El CRAI Biblioteca de Reserva en una exposició al Museu d’Història de Catalunya

A partir del proper 16 de novembre i fins al 25 de febrer del 2018, la nostra biblioteca té l’ocasió de presentar una selecció dels seus llibres més preciosos a la sala d’exposicions del vestíbul del Museu d’Història de Catalunya.

L’exposició “Els plaers de mirar. Tresors bibliogràfics de la Universitat de Barcelona” és una mostra de 40 llibres, dels 65 que apareixen al llibre  Tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva, publicat per la mateixa universitat el setembre de l’any passat.

Es presenten dos itineraris paral·lels. Per un cantó els propis llibres, organitzats en set àmbits temàtics: El cel i la terra; El poder de la paraula;  El progrés i la tècnica; El relat de la memòria; Espiritualitat i pensament; Llei i ordre; Mons llunyans. Cinc d’aquests àmbits comptaran amb un dispositiu per poder visualitzar altres imatges representatives dels llibres exposats. Així mateix, dos llibres de cada àmbit presenten una crida on queda palesa la gran diversitat d’aspectes dels llibres antics, com ara la il·lustració, els seus antics posseïdors, la mutilació dels exemplar i l’escriptura entre altres.

El segon itinerari és de caire didàctic. S’hi exhibeixen tres vitrines per explicar la materialitat del llibre antic, dedicades als suports del llibre, a l’escriptura (manuscrita i impresa) i a l’enquadernació. Cada tema queda il·lustrat també per vídeos d’institucions externes.

Igualment es presenta un espai dedicat al CRAI dividit en dues seccions. La primera per al Taller de Restauració, amb vitrina i vídeo propi,  i la segona, dedicada al CRAI Biblioteca de Reserva, amb una presentació virtual sobre la seva naturalesa i tasques.

Per acabar, es presenta un facsímil amb una tria d’imatges de les obres de la publicació  Els Tresors de la Universitat de Barcelona,  que no hi han tingut cabuda i el recorregut finalitza amb l’exhibició d’un exemplar de la mateixa publicació que ha donat origen a aquesta iniciativa.

Esperem que sigui del vostre interès. Properament anunciarem les visites guiades que s’hi faran i la proposta de tallers paral·lels.

 

Publicat dins de Exposicions, General | 6 comentaris

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva al mes d’octubre de 2017

Us informem de les noves incorporacions d’aquest darrer mes

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics al catàleg:

82 entrades noves

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 5 nous impressors:marques_impressors

Bathen, Johannes

Benito Monfort (Firma)

Bernia, Michele

Orlandelli, Giuseppe

Società Tipografica Bolognese

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  • 2 noves imatges de marques:

La Nouë, Denys de, 1584-1660? ID 11607695a

Varisco, Giovanni, actiu 1558-1590 ID 11608092a

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:

antics_posseidors

  • 8 nous posseïdors:

Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri (Barcelona, Catalunya)

Convent de Pompeia (Barcelona, Catalunya)

Convent de Sant Agustí d’Alcoi

Convento de San Sebastián (Xàtiva, País Valencià)

Creixell, Casa de

García Huidobro Cazotte, Enrique, 1866-1931

Mayorazgo García Huidobro

Palacio Real (Madrid, Madrid). Biblioteca

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Antics posseïdors, Marques d'impressors, Novetats bibliogràfiques | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Noves pautes per a la catalogació de monografies impreses antigues

La passada setmana el Bloc del CSUC (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya) va fer-se ressò de l’aparició de les noves  Pautes de catalogació per a monografies impreses antigues, elaborades directament segons la normativa RDA.

És una satisfacció per a nosaltres haver format part – juntament amb la Biblioteca de Catalunya i el Catàleg Col·lectiu del Patrimoni bibliogràfic de Catalunya- de l’equip de tres professionals responsables de l’elaboració d’aquesta nova normativa, que ara ja està disponible per a tothom que la vulgui consultar, i que esdevé un referent en la catalogació de fons antic per a les biblioteques amb patrimoni bibliogràfic de Catalunya.

Vegeu la notícia del blog del CSUC

Com catalogar monografies impreses antigues!

Com catalogar monografies impreses antigues!

L’equip assessor de catalogació de llibre antic del CSUC ha elaborat unes Pautes de catalogació per a monografies impreses antigues, material que per les seves característiques ha estat sempre molt complex de catalogar i la seva publicació era molt esperada.

Aquestes pautes, aprovades pel Grup d’Interlocutors de Catalogació del CSUC, són el resultat d’un intens i llarg treball que permetrà disposar d’una guia fàcil i comprensible per al tractament d’aquest tipus de material. Han estat elaborades directament segons la nova normativa RDA i es troben disponibles per a tothom que les vulgui consultar.

*Imatge de la capçalera: Portada i colofó de l’exemplar 9-V-47 de l’edició de 1540 del Llibre del Consolat del Mar.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Deixa un comentari

1 de novembre: Tots Sants

Demà és la festivitat de Tots Sants, festa tradicional que dins el costumari cristià està envoltada d’antigues pràctiques populars i religioses dedicades al record dels avantpassats. Castanyes i panellets no poden deslligar-se d’aquesta festivitat, a l’igual que les habituals visites als cementiris, que s’avancen al 2 de novembre, conegut com a Dia dels Morts o Dia dels Difunts.

Pensem que aquest context és l’apropiat per a mostrar-vos 7 gravats del nostre fons que tot just acabem d’incorporar al catàleg i que s’aproximen al tema de la mort des de l’humor o, més concretament, des de l’humor del segle XIX. Es tracta de versions en aiguafort de diverses litografies de la sèrie ” Voyages pour l’eternité” de l’il·lustrador francès Grandville (pseudònim de Jean Ignace Isidore Gérard), datades el 1830.

Grandville -autor d’una obra insòlita, subversiva i crítica amb el món en el que li va tocar viure, i figura reivindicada posteriorment pels surrealistes- ha estat considerat també un excel·lent exponent d’un humor francès basat en l’observació i la fantasia. I, precisament, “Voyages a l’eternité” forma part dels clàssics de l’humor que van tenir un èxit enorme a l’època, fet que devia motivar que les seves il·lustracions creuessin fronteres i arribessin a l’Estat espanyol.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Accés als gravats a través de la Memòria Digital de Catalunya.

Us recordem que disposem d’una col·lecció de gravats i estampes que consta de més de 8.000 làmines soltes i que abraça la història del gravat des del segle XVI fins al XIX, essent les tècniques més representades la xilogràfica, calcogràfica i litogràfica. 5.392 d’aquests gravats són duplicats de la Biblioteca Nacional de Madrid que es donaren a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona el 1887. La majoria de la resta provenen dels convents desamortitzats.

Els gravats catalogats –actualment més de 1.600- es troben tots accessibles a través de la Memòria Digital de Catalunya dins la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona).

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, General, Gravat | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Incorporat el fons antic de la biblioteca de Josep Balari i Jovany (1844-1904) al CRAI Biblioteca de Reserva

Hem finalitzat la catalogació de 77 obres provinents de la biblioteca Josep Balari i Jovany, catedràtic de llengua grega de la Universitat de Barcelona des de 1881 a 1901.

Josep Balari i Jovany es va dedicar a la filologia i a la història. També exercí d’advocat i es va interessar per la taquigrafia, de la qual va ser-ne un veritable expert i alhora un fervent partidari del sistema taquigràfic Garriga. 

En el camp de la filologia, va basar-se en el mètode Georg Curtius per afavorir l’aprenentatge de l’ensenyament del grec. Era una persona molt dotada per a l’ensenyament, diversos del seus deixebles ocuparen posteriorment càtedres de llengües clàssiques en universitats i instituts. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i de ‘Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la qual presidí en el període 1893-1901.

Les seves investigacions històriques el portaren a la redacció de l’obra Orígenes históricos de Cataluña, editada l’any 1899, on analitzà els documents de l’època comtal de Catalunya (segles IX-XII). Va escriure un història de la Universitat de Barcelona que imprimí Jaume Jepús a Barcelona el 1897 i que també es va publicar dins l’Anuari de la Universitat de Barcelona (1896-97).

D’entre les 77 obres procedents de la biblioteca Balari que acabem de catalogar, 39 són noves incorporacions al catàleg, la resta corresponen a altres exemplars d’obres que ja teníem en el nostre fons. Hi trobem llibres de dret, filologia, gramàtica, diccionaris, teologia i medicina. Són impresos datats entre 1551 i 1816.

Dins aquest nou fons procedent de la Biblioteca Balari hi figura un incunable que s’afegeix a la nostra col·lecció. És una Opera de Virgili Maró impresa a Nüremberg per Anton Koberger l’any 1492 . Degut al seu mal estat de conservació, en primer lloc s’està duent a terme la seva restauració i un cop hagi arribat del taller, procedirem a la seva catalogació. Segons l’ISTC se’n conserven exemplars en 173 institucions, a les quals ens afegirem a partir d’ara.

 

Us recomanem la consulta de les marques de procedència de Josep Balari i Jovany a la base de dades d’Antics Posseïdors del CRAI Biblioteca de Reserva. Des d’allà, a més de veure les imatges de les marques, també podreu enllaçar l’opció “Consulta al catàleg”, que us proporcionarà el llistat i les descripcions de les 121 obres del fons del CRAI procedents de la Biblioteca de Josep Balari.

Per fer un tastet de les obres afegides a la col·lecció, us en mostrem tres que tracten la filologia grega, el dret i la taquigrafia.

Leusden, Johannes, 1624-1699. Philologus hebraeo-graecus generalis :|bcontinens quaestiones hebraeo-graecas, quae circa Novum testamentum Graecum fere moveri solent …Editio tertia. Basileae : apud E. & J.R. Thurnisios fratres, MDCCXXXIX [1739].

 

 

Bohier, Nicolas de, 1469-1539. Dn. Nic. Boerii Decisionum aurearum in sacro Burdegalens. senatu olim discussarum ac promulgatarum pars prima [-secunda]. Lugduni [Lió]: apud Ioannem Francisc. de Gabiano, M.D.LI [1551].

 

Martí, Francisco de Paula, 1761-1827. Tachigrafía castellana, ó, Arte de escribir con tanta velocidad como se habla, con la misma claridad que la escritura común /compuesto por D. Francisco de Paula Martí, de la Real Academia de San Fernado … pensionado por S.M. para la enseñanza pública de este arte en Madrid. [Madrid] : en la Imprenta sita en la calle de Capellanes, 1803.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de setembre de 2017

Us informem de les noves incorporacions del mes de setembre

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics al catàleg:

71 entrades noves

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 1 nou impressor:marques_impressors

Rueda, Juan de, fl. 1611-1634

 

  • 7 noves imatges de marques:

La Porte, Hugues de, -1572  ID 11602570c

Moretus, Jan, 1543-1610 ID 11602764e

Manuzio, Aldo, 1547-1597 ID 11614146a

Zenaro, Damiano, fl. 1577-1599 ID 11601917c

Esteve i Cervera, Josep, 1747-1820 ID 12266413b

Tipografia della Congregazione di Propaganda Fide ID 13883641b

Stamperia del Popolo Romano ID 11614778b

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:

antics_posseidors

  • 4 nous posseïdors:

Convent de Sant Francesc (Puigcerdà, Catalunya)

Rey, Fernando, O.S.A., segle XVIII (2 marques)

Closa, Ramon (2 marques)

Ibáñez García, Joaquín, 1720-1787

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Antics posseïdors, Marques d'impressors, Novetats bibliogràfiques | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’ull expert que no descansa o la identificació de l’anònim amanuense del Ms. 535

Com bé sabeu, la catalogació de manuscrits és una tasca especialment complexa, fet que podreu constatar si observeu qualsevol de les nostres llarguíssimes catalogacions. Sovint, a les peculiaritats del text en si hem de sumar les modificacions posteriors –parts censurades, notes manuscrites, afegitons, etc.- la majoria de vegades d’origen totalment desconegut per a nosaltres.

Aquest post sorgeix gràcies a la perícia de Mercè Gras, que ens va sorprendre novament quan, després de consultar el manuscrit 535, és a dir, les Obres històriques sobre els comtats de Rosselló, Peralada i Empúries, de Josep de Taverner i d’Ardena, ens va fer una sensacional revelació sobre l’anotació manuscrita que podem trobar a la portada de la primera de les obres recollides, el Arbol genealógico de la casa de los condes de Rossellón, Perlada y Empúrias, que escriví lo il·lustre señor Don Joseph Taverner y de Ardena, canónigo y tezorero de la santa Iglesia de Barcelona. Quina era la identitat de l’anònim amanuense? Anem a pams i deixem que la Mercè en ho expliqui…

 

L’autor del manuscrit, Josep de Taverner i d’Ardena (Barcelona 1670-Girona 1726), era doctor en ambdós drets i eclesiàstic, i va ser canonge i tresorer de la catedral de Barcelona. També va ser membre fundador de l’Acadèmia dels Desconfiats -el 3 de juny de 1700-, i ja el primer any hi presentà tres treballs. Precisament, a les Nenias reales y lágrimas obsequiosas que a la inmortal memoria del gran Carlos Segundo, Rey de las Españas … dedica y consagra la Academia de los Desconfiados de Barcelona hi podem trobar una elegia llatina (pàgines 105-106) i un discurs en prosa sobre Carles II (pàgines 43-55) de la seva autoria.

Com altres membres de la seva família, va ser un partidari de Felip V, com palesa el discurs que presentà a l’Acadèmia el 18 de novembre de 1701. Va ser nomenat jutge del Breu eclesiàstic. Es va exiliar del Principat el 1705 en entrar l’arxiduc Carles i els aliats a Barcelona. Va ser canonge a Perpinyà i a París. Després de la guerra de Successió va ser bisbe de Solsona (1718-1720) i bisbe de Girona (1720-1726). Va escriure diversos treballs genealògics i sobre la història dels comtes d’Empúries i Peralada. I va encarregar la còpia dels autògrafs castellans de la segona i tercera part de la crònica de Jeroni Pujades conservada a la Biblioteca Reial de París des de 1702, volums que foren després copiats també per Pere Serra i Postius. En morir deixà les seves obres al seu germà Francesc, abat de la col·legiata de Sant Feliu de Girona. La seva dissertació sobre els comtats de Rosselló i Empúries va ser llegida a l’Acadèmia l’any 1757 pel seu nebot Bernardí Lluís de Taverner i d’Ardena.

Retornant al manuscrit que ens ocupa, una anotació d’una tercera persona en el full que conté el títol, proporciona les dates de la seva elecció i consagració com a bisbe de Girona, i l’any de la seva mort.

El full següent –que porta per títol “Advertencia al lector”- situa la redacció dels materials genealògics entre els anys 1705-1712 i aclareix que l’anònim amanuense va poder accedir a la seva consulta gràcies a l’amistat que l’unia amb un germà de l’autor, Francesc de Taverner i Ardena, canonge i abat de Sant Feliu de Girona, l’any 1716.

La lletra, la temàtica i la confessió de la gran amistat que l’unia amb el germà de l’autor permeten identificar a l’anònim amanuense que va escriure aquestes notes com Pere Serra i Postius (1671-1748), erudit i autor d’una trentena obres -algunes impreses- i moltes altres que restaren manuscrites i que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, a la Biblioteca de l’Ateneu, a la Biblioteca del Seminari, a la Biblioteca Nacional de España, a l’Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona i a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona. El CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona conserva dos dels seus manuscrits, en concret el Ms 186-197 Historia eclesiàstica del Principado de Cataluña i el Ms 533, Catálogo de los prelados, abades, priores, archiprestes y abadesas que ha tenido y las tiene el prinicipado de Cataluña.

Procedent d’una família de botiguers, Serra i Postius fou un erudit historiador i acèrrim austriacista, però això no va ser pas obstacle perquè mantingués una sòlida amistat amb els germans de la família Taverner i Ardena. Josep Taverner li va permetre accedir a la seva còpia de la Crònica de Pujades, i en Francesc li va facilitar els treballs històrics del seu germà Josep l’any 1716. El mateix Serra i Postius explica que l’any 1719 va poder consultar, per una de les seves obres compilatòries, Catalunya numerada en sos termes, en ses cases i persones, els materials amb què treballava el militar Oleguer de Taverner i d’Ardena, comte de Darnius, per a la descripció del seu mapa de Catalunya (Vid. Montaner).

L’inventari conservat de la biblioteca de Josep de Taverner i Ardena (AHPB, 934/55) mostra com el 26 de febrer de 1721 es va procedir a fer l’inventari dels llibres propis del nou bisbe de Girona, per tal que no fossin confosos amb béns adquirits amb rendes episcopals, que havien de romandre entre les propietats diocesanes. En la seva llibreria abundaven, apart de llibres pietosos –evidentment-, els llibres de dret civil i canònic, de dret català, dret marítim i de canvis. Mostra també una curiositat per la geografia i la renovació científica: podem trobar una introducció a la geografia universal, segurament la Introduction à la géographie universelle, de Phillip Clüver; una Geografia sacra, que podria tractar-se de qualsevol de les diverses Geograhpia sacra que es publiquen durant el segle XVII; una edició de la Geografia de Strabon, una China Illustrata, d’Athanasius Kircher; una descripció de París, tal vegada podria ser la Description nouvelle de la ville de Paris, de German Brice; i, molt especialment, la col·lecció de Memoires de l’Académie royale des sciences (publicades entre 1702-1720, a raó de quatre números per any). La seva vocació per la història es manifesta en la gran abundància d’obres d’aquest gènere com: un Méthode pour étudier l’histoire, de Nicolas Lenglet Du Fresnoy; l’Histoire de la Guerre de Flandre, de Famianus Strada; o l’Histoire de nostre temps, de Guillaume Paradin. En la seva biblioteca hi és ben representada la història de Catalunya i Espanya: el manuscrit copiat de la crònica de Pujades; Cataluña Ilustrada del jesuïta Manuel Marcillo; Summari Index o Epítome dels Títols de Honor de Cathalunya, Rosselló, y Cerdanya, d’Andreu Bosch; Historia de los victoriosíssimos antiguos Condes de Barcelona, del P. Francisco Diago; Vida y hechos maravillosos de Doña María de Cervellón, d’Esteve de Corbera; Genealogía de la nobilíssima casa de Cardona, d’Antoni Lacavalleria; els Annales de Aragón de Jerónimo Zurita; Histoire de Rebus Hispaniae, de R. Ximénez de Rada; Rerum hispanicarum, de Robert Beale; Marca Hispanica de Pere de Marca. La biblioteca de Taverner estava especialment ben assortida d’obres d’història de França: Les Recherches de la France, d’Étienne Pasquier; Les Annales d’Aquitaine, de Jean Bouchet; genealogia de França, Histoire des comtes de Tolose, de Guillaume Catel; Les Chroniques et annales de France, de Nicole Gilles; Histoire de Béarn, de Peire de Marca; Histoire de Languedoc, de Pierre Andoque; Remarques sur l’histoire de Languedoc, de François Boude; Histoire généalogique et chronologique de la maison royale de France, del P. Anselme; L’histoire et chronique de Provence, de Caesar Nostradamus; La Catalogne française, de P. de Caseneuve; Histoire des guerres civiles de France, d’Arrigo Caterino Davila, o L’histoire des ducs de Bourgogne, de Mr. de Fabert. Finalment apareix un text imprès, Tractado de paz entre la España y la Francia.

Els llibres van quedar en custòdia del comte de Darnius, a la casa familiar del carrer Montcada. Part de la biblioteca havia estat donació a Josep del seu oncle Miquel Joan de Taverner i de Rubí, que havia estat bisbe de Girona, i després va ser designat bisbe de Tarragona, per bé que no va arribar a prendre possessió per haver mort poc abans.

 

Bibliografia:

Betrán, J. L.; Espino, A.; Toledano, L. F., “Pere Serra i Postius y el criticismo historiográfico en la Barcelona de la primera mitad del siglo XVIII”. A: Manuscrits 10 (1992), p. 315-329.

Miralles Jori, Eulàlia, “La Coronica Universal del principado de Cataluña de Jeroni Pujades a l’Acadèmia de Barcelona (1700-1832). A: Lengua & Literatura, 13 (2002), p. 223-272.

Molas, P.; Duran, E.; Massot, J. (dirs.) Diccionari biogràfic de l’Acadèmia de Bones Lletres. Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres : Fundació Noguera, 2012. p. 426.

Montaner, Carme, “Els mapes setcentistes de Catalunya del comte de Darnius”. A: Mètode 53 (2007), p. 104-116.

Montaner, Carme. “L’atles i els mapes dels corregiments de Catalunya del comte de Darnius”. Mapes del Comte de Darnius. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2011. p. 7-24

 

 

 

Publicat dins de Manuscrits | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Passat i futur del Taller de Restauració del CRAI de la Universitat de Barcelona. Homenatge a Domènec Palau

Felicitats, Domènec. Molta sort!

Blog CRAI Universitat de Barcelona

Domènec Palau: tota una vida al servei de la restauració del llibreper Tana Andrades

El proper any, al maig del 2018, es compliran 20 anys de la inauguració del Taller de Restauració de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Gairebé coincidint amb aquesta data, aquest mes de setembre es jubila definitivament en Domènec Palau després de tres anys de jubilació parcial.

Podem considerar en Domènec com un dels referents en la restauració a Catalunya. Pertany al grup de restauradors artesans que en cert moment van veure la necessitat de professionalitzar aquest ofici i van crear el Grup Tècnic, Associació Professional de Conservadors-Restauradors de Catalunya l’any 1983.

L’associació la van formar inicialment un grup de professionals procedents de l’àmbit de la conservació-restauració de béns culturals que tenien com a objectiu treballar per al reconeixement de la disciplina i la protecció del patrimoni cultural. L’any 1999 el Grup Tècnic va…

View original post 989 more words

Publicat dins de Restauracions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del tercer trimestre de 2017:

162/2/84

Doctrina christiana en lengua española ytagala corregida por los religiosos de las ordenes : impresa con licencia en S. Gabriel de lla orden de S. Domingo, en Manila 1953.- Manila : LA Limariz Printing Corporation, 2010.

162-2-85

Doctrina christiana en letra y lengua china, compuesta por los padres ministros de los Sangleyes, de la Orden de Santo Domingo : con licencia, por Keng Yong, china, en el parian de Manila.-[Manila] : [editor no identificat], [no abans de 2010].

P-3/8/10

Gutenberg Jahrbuch. Mainz : Verlag der Gutenberg-Ges., 1926-. Volum de 2017.

Exlibris Gallaeciae : dos libros de Galicia : do 25 de novembro de 2010 ao 25 de febreiro de 2011 = Exlibris Gallaeciae : de los libros de Galicia : del 25 de noviembre de 2010 al 25 de febrero de 2011 = Exlibris Gallaeciae : from the books of Galicia / [textos: Xosé Ramón Barreiro Fernández… [i altres]].- Santiago de Compostela : Fundación Cidade da Cultura de Galicia, [2010].

.

Cardinali, Giacomo. Qui havemo uno spagnolo dottissimo” : gli anni italiani di Pedro Chacón (1570ca.-1581) : saggio di ricostruzione bio-bibliografica a partire da carteggi coevi.- Città del Vaticano : Biblioteca apostolica vaticana, 2017.

P-4/3/20-17

Varia manuscripta.- 1 disc d’ordinador (137 fulls : il·lustracions) ; 12 cm .- Reproducció del manuscrit Ms 23260 de la BNE. Factici d’obres de trigonometria, matemàtiques, astronomia i economia arribista, datat el segle XVIII.

 

Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Etiquetat com a | Deixa un comentari

El Mundus subterraneus d’Athanasius Kircher i tres esferes mòbils

Athanasius Kircher (1602-1680), jesuïta alemany, va ser un dels científics més importants del barroc. Desenvolupà una impressionant carrera intel·lectual: teologia, humanitats, llengües clàssiques, ciències naturals, matemàtiques … Instal·lat a Roma des del 1638 sota la protecció papal, va poder dedicar-se a estudiar i escriure. No hi ha pràcticament camp de la ciència o enigma de la seva època pel qual no s’hagi interessat i del qual no hagi tractat en alguna de les moltes obres que va publicar.

Dominava 11 llengües, entre elles el xinès i el copte. Aquesta última llengua el va portar a interessar-se pels jeroglífics egipcis i va aconseguir desxifrar-ne uns quants, malgrat que les seves traduccions resultarien errònies a la llum del descobriment de la pedra Rosetta i l’estudi de Champollion.

IMG_0001

Retrat de Kircher que il·lustra la primera edició del Mundus subterraneus

Atret pel món subterrani, va estudiar les erupcions de l’Etna i Stromboli i va descendir al cràter del Vesuvi per determinar la seva estructura interna. A més del vulcanisme també va investigar el magnetisme, la llum i els seus fenòmens associats.

Precursor de la geologia com a ciència, va crear un nou concepte que ha passat a formar part del vocabulari científic: “el Geocosmos”. Amb ell pretén explicar els fenòmens naturals globals del planeta. La terra és vista com un ésser viu, una unitat a mig camí entre l’univers (macrocosmos) i l’organisme humà (microcosmos). A Mundus subterraneus Kircher explicà la seva innovadora teoria: la terra és un vast organisme amb un nucli central format de foc del qual recull la seva energia, i de grans cavitats subterrànies per les quals circula aire, aigua i foc.

L’obra, editada per primer cop a Amsterdam el 1665 per Jan Jansson i Elizaeus Weyerstraten, mostra les primeres representacions de l’interior de la terra, així com de les erupcions del Vesuvi i l’Etna. Està profusament il·lustrada amb gravats calcogràfics i xilogràfics que representen volcans, corrents d’aigües subterrànies, maneres d’extreure l’aigua i els minerals, animals, fòssils, vistes del sol i de la lluna, mapes de la terra i els oceans …

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El profesor de la UB Raimon Arola, que ha fet el comentari de Mundus subterraneus a Els tresors de la Universitat de Barcelona : fons bibliogràfics del CRAI de Reserva, opina de l’obra: “…la celebritat del nostre llibre no és per les aportacions de Kircher a la historia de la ciència. Ens cal sostreure’l d’aquests paràmetres per poder gaudir d’una fantàstica obra d’art, entenent aquest terme com una creació humana que, com a tal, està acabada i completa, i no com un esglaó més dins del progres del coneixement…“.

A nosaltres ens han cridat l’atenció tres esferes mòbils sense muntar que passen gairebé desapercebudes enmig de tants gravats meravellosos.

Les set peces mòbils que han de completar les esferes es troben en tres petits fulls encartats al lloc corresponent, a punt per ser retallades i muntades, seguint la indicació manuscrita que hi van consignar per a comoditat de l’enquadernador.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El nostre exemplar, amb signatura B-16/1/2 i accés lliure a BIPADI (vol. 1 i vol. 2), procedeix de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona. Es tracta de la primera edició, i conserva l’enquadernació de l’època, en pergamí sobre cartó amb estampats en fred i teixell de pell amb títol daurat, relligadura que per les seves característiques podria haver estat feta al propi taller de Jansson i Weyerstraten .Va ser restaurat l’octubre del 2013.

El CRAI Biblioteca de Reserva també conserva tres exemplars de la tercera edició a càrrec els mateixos llibreters d’Amsterdam. Presenten alguns canvis tipogràfics respecte de la primera, però mantenen la mateixa manera de mostrar les esferes mòbils: és a dir, sense muntar. El total d’edicions de l’inquiet jesuïta conservades a la nostra biblioteca s’eleva a 30.

 

Publicat dins de Impresos | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari