La catalogació d’exemplars incomplets: una Silva de varia leccion de Pedro Mexia censurada i un imprès litúrgic sobre pergamí

Com ja vam comentar en l’apunt sobre els impresos del segle XVI catalogats els tres darrers anys, el nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa, sense oblidar les còpies de repertoris i fonts de referència, brinden a les biblioteques patrimonials una magnífica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals ha fet gairebé impossible la seva catalogació fins ara.

Un dels impresos incomplets del XVI que hem catalogat és la famosíssima Silva de varia leccion, una miscel·lània de caràcter enciclopèdic escrita per Pedro Mexía o Mejía. Aquesta obra va esdevenir un autèntic èxit editorial en el segle XVI. Durant uns 130 anys se’n van publicar ni més ni menys que 107 edicions conegudes, 32 d’elles en castellà. En el fons del CRAI Biblioteca de Reserva n’hi ha 11.

Aquesta gran quantitat d’edicions ha suposat una dificultat afegida a l’hora d’identificar el nostre exemplar, incomplet pel principi del text (falten la portada i els primers quaderns) i també pel final.

Les diverses leçons de Pierre Messie gentilhomme de Seuile, contenans variables & memorables histoires mises en françois par Claude Gruget Parisien, de nouueau reueuës, corrigees & augmentees de trois Dialogues, touchant la nature du soleil, de la terre & des metheores. Lyon … : par la vesue [sic] Gabriel Cotier,1570 (imprimé par Iean Marcorelle). 1272, [24] p. ; 16º

Agraïm a la Biblioteca Municipal de Lió (BmL) la seva ajuda en la identificació d’aquesta edició. La seva col·laboració en atendre la nostra consulta ha estat clau per a resoldre un autèntic enigma, ja que Baudrier, en el seu repertori lionès del XVI, cita una edició similar impresa per la vídua de Cotier el 1570, però no acaba de coincidir amb el nostre exemplar, bàsicament en el format, que és diferent (en 8º).

Val a dir que no és gens estrany que en una part dels exemplars d’aquestes edicions de la Silva, com és el cas de la nostra edició lionesa del 1570, manquin els primers quaderns. Segons Palau y Dulcet:

“No obstante, el Santo Oficio entrado el siglo XVII alarmado por la divulgación de las repetidas ediciones mandó expurgar el capítulo IX de la parte referente a la pretendida papisa Juana. De aquí las mutilaciones y tachones de multitud de ejemplares y de la definitiva supresión del capítulo a partir de la edición de 1643”.

Tot fa pensar que és per això que justament en el nostre exemplar manquen els capítols anteriors al X, mentre que al mateix temps hem comprovat que aquesta mutilació es repeteix en altres edicions de la Silva de la nostra col·lecció.

Per acabar aquesta notícia, us parlem d’un cas en el que estem treballant actualment. És un imprès litúrgic sobre pergamí, del qual només en resta una petita part. Es presenta a dues tintes i en lletra gòtica a dues columnes en format foli. Probablement, formava part d’un breviari, missal o llibre d’hores. La part de l’obra que ha perviscut són els fulls cl-clv d’un quadern que contenen l’ofici de difunts (signatures: Xxii-Xxvii). L’incipit està envoltat per una orla xilogràfica de caràcter popular on estan representats els evangelistes, diversos sants i la crucifixió. A la part inferior el Sant Sopar i a l’inici del text una gran inicial amb la mort coronada presidint.

no identificat_Página_01

Cliqueu per veure’l sencer

La seva identificació és un autèntic repte, esperem aconseguir-ho com en el cas de l’obra de Mexía. Per cert, tota col·laboració que ens pugueu oferir serà molt apreciada també en aquest cas.

Publicat dins de Edicions, Impresos | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Tres salms de Savonarola

Treballant amb fons antic sempre acostumes a emportar-te sorpreses, la majoria d’elles agradables, això si… Fa tres anys us anunciàvem que ja havíem acabat amb la catalogació d’impresos del segle XVI, però la realitat ha estat lleugerament diferent, ja que hem anat localitzant més impresos d’aquest segle.

I aquest seria el cas de l’obra de la que us volem parlar avui, una edició francesa del segle XVI que conté tres textos atribuïts al dominic Girolamo Savonarola, però a la que li manca la portada, fet que ens ha posat les coses una mica difícils…

Girolamo Savonarola, nascut a Ferrara el 1452, va ser el creador d’una congregació dominicana reformada, observant i pobra, així com el capdavanter d’un moviment ascètic popular que criticava durament la decadència de la institució eclesiàstica. La seva ferma animadversió a la política realitzada pels Mèdici el va portar a manifestar-se obertament com a partidari de Carles VIII de França. Així, quan Carles VIII va decidir fer valer el seu dret a governar Nàpols i va fer entrar el seu exèrcit a Itàlia via Florència, Savonarola li va donar el seu suport. L’ocupació de Florència per les tropes franceses va provocar una revolta que va tenir com a conseqüència l’expulsió dels Mèdici i, posteriorment, que Savonarola s’erigís com a líder de la ciutat, iniciant un govern de caràcter fortament religiós a la República Democràtica de Florència, així com una estreta relació amb el rei francès.

gravat de Savonarola al seu estudi

No ens ha de sorprendre doncs que Stefano Dall’Aglio, investigador de la University of Leeds que s’ha especialitzat en la figura de Girolamo Savonarola i en la circulació del seu llegat al segle XVI, destaqui que, tot i que la impremta de Florència i Venècia va tenir un paper clau en l’expansió de les idees de Girolamo Savonarola, no hauríem d’obviar de cap manera el pes determinant jugat per la impremta francesa. Les dades així ho avalen. Només al segle XVI, de les premses franceses van sortir una mica menys de seixanta edicions d’obres de Savonarola, que no són poques, sobretot tenint en compte que gairebé totes van aparèixer abans de mitjans de segle.

L’edició que tenim a les mans, Dominicae precationis pia admodum & erudita explanatio. Reliqua quae hoc libello continentur, indicat sequens folium, va ser publicada a Paris l’any 1538 pels impressors Galliot du Pré, Jean le Roigny i Olivier Mallard. Es tracta d’una selecció de textos, d’autoria desconeguda, entre els quals trobem tres salms atribuïts a Savonarola: Misere (folis 45-76r), In te Domine speravi (folis 76v-97) i Qui regis Israel intende (folis 98-123).

Aquests tres salms ja s’havien publicat abans de manera independent quan l’impressor lionès Sébastien Gryphe va decidir incloure’ls en una miscel·lània de devocionaris que va tenir un notable èxit a l’època. La primera edició d’aquesta miscel·lània data de 1530 i només el títol d’aquesta primera edició especificava que a l’exposició de l’oració del diumenge s’hi afegien els salms de Savonarola. A partir d’aquí la referència a Savonarola va desaparèixer. Entre 1530 i 1546 aquesta miscel·lània, que portava per títol Dominicae precationis explanatio, va ser impresa com a mínim onze vegades per Gryphe, i diverses vegades més per cinc altres impressors.

En relació amb l’edició lionesa de Gryphe, la novetat substancial de l’exemplar parisenc que tenim a les mans és que afegeix cinc nous textos, dos de Sant Joan Crisòstom i tres de Sant Tomàs d’Aquino. Aquests texts addicionals es convertirien en una constant de les edicions parisenques.

D’altra banda, una altra peculiaritat de l’obra rau també en el fet que és l’únic exemplar d’aquesta edició que hem pogut localitzar a l’Estat espanyol i que també existeixen molts pocs exemplars identificats a la resta del món (per ara només hem localitzat tres exemplars més d’aquesta edició: un a la Bibliothèque Municipale di Versailles, un altre a la Biblioteca comunale Augusta, de Perugia, i un a la University of Manchester Library).

pàgina 76-77

Per acabar, una imatge del full inicial d’un dels salms de Savonarola, on podeu observar l’absència de la caplletra i, en el seu lloc, l’existència d’una lletra d’espera, és a dir, una petita lletra que va traçar el copista a la zona reservada per la inicial i que facilita el text quan aquesta no hi és. Curiosament, al llarg del volum trobem alguns textos amb caplletres i d’altres amb lletra d’espera.

Si voleu saber més sobre la circulació de l’obra de Savonarola a França us recomanem dues lectures :

Dall, Aglio, Stefano. Savonarola in Francia: circolazione di un’eredità politico-religiosa nell’Europa del Cinquecento. [Savigliano, Itàlia] : N. Aragno, [2006]. 459 p.

Dall’Aglio, Stefano. “Bibliografia delle edizioni di Savonarola in Francia (1496-1601)”, a La Bibliofilia, (2004), p. 3-45.

 

 

Publicat dins de Edicions, Impresos | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva afegeix 160 exemplars a la seva col·lecció d’impresos del segle XVI

El febrer del 2013 vam publicar, en aquest bloc, una descripció de les principals característiques de la nostra col·lecció d’impresos del segle XVI. Aquest estudi es va poder fer gràcies a la finalització de la catalogació dels llibres d’aquest període. Es van comptabilitzar un total d’11.077 edicions.

Recordem que es va analitzar la seva procedència geogràfica, la temàtica, la llengua d’escriptura i el seu format. A més, es va aprofitar l’ocasió per explicar la presència d’algunes de les edicions més rellevants del fons, el més ric de l’Estat per a aquest període.

Ara, ens complau anunciar-vos que des de la publicació del post fins al dia d’avui, s’han afegit 160 exemplars més als 16.850 que es van comptabilitzar en aquell moment.

Corpus iuris civilis. Volumen parvum
Volumen. Imperatoris Iustiniani Volumen, vt peculiari vocabulo nuncupant, totius iuris civilis velut colophon ac compleme[n]tum, ad doctorum virorum annotationes …. Lugduni : Francoys Fradin, 1538 (imprimebat Ioannes Barbous impensis … Hugonis de Porta)
07 B-27/1/9

gravat detall

La trobada d’aquests exemplars és fruit, per una banda, dels treballs de revisió del fons en els dipòsits de la Biblioteca. Per altra banda, és el resultat d’una tasca certament laboriosa en la identificació d’un bon nombre d’impresos incomplets.

El nombre creixent de còpies digitals d’edicions patrimonials existents a la xarxa sumades als repertoris i fonts de referència també digitalitzats, ens brinda una magnífica oportunitat per identificar edicions incompletes, l’estat de les quals havia fet gairebé impossible la seva catalogació fins ara.

Però no solament hem afegit noves edicions al fons, també s’han completat edicions en diversos volums i s’han afegit nous exemplars a les ja existents en el catàleg.

En aquests 159 nous exemplars catalogats, la impremta francesa i italiana continuen mantenint el seu lloc preferent en el nombre d’edicions per països, igual que en les dades que vam obtenir el 2013.

La matèria dels impresos continua sent multidisciplinària. Predomina el llibre de temàtica religiosa (Bíblia, Patrística, teologia, litúrgia, història eclesiàstica, meditacions), però també s’hi troben representats els diccionaris, el dret, els textos d’autors clàssics, la història, la medicina, la botànica, l’astronomia, els llibres de viatges i la màgia …
Veiem les imatges d’alguns d’aquests impresos:

Dionís Cartoixà,|d1402-1471. D. Dionysii Carthvsiani enarrationes piae ac eruditae in quinque Mosaicae legis libros . Coloniae : suis impensis Petrus Quentel excudebat, 1534 mense Martio
07 B-28/3/3

B-28-3-3 detall

Dioscorides Pedani. Pedacio Dioscorides Anazarbeo Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortiferos / traduzido de lengua griega en la vulgar castellana & illustrado con claras y substanciales annotaciones y con las figuras de innumeras plantas exquisitas y raras por el doctor Andres de Laguna, medico de Julio III . En Salamanca : por Mathias Gast, año 1563
07 CM-1497

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Segona edició de la traducció al castellà d’Andrés Laguna i la primera de les edicions de Salamanca, impreses per Mathias Gast, que en va produir altres dues el 1566 i el 1570. La xifra de tres edicions en set anys dóna idea del gran èxit que va tenir aquest tractat de botànica.

Magini, Giovanni Antonio. Ephemerides coelestivm movvum Io. Antonii Magini … ab anno Domini 1598 vsque ad annum 1610 secundum Copernici obseruationes accuratissimè supputatae & correctae, ad longitudinem inclytae Venetiarum vrbis .Venetiis : apud Damianum Zenarium, 1599
07 B-12/4/3

Giovanni Antonio Magini, astrònom, astròleg, cartògraf i matemàtic. El cràter lunar Maginus porta el seu nom. En astronomia les efemèrides són una taula de valors que donen les posicions dels objectes astronòmics en el cel.
Aquest es un exemplar força interessant per les nombroses notes manuscrites marginals, com la que fa referència a la ciutat de Girona:

Bianco, Noè. Viaggio da Venetia al Santo Sepolcro, et al monte Sinai : con il dissegno delle città, castelli, ville, chiese, monasterij, isole, porti, & fiumi, che sin là si ritrouano ; et vna breue regola di quanto si deue osseruare nel detto viaggio; & quello, che si paga da loco à loco, sì di dacij, come d’altre cose … con vna Gionta dell Poste di diuerse parti del mondo
In Venetia : Presso Daniel Zanetti, M.D.XCVIII. [1598]
07 C-256/7/4

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Aquest llibre de viatges va tenir tal èxit que continuà imprimint-se fins al 1800. Una guia de butxaca per a la peregrinació a Terra Santa, amb la descripció dels llocs a visitar, acompanyada de nombroses il·lustracions.

Processionale Romanu[m] cum officio mortuo[rum] [et] missa p[ro] defunctis in cantu: cu[m] multis alijs o[mn]ibus diui[n]o cultui deditis vtilib[us] [et] necessarijs: vt i[n] tabula hic post epistola[m]. Imp[re]ssu[m] Venetijs :|bp[er] Luc[am] Antoniu[m] Giu[n]ta Floren[tinum],|cAnno Christi 1513 die v[er]o xxvj Augusti
07 B-46/5/3

pàgina musical i text

Processional Romà imprès a 2 tintes en tipus gòtics, bellament il·lustrat amb caplletres ornades i historiades. Conté lletanies, himnes i pregaries. Al final del text s’han trobat relligats 5 fulls de música pautada manuscrita.

Per acabar aquest tast, destaquem algunes edicions en hebreu: Torà en unes edicions parisenques de Robert Estienne i també tres obres impreses a Pàdua i Ferrara sobre la càbala i la filosofia.
Ibn Shem-Tov, Shem Tov . Sefer ha-emunot : she-hibber he-khaham ha-hasid ha-rav Shem-Tov z[ekher] t[zdik] l[i-brakhah]. Po Ferrar : … be-beit kvod Rabbí Abraham Usque, 1556
07 B-31/3/13

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Edicions, Impresos | 1 comentari

EL CRAI Biblioteca de Reserva present a l’exposició del CCCB La màquina de pensar : Ramon Llull i l’ars combinatòria

web cccb

Coincidint amb la commemoració del set-cents aniversari de la mort de Ramon Llull, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenta la mostra La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatòria des del dia 14 de juliol fins l’11 de desembre d’aquest any.

Citem literalment la presentació de l’exposició tal com apareix a la seva pàgina web:

L’exposició explora l’impacte del filòsof Ramon Llull (1232-1316) en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia. L’actualitat d’aquesta figura controvertida, admirada i rebutjada, pren nova significació en l’actual debat sobre els models de transmissió del saber.

El comissari de l’exposició és Amador Vega, doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg i catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Per tal de contextualitzar l’obra i la vida de Ramon Llull, hi ha una secció d’obres de l’autor, entre les quals n’hi ha 4 del CRAI Biblioteca de Reserva:

–  07 Ms 59. Els cent noms de Déu. Finals segle XV.

–  07 LLULL-50. Seleccions. València : Joan Jofré, 1510.

–  07 LLULL-81. Opera. Estrasburg : Lazarus Zetzner, 1609

–  07 LLULL-61-1. Opera. Estrasburg : Lazarus Zetzner, 1615

Aprofitem per convidar-vos a visitar l’exposició virtual sobre Ramon Llull que es va mostrar al CRAI Biblioteca de Reserva els mesos d’abril i maig del 2010, organitzada conjuntament amb el Centre de documentació Ramon Llull de la UB i l’Institut Europeu de la Mediterrània.

També us recomanem les lectures que es troben en format PDF sobre el llegat Bonner a la UB i el fons lul·lià del CRAI Biblioteca de Reserva en la col·lecció especial Fons bibliogràfic Ramon Llull, així com les indicacions per la consulta del fons al catàleg del CRAI.

 

Publicat dins de Exposicions, Exposicions virtuals, Impresos, Manuscrits | Etiquetat com a , | 1 comentari

Donació d’un incunable a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva

Inc 951 (2)La setmana passada es va lliurar al CRAI Biblioteca de Reserva un nou incunable donat per Alexandra von Arx Ortínez. Es tracta de la Geographia d’Estrabó impresa a Venècia per Johannes Rubeus Vercellensis el 24 d’abril de 1494, tal com ho indica el seu colofó. D’aquest incunable se’n conserven nombroses còpies arreu del món, que queden recollides en el Incunabula Short Title Catalogue (ISTC).

La primera edició de l’obra va sortir de les premses dels impressors alemanys Conradus Sweynheym i Arnoldus Pannartz a Roma el 1469 i encara se’n van imprimir 3 edicions més abans de l’edició que nosaltres presentem, del 1494. Això ens indica el gran èxit que va tenir des del primer moment. Va ser traduïda al llatí cap al 1454 per encàrrec del Papa Nicolau V. Foren els seus traductors el veronès Guarino Guarini i el promotor de l’ensenyament del grec a París, Gergorio Tifernate.

Estrabó fou un geògraf, historiador i escriptor grec que va viure fins a l’any 20 dC aproximadament. La Geographia és la seva obra més important i fou escrita durant un llarg període de la seva vida. La integren 17 llibres, dels quals se’n conserven la seva major part. En ells es descriuen les diverses parts del món conegut: l’Europa, l’Àsia menor, l’Orient, i l’Àfrica (Líbia i Egipte), descripcions a les quals s’afegeixen també observacions de caire històric i filosòfic. El llibre III està dedicat a la geografia de la península Ibèrica. L’obra d’Estrabó és una de les fonts clàssiques amb més informació sobre els Països Catalans a l’època antiga.

Creiem interessant destacar la influència de l’obra d’Estrabó en la del bisbe i humanista Joan Margarit i de Pau (1422-1484), autor de Paralipomenon Hispaniae libri decem on es cita i reprodueix la Geographia molt sovint. Margarit, posseïdor d’una magnífica biblioteca, és considerat com el primer autor de la península en utilitzar la Geographia amb finalitats erudites. En el CRAI Biblioteca de Reserva es conserven 3 manuscrits que havien pertangut a Joan Margarit.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb aquest donatiu, el nombre d’incunables del CRAI Biblioteca de Reserva arriba a 773 edicions i 976 exemplars. Per conèixer millor aquesta col·lecció, podeu llegir aquest article.

Publicat dins de Antics posseïdors, Incunables | Etiquetat com a , , | 2 comentaris

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del primer semestre:

164-4-23Fuchs, Leonhart. De historia stirpivm commentarii insignes, maximis impensis et vigiliis elaborati. Colección Parc de les Humanitat i de les Ciències Socials. Nota Facsímil: Basileae : in officina Isingriniana, 1542.
164-3-43Incunabula universitatis : los incunables de las bibliotecas universitarias españolas / Grupo de trabajo de Patrimonio Bibliográfico de REBIUN ; edición a cargo de Ramón Rodríguez Álvarez. Oviedo : Universidad de Oviedo , 2015.
cobertaLlull, Ramon. Blaquerna / Ramon Llull ; pròleg de Joan Santanach i Suñol. Edició facsímil. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, DL 2016.
Reserva Caixa I-23López Guallar, Marina. L’expropiació per raó d’utilitat pública a Barcelona, 1772-1858 : aplicació, evolució del procediment i tipus d’escriptures. Barcelona : Col.legi de Notaris de Catalunya , 2011.
Reserva Caixa I-22López Guallar, Marina. El Procés de definició de l’Ajuntament de Barcelona : 1714-1726. Barcelona : Arxiu Històric de la Ciutat (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona), 2005.
164-6-17Requesens i Piquer, Joan. El poder i la profecia : de la teoria a la pràctica borgiana / pòrtic d’Eulàlia Duran i Maria Toldrà. València : Edicions Tres i Quatre : Institut Internacional d’Estudis Borgians , 2016.
165-4-51 fet opacRobertson, Bruce. Marguerite makes a book / written by Bruce Robertson ; illustrated by Kathryn Hewitt. Los Ángeles : J. Paul Getty Museum, 1999.
164-4-21Salazar, Pedro de. Historia de la guerra y presa de África / Pedro de Salazar; edizione e introduzione a cura di Marco Federici. Napoli : Università degli studi di Napoli “L’Orientale”, 2015.
164-4-20 fet opac
Specialist markets in the early modern book world / edited by Richard Kirwan, Sophie Mullins. Leiden: Brill, 2015.
166-5-58
Titivillus : revista internacional sobre libro antiguo = international journal of rare books. Zaragoza : PUZ, Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016.
164-4-22

Universidad de Castilla-La Mancha. Biblioteca. Uno y mil quijotes : la visión de los ilustradores : ilustraciones de la II parte de El Quijote en las colecciones de la Biblioteca Universitaria. [Ciudad Real] : Servicio de Publicaciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2016.

Publicat dins de Bibliografia | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Monopolis, multinacionals i best-sellers al segle XVIII: l’imperi editorial dels Remondini

Del grup de becaris espavilats amb qui el CRAI Biblioteca de Reserva ha tingut i té el plaer de treballar ha sortit una apassionada en el laberíntic món de les anomenades “variants” bibliogràfiques. Sabina Batlle Baró, arqueòloga i estudiant de filologia llatina, ha tingut la paciència i el coratge de mirar d’entendre i de descriure un monumental embolic bibliogràfic relatiu a una edició del set-cents en 15 volums dels prolífics Remondini de Bassano del Grappa. A continuació podeu llegir el text que ha escrit, un cop aconseguit el seu difícil repte.

Remondini

Fa uns mesos, durant la tasca d’informatitzar els registres d’exemplars que fins ara es tenien en fitxes i catàlegs manuals, vam trobar-nos davant de l’obra Benedicti XIV … Opera omnia : in unum corpus collecta et nunc primum in quindecim tomos distributa, un recull dels escrits del papa Benet XIV. Es tracta d’una obra impresa en 15 volums que aparegué en successives edicions entre el 1767 i el 1892. El CRAI Biblioteca de Reserva disposa d’un total de 55 exemplars en format foli; per tant, us podeu imaginar que el maneig i la comparació de tots ells ha estat una tasca com a mínim voluminosa.

Els volums que teníem pendents de penjar al catàleg en línia pertanyien a una edició impresa el 1767 a Bassano del Grappa (Vèneto, Itàlia) per Giambattista Remondini, o això semblava a primer cop d’ull. En comparar-los amb els altres exemplars ja catalogats, ens vam adonar que alguns d’ells formaven part d’una altra edició feta pel mateix impressor i del mateix any, però completament diferent, de la qual també disposàvem d’altres exemplars. Encuriosits per aquesta coexistència de les dues impressions, i per assegurar que identificàvem bé quins exemplars pertanyien a una i altra, vam proposar-nos d’analitzar totes les còpies d’aquestes dues edicions que tenim a la Biblioteca.

Les dues edicions, que a la part interior presenten diferències evidents, tenen, no obstant això, unes portades pràcticament idèntiques: només un petit detall tipogràfic al peu d’impremta permet distingir-ne les variants. Malgrat tot, no hem pogut refiar-nos només de la portada, perquè en molts casos ens hem trobat exemplars als quals els l’havien arrencada i els n’havien afegit una de diferent, normalment pertanyent a l’altra edició. Així mateix, trobem alguns exemplars que presenten una portada i uns preliminars d’una de les edicions però, en canvi, el cos del text pertany a l’altra. Les combinacions són vàries i d’allò més recargolades.

Aquest aparent embolic ens porta inevitablement a preguntar-nos per què, i a cercar una possible explicació. La resposta no és clara ni segura, però tenim algunes hipòtesis que podrien explicar aquesta naturalesa híbrida dels nostres exemplars.

portades Remondini

Una impremta a tota màquina

En primer lloc, cal que ens posem en situació; l’obra va ser impresa per Remondini a Bassano del Grappa, a mitjans del segle XVIII. Es tracta, ni més ni menys, d’un dels impressors més importants del Vèneto, i del seu moment de màxima producció. La impremta dels Remondini va assolir un nivell d’industrialització notable; a mitjans de segle XVIII hi treballaven, simultàniament, 18 premses, i es controlava tot el procés des de la producció de les mateixes matèries primeres (paper, tipus i tinta). Aquest fet li permetia no només tenir una producció més elevada, sinó també disminuir els costos de transport de manera important. La seva puixança, que li féu possible l’entrada a l’Arte della stampa veneziana el 1750 malgrat la seva ubicació a Bassano, al continent, es va traduir en un increment de la producció, que va arribar a una mitjana de 30 títols per any. Durant la segona meitat del segle XVIII, com explica Mario Infelise a la seva obra L’editoria veneziana nel ‘700, la seva producció va arribar a significar el 14% del total de títols impresos a Venècia. Tot i que, arribats a aquest punt, els investigadors discrepen en el ball de xifres, es creu que vora el 1767, any que es produí la nostra obra, Remondini tenia més de 1000 treballadors en total, nombre que alguns eleven fins a la impressionant xifra de 2400. Aquest auge dels Remondini coincideix amb una crisi de la impremta veneciana, que tingué lloc durant la segona meitat del segle XVIII i que, lluny d’afectar l’empresa bassanenca, sembla que la reforçà.

Però tornem a centrar-nos en la nostra obra. En aquesta situació, doncs, no seria del tot escabellat pensar en una producció simultània en dues premses diferents de les dues edicions, amb els consegüents errors i traspaperaments a l’hora del relligat.

Best seller

El fet és que es tracta d’una obra que devia tenir prou èxit, ja que en disposem de fins a sis col·leccions de procedència diversa (que hàgim pogut identificar amb certesa, alguns dels antics posseïdors d’aquestes foren el convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, el convent de la Santíssima Trinitat i el Col·legi de Sant Bonaventura). Fent una petita cerca ens adonarem, també, que aquesta mateixa edició és present a centenars de biblioteques patrimonials d’arreu. Això no ens ha de sorprendre, ja que les obres religioses de la impremta Remondini, que suposaven una part important de la producció d’aquesta, tenien una gran presència a les institucions eclesiàstiques italianes, però també espanyoles i en general europees. En concret, però, l’Opera Omnia del papa Benet XIV es tractava, sens dubte, d’una obra important i amb cert prestigi. Aquesta certesa explicaria l’existència de dues edicions amb la mateixa data; podria haver succeït que l’alta demanda de l’obra hagués fet necessària una segona impressió al mateix any. Així, una possible explicació per als nostres exemplars híbrids és que fossin fruit del moment de “pas” entre una edició i una altra, en aprofitar, per exemple, preliminars sobrers de l’edició primera i relligar-los amb els nous cossos.

Accident o intenció?

Així doncs, les “barreges” d’edicions podrien explicar-se com un fet casual o accidentat, fruit del tragí d’una impremta amb un volum de treball considerable o com a conseqüència de la gestió dels estocs durant una reedició. Caldria, però, també, contemplar la possibilitat que es tractés d’una acció intencionada. No podem descartar que es tracti d’un exemple de la pràctica força estesa de combinar edicions antigues amb noves portades per poder presentar-les com una novetat.

En alguns dels exemplars del nostre fons hem pogut observar que les portades i els preliminars es canviaven per poder mantenir una certa coherència dins una mateixa col·lecció. Això és el que succeeix amb una de les nostres col·leccions, de la qual, malauradament, en desconeixem la procedència: els volums que la formen pertanyen en la seva majoria a una de les dues edicions, però alguns corresponen a l’altra. En aquests casos podríem sospitar que s’optà per relligar els cossos amb preliminars i portades de l’edició majoritària, per tal que tots els volums que es venien conjuntament tinguessin, a simple vista, unes característiques semblants. Fins i tot, en un parell de casos, la portada diferent fou arrancada i substituïda per l’altra; aquí ja és ben clara la intencionalitat de l’acció, i res ens pot fer pensar en errors anecdòtics.

Sigui quina sigui l’explicació, és interessant veure que un objecte com un llibre ens pot il·lustrar una realitat del passat. N’és un testimoni, no només pel seu contingut, sinó ell mateix; més enllà del valor que té l’objecte –per la seva antiguitat, raresa, estètica o altres qualitats intrínseques que qualsevol bibliòfil sabria apreciar– hi veiem el caràcter afegit que li atorga el seu origen i la pròpia trajectòria. És fascinant, doncs, fins a quin punt, estirant el fil, podem arribar a reconstruir la història, com si es tractés d’un trau per on podem ullar allò que succeïa o, si no tenim tanta sort, si més no, intuir-ho prou com per encuriosir-nos-hi i fer-nos ballar el cap una bona estona.

Publicat dins de Edicions, Impresos | Deixa un comentari

Participació del CRAI Biblioteca de Reserva a una jornada sobre ex-libris i col·leccionisme

ExposicioExLibrisEl proppassat 8 de juny el CRAI Biblioteca de Reserva va participar en una jornada sobre ex-libris i col·leccionisme celebrada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Organitzada pel projecte Historia de la Publicidad del Libro en España, Exemplar. Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental i el màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, el seu punt de partida ha estat la donació a la Facultat, per part de Mercè Cardona, bibliotecària, antiga alumna de l’Escola de Bibliotecàries, de la seva col·lecció d’ex-libris amb la finalitat del seu ús per a la docència.

JornadaExlibris

La jornada es va obrir amb la salutació del degà de la Facultat, Ernest Abadal, i una introducció a la col·lecció de Cardona per part de Nora Vela, que durant molt anys va ser professora de la mateixa Facultat. A continuació, Pedro Rueda Ramírez va centrar la seva intervenció en la importància de les marques de propietat, tot il·lustrant-les amb una sèrie d’exemples, per acabar parlant de la possibilitat d’unir esforços en aquest camp no només entre biblioteques sinó entre aquestes i el món del col·leccionisme.

Miquel Bohigas, per la seva part, va presentar una bona colla d’exlibris creats per ell des de mitjans dels anys vuitanta fins a l’actualitat, i va posar de manifest, principalment, els múltiples impulsos que es troben darrere de cada una d’aquestes manifestacions artístiques. Així, poden evocar el nom del propietari, o bé una seva afició, passió, episodi viscut o professió, i fins i tot no tenir-hi cap relació aparent i constituir, simplement, una imatge que ha agradat al seu creador.

La segona part de la jornada es va dedicar a les col·leccions institucionals. Roser Pintó, cap de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya va fer un recorregut pel ric i divers fons d’exlibris que custodia la biblioteca, que aplega, aproximadament, 40.000 unitats i que procedeix bé de donacions bé de compres.

El CRAI Biblioteca de Reserva va participar-hi amb una intervenció sobre com treballa les procedències i sobre la base de dades Antics posseïdors, tot mostrant diversos exemples i destacant la importància d’aquesta tasca, tant per al coneixement del fons bibliogràfic com per a la seva difusió.

Si hi esteu interessats, podeu consultar el text de l’aportació, així com la presentació al Dipòsit Digital de la UB.

També podeu llegir els apunts sobre antics posseïdors del nostre bloc. Per a una explicació tècnica sobre les mecàniques de treball en aquest camp, us recomanem el que es va escriure recentment amb motiu de la participació del CRAI Biblioteca de Reserva a un seminari REBIUN-CERL sobre l’estudi coordinat de procedències.

Publicat dins de Antics posseïdors, Congressos i Jornades | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

El CRAI Biblioteca de Reserva a l’exposició Universo Cervantes

imatge exposicióAmb motiu del 400 aniversari de la mort de Cervantes, el CRAI Biblioteca de Reserva col·labora a la mostra del CRAI Biblioteca de Lletres:  Universo Cervantes 1616-2016 per tal d’il·lustrar les edicions més antigues.

L’exposició, repartida entre les vitrines de l’entrada de la Biblioteca, les vitrines de la sala Piferrer i les de la sala de consulta de Reserva, s’inaugura el dia 24 de maig i durarà fins el 30 de juliol. També s’ofereix la versió virtual de l’exposició, amb els enllaços al catàleg de la UB.

Pel que fa a la part del fons antic, s’ha portat a terme una selecció de la trentena d’obres cervantines  anteriors a 1820 conservades, repartides en quatre vitrines.

1- El Quixot
2- Traduccions i biografies.
3- Altres obres: Trabajos de Persiles y Sigismunda i Viaje al Parnaso
4- Altres obres: La Galatea i Novelas ejemplares

Val la pena assenyalar que la majoria de les obres exposades no provenen dels convents desamortitzats, origen primordial de la col·lecció de Reserva. Tan sols hi ha un exemplar que prové dels jesuïtes de Manresa i un altre de la Biblioteca Mariana del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. La gran part de la resta, no presenta cap marca de propietat.

Les vitrines inclouen també gravats de la sèrie El ingenioso hidalgo Don Quixote de la Mancha que van es incloure a l’edició de la Real Academia Española a càrrec del prestigiós impressor Joaquin Ibarra del 1780, en 4 volums. El CRAI Biblioteca de Reserva no disposa d’aquests volums, però sí de les làmines soltes, algunes de les quals ara exposem. Van ser realitzades pels millors dibuixants i gravadors del moment, tots ells lligats a la Academia de Bellas Artes de San Fernando, ja que la voluntat de la Real Academia era oferir una edició del Quixot “correcta y magnífica”.

Publicat dins de Exposicions, Exposicions virtuals | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Publicat el Suplement a l’inventari de Manuscrits al Dipòsit Digital de la UB

Fruit d’una tasca de revisió dels darrers manuscrits del CRAI Biblioteca de Reserva, s’ha publicat el Suplement al Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona de Miquel Rosell al Dipòsit Digital de la UB. Ens referim als manuscrits des del 2031 fins al 2179. D’aquesta seqüencia de 148 manuscrits, la majoria són del segle XIX i XX.

pantalla dipòsit

Del període al què pròpiament el CRAI Biblioteca de Reserva es dedica, fins a l’any 1820, hi ha un manuscrit del segle XIV, cinc del segle XVI, una desena del XVII, 33 del XVIII i gairebé una vintena de les dues primeres dècades del segle XIX. La resta són posteriors al 1820. Concretament 34 del segle XIX i 20 del segle XX. Aquest fet es deu a que es va considerar, ja fa força anys, que el material manuscrit, encara que fos posterior, quedaria custodiat per la Biblioteca de Reserva. En els darrers anys s’està fent una tria d’aquest material, i si considera que, per la seva temàtica, és més adequat que estigui en alguna altra biblioteca del CRAI de la UB, es porta a terme el trasllat pertinent, com és el cas de 10 manuscrits que han estat destinats a diferents biblioteques.

La gran majoria d’aquests manuscrits encara no estan presents al catàleg en línia. Procès Tècnic de la UB ha començat la tasca de la catalogació dels manuscrits posteriors a 1820 i, un cop acabada, es farà l’adscripció a la biblioteca que es consideri més apropiada en cada cas. Pel que fa als manuscrits anteriors a 1820, hi ha gairebé 20 manuscrits catalogats.

Dels manuscrits que ja estan catalogats en línia, en el PDF del Suplement s’ofereix l’enllaç cap al catàleg.

Com podeu veure, incloure la informació al catàleg en línia és una feina que es porta a terme molt lentament, i precisament perquè som conscients que encara falta força temps per poder oferir tota la catalogació d’aquest fons, hem publicat aquest document al Dipòsit Digital.

La temàtica dels diferents manuscrits del suplement és molt variada. Trobem nombrosos documents jurídics, històrics i administratius, recopilats en diferents volums, diverses obres musicals del segle XIX, obres de medicina, així com alguns discursos inaugurals del col·legi de Cirurgia. També hi consten poesies i cartes autògrafes de diferents autors catalans i espanyols.

Destaquem dues miscel·lània del convent de Santa Caterina, dos manuscrits àrabs, documentació diversa de Marià Aguiló, els originals i correccions de Raimundo Ferrer de la seva obra Barcelona cautiva, i un volum de cartes autògrafes dedicades a Carmen Martín Gaite.

Molts d’aquests manuscrits, sobretot els del segle XX, provenen de donacions particulars a la biblioteca, com de Dolors Lamarca, Ernest Lluch i Roig Ortenbach. D’altres, més antics, provenen d’alguns convents desamortitzats, però, malauradament, de la majoria se’n desconeix la seva procedència.

Publicat dins de Manuscrits, Repositoris | Etiquetat com a , | Deixa un comentari