Visita de la professora de bibliografia Giovanna Granata, de la Università di Cagliari

Posted on 16 Mai 2018 by

El proppassat 24 d’abril el CRAI Biblioteca de Reserva va rebre la visita de la professora de bibliografia de la Università di Cagliari Giovanna Granata, acompanyada pel professor Pedro Rueda, lector assidu i col·laborador de la nostra biblioteca. Convidada pel Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Barcelona, la professora va oferir la xerrada “Ricerca della Congregazione dell’Indice: inventari librari dei religiosi italiani allà fine del 500” el dia següent, 25 d’abril, a la pròpia Facultat.

El projecte en curs RICI Le biblioteche degli ordini regolari in Italia allà fine del XVI secolo, coordinat per Granata i altres investigadors, es basa en la transcripció i explotació analítica de les dades bibliogràfiques contingudes als còdexs Vaticans Llatins 11266-11326. Els manuscrits recullen els inventaris de les obres conservades a les biblioteques dels convents i monestirs italians, requerits per la Sagrada Congregació de l’Índex després de la publicació de l’Index librorum prohibitorum. L’enquesta, que es va perllongar fins al 1603 i conté informació de 31 ordes masculins, constitueix una eina extremadament valuosa, en contenir en la majoria dels casos no únicament els títol, sinó també els peus d’impremta complets. Al valor de la informació continguda cal afegir la qualitat del seu tractament, fruit del treball col·laborador d’un nodrit grup de professionals procedents d’àmbits diversos – acadèmics i bibliotecaris – i de disciplines diverses – història de la religió, bibliografia, història i filologia-.

L’estada de Giovanna Granata a Barcelona ha estat impulsada per Exemplar: Grup d’Estudis del Patrimoni Bibliogràfic i Documental i el projecte Saberes Conectados, Redes de Venta y Circulación de Impresos en España y Latinoamérica, liderat per Pedro Rueda i Mònica Baró. Ambdós investigadors comparteixen l’interès per la circulació del llibre entre la cort espanyola i l’illa de Sardenya, i específicament per les figures del col·leccionista sard d’origen mallorquí Montserrat Rosselló i el llibreter venecià establert a Madrid Simone Vassalini.

IMG_20180424_100440

El fons del CRAI Biblioteca de Reserva i la seva història van captivar la professora italiana. De la selecció de llibres preparats per a la visita, van ser els dos catàlegs manuscrits de convents barcelonins – el d’autors del convent de Sant Josep i el del “Secret” del de Santa Caterina – els que van despertar més la seva curiositat.

L’estudi de les col·leccions conventuals catalanes és un camp fins ara poc explorat però d’indubtable interès. La nostra biblioteca té la fortuna de conservar una cinquantena de catàlegs manuscrits del set-cents i principis del vuit-cents procedents dels cenobis de Barcelona, alguns dels quals ja poden consultar-se a la Biblioteca Patrimonial Digital de la nostra Universitat (BIPADI), en una col·lecció especial. La visita de Giovanna Granata, ambaixadora d’un projecte tan interessant i afí als nostres fons com RICI, hauria de constituir un estímul per a la investigació d’unes col·leccions que transcendeixen la seva condició de conventuals, en haver estat receptores de donacions i llegats de particulars i haver-se obert algunes al públic.

Publicat dins de Impresos, Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes d’abril de 2018

Posted on 14 Mai 2018 by

Us informem de les noves incorporacions d’aquest darrer mes

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics al catàleg:

79 entrades noves

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 3 nous impressors:marques_impressors

Cotta, Johann Georg, 1663-1712 ID 13961779a

Le Mercier, Pierre-Augustin, 1666-1734 ID 13485519a

Verdussen, Jean Baptiste, 1625-1689 1162209xa – xb

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  • 6 noves imatges de marques:

Baba, Franciscus, -1657 ID 13290800a

Barezzi, Barezzo, aproximadament 1560- ID 11605030a

Bernardo Giunti, Gio. Battista Ciotti & compagni ID 13288568c

Cardon, Horace, 1566?-1641 ID 13105449g

Officina Elzeviriana ID 12734834b

Rovière, Pierre de la, actiu 1599-1623 ID 11606666a

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:

antics_posseidors

  • 8 nous posseïdors:

Alcover i Guitart, Pau, 1804-1832 ID 13931866am

Caselles, Joannes Anthicus, actiu 1561 ID 13952754am

Coll i Llopis, Sebastià, 1731-1787 ID 12337328am

Convento de San Agustín (Benabarre, Aragó) ID 13961160am

Masnovell, Joan Rafael ID 13952754am

Miret i Sans, Joaquim, 1858-1919 ID 10142198am –bm

Monestir de Sant Cugat del Vallès ID 11254397am

Pàmies, Franciscus, segle XVIII ID 13961305am

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

El catàleg de fons antic del CRAI Biblioteca de Reserva i la base de dades Marques d’impressors donen llum a la recerca per un Treball Final de Grau

Posted on 2 Mai 2018 by

Ambdós recursos, el catàleg de Fons antic de la UB i la base de dades Marques d’impressors, han estat les eines fonamentals per l’elaboració del TFG de l’estudiant Ana de la Fuente de la Facultat de Geografia i Història de la UB que porta per títol Las mujeres en la imprenta catalana de los siglos XVI al XVIII, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.

Amb la voluntat de donar visibilitat a la recerca portada a terme amb el nostre fons, avui us oferim aquest post redactat per la mateixa autora del TFG, Ana de la Fuente, on ens parla del seu treball. Des del CRAI Biblioteca de Reserva volem agrair-li la seva col·laboració i felicitar-la per la feina feta!

—————————————-

A lo largo de toda la Edad Moderna Cataluña destacó por su imparable producción de textos impresos. Tanto es así que rápidamente surgieron importantes familias de impresores y libreros como los Cormellas, los Martí o los Piferrer. Dentro de este gremio, eminentemente familiar, hay constancia de que las mujeres también participaron, de forma discreta en los siglos XVI y XVII, y de manera más activa en el siglo XVIII.

¿Cómo consiguieron hacerse un hueco en una profesión marcadamente masculina?, ¿cuáles fueron sus tareas dentro de los talleres?, ¿qué importancia tuvieron en el desarrollo de la imprenta en Cataluña?, e incluso, ¿hasta qué punto su labor contribuyó a la difusión de la cultura, los saberes y aconteceres de la época? Son las principales preguntas sobre las que se vertebra este estudio.

Antes de nada conviene advertir que descubrir a estas impresoras y acceder a sus obras supone todo un reto debido a los pocos datos conservados sobre su actividad y a la escasa consideración social que desde bien antiguo han experimentado las mujeres en diferentes ámbitos. No obstante, gracias a la base de datos Marques d’impressors, desarrollada desde 1998 por el CRAI Biblioteca de Reserva y en constante actualización, pude comprobar la existencia de las marcas utilizadas por 18 impresoras catalanas de época moderna.

Estas marcas de impresor son unas pequeñas insignias o dibujos que servían a los impresores para identificar las obras producidas por ellos, y, por tanto, constituyen una fuente primordial para este estudio, dado que evidencian la existencia y el protagonismo de las mujeres impresoras en la Cataluña de los siglos XVI al XVIII.

De entre todas ellas resaltan las marcas, colofones y pies de imprenta de María Velasco (1590-1591), viuda del tipógrafo Hubert Gotard, y de Vicenta Cendrada (1590-1609), viuda de Jaume Cendrat. Para el siglo XVII encontramos a dos representantes de la Casa Matevat -Paula (1644-1651) y Caterina Matevat (1652-1657)-, quienes ocuparon el puesto de estamperas del Consell de Cent, así como a María Dexen (1647-1649), viuda de otro impresor de la ciudad, quien imprimió, sobre todo, documentos de carácter comercial. El siglo XVIII es sin duda la época de mayor esplendor con impresoras como María Ángela Galí (1754-1770), viuda de Maur Martí, -cuya producción ronda los 160 títulos-, las viudas Teresa y Eulàlia Piferrer (1750-1793), esta última con el cargo de Impresora Real. También nos encontramos la menos conocida, María Teresa Vendrell y Teixidor (1759-1762), impresora de la Gazeta de Barcelona, y por último las Ibarra, Maria Antonia i Antonia, impresoras al frente de la Estampa de la Universidad de Cervera desde 1757 hasta 1788.

Fig. 1. Marca y pie de imprenta de María Velasco. Nombres identificativos: Viuda de Hubert Gotard y Viuda Gotard. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1591. Obra: Institvtiones grammaticae lingvae graecae de Pere Joan Nunyes, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 1. Marca y pie de imprenta de María Velasco. Nombres identificativos: Viuda de Hubert Gotard y Viuda Gotard. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1591. Obra: Institvtiones grammaticae lingvae graecae de Pere Joan Nunyes, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 2. Colofón y marca de imprenta de Vicenta Cendrada. Nombre identificativo: Viuda Cendrada. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1609. Obra: Flos Sanctorum, quarta y última parte de Alonso de Villegas, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 2. Colofón y marca de imprenta de Vicenta Cendrada. Nombre identificativo: Viuda Cendrada. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1590-1609. Obra: Flos Sanctorum, quarta y última parte de Alonso de Villegas, 1590. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 3. Pie de imprenta de Caterina Matevat. Nombres identificativos: Cathalina Mathevad (Catalina Matevad) y Catherina Mathevat. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1652-1657. Obra: Elogios del invictissimo martir y cavallero de Christo el señor San Iorge de Francesc Martí de Sorribas, 1653. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 3. Pie de imprenta de Caterina Matevat. Nombres identificativos: Cathalina Mathevad (Catalina Matevad) y Catherina Mathevat. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1652-1657. Obra: Elogios del invictissimo martir y cavallero de Christo el señor San Iorge de Francesc Martí de Sorribas, 1653. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 4. Pie de imprenta de María Dexen. Nombres identificativos: Viuda Dexen y Maria Dexen viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1647-1649. Obra: Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies…, 1649. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 4. Pie de imprenta de María Dexen. Nombres identificativos: Viuda Dexen y Maria Dexen viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1647-1649. Obra: Tarifa dels preus de les teles y altres sorts de robes y mercaderies…, 1649. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 5. Marca de imprenta de María Ángela Galí (María Ángela Martí) Nombres identificativos: María Ángela Martí y Galí viuda y María Ángela Martí viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1754-1770. Obra: Retiro espiritual para las comunidades religiosas de Louis Bourdaloue, 1757. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.
Fig. 5. Marca de imprenta de María Ángela Galí (María Ángela Martí) Nombres identificativos: María Ángela Martí y Galí viuda y María Ángela Martí viuda. Ciudad y fecha de actividad: Barcelona, 1754-1770. Obra: Retiro espiritual para las comunidades religiosas de Louis Bourdaloue, 1757. Fuente: CRAI-Biblioteca Reserva UB.

Pero la investigación pretendía ir un poco más allá, necesitaba palpar y conocer de primera mano las obras impresas por estas mujeres, y es aquí donde entra en juego el catálogo de Fons Antic del CRAI Biblioteca de Reserva, el cual recoge los escritos impresos por estas mujeres, algunos digitalizados y todos ellos consultables en la misma biblioteca.

A pesar de los ejemplos tratados, es justo reconocer que el conocimiento que a día de hoy se tiene sobre las mujeres catalanas al frente de una imprenta es limitado debido a la carencia de estudios que analicen el contexto en que estas mujeres ejercieron su actividad. Igualmente, se tiene escasa información sobre el aprendizaje recibido, las funciones concretas y la posición que ocuparon en los talleres, las condiciones en las que vivieron y trabajaron, el estatus social y económico alcanzado, e incluso, las relaciones establecidas con otros impresores e impresoras.

Con la consulta de estos dos recursos, catálogo y base de datos, y el análisis de la bibliografía específica sobre el tema he podido llegar a unas conclusiones bastante esclarecedoras:

  1. Todas accedieron a este oficio por línea masculina al ser esposas, viudas, madres, hijas o hermanas de un impresor. De entre todas ellas la fórmula más común era la de “viuda de”, aunque también destacaron impresoras solteras como Caterina Matevat, María Teresa Vendrell y Antonia Ibarra.
  2. Se observa un mayor número de impresoras en el siglo XVIII que en los dos siglos anteriores, así como una mayor localización en la ciudad de Barcelona pese a que en el siglo XVII ya había impresoras en Lleida y Tarragona.
  3. Contrariamente a lo que se puede creer, la actividad de estas mujeres como impresoras, encuadernadoras o libreras era bienvenida en unos talleres donde hasta finales del siglo XVIII reinaba una crisis constante. Ellas también intervinieron activamente en los trabajos de dirección y comercialización de todo tipo de impresos, conservando y expandiendo el negocio familiar, algunas con gran éxito.
  4. Su producción fue muy diversa, -religiosa, científica, jurídica, literaria o académica-, además de publicaciones periódicas como la Gazeta de Barcelona (1719) o el Correo de Gerona (1795) y toda una serie de romances, folletos e impresos menores (bulas, albaranes, cartillas, etc.) con los que favorecieron la divulgación de la cultura y la difusión de ideas, saberes, realidades y aconteceres del momento en el que vivieron.

En definitiva, estas mujeres tuvieron una participación directa y un papel decisivo en las artes del libro en la Cataluña moderna impulsando su actividad y dando continuidad a las dinastías impresoras. De modo que, ignorar su contribución al mundo de la imprenta es ignorar la mitad de la historia de la imprenta, de la cultura y de la sociedad catalana.

Ana de la Fuente Aguilera
Periodista e historiadora
anafuente@msn.com

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Marques d'impressors, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Amèrica a la biblioteca de Santa Caterina de Barcelona: el TFM d’una becària del CRAI Reserva

Posted on 18 Abril 2018 by

Sempre és un plaer presentar un Treball Final de Màster (TFM) realitzat a partir de documentació conservada a la nostra col·lecció, però en aquesta ocasió la satisfacció és doble, en ser la seva autora, actualment, becària de la biblioteca. Irene Vilaró conjuga la seva formació en història amb la biblioteconomia al TFM Anàlisi de la presència d’autors americans i obres de temàtica americanista en els inventaris de la biblioteca de l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona. El treball va ser defensat al setembre del 2017, dins del marc del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials que ofereix la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la nostra Universitat. En la tradició d’aquest blog, que té una predilecció especial per donar protagonisme als estudiants, ella mateixa ens el presenta:

Portada de: López de Gomara, Francisco. La historia general de las Indias. Anvers : Joannes Steels, 1554. CM-317

Per començar, cal dir que actualment soc alumna del Màster d’Estudis Llatinoamericans de la Facultat de Geografia i Història de la UB i que tot allò que toca el continent americà sempre m’ha interessat especialment, per la seva peculiar història. Pel que fa als dominics, la meva etapa escolar va transcórrer en una escola de monges dominiques de Vic, però a banda d’aquest fet purament personal, els predicadors barcelonins tenien una de les biblioteques més importants de la ciutat i un Estudi General des del segle XIII. A més a més, van tenir una presència i una actuació molt rellevant al continent americà.

L’objectiu principal del treball va ser l’anàlisi del fons d’obres d’autors americans i de temàtica americanista que es troben als catàlegs redactats al segle XVIII de la biblioteca del Convent de Santa Caterina de Barcelona, materialitzat en els següents punts:

– Conèixer quins temes de les obres sobre Amèrica interessaven als dominics barcelonins.

– Aprofundir en la importància dels títols americanistes trobats als catàlegs.

– Demostrar la importància de la biblioteca del Convent de Santa Caterina.

– Descobrir si existia, realment, una relació entre els dominics de la península i els missioners del “Nou Món”.

– Descobrir si el convent, juntament amb la biblioteca, era un centre de formació per a missioners que serien enviats a Amèrica.

– Col·laborar en els estudis de les obres que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva, i reafirmar la seva importància.

Pel que fa a la metodologia, es va dividir en tres fases. En primer lloc, la recollida de dades, amb el buidatge de cinc catàlegs del convent custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva: Ms 1363-1364 (autors), Ms 1394 (títols), Ms 1392 (Secret) i Ms 1393 (Secret). A continuació, l’anàlisi bibliomètrica, concretada en 19 gràfics i 23 taules. Paral·lelament vaig desenvolupar el tercer puntal del meu treball: la recerca bibliogràfica sobre el convent i la seva biblioteca, i sobre els dominics en la seva vessant missionera al continent americà. Val a dir que la feina sobre procedències duta a terme al CRAI Biblioteca de Reserva -tant a l’OPAC com a la base de dades Antics Posseïdors-, em va resultar molt útil a l’hora de ratificar la pertinença d’una edició al convent.

La tasca va ser llarga i laboriosa, però crec que puc afirmar que es va assolir l’objectiu principal del treball: conèixer a fons la col·lecció americanista conventual i el possible interès dels frares per aquestes obres.

La majoria d’elles van ser impreses durant el segle XVIII a Espanya i la llengua principal utilitzada és el castellà (76%). El país d’origen dels autors presents és, en un 62%,  Espanya. Un 67% dels escriptors són dominics, seguits a distància pels jesuïtes, amb un 13%. Quant al format, hi predomina l’in-folio, amb un 50%, a què segueix l’in-quarto, amb un 36%.

Les temàtiques més comunes són l’activitat missionera (42%) i la història del continent americà (36%). Com a historiadora puc dir que no em sorprèn aquesta darrera dada, ja que la història durant el segle XVIII interessava molt als dominics i era molt necessària per comprendre les relacions que en aquell moment hi havia entre la metròpoli i les colònies.

Des d’un punt de vista qualitatiu, l’anàlisi ha permès descobrir que la biblioteca custodiava obres del millors cronistes d’Amèrica, dels dominics més destacables de l’època -com és el cas d’Agustín Dávila Padilla o Gregorio García-, dels polítics amb més influència de l’època com el Marquès de Pombal, i sobretot dels religiosos amb més experiència amb el tracte amb els indígenes, com Bartolomé de las Casas. D’altra banda, caldria una investigació més aprofundida i àmplia per poder determinar si el convent era seu d’un centre de formació de missioners. Aquest és un dels aspectes oberts a nous estudis en el futur.

Publicat dins de Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Trobat un exemplar aparentment únic de l’edició barcelonina de l’obra De Imitatio Christi impresa per Tomàs Vassiana l’any 1650

Posted on 4 Abril 2018 by

Avui us comuniquem una notícia extraordinària. Es tracta de la identificació d’una edició catalana de De Imitatio Christi (La Imitació de Crist), en llengua castellana, de la que fins ara no se’n coneixia cap exemplar. Es tracta d’un imprès barceloní de Tomàs Vassiana, amb data 1650.

Si bé aquesta edició està citada per Palau, la seva presència no consta a cap de les biblioteques patrimonials catalanes i tampoc a les de l’estat espanyol. Iberian books i USTC (Universal Short Title Catalog també la citen, encara que a la informació relativa als exemplars se la qualifica de “No known surviving copy”. Tots dos repertoris ja han estat informats de la troballa.

Contemptus mundi o menosprecio del mundo : añadido vn breue exercicio para los que dessean ser encendidos en el amor de Dios. Barcelona : en la emprenta [ ] por Thomas Vassiana, año 1650.

B-13/6/27

Es diu que De Imitatio Christi és l’obra religiosa cristiana amb més difusió després de la Bíblia. La data de publicació del manuscrit original no es coneix però sembla ser que estaria entre 1418 i 1427. La seva ràpida propagació pels països europeus i l’elevat nombre d’edicions publicades durant els segles XVI-XVIII, més d’un miler [1], donen prova de la gran importància de l’obra i del seu impacte en la religiositat d’un gran nombre de lectors.

B-18/6/39

És força reveladora la nota impresa que acompanya aquest gravat, publicada en una edició en català de finals del segle XVIII, que ens il·lustra sobre la difusió oral de la Imitatio en aquesta època, ja que s’atorga el perdó no solament a aquells que la llegeixin, sinó també a aquells que assisteixin a la lectura del text.

La Imitatio és una obra d’una forta espiritualitat, un autèntic llibre de capçalera que ofereix breus consells als creients per assolir la perfecció en la seva fe, seguint el model per excel·lència que és la persona de Jesucrist. Amb el temps, va esdevenir una companyia inestimable per a la pràctica de la meditació cristiana. El text està dividit en quatre tractats o llibres. Justament, el títol per a tota l’obra s’obté del primer dels llibres: De imitatione Christi et de contemptu omnium vanitatum mundi.

Se’n conserven 800 manuscrits, copiats entre els segles XV i XVI. La primera edició incunable impresa a Augsburg data de 1470. Només al CRAI Biblioteca de Reserva hi trobem un centenar d’edicions impreses, la més antiga és un incunable venecià de l’any 1486. Les llengües més representades en el nostre fons són el llatí, el castellà, el català i el francès. Una ullada als llocs on es van imprimir ens assenyalen França i Itàlia com a predominants, seguits per Catalunya, l’Estat espanyol, Alemanya i la ciutat flamenca d’Anvers. Una tercera part d’aquest fons no està descrita en el catàleg i actualment estem procedint a la seva catalogació. Alguns exemplars es troben en un estat força deteriorat amb les seves enquadernacions soltes i desgastades, que sovint presenten els quaderns o els fulls solts. D’alguna manera, el fet de que hagin sobreviscut en aquest estat ens explica que van ser molt usats, llegits i també que probablement van passar per moltes mans.

L’autoria de l’obra ha estat molt discutida. Bona part dels estudiosos consideren que va sortir de la mà de Tomas de Kempis (1380-1471) i de fet val a dir que a la Imitatio se l’ha anomenat tradicionalment el Kempis, però la seva responsabilitat també s’ha atribuït a escriptors com Jean Gerson, Innocenci III i Geert Groote, entre d’altres.

B-14/4/11

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

C-195/8/15

Tomàs de Kempis fou un canonge agustí alemany que va viure entre els segles XIV i XV, nascut a Kempen, que avui forma part de Renània (Alemanya). Va ingressar al monestir de Sint-Agnietenberg bij Zwolle (Països Baixos), on va arribar a ocupar el càrrec de sotsprior l’any 1429. La seva obra rep la influència de la devotio moderna, corrent espiritual de la baixa edat mitjana i també del moviment dels Germans de la vida en comú creat per Geer Groote, defensors de la meditació activa, la devoció personal i el distanciament del món.

A banda de la Imitatio i d’altres obres que va escriure (biografies, sermons i cartes), Tomàs de Kempis fou un notable copista i se li coneixen com a mínim quatre còpies de la Bíblia. Es creu que la Imitatio va servir inicialment per a la formació dels monjos, encara que ben aviat va traspassar les parets del monestir i es va difondre per tot el món.

La Imitatio es va continuar editant durant els segles XIX i XX i en el segle XXI continua mantenint la seva vigència, a tall d’exemple citarem el reconegut teòleg i filòsof Leonardo Boff, autor d’una traducció de la Imitatio al portuguès editada a Petrópolis per l’editorial Vozes l’any 2016.

 

[1]

Édition et diffusion de l’Imitation de Jésus-Christ (1470-1800)... [Paris] : Bibliothèque nationale de France, Bibliothèque Mazarine, Bibliothèque Sainte-Geneviève, 2011.

Catálogo de la colección bibliográfica de la Imitatio Christi (Kempis)… Barcelona : Diputación Provincial de Barcelona. Biblioteca Central, 1968.

 

Publicat dins de Impresos, Incunables | Etiquetat com a | 4 comentaris

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de març de 2018

Posted on 2 Abril 2018 by

Us informem de les noves incorporacions d’aquest darrer mes

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics al catàleg:

87 entrades noves

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 6 nous impressors:marques_impressors

Behourt, Guillaume, 1666-1739 ID 13959463a

Ghezzi, Egidio ID 13670979a

Mame (Firma) ID 13959098a

Marceau, Paul, -1638? ID 1395748xa i xb

Pezzana, Nicolò, fl. 1654-1754 ID 12676494a i b

Vincent, Simon, fl. 1502-1534 ID 11612873a – z

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  • 12 noves imatges de marques:

Cardon, Horace, 1566?-1641 ID 13105449f

Ghirardo & Isseppo Imberti fratelli ID 13766995a

Giolito de’ Ferrari, Gabriele ID 11610736a

Haeredes Simonis Vincentii ID 11605406a

Luchtmans, Samuel, 1685-1757 ID 11606022a

Mareschal, Jacques, aproximadament 1475-1529 o 1530 ID 11616301a

Plantin, Christophe, ca. 1520-1589ID 11604050e i d

Sonnius, Claude, -1650 ID 11618334a i b

Zetzner, Lazarus, -1616 ID 11606630b i d

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:

antics_posseidors

  • 12 nous posseïdors:

Balcells, Joaquim, 1890-1936 12301899bm

Casa Professa dei Gesuiti (Roma, Itàlia) 13949883am

Cebrián y Agustín, Miguel Vicente, 1691-1752 19478604am

Congregação da Missão (Lisboa, Portugal) 13956395am

Convent de Sant Domènec de Balaguer 13949640am

Espanya. Comisaría Regia 13956693am

Font i de Boter, Antoni Maria, 1860-1889 13959414am

Forte, Filiberto 13950733am

Jeliner y Germá, Miguel 13902155am

Josep Antoni, de Vallromanes, -1769 13950113am

Lobo, Eugenio Gerardo 13951580am

Sans, Raymundus 13931817am

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Posted on 28 Març 2018 by

Abans de marxar de vacances fins el 2 d’abril, presentem les novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del primer trimestre de 2018:

Censura y libros en la Edad Moderna / Javier Vergara Ciordia, Alicia Sala Villaverde (coords.) ; Gregorio Bartolomé Martínez [i 18 més]Madrid : Dykinson, [2017].

Flourat, Jean-Paul. Du bief à la feuille. Paris  : Université Paris Diderot, février 2012. 1 videodisc (DVD) (20 min) : color.

Forging the future of special collections / edited by Melissa A. Hubbard, Robert H. Jackson, and Arnold HirshonChicago : Neal Schuman, 2016.

I Jornadas de gestión del patrimonio bibliográfico / Grupo de trabajo de Patrimonio Bibliogràfico de Rebiun, Toledo, 1 y 2 de junio de 2017. [Cuenca] : Universidad de Castilla-La Mancha, [2017].

La literatura medieval hispánica en la imprenta (1475-1600) / edición de María Jesús Lacarra ; con la colaboración de Nuria Aranda García. València : Universitat de València, 2016.

 

Prieto Villanueva, Ma. José. Pensar la ciencia desde la biología : una visión evolutiva del conocimiento biológico. Barcelona : Edicions de la Universitat de Barcelona, [2017].

Serra de Manresa, Valentí. El huerto medicinal : sabiduría capuchina de la A a la Z. Barcelona : Editorial Mediterrània, 2018.

Tomàs, Margalida. El camí cap a la professionalització intel·lectual de Marià Aguiló : erudició i biblioteca (1851-1861). [Menorca] : Institut Menorquí d’Estudis ; [Barcelona] : Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2016.
Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

Tradicions remeieres i agràries dels caputxins. Alguns “secrets” del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona

Posted on 21 Març 2018 by

Seguint amb la nostra voluntat de fer partícips els nostres usuaris en el bloc de Reserva, avui donem veu a un dels nostres lectors més assidus, fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins.

 

Els frares caputxins, que arribaren a Catalunya el 1578, una volta consolidada la seva presència, especialment al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX, foren considerats uns excel·lents coneixedors i uns experts conreadors de plantes exòtiques vingudes d’Amèrica, com ara el tabac, la caputxina, la trumfera i la tomaquera i, sobretot, uns “savis” sobre les herbes remeieres més estimades en la cultura mediterrània, com són la sàlvia, la sajolida, l’alfàbrega o bé el marduix, unes plantes remeieres i d’olor que els caputxins plantaven a les seves hortes en l’espai anomenat “El Jardí de Jericó”. A més, d’aquestes plantes suara esmentades els frares en sabien aplicar, adientment, les propietats terapèutiques gràcies als llibres mèdics i de botànica que formaren part de llurs biblioteques conventuals. Amb l’exclaustració i supressió de la vida religiosa decretada el juliol de 1835, quasi la totalitat dels llibres i manuscrits de les biblioteques eclesiàstiques passaren a formar part de les biblioteques provincials i universitàries.

Des de fa alguns anys, i després d’haver estudiat la projecció pastoral, cultural i missionera dels caputxins catalans, m’he dedicat de manera prioritària a l’estudi de l’aportació dels caputxins a la cultura popular, especialment en el camp gastronòmic i terapèutic. Ara, amb el recull titulat El huerto medicial. Sabiduría capuchina de la A a la Z (publicat per Editorial Mediterrània i que acaba de sortir estampat en una bella edició), presento l’edició de textos extrets d’antics tractats estampats poc coneguts i, també, de manuscrits conservats a l’arxiu dels caputxins, a la Biblioteca Hispano-Caputxina i a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona on, a la sala de Reserva d’aquesta darrera entitat cultural, hi ha veritables tresors de saviesa pràctica, on hi he descobert alguns “secrets” agraris i peculiars pràctiques terapèutiques pròpies de la tradició herborista i agrària dels franciscans caputxins i que just acabo d’editar, en forma de diccionari, a les pàgines de El Huerto Medicinal.

A propòsit del caràcter pràctic i la vigència de bona part de les receptes transcrites, he d’assenyalar que, a mesura que les anava compilant, n’he fet esment des de Ràdio Estel en el programa setmanal titulat Remeis de frare i, també, m’hi he referit als articles “on line” de la sèrie “Remeis de l’Ermità” a la web calendariermita.cat; a la sèrie“L’hortet del frare” de la secció “El Camp” del Diari de Girona i a la sèrie “Tradicions remeieres” publicades al setmanari Catalunya Cristiana on, quinzenalment, escric sobre les propietats gastronòmiques i remeieres de les principals plantes medicinals de les nostres comarques.

Dels nombrosos volums manuscrits consultats al CRAI Biblioteca de Reserva, destacaria els següents.

Ms. 1551 Farmacopea mèdica

Ms. 1119 Llibreta d’algunes receptes

Ms. 1395 Llibre de confitures i de drogues

Ms. 1125 Vocabulari farmacèutic

Em plau de cloure aquesta nota amb un fragment d’un cant jocós que animava els moments d’esplai de la vida conventual dels frares caputxins d’abans de l’exclaustració de 1835, i que consistia en una panacea, o “Recepta per curar tots los mals que, si la vols fer, hauràs de prendre un gros manat de arrels d’Alegria; dos lliuras de Poch se me’n dóna; dos dotzenes de fullas de Bé-li-vaga; onze escrúpols de a Tarragona manxan; catorze dragmas de Si tens pa sech fes-te sopas. Y tot això ho esclafaràs en lo morter y, luego, ho posaràs en una olla à bullir sota lo capsal del llit”. Es tractava, és clar, d’una cançoneta recitada en clima festiu i fratern, a guisa d’uns goigs, inspirada, segurament, en alguna d’aquelles velles receptes dels apotecaris italians titulades Regole infallibili per conservarsi sani e vivere lungamente que, en els seus aspectes més científics, possiblement contribuïren a originar la fórmula de l’Elixir de la llarga vida, preparat pels caputxins del convent barceloní de Santa Madrona (situat on ara hi ha la Plaça Reial); un elixir caputxí que era molt cobejat pels catalans de la divuitena centúria, tothora desitjosos d’una vida llarga i sanitosa, viscuda sempre sota l’esguard de Déu.

Fragment de l’arbre seràfic de Charles d’Arenberg de 1650 i que gravà a Anvers J.A. de Poutre al Museu dels caputxins de Sarrià de Barcelona

 

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins

† Barcelona, 15 de març de MMXVIII, en la memòria litúrgica de Santa Madrona

 

Publicat dins de Manuscrits, Novetats bibliogràfiques, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’epíleg dels “Els plaers de mirar”

Posted on 14 Març 2018 by

El passat 25 de febrer va finalitzar l’exposició “Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona” al Museu d’Història de Catalunya. Com a balanç final, hem de dir que ha estat tota una satisfacció haver tingut la possibilitat d’exhibir i explicar la realitat del CRAI Biblioteca de Reserva i el Taller de Restauració.

L’èxit es demostra en la xifra total de visitants, que segons el comptador situat a l’inici de l’exposició ha estat de 10.468 visitants, amb el resultat d’una mitjana de 96 persones per dia.

A més, també pels comentaris rebuts de manera més o menys informal, el feedback rebut és que l’exposició ha fet obrir els ulls als no experts al món del patrimoni bibliogràfic antic. La combinació de les vitrines de llibres amb els àmbits didàctics ha ajudat molt a poder entendre la seva complexitat i riquesa, tant des del punt de vista material com intel·lectual.

Ens agradaria mostrar el nostre agraïment a tots aquells que, de manera intencionada o no, ens heu ajudat a donar-li ressò.

A continuació fem un repàs dels mitjans de comunicació que van fer-ne referència:

Dins l’entorn de la pròpia UB:

  • El canal UBTV

  • Les notícies de la UB

I en altres mitjans, dels quals en seleccionem els més rellevants:

Time Out Barcelona. 30/11/2017. Un patrimoni de valor incalculable.

Canal 33. 09/01/2018. 33 Recomana

La Vanguardia. 07/01/2018. Els llibres antics desperten al segle XXI.

El País.07/01/2018. Libros con pedigrí.

També hem estat protagonistes en alguns blocs:

  • La llebre de Bergen. Els dos posts en rus que van aparèixer en aquest bloc, de Lyubava Malysheva, que molt amablement ens va traduir el professor Ivan Garcia Sala, professor de Filologia Eslava de la Universitat de Barcelona, i a qui volem agrair públicament la seva ajuda.  Es tracta d’un text molt descriptiu i molt elaborat sobre tots els espais de l’exposició.
     

 

Per acabar, us anunciem que properament publicarem la versió virtual de l’exposició corresponent a l’eix principal dedicat als llibres dins els set àmbits temàtics. Com sempre, quedarà inserida dins l’espai de les exposicions virtuals del CRAI.

També volem agrair molt especialment la col·laboració tant de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB com del Taller de Restauració del CRAI de la UB pel disseny i aportació de material per als àmbits didàctics (suports, escriptura i enquadernació). Ells, per la seva banda, estan preparant mostres a les vitrines de les seves seus, amb els materials que s’han pogut veure al Museu d’Història de Catalunya. Quan ja estiguin enllestides, us ho anunciarem.

I per últim, anunciar-vos que el muntatge virtual on quedaven explicades les tasques i naturalesa del CRAI Biblioteca de Reserva, juntament amb les presentacions del CEDI i BiPaDi, ja està penjat a la pàgina de descripció del CRAI Biblioteca de Reserva.

Publicat dins de Exposicions | Etiquetat com a | 2 comentaris

El CRAI Biblioteca de Reserva al servei de la docència. Les classes de la Dra. María José Prieto Villanueva il·lustrades amb exemplars del nostre fons

Posted on 7 Març 2018 by

En relació amb una notícia anterior d’aquest bloc Objectiu 2018: incrementar el suport a la docència del CRAI Biblioteca de Reserva, i per evidenciar la valoració positiva de les sessions pràctiques a la nostra biblioteca, volem retre homenatge a una de les nostres més fidels professores que ha impartit classes amb el nostre fons.

Es tracta de la Dra. María José Prieto Villanueva del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia, que ha estat, durant quinze anys, professora de l’assignatura Història de les ciències naturals i de la biologia, anomenada després, en esdevenir troncal, Evolució del pensament científic biològic.

Des d’un bon inici, es va posar en contacte amb nosaltres per tal d’organitzar una classe, a la sala de manuscrits de la biblioteca, amb documents i edicions de les obres representatives dels autors i de les idees que els alumnes estudiaven a la seva assignatura. Donat l’elevat nombre d’alumnes que tenia a la seva assignatura, la visita a la biblioteca es dividia en diversos grups i durant tots aquests anys, la sessió s’ha anat repetint puntualment.

A tall introductori, en aquestes classes amb documentació de Reserva, un bibliotecari fa una explicació sobre la naturalesa de la nostra col·lecció, els catàlegs per consultar-la, així com la difusió que en fem i els serveis que oferim. La Dra. Prieto sempre ens insistia en què aprofundíssim en conceptes i terminologia del llibre antic, ja que veia important que els alumnes entressin en aquest món per poder entendre millor la realitat de les fonts primàries.

Encara que la Dra. Prieto s’ha jubilat, el seu entusiasme farà possible que segueixi oferint aquests seminaris a la nostra biblioteca dins el marc del nou format de l’assignatura.

Amb el seu permís, us mostrem aquesta relació dels llibres que cada any hem preparat per a la seva visita.

portada

Bibliotheca Mariana

Albert Magne. De animalibus.

Plini Segon. Historia naturalis.

Aristòtil. De animalibus.

Libri de re rvstica

Rondelet, Guillaume. Libri de piscibus marinis…

Vesalius, Andreas. De humani corporis fabrica

Gessner, Conrad.  Historiae animalium lib. I. de quadrupedibus uiuiparis…

Aldrovandi, Ulisse. De reliquis animalibus exanguibus libri quatuor…

Dioscòrides Pedani. [Acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos…].

Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers par une societé de gens de lettres / mis en ordre & publié par M. Diderot…

Linné, Carl von. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas…

Tournefort, Joseph Pitton de.  Institutiones rei herbariae.

Cuvier, Georges, baron. Tableau élémentaire de l’histoire naturelle des animaux

Buffon, Georges Louis Leclerc, comte de. Histoire naturelle générale et particulière

Buen, Odón de. Diccionario de historia natural.

Frederic II, emperador romanogermànic. De arte venandi cum avibus: Ms. Pal. Lat. 1071, Biblioteca Apostolica Vaticana.

Fuchs, Leonhart. De historia stirpivm commentarii insignes

Amb tota seguretat, hem gaudit d’una fructífera col·laboració en tot aquest temps que ens ha beneficiat a tots. Volem agrair-li des d’aquest bloc l’amor i respecte que sempre ha mostrat pel fons antic, i al mateix temps el seu interès pel treball que portem a terme als centres de fons patrimonial, sense oblidar el seu tracte personal exquisit, renovat any rere any.

Com a síntesi del seu periple dins el camp de la biologia, fa poc que ha vist la llum la seva publicació, editada per la Universitat de Barcelona “Pensar la ciencia desde la biología. Una visión evolutiva del conocimiento biológico” que és un excel·lent resultat de la reflexió i la tasca realitzada com investigadora i docent a la Universitat i dins la qual trobem nombroses cites de les obres que ella mostrava en les seves classes.

Creiem interessant remarcar la visió transversal que fa de la història de la ciència on inclou autors que provenen d’altres disciplines com la filosofia, la psicologia, la història o ciències positives com les matemàtiques i la física. En les seves paraules

“Lo evolutivo es, además, en sí mismo una idea integradora, que aporta una visión amplia para entender y hacer ciència, ya que permite aprender también de “la historia de la historia”, y nos conduce a considerar que nunca hay que excluir, siempre hay que influir. Todos los autores, las visiones y las teorías, por sencillas que sean, aportan algo de razón y luz en la construcción de las ciencias y de la vida humana. Por ello es importante, sin caer en sincretismos, valorar en su justa medida todas las aportacions y hacerlo inclusivamente, algo que evita la confrontación y cualquier tipo de exclusión”.

Volem fer-li arribar la nostra felicitació i desitjar-li el millor per aquesta nova etapa que ara enceta.

Us animem a apreciar el valor afegit que aporten les classes i les sessions metodològiques tal com ha fet la Dra. Prieto i aprofitem per donar-vos l’enllaç per sol·licitar-les.

Publicat dins de Impresos, Incunables, Manuscrits, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | Deixa un comentari