Dues noves obres candidates a l’apadrinament

Us anunciem la incorporació de dues noves obres a la iniciativa del CRAI de la Universitat de Barcelona Apadrina un document.

Kepler, Johannes (1571-1630). Ioannis Keppleri Harmonices mundi libri V … Lincii Austriae [Linz] : sumptibus Godofredi Tampachii bibl. Francof. : excudebat Ioannes Plancus, 1619.

portada

Primera edició de la magnífica obra on Johannes Kepler exposà la seva teoria sobre l’harmonia de l’univers. Kepler creia que dels moviments i de la velocitat dels planetes se’n desprenien notes musicals.

 

A l’Harmonices, a més, es descriu per primer cop la tercera llei del moviment planetari de Kepler que va ser un ferm defensor de les teories copernicanes. Per elaborar les il·lustracions que es troben al llarg de tota l’obra, comptà amb la col·laboració de Wilhelm Schickard. L’obra contribuí, indiscutiblement, amb grans aportacions i nous descobriments dirigits al camp de l’astronomia, de les matemàtiques i de la música.

L’Harmonices forma part d’un volum factici on es troben relligades dues obres més:

Prodomus dissertationum cosmographicarum. Francofurti: recusus typis Erasmi Kempferi : sumptibus Godefridi Tampachii, 1621-1622, del mateix autor, i també:

-Mulerius, Nicolaus. Iudaeorum annus lunae solaris et turcarabum : annus merê lunaris recens uterque è suis fontibus deductus & cum anno romano facili methodo connexus. Groningae : excudebat Ioannes Sassius …,1630.

La seva restauració implicarà:

  •  Bloc del llibre: neteja mecànica, neteja humida, tractaments de taques, desacidificació, consolidació, reintegració pèrdues i perforacions d’insectes.
  •  Enquadernació: segons les característiques originals a les tapes, en pell amb gofrats, neteja, restauració, consolidació, reintegració i muntatge del bloc.

La segona obra que es proposa per apadrinar és:

La Roche, Estienne de. Larismetique & geomet[rie de maistre] Estienne de la Roche … Nouvellement imprimée & des faultes corrigée, à la quelle sont adioustées les tables de diuers comptes, [àvec leurs ca]nons, calculées par Gilles Huguetan … On les vend a Lyon : a lenseigne de la sphaere, cheulx Gilles & Iaques Huguetan …, 1538.

portada

Segona edició d’un tractat de matemàtica que va ser ampliament divulgat amb èxit durant el segle XVI. És un tractat d’àlgebra, aritmètica comercial y geometria, imprès en lletra gòtica amb abundants figures xilogràfiques a la part dedicada a la geometria i diverses taules al final de l’obra. Va ser considerat un excel·lent llibre amb una bona notació matemàtica de potències i arrels.

Larismetique… d’Estienne de La Roche és una obra fortament influïda per un text que no es va arribar mai a publicar en vida del seu autor: Nicolas Chuquet, gran matemàtic i mestre de La Roche durant els seus anys de formació. El seu títol és Triparty en la science des nombres. La Roche el va consultar, tal com demostren algunes anotacions de la seva mà en el manuscrit original. Es creu que, probablement, La Roche va adequar les aportacions de Chuquet a la capacitat o el nivell de comprensió del públic a la que anava destinat el tractat. Finalment, Tryparty … va ser publicat per Aristide Marre el 1880. La Roche també va rebre influències dels matemàtics Luca Pacioli i de Philippe Frescobaldi.

Són molt interessants les nombroses anotacions manuscrites (postil·les) que contenen les seves pàgines. Qui sap si són de la mà d’alguns dels seus antics propietaris, que podem conèixer gràcies als ex-libris manuscrits presents en l’obra, com els dels arquitectes Miquel Jeliner i Germà i Mariano Enrich.

La seva restauració implicarà:

  •  Bloc del llibre: neteja mecànica, neteja humida, desacidificació, consolidació, reintegració de perforacions d’insectes, cosit d’acord les característiques de l’original.
  •  Enquadernació: en pell, neteja mecànica en sec, restauració, consolidació i muntatge del bloc.
Publicat dins de Restauracions | Etiquetat com a | 1 comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de febrer de 2017

Us informem de les noves incorporacions d’aquest mes de febrer.

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics del mes de febrer al catàleg:  124 entrades noves.

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 12 nous impressors:marques_impressors

Marelli, Giuseppe, s. XVII

Zanetti, Bartolomeo

Nicolaus Iullieron typographus regius & Ioannes Iullieron fratres

Cottereau, Laurent, 1612-1648

Occhi, Bartolomeo, 1730-1781

Giangrandi, Virgilio, fl. 1589-1631

Hermandad de San Juan Ante Portam Latinam

Colosini, Giovanni Battista

Elliot, Charles, -1790

Zempel, Giovanni, actiu 1730-1795

Chouet, Jacques, 1583?-1661

Jean-Antoine Huguetan & Marc-Antoine Ravaud

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 12 noves imatges de marques:

Javarina, Bartolomeo ID 11619132ª

Plantin, Martina, 1550-1616 ID 11603999ª

Bousquet, Marc Michel, 1696-1762? ID 11610670a

Poletti, Andrea, 1646?-1726? ID 11606277ª

Daniel ac David Aubrii & Clemens Schleichius ID 11608997ª

Eredi di Ottaviano Scoto ID 11611686ª

Stamperia Pagliarini ID 11606861ª

Pezzana, Giovanni Antonio, 1717-1779 ID 11610104a

Tipografia della Congregazione di Propaganda Fide ID 13883641ª

Pasquali, Giovanni Battista ID 11609047c

Imprenta Real (Madrid, Madrid) ID 12698945f

Remondini (Firma) ID  11606794d

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors: antics_posseidors

  • 2 nous posseïdors:

 Josep dels Reis, 1779-1845

Díego de San Agustín, O.A.D.

 

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Antics posseïdors, Marques d'impressors, Novetats bibliogràfiques | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Nous gravats afegits a la Col·lecció de Gravats del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) de la Memòria Digital de Catalunya

Durant aquests darrers mesos s’han catalogat 100 gravats en làmines soltes pertanyents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, integrada per més de 8.000 gravats datats des del segle XVI fins al segle XIX.

Les seves imatges ja queden integrades a la Col·lecció de Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), on amb aquesta nova incorporació es compten més de 6000 gravats. Cada imatge va acompanyada d’una fitxa descriptiva que conté l’enllaç permanent al registre del gravat en el catàleg del CRAI UB.

Bona part d’aquests gravats catalogats darrerament són litografies, tècnica artística que apareix a Europa en els darrers anys del segle XVIII, en un espai presidit fins aleshores per la xilografia i la calcografia. En aquestes làmines hi són representats un bon nombre dels gravadors i dibuixants que treballaren a l’estat espanyol durant el segle XIX, on es va difondre aquesta nova tècnica a partir de 1815. També s’han catalogat algunes calcografies amb aiguafort o burí.

Contemplarem el treball de figures destacades com Federico de Madrazo y Kuntz, pintor de cambra de la reina Isabel I i director del Museu del Prado, Bonaventura Planella i Couxello, professor i director de l’Escola de Llotja a Barcelona, Francesc Xavier Parcerisa i Boada, pintor i litògraf català que va il·lustrar l’obra Recuerdos de España, Rafael Esteve i Vilella, gravador de cambra de Carles IV i Ferran VII, Alejandro Blanco y Asensio que treballà per José de Madrazo en el Real Establecimiento Litográfico i fou nomenat membre de mèrit de l’Academia de San Fernando el 1829, o també Florentin Decraene, pintor i litògraf d’origen belga que s’establí a Madrid, entre d’altres.

El gènere més abundant d’aquests gravats és el retrat, però també hi trobem escenes històriques, mitològiques, al·legòriques o hagiogràfiques, i també representacions de monuments artístics.

Amb aquesta darrera càrrega, són ja 1627 els gravats de la nostra col·lecció que podreu consultar a la MDC. Esperem seguir treballant en aquesta línia, amb la intenció de descriure i donar a conèixer totalment aquest notable fons, una mostra de l’art del gravat a Europa al llarg de quatre segles.

Publicat dins de Gravat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva. Estudi per al desenvolupament d’un Treball Final de Màster

Elena de la Rosa Regot

Com a centre col·laborador del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Reserva ha acollit durant tres mesos l’alumna Elena de la Rosa per a l’elaboració del seu Treball Final de Màster. La seva tasca principal ha estat l’ordenació i l’estudi de les portades i preliminars solts que es van separar de llibres especialment malmesos per la seva mala conservació, i que malauradament es va considerar que calia llençar cap als anys 30 del segle XX. Amb la seva aportació, s’ha aconseguit finalitzar la classificació de més de 67.000 portades i preliminars, ara desades en 167 capses ordenades per ciutats d’impressió. El fet de tenir aquest fons ordenat obre la porta per futurs estudis sobre la pròpia col·lecció i sobre el llibre imprès des de molts angles diversos. És per això que valorem molt positivament la seva aportació i aprofitem el nostre bloc per felicitar-la per la seva feina i pel resultat del seu TFM que va obtenir la màxima nota.

A continuació ella mateixa ens fa una extensa presentació del seu interessant treball, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.


Els nombrosos fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona constitueixen una oportunitat única per dur a terme una gran diversitat de recerques sobre els mateixos, de vàlua reconeguda arreu per la seva quantitat i qualitat. Molts són els llibres que s’han treballat pel seu interès històric, artístic i bibliogràfic, però encara queden materials desconeguts que no han gaudit d’aquesta sort.

Un d’ells és el fons de portades soltes, de què ens ocuparem en aquest article i que s’ha treballat en el marc del Treball Final del Màster Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia: La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona), d’Elena De La Rosa Regot. El treball amb aquest fons ha vingut motivat per l’interès del professor Pedro Rueda i del personal bibliotecari del CRAI Biblioteca de Reserva, en especial de Neus Verger i Irene Ibern.

El fons de portades soltes, que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva, és un fons compost per 67.871 documents. La gran majoria són portades de llibres que la biblioteca tenia sota la seva custòdia. Algunes d’aquestes, i d’altres pàgines que es conserven, van ser arrencades el 1937 per Francesc Nabot i Tomàs.

Aquestes són testimoni de les diverses vicissituds que van anar afectant la preservació dels fons conventuals durant la creació de la Biblioteca Universitària fins causar greus estralls en una bona part d’ells. Els saqueigs i els incendis dels monestirs, la fauna bibliòfaga, les pugnes entre institucions i la falta de recursos, personal i espai de la Universitat, entre altres situacions adverses, van causar una pèrdua irreparable de molts exemplars.

 

HISTÒRIA DEL FONS DE PORTADES SOLTES

La procedència del fons de portades no ve recollida de forma sumària en cap document publicat. Ha calgut revisar la documentació de l’Arxiu Històric de la Universitat per tal d’aconseguir informació sobre l’origen d’aquests documents. No és fins als anys trenta, en una nota manuscrita de Francesc Nabot i Tomàs sobre els treballs que va dur a terme quan era auxiliar de la Biblioteca Universitària a partir de 1933, que trobem una referència clara al fons de portades, ja que ell mateix en va ordenar un grup separat amb anterioritat. Aquestes portades de què parla Nabot i Tomàs són només una part de les actuals i en fa un recompte provisional de 2.280.

Diverses fonts sostenen que durant la dècada dels trenta es van arrencar més portades de llibres en mal estat per falta d’espai, però no citen la procedència de la informació. Doncs bé, l’encarregat de dur a terme aquesta tasca va ser Nabot i Tomàs i ell mateix explica amb detall la tasca que va dur a terme:

“La tarea era doble: Había libros sin signatura y otros que la tenían. De los primeros, si eran apolillados, separaba la portada. Si eran buenos, pasaban a la sala del segundo piso. Si tenían signatura, caso de estar deteriorados, ponía ésta en las portadas y luego las separaba. Si el libro estaba bien, pasaba igualmente a la sala grande del segundo piso. Respecto de los libros dados por malos, cuando había una gran cantidad de ellos se vendían para papel. Esta labor duró hasta fines de Marzo de 1937 […]. Si eran importantes, separaba además la dedicatoria, prólogo e índices.

En Abril del propio 1937, comencé a separar la portada de los libros malos, que procedentes de los sótanos de la Universidad, en locales húmedos y polvorientos, en donde habían permanecido muchos años, se habían subido durante el invierno, al local del 2º piso, que había sido aula del Instituto de Segunda Enseñanza. Emprendí la propia labor de revisión. Estos libros comprendían a los siglos XVI al XVIII. En su mayoría no tenían signatura y muchos de ellos eran duplicados. Los que estaban bien pasaban con los otros buenos. De los malos hacía las consabidas separaciones y luego se vendían. De las portadas separadas y ordenadas por tamaños, he llenado unas 250 cajas archivadoras.

De algunos libros españoles y extranjeros apolillados, recorté diversas series de letras iniciales, viñetas, grabados, dibujos y filigranas, para formar abecedarios tipográficos y álbumes ornamentales, como recuerdo de las obras destruidas, teniendo cada unidad libraria, en respectiva carpeta, con la indicación del autor, materia, pie de imprenta y año respectivo. Esta labor se prolongó hasta fines de 1937.” (Llibre…, 1902-1962)

 

Malgrat tota la informació que facilita sobre el procés, no parla en cap moment de les raons que els van portar a fer aquesta separació ni del criteri que va seguir per determinar què considerava “bo” i “dolent”. Molt probablement els mancava espai o van veure molt difícil i costós salvar els documents.

L’any 2007 es van començar les tasques d’ordenació del fons, que es trobava emmagatzemat en diverses caixes de cartró, i es van perllongar fins al 2015, passant per mans de 3 bibliotecaris. Entre desembre de 2015 i febrer de 2016, es van ordenar les 70 caixes restants mitjançant un conveni de 150 hores de pràctiques no curriculars amb el CRAI Biblioteca de Reserva. En total, el fons presenta 246 llocs d’impressió diferents dividits entre 19 països (la distribució geogràfica es pot consultar al mapa interactiu). Durant la seva ordenació s’han obtingut 162 caixes i 37 carpetes. El número aproximat de documents és de 67.870.

Figura 1. Caixes que contenien el fons de portades abans de ser organitzades; taula de treball durant la classificació d'una de les caixes per països

Figura 1. Caixes que contenien el fons de portades abans de ser organitzades; taula de treball durant la classificació d’una de les caixes per països

Les portades conservades pertanyen a impresos compresos entre els segles XVI i XIX, però també trobem índexs, fulls de guarda, números solts de revistes, reculls diversos de sermonaris, estampes, elements retallats dels llibres, elements manuscrits, documents de gran format i diversos materials efímers (bitllets de rifa, retallables de paper, goigs, ex libris, naips, etc.).

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL FONS

L’estat de conservació general del fons es pot classificar de dolent, fet que fa que el seu tractament tingui un caràcter urgent. Aquest estat es deu, principalment, a les degradacions del suport que posen en perill els diferents elements que sustenta. El fràgil estat que aquest presenta fa molt difícil la manipulació dels documents i provoca la pèrdua de petits fragments de material. És per aquesta raó que abans de dur a terme qualsevol altra acció cal plantejar la restauració de la documentació.

Figura 2. Diferents estats de conservació del fons de portades. Curiosament, es tracta del mateix llibre i, possiblement, de la mateixa edició

Figura 2. Diferents estats de conservació del fons de portades. Curiosament, es tracta del mateix llibre i, possiblement, de la mateixa edició

El suport

El material principal que conforma els suports del fons és el paper i la seva bona conservació és fonamental per poder preservar l’objecte, ja que en ell se sustenta la informació.

La mala manipulació i l’emmagatzematge inadequat, juntament amb la fragilitat que presentaven les portades per l’atac d’insectes bibliòfags i microorganismes, han provocat deformacions, plecs, pèrdues i estrips, entre d’altres. Aquelles derivades de l’ambient tenen la seva causa principal en la humitat i la temperatura, com la pèrdua de flexibilitat. Alguns documents es van veure afectats pel foc i presenten diferents graus de calcinació.

També trobem tot tipus de taques i brutícia sobre el suport i entre les seves fibres: pols acumulada, ceres de segells, coles de l’enquadernació, esquitxos de tinta, etc. Alguns documents presenten taques per humitat i d’altres tenen origen biològic. Les alteracions químiques que presenten són les habituals en aquest tipus de materials: principalment acidesa (pH<7) i oxidació.

Figura 3. Documents doblegats per encabir-los dins les caixes; fang sec; calcinacions a les vores del document; aureoles creades per l'absorció d'aigua bruta; oxidació als laterals pel contacte amb les cobertes

Figura 3. Documents doblegats per encabir-los dins les caixes; fang sec; calcinacions a les vores del document; aureoles creades per l’absorció d’aigua bruta; oxidació als laterals pel contacte amb les cobertes

Els microorganismes (bacteris i fongs) són l’alteració biològica amb menor incidència al fons de portades, però aquelles afectades presenten un aspecte cotonós i molt fràgil, a més de diverses coloracions irreversibles. Alguns documents s’han vist afectats per foxing. Pel que fa als insectes, pràcticament la totalitat del fons de portades s’ha vist afectada per diverses espècies que han causat la pèrdua del suport en forma de galeries i que han adherit alguns documents.

Tot i les greus degradacions que han causat els microorganismes i els insectes al fons, l’acció biològica més greu ve de la mà de l’home i aquesta sí que afecta a la totalitat del fons. La mutilació que ha patit li dóna unitat als materials com a fons.

Figura 4. Atac fúngic; galeries de xilòfags; mutilacions per retirar part de les il·lustracions

Figura 4. Atac fúngic; galeries de xilòfags; mutilacions per retirar part de les il·lustracions

Elements sustentats

Els elements sustentats són aquells materials que configuren la informació que dóna sentit al document. Les principals tècniques trobades al fons són les tintes d’impressió, tintes cal·ligràfiques (de carbó i metal·loàcides), llapis (grafit i de color), segells (de tinta, lacre o gofrats) i guaix.

En general, els elements sustentats presenten un bon estat de conservació, exceptuant la corrosió de les tintes metal·loàcides, que ha perforat alguns documents; la mala polimerització d’algunes tintes, que ha creat aureoles al voltant de la tipografia dificultant la seva lectura; i l’esvaïment de la tinta d’alguns segells.

 

Arquitectura del llibre

S’han trobat diversos elements de l’enquadernació dels llibres barrejats amb les portades. Els materials més abundants són el pergamí i les pells usats, juntament amb el cartró, per a les cobertes dels llibres. No obstant, s’han trobat altres materials com fils de les relligadures, capçades, fulls de guarda, nervis, etc. En general no presenten degradacions pròpies de la seva naturalesa sinó que més aviat han patit les conseqüències de compartir espai amb els papers i cartrons.

 

PROJECTE DE TRACTAMENT

Restauració i conservació → CRAI Taller de restauració

Catalogació → CRAI Biblioteca de Reserva

Digitalització → Centre de Digitalització (CEDI)

Difusió web → Bases de dades i plataformes web

 

El projecte presentat (restauració, conservació i difusió) intenta adaptar-se a la realitat de la Universitat de Barcelona i utilitzar-ne els seus recursos. S’ha buscat no excedir-se en les necessitats reals del fons per no dur a terme un treball innecessari o excessiu que no estigui justificat. El projecte que s’ha proposat engloba només el material amb suport paper del fons que constitueix la part considerada com a “portada”, és a dir, 57.654 documents.

 

Proposta de restauració i conservació

Qualsevol manipulació del fons resulta en la pèrdua de fragments de suport, per tant, abans de dur a terme cap altre projecte cal restaurar el fons. Donada la gran quantitat de documents que conformen el fons, és imprescindible una bona organització del treball. El tractament de restauració proposat té en compte les diverses casuístiques del fons:

Figura 5. Esquema del tractament proposat per al fons

Figura 5. Esquema del tractament proposat per al fons

El dipòsit on es troba actualment el fons es coneix com a Autoclau, per l’antiga màquina que s’hi va instal·lar, o Compactus de la M, i es troba situat dins les mateixes dependències del CRAI Biblioteca de Lletres. Per garantir que no s’ha de tornar a intervenir sobre aquests materials es recomana complir els següents paràmetres:

  • Temperatura: 18-22 ºC (±3).
  • Humitat relativa: 45-55% (±5%).
  • Il·luminació: 50 lux.
  • Filtres contra les radiacions ultraviolades (finestres i fluorescents).
  • Ventilació.
  • Neteja sistemàtica i organitzada.

Ara mateix el material es troba molt atapeït i amb falta de ventilació, les caixes col·locades en vertical poden deformar el material que contenen i les que en sobresurten, poden provocar que els treballadors rebin cops. L’emmagatzemament actual és provisional i caldrà que es portin a terme les accions de conservació proposades per poder garantir una bona conservació del fons.

Figura 6. Caixes i carpetes que contenen els documents del fons de portades soltes

Figura 6. Caixes i carpetes que contenen els documents del fons de portades soltes

Un cop restaurats els documents es recomanen dos nivells de protecció: la protecció col·lectiva (caixes de cartró de conservació) permet la separació entre els documents i l’exterior i la protecció individual (camises de paper de conservació) aïlla els documents dels altres materials del fons. A més, en faciliten la identificació i organització.
Proposta de difusió

La posada en valor del fons i l’augment de la seva demanda passen per la seva difusió, que és la que justifica en última instància la seva restauració i conservació. El mètode per catalogar les portades s’ha d’establir des del CRAI Biblioteca de Reserva i està en procés de definició. Malgrat això, s’han establert els camps que es considera essencial omplir, entre d’altres: títol, lloc i data d’impressió, impressor, imatge digitalitzada i enllaç als documents complets (de Reserva o d’altres biblioteques).

El principal avantatge que presenta la digitalització és la millora en el seu accés i difusió com a material d’estudi tant per a investigadors com per a alumnes interessats en la història del llibre, la procedència dels materials que formen el fons i els seus posseïdors, entre altres temes relacionats amb el món del llibre antic. Això permet posar en valor un fons desconegut, diferent i molt ric a nivell nacional i internacional.

Per a tal fi, aquesta digitalització ha d’anar acompanyada d’una bona difusió. El fons pot contribuir a ampliar les bases de dades ja existents al CRAI de marques d’impressors i antics posseïdors. A més, també amplien la informació sobre els fons del CRAI Biblioteca de Reserva pertanyents als diversos convents desamortitzats.

Finalment, amb el material digitalitzat es poden confeccionar col·leccions virtuals al BiPaDi, present al portal Europeana, i a d’altres portals on el CRAI també col·labora, com la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. S’espera que aquesta difusió ajudi a conscienciar la població perquè reflexioni sobre el seu patrimoni i sigui conscient dels errors que s’han comès i d’aquelles iniciatives que s’enceten per pal·liar els seus efectes.

 

Elena De La Rosa Regot
Conservadora i restauradora de béns culturals
elenadelarosaregot@gmail.com

Publicat dins de Impresos, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva, Restauracions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un llibre de viatges restaurat gràcies al projecte Apadrina un document

portada-retallada

Recueil de divers voyages faits en Afrique et en l’Amerique qui n’ont point esté encore publiez contenant l’origine, les moeurs , les coûtumes & le commerce des habitans de ces deux parties du monde, avec des traitez curieux touchant la haute Ethyopie, le débordement du Nil, la mer Rouge et le Prêtre Jean / le tout enrichi de figures & de cartes géographiques … A Paris : chez la veuve Ant. Cellier …, a l’imprimerie des Roziers, 1684.

Es tracta del recull de textos sobre viatges a l’Africa i Amèrica que va compilar i editar Henri Justel (1620-1693), un reconegut bibliòfil, secretari del rei de França Lluis XIV, que posteriorment va emigrar a Anglaterra on va ocupar la posició de bibliotecari reial a St. James Palace. Justel mantingué correspondència i es relacionà amb bona part dels estudiosos i savis europeus de l’època. Melchisédech Thévenot, famós científic, cartògraf i viatger francès, del qual també tenim una obra apadrinada, es comptava entre els seus amics.

Entre els lectors del segle XVII hi havia un gran interès per conèixer i saber de llocs i pobles distants. Persones benestants, religiosos o joves aristòcrates dedicaven uns anys de la seva vida a viatjar per ampliar horitzons, aprendre noves llengües i descobrir altres cultures i formes d’art. Evidentment hi havia també altres finalitats més pràctiques com ara portar a terme estudis científics, descobrir nous territoris o investigar les oportunitats per al comerç.

Publicada per primera vegada l’any 1674, l’obra ens descriu la geografia, l’economia, els habitants i els costums de diversos països i àrees geogràfiques com l’illa de Barbados, la Ribera del Nil, Etiòpia, les Antilles, La Guyana, Jamaica i altres colònies angleses.

No són textos originals, la majoria s’havien donat a conèixer prèviament en anglès. Conté les traduccions franceses dels textos de Richard Ligon, de Jerónimo Lobo, de Baltazar Telles, de Manuel de Almeida, de Sieur de la Borde i de Richard Blome.

Entre les seves il·lustracions, mapes i gravats calcogràfics, destaquen especialment les corresponents a l’illa de Barbados: són una sèrie de magnífics gravats calcogràfics de la seva vegetació, amb boniques escenes de la vida dels seus habitants, representades en els seus poblats o navegant en les seves embarcacions.

Bona part de la importància d’aquesta edició del 1684 del Recueil de divers voyages faits en Afrique et en l’Amerique … rau en la seva raresa, ja que només hem trobat dos exemplars en biblioteques de l’estat espanyol, el de la Biblioteca Nacional d’Espanya i el nostre.

La restauració portada a terme, amb el suport inestimable de la seva padrina Concepción Tejedor Hernández, emmarcada dins el projecte Apadrina un document, ha sigut notable, amb la neteja i el tractament de taques i la reintegració del suport paper, alhora que s’ha ocupat també de la neteja, la consolidació i la reintegració de l’enquadernació de pell. Podeu consultar la memòria de restauració al Dipòsit Digital i dins el registre del d’exemplar del catàleg.

 enquadernacio portada

gravat C-242/4/23

Publicat dins de Impresos, Restauracions | Etiquetat com a | 3 comentaris

Donatiu de tres obres de la biblioteca familiar de Josep Coroleu i Inglada al CRAI Biblioteca de Reserva

llibres donacióConegut per les seves Memorias de un menestral de Barcelona, l’historiador, periodista i polític Josep Coroleu i Inglada (1839-95) va cursar estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. La biblioteca familiar ha conservat des de fa dècades una bona col·lecció de llibres de matèria historiogràfica i legal que per força hagueren d’assistir Coroleu en els seus estudis sobre les institucions jurídiques de la Catalunya medieval. Tres d’aquests llibres han passat a formar part recentment del fons de reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.  r-4471

Es tracta de la Historia iuris romani de Johann Gottlieb Heineccius (Alcalá de Henares, 1808), de les Exercitationes academicae de Josep Finestres (Cervera, 1745) i dels dos volums que formen el Vocabularium iuris utriusque de Philippe Vicat en l’edició veneciana del 1767. D’aquesta darrera obra, el CRAI Biblioteca de Reserva ja en posseïa exemplars de les edicions publicades a Lausana i Nàpols uns anys abans. Tots tres llibres van pertànyer a Josep Coroleu i duen també l’ex-libris del seu fill, el metge i escriptor Wifredo Coroleu i Borràs (Barcelona, 1877-1951).

El CRAI de la Universitat de Barcelona custodiava des de feia temps obres originals de Josep Coroleu. A aquest cos textual s’hi afegeixen ara llibres que van formar part de la seva biblioteca.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Alejandro Coroleu

ICREA-Universitat Autònoma de Barcelona

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg de llibres antics i nous registres a les bases de dades marques d’impressors i antics posseïdors

Tal com vam anunciar en el post del 19 de desembre de l’any passat, periòdicament us informarem dels registres nous al catàleg de la UB corresponent al fons antic d’una banda, i de l’altra, dels registres nous que s’han incorporat a les dues bases de dades Marques d’impressors i Antics posseïdors

Així doncs, les dades són les següents:

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics del mes de gener al catàleg: 95 entrades noves.

 

 

 

Nous registres i noves imatges de les dues bases de dades durant els mesos de desembre del 2016 i gener del 2017:

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

 

  • 5 nous impressors:marques_impressors

Duplain, Benoit, 1711-

Guillimin, Pierre, m. 1695

Io. Baptistae, & Iosephi Corbi

Pierre Didot l’ainé et Firmin Didot (Firma)

Streel, Guillaume Henri

 

  • 15 noves imatges de marques:

Cardon, Horace, 1566?-1641 ID 13105449d i ID 13105449e

Cavallo, Camillo, s. XVII ID 1620183a

Chouet, Samuel, 1615-1675 ID 1160749xa i 1160749xb

Curti, Stefano ID 11611455b

Heredi di Giovanni Rossi ID 11613385a

Herwagen, Johann, 1497-1559? ID 11605170a, 11605170b i 11605170c

Jansson, Jan, 1588-1664  ID 11571408b

Landry, Claude ID 11604529b

Pezzana, Nicolò, fl. 1654-1754 ID  11605273e i 11605273f

Pitteri, Francesco ID 11605960a i 11605960b

Remondini (Firma) ID 11606794c

Senneton frères ID 11613737a

Wolters, Joannes, actiu 1687-1714 ID 11607257a

Chouet, Pierre, 1580?-1648 ID 13296711a

 

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:

 

  • antics_posseidors4 nous posseïdors:

Casiri, Miguel, 1710-1791

Colegio de San Hermenegildo de la Compañía de Jesús (Sevilla, Andalusia)

Convent de Sant Agustí (Girona, Catalunya)

Gifreu de la Palma, Josep, m. 1762 (2 marques noves)

 

 

Publicat dins de Antics posseïdors, Marques d'impressors, Novetats bibliogràfiques | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’experiència romana del CRAI Biblioteca de Reserva a la III Jornada de Bones Pràctiques 

bonespractiques_2016_2El proppassat 14 de desembre es va celebrar a l’aula magna de l’edifici històric de la UB la III Jornada de Bones Pràctiques del CRAI, amb un objectiu ben especial: presentar les experiències d’alguns dels bibliotecaris que han gaudit d’un ajut del programa Erasmus + per a estades a centres europeus.

Precedides per una xerrada de Joana Roig, cap del CCUC, sobre les normes  de catalogació RDA, es van presentar una colla d’interessants experiències a institucions del nord d’Europa, concretament de Londres, Hèlsinki, Bergen i Cardiff.

El sud va estar representat per Roma i l’explicació de l’estada de Marina Ruiz, del CRAI Biblioteca de Reserva, a la Biblioteca nazionale centrale Vittorio Emanuele II. Aquesta gran biblioteca comparteix característiques amb la nostra Reserva. L’origen dels seus fons és conventual, en els darrers anys ha atorgat una especial atenció als antics posseïdors, i participa activament a les iniciatives del CERL (Consortium of European Research Libraries).

El fet de trobar-se l’ICCU (Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle biblioteche italiane e per le informazioni bibliografiche) en un edifici adjacent a la Nazionale centrale també va permetre un coneixement de prop de dues eines de molta qualitat àmpliament utilitzades pels catalogadors de llibre antic: el catàleg en línia SBN Libro antico i el projecte Edit16.

iii_jbpcraiub_3_erasmus_vittorio-emanuele_pres_pagina_01

Podeu veure’n la presentació i llegir-ne el text-guia al Dipòsit Digital de la UB.

Publicat dins de Congressos, Conferències i Jornades, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

En el 75è aniversari de la mort d’Eduard Toda

Coincidint amb el 75è aniversari de la mort d’Eduard Toda (1855-1941), el passat mes de desembre va veure la llum l’article que li va dedicar Assumpció Estivill, bibliotecària i investigadora, sota el suggestiu títol “Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers”, a l’últim número de l’any passat de la revista BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació.

Al catàleg del CRAI de la UB podreu trobar una trentena d’obres d’aquest polifacètic reusenc que és recordat per les seves més que diverses vocacions: va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor, historiador i bibliòfil, entre d’altres activitats. L’article d’Estivill aprofundeix precisament en la passió pels llibres de Toda i en el seu paper de mecenes, així com la relació que va establir amb l’Escola de Bibliotecàries, dos temes que, com podeu suposar, ens interessen especialment.

Si després de llegir l’article se us obre la curiositat sobre aquest personatge, us recordem que Eduard Toda forma part de la nostra Base de dades d’Antics Posseïdors i fins el dia d’avui s’han localitzat 7 exemplars que havien estat de la seva propietat al nostre fons. Es tracta de dos manuscrits dels segles XVI-XVIII –un llibre de precs maronita i l’obra Kitāb al-Iklīl i cinc impresos, entre els que destacaria la gramàtica de llengua persa The Persian interpreter : in three parts, a grammar of the persian language, persian extracts in prose and verse, a vocabulary persian and english on apareix el seu ex-libris manuscrit a portada, juntament amb el lloc i la data, molt probablement, de la seva adquisició.

10312274ap

Una segona marca de propietat que tenim recollida és la que apareix a l’obra de Manuel Risco Iglesia de Leon y monasterios antiguos y modernos de la misma ciudad, un curiós ex-libris que indica que pertanyia a la biblioteca personal que Toda va reunir al castell d’Escornalbou, una biblioteca que, segons indica Estivill, va acabar desvetllant l’admiració dels seus coetanis.

10312274bm

Us recomanem fermament l’article: un agradable viatge al passat que ens permet submergir-nos en la vida d’un bibliòfil i mecenes ben peculiar.

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos, Manuscrits, Publicacions | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Soldat abans de frare

Avui ens satisfà especialment publicar aquest post, ja que és fruit de la col·laboració d’una de les nostres usuàries més fidels. És un plaer poder comptar dia a dia amb el suport de Mercè Gras, historiadora i arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears, qui sempre està disposada a oferir-nos un cop de mà en la identificació de molts dels ex-libris d’antics posseïdors que pertanyien a l’orde dels Carmelites Descalços. Aquest post és una bona mostra de fins a quin punt la col·laboració del CRAI Biblioteca de Reserva amb els professors i investigadors que ens visiten és enriquidora per a tots. Moltes gràcies Mercè!

Tothom coneix la dita “ser cuiner abans de frare”, que il·lustra com, abans de prendre un estat determinat, existeix una experiència vital prèvia que no hi té cap relació aparent.

A partir de les anotacions de propietat d’un llibre, una vida de San Onofre, obra del mercedari fra Pedro de Arriola, Vida prodigiosa de el rey anachoreta …En Zaragoça : por los herederos de Pedro Lanaja y Lamarca …, 1675 –consultable en línia-, ha estat possible reconstruir una petita història del llibre, del seu original propietari i de les seves, aparentment, divergents trajectòries vitals.

fguarda-b-10-5-23

La inscripció de que el llibre pertanyia a l’antiga biblioteca del convent de San Josep i que estava a ús del germà fra “Joseph de la Madre de Dios” situaven llibre i lector en el Carmel descalç. En aquest Orde els religiosos no podien tenir llibres en propietat, i qualsevol llibre que es llegís fora de la biblioteca havia de tenir una anotació de llicència del superior que declarava qui llegia què, el convent al que pertanyia l’obra, i on s’havia de retornar; tot plegat una pràctica que pot ser molt útil de cara a situar cronològicament les lectures d’un títol (vegeu l’article de Gras Casanovas, Mercè, “Les biblioteques dels carmelites descalços de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835)”, Scripta 7, juny 2016).*

El cas és que el nom del nostre religiós –Joseph de la Madre de Dios- era prou comú, ja que en el treball de recerca per a la formació del catàleg i biografies del religiosos de la província de Sant Josep de Catalunya (1586-1835), hem pogut identificar fins a deu frares amb aquest mateix nom en els llibres de vesticions i professions.

A banda de descartar d’entrada els noms d’aquells que havien viscut amb anterioritat a la publicació de l’edició, la segona nota de propietat de la guarda del llibre, que resava “Joseph Antonio Salgado y Múxiga, del regimiento de Infantería de Sevilla, Madrid 22 de octubre de 1746”, coincidia plenament amb els cognoms d’un d’aquests religiosos. Els registres dels nous religiosos ens permeten situar els orígens familiars i geogràfics, i a vegades fins i tot l’ocupació paterna.

José Salgado Múgica va néixer a Porto Longone, fill de Juan Salgado, de La Coruña, i d’Andrea Múgica, de Cartagena. El seu pare segurament era militar, perquè Portolongone, actual Porto Azzurro, era una important fortificació a la illa d’Elba, un dels presidis toscans de la corona hispànica en terres italianes i on hi havia guarnició militar. Pel tractat de Viena, Felip V, va reconèixer la sobirania de l’imperi austríac sobre els territoris italians que controlava Carles VI, i cedí l’illa d’Elba i la plaça de Porto Longone al seu fill Carles (futur Carles III), fill de la seva segona esposa Isabel de Farnesi.

El fet que tant el pare com la mare fossin naturals de ciutats amb ports militarment importants sembla confirmar la hipòtesi que el pare, corunyès d’origen, hagués contret matrimoni a Cartagena durant alguna de les seves destinacions, i més tard s’emportés l’esposa a Portolongone quan va ser destacat en aquesta plaça d’armes.

José Salgado seguí el camí de la milícia, com probablement havia fet el seu pare, i poc després de la data escrita en el llibre, quan estava el seu regiment aquarterat a Madrid, va ser destinat a Barcelona, on devia decidir-se per la vida religiosa, ja que tot just dos anys després vestia l’hàbit de carmelita descalç al convent de San Josep de Barcelona, el dia 20 de juny de 1748, als 24 anys, i realitzava la professió solemne un any després, el 22 de juny de 1749.

Una tercera anotació pot indicar que es tractés d’un llibre regalat o si més no aconsellat, doncs hi ha escrit “se lo dirijió el marqués de [Valdeflores?].”

Luis José Velázquez de Velasco, Madrid, marqués de Valdeflores, cavaller de l’hàbit de Santiago i membre de la Real Academia de la Historia i de I’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres de París, va ser membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (12 de juny de 1752). Com no va establir-se a Madrid fins 1748, cas que hagués efectivament tingut relació amb el militar i després religiós, hauria estat durant alguna de les seves destinacions anteriors del regiment, tal vegada a Granada entre 1734-1743, quan Luis José estudiava al Colegio Imperial de Granada, regit pels jesuïtes.

L’antic soldat i després frare va morir a Barcelona el 21-8-1783, als 68 anys d’edat, probablement a causa d’un trastorn renal, d’una síndrome nefròtica. El llibre d’elogis de difunts, que detalla la seva agonia i devocions, descriu el seu caràcter de la següent manera:

“Era un religioso muy bueno, muy retirado, que casi nunca salía de casa, no trataba con nenguno, sino con los religiosos, y era amado por todas estas prendas que tenía…” (ACA, ORM, vol. 83, Catálogo de los religiosos que han muerto en este convento de nuesro padre San Josef de Barcelona, f.221r-v).

No era pas un fet insòlit que un soldat abandonés l’uniforme de la milícia per fer-se religiós, de fet fins i tot podem trobar diversos membres de la Coronel·la de Barcelona, que participaren en la defensa de la ciutat en el setge de 1713-1714, i que després de la capitulació canviaren el quarter per la clausura, com Miquel de l’Encarnació, Bòria Sanaüja (1687-1750), doctor en drets i alferes del regiment de cavalleria nº 3 de Sant Jordi, o Manuel del Espíritu Santo, Moncayo Palafox (1689-1734), fill dels marquesos de Coscujuela, de Saragossa, que va ser ajudant de camp de l’arxiduc i després general dels seus exèrcits; ambdós vestiren l’hàbit carmelita a Barcelona l’any 1715.

En altres ocasions algun religiós compaginà la seva vida conventual amb tasques més pròpies de l’exèrcit, fent d’enginyer militar, treballant com a mestre major de fortificacions i redactant fins i tot un tractat d’artilleria, com és el cas del carmelita descalç Joaquín del Niño Jesús, Fandos Sierra (1759-1830).

Les experiències bèl·liques també constitueixen materials perquè un cop frares, el ex-militars, publiquin les seves memòries, com va fer Antonio de Santa María (Cuenca? abans de 1625?- Guadalajara 1691), anomenat el Soldado, que va passar la seva primera joventut a la milícia, combatent en diversos fronts, i assenyaladament en la guerra dels Segadors, d’on relata alguna de les seves experiències a Catalunya en l’obra España triunfante… (1666). Fray Antonio abandonà les armes per ingressar en el Carmel descalç, professant al convent de Pastrana el 1644, i va morir al Col·legi dels carmelites descalços de Guadalajara el 1691. Redactà una autobiografía, i deixà 26 toms manuscrits, entre els quals diversos compendis dels seus propòsits i divins favors. Quatre de les seves obres foren publicades, entre les quals destaquem España triunfante y la Iglesia laureada en todo el globo de el mundo por el patrocinio de Maria Santíssima en España: finezas que Nuestra Señora ha obrado con España, obsequios y servicios con que han correspondido nuestros Reyes Católicos a tan soberana señora… : discursos historiales desde el nacimiento de María Santíssima hasta la restauración de la ciudad de Mecina y entrada de la Reina … en su Real Corte, reinando … Carlos II / por el Padre Fr. Antonio de Santa María, religioso Descalço de Nuestra Señora del Carmen …Madrid, Julián de Paredes, 1682. (1ª edició de 1666).

En aquesta obra (citada per autors com Feliu de la Penya, Serra i Postius, i Roig i Jalpí), l’autor explica, en els capítols 44 i 45 (pàgines 410-433), i 48 (pàgines 452-460), la guerra dels Segadors a Catalunya, on va prendre part com a soldat del tercio del conde de Molina, servint la monarquia hispànica. També va estar present a les accions del socors del setge de Salses, Cotlliure i la Roca, Barcelona, i en el setge de Tarragona.

Per acabar, reiterar que la base de dades d’antics posseïdors es revela com una magnífica eina per a refer la petita història d’un exemplar singular, o de les col·leccions de llibres que passaren a formar part de biblioteques més grans. Aquest potencial es multiplica si podem creuar les dades que proporciona amb les d’altres repertoris i estudis, fent que puguem conèixer millor les relacions entre llibres i lectors en el passat.

 

Mercè Gras Casanovas

Historiadora. Arxivera dels Carmelites Descalços de Catalunya i Balears

 

* Aquest article va ser comentat al blog en aquesta entrada.

Publicat dins de Antics posseïdors, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari