en castellà. En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva n’hi ha 11.

Aquesta gran quantitat d’edicions ha suposat una dificultat afegida a l’hora d’identificar el nostre exemplar, incomplet pel principi del text (falten la portada i els primers quaderns) i també pel final.

Les diverses leçons de Pierre Messie gentilhomme de Seuile, contenans variables & memorables histoires mises en françois par Claude Gruget Parisien, de nouueau reueuës, corrigees & augmentees de trois Dialogues, touchant la nature du soleil, de la terre & des metheores. Lyon … : par la vesue [sic] Gabriel Cotier,1570 (imprimé par Iean Marcorelle). 1272, [24] p. ; 16º

Agraïm a la Biblioteca Municipal de Lió (BmL) la seva ajuda en la identificació d’aquesta edició. La seva col·laboració en atendre la nostra consulta ha estat clau per a resoldre un autèntic enigma, ja que Baudrier, en el seu repertori lionès del XVI, cita una edició similar impresa per la vídua de Cotier el 1570, però no acaba de coincidir amb el nostre exemplar, bàsicament en el format, que és diferent (en 8º).

Val a dir que no és gens estrany que en una part dels exemplars d’aquestes edicions de la Silva, com és el cas de la nostra edició lionesa del 1570, manquin els primers quaderns. Segons Palau y Dulcet:

“No obstante, el Santo Oficio entrado el siglo XVII alarmado por la divulgación de las repetidas ediciones mandó expurgar el capítulo IX de la parte referente a la pretendida papisa Juana. De aquí las mutilaciones y tachones de multitud de ejemplares y de la definitiva supresión del capítulo a partir de la edición de 1643”.

Tot fa pensar que és per això que justament en el nostre exemplar manquen els capítols anteriors al X, mentre que al mateix temps hem comprovat que aquesta mutilació es repeteix en altres edicions de la Silva de la nostra col·lecció.

Per acabar aquesta notícia, us parlem d’un cas en el que estem treballant actualment. És un imprès litúrgic sobre pergamí, del qual només en resta una petita part. Es presenta a dues tintes i en lletra gòtica a dues columnes en format foli. Probablement, formava part d’un breviari, missal o llibre d’hores. La part de l’obra que ha perviscut són els fulls cl-clv d’un quadern que contenen l’ofici de difunts (signatures: Xxii-Xxvii). L’incipit està envoltat per una orla xilogràfica de caràcter popular on estan representats els evangelistes, diversos sants i la crucifixió. A la part inferior el Sant Sopar i a l’inici del text una gran inicial amb la mort coronada presidint.

no identificat_Página_01

Cliqueu per veure’l sencer

La seva identificació és un autèntic repte, esperem aconseguir-ho com en el cas de l’obra de Mexía. Per cert, tota col·laboració que ens pugueu oferir serà molt apreciada també en aquest cas.

Publicat dins de Impresos | Etiquetat com a , , | 2 comentaris