De Hebraicis Libris al CRAI Biblioteca de Reserva.

Posted on 5 Octubre 2018 by

Durant el curs que acaba de passar vam tenir la fortuna de comptar amb la col·laboració d’una experta en semítiques: l’alumna de pràctiques del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Documentació (UB) Verónica Vives. Al llarg de tres mesos, la Verónica ha corregit, millorat i ampliat les descripcions de les edicions i dels exemplars dels llibres amb continguts en hebreu custodiats a la nostra col·lecció. El seu coneixement de la matèria – és doctora en Filologia Semítica per la UB -, entusiasme i generositat, es mostren obertament al post que avui us presentem, una excel·lent presentació que esperem que animi els investigadors novells i veterans a aprofundir en aquest fons tan especial.

foto. Verónica Vives

Una part del valuós, variat i extens patrimoni bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva està format pel fons hebreu, del qual hi ha manuscrits i impresos antics. L’adjectivació hebreu comporta certa complexitat, ja que la definició de llibre hebreu o més extensament llibre jueu (Jewish Book) és força complexa.[1] Obviant aquesta problemàtica, diguem que el fons antic en hebreu està integrat per: manuscrits, post incunables i llibres del segle XVI al 1820.

Manuscrits

Prop d’una desena de manuscrits forma aquesta categoria. Es tracta fonamentalment de vocabularis i gramàtiques on la llengua referent és el llatí.

Dos són els autors nadius que han compost vocabularis: Pere Màrtir Anglès (1681-18540), bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, i Pedro Pons (Petrus Pontius), probable catedràtic d’hebreu de la Universitat de Barcelona abans de ser tancada i traslladada a Cervera.

Molts d’aquests manuscrits són consultables en línia. Per a una primera presentació és obligada referència l’obra del bibliotecari Francesc X. Miquel Rosell Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Universitaria de Barcelona (1958) i també els estudis del semitisme català del professor Gregorio del Olmo.[2]

Impresos antics

La majoria d’impresos està integrat per textos bíblics (en hebreu, en hebreu-llatí); comentaris bíblics (d’autors jueus: Rashi, David Qimhi, Abraham ibn Ezra); gramàtiques,[3] vocabularis i diccionaris destinats a aprendre a llegir i traduir els textos bíblics escrits per autors cristians (protestants i catòlics) i de diferent procedència geogràfica: Pagnino, Munster, Guarin, Passino, Bouget, Buxtorfi, etc.

Una altra categoria l’integren els impresos amb contingut legal i civil del món jueu (halaka). Aquest grup de llibres tenen (la gran majoria) una mateixa provinença, la del professor de llengua hebrea Millàs Vallicrosa[4] (eren part de la seva biblioteca personal). Van enriquir enormement el patrimoni no només en un sentit quantitatiu sinó també qualitatiu perquè obren, i molt, la temàtica judaica, ja que hi incorporen títols produïts per jueus i per a destinataris jueus.[5]

Dins dels impresos bíblics, són dignes de menció dos editors clàssics de bíblies en hebreu: Christophe Plantin (impressor francès establert a Anvers) i Robert Estienne (impressor francès calvinista). N’és un exemple la Bíblia hebrea in quarto, d’aquest últim, projecte que es va realitzar durant tot un lustre (1539-1544).

Portada del Llibre d’Ezequiel, (R. Estienne, París, 1542, in quarto). La informació de la portada està donada en primer lloc en hebreu  i més resumida en llatí. És important senyalar que tot el contingut de l’obra és en hebreu, prova de l’elevada competència en la llengua que havia de tenir el potencial lector. És curiós com s’ha representat l’any 1542 = M. D. XL2, fórmula no registrada en cap altra obra d’Estienne. Divisa d’Estienne: Noli altum sapere.

[B-31/5/8-2]

 Portada secundària de la Bíblia hebrea. (C. Plantin, Anvers, [1566], in octavo). La portada, desapareguda, ha estat restituïda de manera manuscrita. En aquesta portada, d’una altra part de la Bíblia, tota la informació està donada en hebreu. A la part inferior es pot apreciar el cèlebre compàs, amb la divisa Labore et Constantia.

[XVI-3783]

Dins dels impresos íntegrament en tipografia hebrea, cal esmentar una gramàtica clàssica, Sefer Miklol de David Qimhi (és l’autor jueu més consultat durant tota l’edat mitjana i època moderna).

Com es pot observar, aquesta portada (així com tot el text) està escrit integralment en hebreu. Tenir una gramàtica d’aquest tipus implica llegir amb plena competència la llengua.

També es pot veure que l’any d’edició figura a la portada en forma de lletres 1793 תקנ”ג

[B-31/3/9]

 

 

 

 

També de la biblioteca de Millàs Vallicrosa és aquest tractat de lexicografia hebrea (Maskiyot Kesef) de Salomó de Piera. És un llibre totalment en hebreu i com demostra aquest exlibris també el seu propietari ho era. És evident per motius varis: el traç uniforme de l’escriptura testifica el seu domini, l’ús d’abreviatures, el nom del propietari i l’ús de la cursiva[6] ho indiquen.

 

Exlibris manuscrit en hebreu a portada: “Pertany al nostre mestre el rabbi fill del rabbi Natan fill del nostre mestre el rabbi Shimon Adler sempre”

[B-31/3/8]

 

Censura

També l’apartat censura constitueix un tema en si mateix. Què es prohibia exactament? Què es cancel·lava? Per què l’ortodòxia conservava aquests textos i quines restriccions tenien per la seva consulta? Quins són els autors ‘cancel·lats’?

Presentem l’exemple del llibre אוצר לשון הקדש Hoc est thesavrvs lingvae sanctae… de Santi Pagnino, imprès a Ginebra (Coloniae Allobrogum). La Biblioteca en posseeix dos amb signatures topogràfiques XVII-3639 i XVII-8239 i provinences diferents, i les anotacions d’expurgació (Vidit et correxit…) pertanyien a Vicente Navarro i a Josep Jeroni Besora.

Es tracta de saber per què el text va ser censurat (quan l’autor és dominic). I la raó és que incorpora text explicatiu de l’hebraista protestant Jean Mercier. Si fullegem els dos exemplars veurem que els paràgrafs cancel·lats són quasi els mateixos (significa això que la cancel·lació exigida ha estat gairebé perfecta).

En relació als llibres d’autors protestants, estan majoritàriament censurats (ratllats i amb advertiments sobretot a les portades). Aquests llibres, abans de la desamortització, estaven als convents: Convent de Santa Caterina,[7] de Sant Francesc de Barcelona, de Sant Ramon de Penyafort, de Sant Josep, de Sant Francesc de Paula, etc. Significa que des de l’autoritat catòlica posseïen i llegien llibres d’autors protestants com: Munster, Habermann, Forster, Schindler i Happelius.

 

 אוצר לשון הקדש Hoc est, Thesavrvs lingvae sanctae…

Com pot veure’s al títol de la portada, el nom Ioannis Merceri (autor protestant) té la indicació:

Auctoris damnati Opus cum expurgatione permissum

[Autor condemnat, obra permesa prèvia expurgació]

[XVII-8239]

 

 

 

Notes manuscrites

Les notes manuscrites i el seu estudi és encara una tasca pendent. Hi ha un immens ventall de possibilitats d’estudi d’aquells antics lectors que han deixat traces sense adonar-se de la seva transcendència, avui un tema de rellevància a l’estudi del llibre. La polivalència del lector resulta interessant perquè evidencia la lectura a través de la seva escriptura: el simple lector que marca un paràgraf, lectors atents que es converteixen en correctors tipogràfics, lectors que són petits comentadors, quasi traductors, o simples estudiants de la llengua que aprofiten els marges com a quadern cal·ligràfic de l’escriptura hebrea; i els estrictes censors. El seu examen pot brindar un aspecte més a l’estudi del llibre.

Ex libris

La majoria d’exlibris corresponen als convents, però el que resulta més interessant és registrar els propietaris anteriors, de què tenim algunes evidències. Es tracta principalment de noms ratllats, tot i que un petit grup ha pogut ser desxifrat.

D’altres exlibris de particulars, alguns estudiosos de l’hebreu i de l’àrab i en aquestes llengües, mostren la seva pertinença. És interessant observar la dificultat que presentava escriure en hebreu, com costa dominar les lletres i adjudicar les vocals.

Algunes conclusions

1) Una part força considerable d’impresos ha estat llegida (probablement també estudiada), nombroses són les notes manuscrites, tant als textos bíblics com a les gramàtiques. També és cert que es pot seguir el recorregut d’estudi d’aquests textos. Estan sempre més escrits, més apuntats, més llegits al començament que al final (això no és privatiu de l’estudi de l’hebreu, és clar). En el cas de les gramàtiques, una part important presenta àmplies notes manuscrites al començament: consonants i vocals, signes de cantilació, substantius, adjectius, però a mesura que comença la morfologia verbal aquestes notes es redueixen o bé desapareixen.

2) Una part important d’aquests textos, més que llegits, han estat controlats. Ens referim al control de la Inquisició en relació als autors protestants que escrivien sobre l’hebreu (gramàtiques) o sobre interpretació bíblica (comentaris). Aquests llibres estan expurgats i en general, a manera d’advertiment, trobem a la portada, escrit: author damnatus.

L’estudi d’aquestes notes de censura, del tipus de censura, podria oferir un punt ben profitós per a l’estudi de la relació entre protestantisme i catolicisme, i per projectar també un pol molt poc conegut: les relacions entre protestantisme i judaisme.

3) Així com l’hebreu no ha estat strictu sensu una llengua morta, tampoc és cert dir que dins dels cercles cristians no sabien hebreu (cert que n’eren pocs). La considerable producció de llibres sobre l’hebreu, una rica varietat en gramàtiques, vocabularis i diccionaris (sense oblidar que la llengua conductora és el llatí), per llegir o traduir de l’hebreu, n’és una prova.

4) Amb els excel·lents recursos que ha portat a terme el CRAI Biblioteca de Reserva en relació a les bases de dades Antics posseïdors, Marques d’impressors, digitalització de moltíssimes obres, i una quantitat gens minsa d’informacions extra com ara la transcripció de notes manuscrites incloent censura, exlibris, incorporació i descripció de material annex, és possible traçar un rastreig de vectors relacionant de manera polivalent: impressors, autors, títols, llengua(ües), llocs, anys, posseïdors, registres de: notes manuscrites, exdono, vendes, censura, etc. D’aquesta manera es pot i es podrà arribar a destins encara insospitats, i això és el punt més engrescador de la investigació!!

 

[1] Aquesta complexitat sembla no ser així en dir manuscrit en llengua llatina o llibre en llatí. Tothom ho entén. Pot servir com a exemple plantejar algunes preguntes que validin què s’entén per llibre hebreu: aquell que té tipografia en hebreu? aquell que està escrit per un autor jueu? Aquell la temàtica del qual correspon al cànon jueu de llibres que conformen el Tanak (= Antic Testament)? Per exemple, l’incunable 508 en seria un exemple, un tractat escrit en llatí pel monjo Ganivet que inclou De diebus criticis d’abraham aueneezre (Abraham Ibn Ezra), així com l’incunable 238 De nativitatibus del mateix autor jueu, també en llatí; o l’incunable 532 De Confutatione hebraicae sectae, ja que el títol indica que no es tracta d’un llibre escrit per jueus ni pels seus interessos, sinó més aviat un llibre de controvèrsia religiosa.

[2] Olmo Lete, G. del. 1) La Obra lexicográfica del semitista catalán Pedro Mártir Anglés, O.P. : 1681-1754. En Miscelánea de estudios árabes y hebraicos , vol. 26-28, fasc. 2 (1977-1979), p. [55]-66; 2) Migdal Babel: La obra lingüística del semitista catalán Pedro Mártir Anglés, O.P. : 1681-1754. En: “Anuario de filología” núm. 3 (1977), p. [225]-271; 3) Pedro Pons, semitista catalán del siglo XVIII. En: Homenatge a Antoni Comas: miscel·lània in memoriam. Barcelona: Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, 1985, p. 347-369.

[3] Algunes d’autors jueus medievals com David Qimhi, A. ibn Ezra.

[4] Tots els llibres tenen el seu exlibris en segell humit.

[5] Alguns d’ells venen de l’Alemanya abans del nazisme, quan el judaisme era ben pròsper.

[6] Per contra, els cristians que estudien l’hebreu tenen un traç força irregular, col·loquen malament les vocals i utilitzen la lletra quadràtica (més fàcil i de clara lectura).

[7] La quantitat d’impresos que venen d’aquest convent és prodigiosa. A més de tenir l’escriptura manuscrita dels exlibris, és evident la seva procedència per la marca de foc al llom i el segell a les portades. La marca de foc, en concret, és especialment característica d’aquest convent.

Verónica Vives

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos, Incunables, Manuscrits, Marques d'impressors, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | 6 comentaris

Baltasar de Bastero, protagonista d’una interessant troballa

Posted on 20 Setembre 2018 by

Avui us volem fer partícips d’una troballa durant el procés de catalogació d’un dels exemplars de l’obra Constitutiones synodales dioecesis Gerunden.…: a dins vam localitzar set impresos i tres cartes manuscrites que feien referència als bisbats de Baltasar de Bastero i Lledó (1729-1745) i Lorenzo Taranco y Musaurieta (1745-1756), a la diòcesi de Girona.

Qui eren aquests personatges i quina va ser la seva relació amb la diòcesi de Girona?

Baltasar de Bastero i Lledó era fill d’un comerciant torinès –Pere Antoni Bastero- que es va casar el 1669 a Barcelona amb Maria Lledó, procedent de la petita noblesa local i filla de Josep Lledó, ciutadà honrat de Barcelona i també mercader, i d’Eulàlia Falguera. Propietari d’un pròsper establiment al cèntric carrer de Montcada, Pere Antoni Bastero assolí aviat el títol de cavaller. Però la seva descendència va fer carrera fonamentalment en l’entorn militar i, sobretot, eclesiàstic.

De tots els seus fills, en destaquen bàsicament dos: l’esmentat Baltasar i el seu germà Antoni. Els dos es veuran involucrats en el conflicte de la Guerra de Successió des de la seva condició d’eclesiàstics, però el seu posicionament serà ben diferent i marcarà de manera decisiva la seva carrera: Antoni era de filiació austriacista, mentre que Baltasar es va significar clarament com a borbònic.

Baltasar va començar a fer carrera dins el Capítol de la Seu barcelonina juntament amb un altre dels seus germans, Gaspar. Durant la primera dècada del segle XVIII va esdevenir canonge degà de la catedral i va prendre Gaspar com a ajudant, coadjutor. Durant el moment àlgid del conflicte successori i els anys immediatament posteriors es va significar clarament com a borbònic. Així, per exemple, durant la Junta de braços de Barcelona de 1713, que va optar per la resistència, Baltasar de Bastero va ser un dels que defensava la submissió a Felip V. Al cap d’uns mesos després de fugir de Barcelona va anar a oferir-se al Duc de Berwick i va ser nomenat vicari general castrense amb la victòria borbònica de 1714. Així mateix, va oficiar el Te Deum d’acció de gràcies celebrat pel vencedors a la catedral de Barcelona, i l’any 1715 publicà una carta pastoral per la qual es considerava en pecat mortal tota persona que d’alguna manera es signifiqués contra les mesures del nou govern i s’excomunicava els eclesiàstics que fessin el mateix.

Aquest posicionament clarament filoborbònic li va reportar tota una sèrie d’avantatges i va ser l’inici d’una brillantíssima carrera eclesiàstica. El 1720 va ser anomenat inquisidor de Mallorca, el 1728 inquisidor de Saragossa i el 1729 bisbe de Girona, càrrec que ocupà fins a 1745.

Durant aquest exercici pastoral a la diòcesi de Girona, Baltasar de Bastero va destacar per ser un home erudit, renovador i especialment preocupat per la formació del clergat, com posen de manifest algunes obres de la seva autoria, molt especialment El Parroco en su ministerio.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Precisament, bona part dels documents localitzats durant la catalogació de l’exemplar de les Constitucions Sinodals de la diòcesi de Girona fan referència als dubtes o desavinences sobre la missa, la confessió, els rituals eclesiàstics i les conferències anuals de temes morals, estat sacerdotal i cerimònies que es celebraven en aquesta diòcesi. Cal tenir present, tal i com fa constar Jaime Villanueva en el seu Viage literario a las Iglesias de España (tom XIV, p. 118), que Baltasar de Bastero va imprimir el 1736 els rituals de la seva diòcesi, alterant-ne alguns d’ells, sense comptar amb el Capítol de la Catedral que va seguir practicant els antics. Aquesta circumstància va provocar una dissonància entre l’església matriu i les filials, fet que condicionarà tant el seu bisbat com el del seu successor Lorenzo Taranco y Musaurieta, situació que es reflecteix en el material localitzat.

Dins el material imprès localitzat destacaríem un edicte de 25 d’Agost de 1743, promulgat pel bisbe Bastero, sobre l’obligatorietat d’aplicar la missa per al poble tots els diumenges i festes de precepte, fins i tot en aquelles que es pot treballar.

Pel que fa a les cartes manuscrites, curiosament totes tres van adreçades al prevere Joan Jaume Ferran, rector de Tossa de 1727 fins al 1749. En una d’elles –que a més té la curiositat d’anar dins una mena de sobre amb restes d’un segell lacrat- el propi Baltasar de Bastero aclareix al rector de Tossa aspectes relacionats amb el sagrament de la confessió, fent referència a les conferències anuals de la diòcesi.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

En una segona carta de 10 d’agost de 1741, Rafel Bataller, prevere i Secretari de Càmera i Visita del bisbe Bastero, posa en coneixement de Joan Jaume Ferran que els eclesiàstics no han de pagar per raó de la nova Imposició Real del deu per Cent, alhora que li demana que faci extensiva la missiva a la resta de parròquies veïnes. Ara bé, aquesta difusió s’haurà de fer prudentment: “(lo que se servirà VM executar com de propi motiu, y ab dissimulo, sens que se fassa fressa)”.

Ja per últim, la tercera és una carta de Feliu Ferran, germà del rector, negociant de Tossa i un dels dos marmessors de Joan Jaume a la seva mort el 1749.

Finalment, no podem acabar aquest post sense fer referència a Antoni de Bastero, germà de Baltasar, i personatge que també té una rellevància important dins el nostre fons. Com ja s’ha introduit, la trajectòria d’Antoni va divergir de la del seu germà. Tot i que la família li va comprar la coadjutoria a la sagristia major de la Seu de Girona, ell no en va poder prendre possessió fins al 1697, a causa dels incidents que comportaren les invasions franceses d’aquells anys. El 1710, en plena Guerra de Successió, el sagristà de Girona va decidir instal·lar-se un temps a Roma, una estada forçosa que, paradoxalment, acabarà tenint efectes altament positius per a la història de la filologia catalana. La residència a Roma va permetre a Antoni de Bastero entrar en contacte i dedicar moltes hores a un tipus de treballs filològics i lingüístics amb llarga tradició a Itàlia. Fruït de tot això neixen diversos projectes que donaran forma a la seva obra, dels quals un impressionant diccionari dels provençalismes o catalanismes de l’italià (La Crusca provenzale), n’és el màxim exponent. Al CRAI Biblioteca de Reserva trobareu una edició de La Crusca provenzale impresa a Roma, així com una sèrie de manuscrits molts interessants –algun d’ells autògrafs com els Materials per a l’obra La Crusca Provenzale– o altres que, procedents de la seva biblioteca particular, van ser cedits pel seu germà i hereu al Convent de Sant Agustí de Barcelona, d’on com a conseqüència de la desamortització de Mendizábal (1836-1837) van passar finalment a enriquir els nostres fons. Aquest seria el cas dels Ms 240, Ms 243-57, i alguns quaderns del Ms 962.

Dues figures ben interessants i amb una estreta vinculació a la nostra biblioteca, com aquest apunt posa de manifest. Queda per esbrinar com aquest material annex localitzat dins les pàgines de les Constitutiones synodales dioecesis Gerunden ha anat a parar al CRAI Biblioteca de Reserva, ja que dins d’aquest exemplar no hem trobat cap marca de propietat que ens indiqui la seva procedència. Aquest tema serà, potser, objecte d’un altre post…

Joan Miquel Oliver

CRAI Biblioteca de Reserva

Publicat dins de Antics posseïdors, Impresos, Material annex | Deixa un comentari

‘Joan Solà, bibliòfil’, exposició al CRAI Biblioteca de Lletres

Posted on 18 Setembre 2018 by

Bloc de Lletres

El 2016 publicàvem al Bloc de Lletres la notícia de la donació per part de la família Solà de la biblioteca privada de Joan Solà al CRAI de la Universitat de Barcelona. Avui ens plau comunicar-vos que el Fons Joan Solà està catalogat i integrat al catàleg del CRAI.

És, doncs, el moment de mostrar una selecció dels gairebé 9.000 volums de què consta el Fons Joan Solà i per fer-ho presentem l’exposició Joan Solà, bibliòfil. A les vitrines exteriors i interiors del CRAI Biblioteca de Lletres hi trobareu documents que formen part d’algun dels tres grans apartats en els quals podem dividir el la biblioteca personal de Joan Solà:

La biblioteca de l’especialista: és aproximadament la meitat del fons i conté les obres de tipus filològic, especialment lingüístic. Són edicions posteriors a 1945 sovint amb notes manuscrites a llapis fetes pel mateix Dr. Solà i amb un volum…

View original post 254 more words

Publicat dins de Antics posseïdors, Exposicions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

2018: Any Europeu del Patrimoni Cultural

Posted on 12 Setembre 2018 by

Des del CRAI Biblioteca de Reserva, aquest any 2018 volem manifestar la nostra entusiasta adhesió a l’Any Europeu del Patrimoni Cultural.

Aquesta commemoració té per objectiu encoratjar el màxim nombre de persones a descobrir i apreciar el nostre patrimoni cultural així com reforçar el sentiment de pertinença a un espai cultural comú. El seu eslògan “El nostre patrimoni: quan el passat retroba el futur” ens toca directament, atès que vol aproximar els ciutadans al seu patrimoni i animar-los a viure’l de manera activa.

És per aquest motiu que reprenem el bloc aquest setembre, després d’unes merescudes vacances, fent una reivindicació del patrimoni cultural i bibliogràfic que custodiem i  evidenciant les accions que hem portat -i portarem- a terme al llarg d’aquest 2018.

Com sabeu, una de les nostres grans prioritats és donar visibilitat als fons bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva per tal d’apropar-lo a professors, estudiants i, també, a la societat en general. Així, des de principis del 2018, hem intentat donar un impuls important al suport a la docència i a la innovació docent, així com a altres accions que considerem dinamitzadores del nostre fons, com podreu comprovar tot seguit:

  • Un increment de les sessions de formació que impartim amb el nostre fons, que es poden sol·licitar a través dels formularis corresponents.

  • Hem donat a conèixer el patrimoni que custodiem i hem compartit experiències amb quatre bibliotecaris de Vilnius, Berlin, Cambridge i Augsburg, dins el programa Erasmus +. Igualment, també hem visitat, dins el mateix programa marc, el departament de la Staatsbibliothek zu Berlin dedicat al Gesamtkatalog der Wiegendrucke, el veterà i prestigiós catàleg col·lectiu dels incunables.
  • Hem estrenat canal propi a YouTube.
  • Aviat incrementarem la nostra presència al CERL Thesaurus amb gairebé 4.000 registres d’autoritats d’impressors i 1.500 d’antics posseïdors.
  • Hem fet difusió de la nostra base de dades Marques d’impressors a una conferència sobre llibres il·lustrats celebrada la Marsh’s Library de Dublín.
  • Apostem pels nostres blog i Facebook, on us mantenim al dia de les noves incorporacions al catàleg del fons antic i col·leccions, edicions i còpies interessants del nostre fons, així com cursos, congressos, CFP, beques, recursos en línia, novetats bibliogràfiques, etc.

Però la nostra voluntat de difusió del patrimoni no acaba aquí, i els mesos que tenim per endavant encara donaran molt de si. La tardor al CRAI Biblioteca de Reserva, de fet, serà força intensa, així que ja podeu reservar espai a les vostres agendes…

  • Participació a l’exposició del fons Joan Solà, organitzada pel CRAI Biblioteca de Lletres, del 17 de setembre al 31 d’octubre.
  • Celebració dels 300 anys de la mort de Pau Ignasi de Dalmases i Ros, amb una exposició a la nostra biblioteca al llarg de tot el mes de novembre i dues activitats paral·leles. El 14 d’aquest mes Pere Molas, Xavier Baró i Xevi Camprubí parlaran sobre el personatge i la seva època a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i un dia després organitzarem una visita guiada a la nostra mostra que acabarà amb una xerrada d’Anna Gudayol sobre els manuscrits de Dalmases a la Biblioteca de Catalunya, a la qual s’afegiran altres intervencions.
  • Esperem la visita de dos bibliotecaris més del programa Erasmus+, aquest cop provinents de la Università degli studi di Modena e Reggio Emilia i de la Universitat de Tartu (Estònia).
  • Clourem l’any amb una activitat molt especial: una exposició que festejarà els 20 anys de la base de dades Marques d’impressors.

Amb totes aquestes accions de promoció del nostre fons bibliogràfic ens unim al 2018: Any Europeu del Patrimoni Cultural. Vols participar en alguna de les iniciatives?

Publicat dins de Exposicions, General | Deixa un comentari

Col·laboració docent amb el Grau d’Arqueologia: una experiència que ens agradaria fer extensiva a d’altres assignatures

Posted on 25 Juliol 2018 by

Com ja us hem anat comentant, un dels nostres objectius aquest darrer curs ha estat augmentar el suport a la docència i la col·laboració amb els professors. Amb aquesta voluntat, fa un any vam iniciar converses amb la professora Queralt Solé Barjau de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, per tal de portar a terme alguna iniciativa conjunta dins l’assignatura optativa de tercer i quart curs Arqueologia del món modern i contemporani, dins el Grau d’Arqueologia.

Després d’una primera aproximació al pla d’estudi de l’assignatura i analitzades les possibilitats de la nostra col·lecció vam convenir que els estudiants realitzessin un dels treballs avaluables del curs al CRAI Biblioteca de Reserva. A cada estudiant se li va assignar un document original de la nostra biblioteca on es trobés representat un vestigi -un monument, un edifici, una muralla, etc.- que l’estudiant hauria d’analitzar des del punt de vista documental –suport, autoria, context històric, recorregut-, així com des del mateix vestigi: tipus, material, constructor -si és que es va arribar a construir-, finalitat, història, anàlisi paisagístic, altres rastres documentals o monumentals, etc.

En total es van realitzar 26 treballs: 24 sobre gravats del nostre fons i 2 sobre llibres principalment il·lustrats –Description de ce qui a été pratiqué pour fondre en bronze d’un seul jet la figure equestre de Louis XIV…, de Germain Boffrand i Le Tresor des merueilles de la maison royale de Fontainebleau…, de Pierre Dan.

Més informació sobre aquesta edició en aquesta notícia

Malgrat que la majoria dels documents que calia treballar es trobaven digitalitzats a la nostra col·lecció de gravats de la Memòria Digital de Catalunya, un dels objectius que vam establir al moment de fixar la col·laboració amb la professora Solé va ser que els estudiants vinguessin a consultar, in situ, el document a la nostra biblioteca. Consideràvem que aquest fet era bàsic per dos motius principals. Per una banda, contribuïa a familiaritzar i donar a conèixer el CRAI Biblioteca de Reserva i els seus fons entre els estudiants, més enllà de documents descontextualitzats i “penjats” a la xarxa. D’altra banda, perquè potenciàvem el contacte directe d’aquests futurs estudiants d’arqueologia amb les fonts, en aquest cas documentals, intentant que aquesta experiència els motivés i revaloritzés l’accés a les fonts primàries, una possibilitat que la biblioteca els ofereix, malgrat el desconeixement existent.

Resulta impossible generalitzar l’impacte que ha tingut aquest tipus de treball de camp entre els estudiants, però ens agradaria fer extensius els comentaris que dos dels estudiants han inclòs en els seus treballs i fan referència explícita als objectius que ens havíem marcat.

D’una banda, ens ha agradat que l’alumna Irina Cervera Muntet – autora del treball sobre el gravat Vista de la plaza de Mexico nuevamente adornada para la estatua equestre de nuestro augusto monarca reynante Carlos IV evidenciï el que historiadors i bibliotecaris defensem: la importància de tenir accés a les fonts originals. Som conscients que les noves tecnologies ens faciliten la feina, però per a ser uns bons professionals en àmbits com la història i l’arqueologia, cal assolir també un bagatge treballant directament amb les fonts, ja que l’accés remot no sempre ens ofereix una aproximació total a la seva riquesa. Així ens ho transmet la Irina:

“Cal dir que vaig trobar el gravat digitalitzat i vaig creure que seria suficient estudiant-lo des d’una plataforma electrònica. Tanmateix, vaig decidir anar a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona per poder veure l’original. M’esperava un petit gravat que no m’aportaria gaire més informació que la que tenia però em vaig equivocar de ple. Des del moment en el que el gravat aparegué davant meu, vaig veure com d’equivocada estava. Tot i que ja sabia quin aspecte tenia per a la fotografia digitalitzada, l’original em va ‘desesquematitzar’ les idees que tenia en ment ja que, no només em va sorprendre per la gran dimensió, sinó que també vaig poder entreveure diferents aspectes que han fet aquest gravat únic. I no em refereixo només al contingut de la imatge, sinó a altres elements aliens al moment de creació del gravat. Aquests elements poden ser taques, segells o escrits més contemporanis que han mostrat com aquest document és un element ‘viu’ ja que explica a través d’aquestes restes els llocs i moments per els quals ha passat”.

D’altra banda, en aquesta mateixa línia també ens ha agradat la valoració que l’alumne Nil Boix -autor d’un excel·lent treball sobre el gravat Plano, corte y elevacion de la Lonja de Barcelona – fa de l’experiència:

“Per una banda, aquest treball ha permès aprofundir sobre un element patrimonial i històric molt concret de la ciutat de Barcelona (la Llotja), que forma part d’un entorn paisatgístic urbà concret (Pla de Palau), que històricament estava molt ben delimitat i tenia una entitat pròpia dins de la xarxa urbana, però que actualment ha perdut. Per l’altra banda, s’ha pogut fer una aproximació al fons documental de la Universitat de Barcelona, un petit tresor que ens permet gaudir d’un conjunt, que tot i no ser tan gran com altres arxius, és molt variat i ric, que pot ser molt útil en qualsevol tipus de projecte de recerca. Si l’edifici de la Llotja és molt conegut a nivell arquitectònic, no ho és tant a nivell històric. El fons de reserva, en canvi, passa completament desapercebut per molts estudiants o especialistes. Com en el cas de la Llotja, és tasca de l’àmbit acadèmic fer difusió d’aquests béns patrimonials, que ens caracteritzen com a societat i país, al públic general”.

 

Més enllà del valor acadèmic dels treballs realitzats, apreciem especialment aquest tipus de reflexions dels estudiants al voltant del nostre fons, que ens animen a continuar posant-lo en valor, contribuint així a la seva difusió i ús entre la comunitat universitària. L’experiència ha estat tan positiva que la repetirem el proper curs.

Per acabar, voldríem fer una crida a d’altres professors que desitgin col·laborar amb nosaltres en aquest tipus d’iniciatives que van més enllà dels treballs més tradicionals i que permeten als estudiants posar-se en contacte amb fonts històriques patrimonials. Contacteu amb nosaltres i analitzarem quines possibilitats pot oferir-vos el nostre fons com a eina de millora de l’aprenentatge i de la investigació dins l’aula.

Publicat dins de Gravats, Impresos | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva

Posted on 17 Juliol 2018 by

Novetats bibliogràfiques del CRAI Biblioteca de Reserva del segon trimestre de 2018:

A maturing market: the Iberian book world in the first half of the seventeenth century / edited by Alexander S. Wilkinson and Alejandra Ulla Lorenzo. Leiden: Brill, [2017].

Bibliotheca Sapiehana: Vilniaus Universiteto bibliotekos rinkinys: katalogas / sudarė Aušra Rinkūnaitė. Vilnius: Lietuvių literatūros ir tautosakos institutas, 2010.

Cabré, Lluís. The Classical tradition in Medieval Catalan, 1300-1500: translation, imitation, and literacy. Woodbridge: Boydell & Brewer Ltd, 2018.

Corbeto, Albert. Història de la tipografia: l’evolució de la lletra des de Gutenberg fins a les foneries digitals. Llèida: Pagès, 2012.

Galindo Azkunaga, Ane Elixabet. Libros expurgados de la Biblioteca Histórica de Santa Cruz de Valladolid. Valladolid: Ediciones Universidad de Valladolid, [2017].

Gonzalo García, Consuelo. El legado bibliográfico de Juan Pérez de Guzmán y Boza, Duque de T’Serclaes de Tilly: aportaciones a un catálogo descriptivo de relaciones de sucesos (1501-1625). Madrid: Arco/Libros-La Muralla, [2018].

Gras, M. Mercè. La Confraria de Montserrat dels mercaders catalans a Lisboa: segles XVI-XVIII. Barcelona: Balmesiana (Biblioteca Balmes), 2017.

Hellinga, Lotte. Incunabula in transit: people and trade. Leiden : Brill, [2018].
Rankelienė, Sondra. Bibliotheca curiosa / Sondra Rankelienė,  Indrė Saudargienė. Vilnius: Vilnius University Press, 2016.
Sanz Hermida, Jacobo. Mujeres de la imprenta madrileña: (ss. XVI-XVIII). Madrid: Turpin Editores, [2017].

Sola, Diego. El cronista de China : Juan González de Mendoza, entre la misión, el imperio y la historia / Diego Sola; prólogo de Joan-Pau Rubiés; presentación de Joan-Lluís Palos. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, [2018].

Typographorum Emblemata : the printer’s mark in the context of early modern culture / edited by Anja Wolkenhauer and Bernhard F. Scholz. Berlin: Walter de Gruyter & Co., [2018].

Vallès Xirau, Joan. El jardí de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona : 101 plantes per a una passejada botànica i literària / Joan Vallès Xirau; selecció de textos literaris a cura de Montserrat Camps Gaset; fotografies de Xènia Fuentes. Barcelona: Universitat de Barcelona, [2017].

Vilniaus Universitetas. Biblioteka. Vilniaus universiteto bibliotekos Plantenai: katalogas / sudarė Vidas Račius.  Vilnius Spaustuvė Petro ofsetas 2015.
Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de juny 2018

Posted on 11 Juliol 2018 by

Us informem de les noves incorporacions d’aquest darrer mes

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics al catàleg:

88 entrades noves

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 7 nous impressors:marques_impressors

Albanese, Nicolò ID 13950514a

Angelo Britannico & Giacomo Britannico il vecchio ID 1281989xa

Balsamo, Francesco ID 13965189a

Miquel, Pere, -1497 ID 1267204xa

Quinciano, Ercole ID 13966844a

Vidua Antonii de Harsy & Petrus Ravaud ID 19595116a

Vingle, Jean de, actiu 1493-1512 ID 1357968xa

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

  • 20 noves imatges de marques:

Bonilla, Juan de, actiu 1602-1623 ID 1160430xb

Buon, Nicolas, -1628 ID 13653271c

Chouet, Pierre, 1580?-1648 ID 13296711b

Courbé, Augustin ID 1342158xa

Desessartz, Jean, 1683?-1733 ID 11623858a

Gamonet, Philippe, 1623-1670 ID 11619910b i c

Imprenta Real (Madrid, Madrid) ID 12698945g

Julliéron, Antoine ID 11614468a

Misserini, Nicolò, actiu 1590-1629 ID 12758991b

Perchacino, Gracioso, actiu 1553-1601 ID 11604888d

Prost, Louis, actiu 1621-1627 ID 13689058a i b

Prost, Pierre, actiu 1634-1648 ID 11607725a

Regnault, François, -aproximadament 1540 ID 0055002d

Sessa ID 1160797xb

Sheldonian Theatre ID 12229519c

Wolter, Bernhard ID 11603641b, c i d

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors:

antics_posseidors

  • 3 nous posseïdors:

Convento de San Pablo el Real (Sevilla, Andalusia) ID 13964495am

Aparici, Josep,1653-1731 ID 13965815am i bm

Rector de Sant Martí ID 13965852am

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Novetats bibliogràfiques | Deixa un comentari

Sintonia, entusiasme i moltes ganes de treballar plegats en la segona experiència amb bibliotecaris Erasmus+

Posted on 5 Juliol 2018 by

Fa un parell de setmanes el nostre blog es feia ressò de la visita de l’Aušra de Vilnius i de la Friederike de Berlín, i comentàvem com ens havia semblat profitosa la seva estada entre nosaltres. Avui podem dir que la segona experiència amb bibliotecaris Erasmus+ ha tornat a ser un èxit! La Sarah Cusk, del Lincoln College d’Oxford, i el Hannes Schwarzendorfer, de la Universitätsbibliothek Augsburg, es van mostrar en tot moment molt interessats per la feina que duem a terme al CRAI Biblioteca de Reserva, mentre que nosaltres vam constatar de nou l’interès de conèixer altres col·leccions patrimonials de la veu de qui hi treballa diàriament. Al capdavall, vam concloure que tot i formar part d’institucions i entorns ben diferents, els bibliotecaris de fons antic ens enfrontem a dificultats similars, i busquem solucions semblants per donar resposta al complex i meravellós món dels fons bibliogràfics històrics.

El millor, però, és que llegiu el balanç que van escriure ells mateixos l’últim dia de la seva estada a Reserva. Gràcies, Sarah i Hannes!

Sarahhannes

Neus, Marina and Gemma have asked us to say something about our week at the CRAI Biblioteca de Reserva – a task that turns out not to be so easy as we have had such a wonderful week and have so much to say! – The University itself is beautiful (and so different from the Northern European universities we both work at) and the collection is impressive but, to be honest, what has really struck us is the enthusiasm and energy of the team here.

In the course of this week we have discovered that we both formed the same impression of the team from their on-line presence: with the blog and other social media activity, the provenance and printers´marks databases, the digital collection and the quality of the cataloguing we were sure the department must be much bigger than it actually is. We have both been impressed with the range of projects done by the team, their innovative approach to working with early printed material and their passion for their work. Like any collection of rare books, this one presents its challenges (like Aušra we were both struck by the amount of històric insect damage!) but the team doesn´t seem to be overwhelmed. And we both hope that this is something we will take away with us and bring to our own work.

2018-06-27 13.25.02

We both come from rather diferent institutions (Hannes works at a modern university library with a collection of 120,000 early printed books and Sarah at a small Oxford college founded in 1427 with a collection of only 14,000) and it has been interesting and productive to be able to compare how things are done in different institutions and, of course, in different countries. We have both come to realise how much we work in a single language (or cultural) environment and this week has given us a sense of how much we miss by doing this. We both feel that going forward in our own work we want to take advantage of the resources being produced in libraries outside our own countries. We have also been thinking about how libraries like the Biblioteca de Reserva can make their collections better known outside their own country. In this digital age it must surely be possible to create virtual communities of rare books libraries and librarians. We will be doing our bit when we get back to work to publicise the work that is being done here in Barcelona!

2018-06-27 11.50.52

This week we have learnt a lot about the collection here at the CRAI Biblioteca de Reserva but we have also learnt a lot about Barcelona and Catalan history. A highlight of our week was our visit to the Pavelló de la República, the University of Barcelona´s library of 20th century Spanish political and social history. Lídia Martínez Altarriba was an inspiring guide to the collection and the history it represents and we can’t thank her enough for the time she took to introduce us to this fascinating library and the building that houses it. Another highlight was our visit to the restoration workshop – thank you to Montserrat Florensa for a really interesting look at the work you are doing there.

Finally a very big thank you to Neus, Marina and Gemma for a truly wonderful week.

Publicat dins de Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Publicada la versió virtual de l’exposició “Els plaers de mirar”

Posted on 28 Juny 2018 by

L’exposició Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona, celebrada entre el novembre del 2017 i el febrer d’enguany al Museu d’Història de Catalunya, ja disposa de la seva versió digital dins l’espai d’exposicions virtuals del CRAI. A la versió virtual que posem a la vostra disposició tan sols queda incorporat l’eix bibliogràfic de la mostra. En canvi, els espais didàctics que es mostraven paral·lelament, dedicats als suports, l’escriptura, l’enquadernació i la restauració, així com l’espai dedicat al CRAI, no hi queden inclosos, exceptuant els vídeos que es poden visualitzar al nostre canal YouTube.

En aquesta versió s’ha mantingut l’ordre expositiu original i el recorregut comença amb un preàmbul on es troba una petita introducció i una mostra de les tres tipologies de llibres antics: un manuscrit, un incunable i un imprès.

El discurs central de l’exposició es divideix en set àmbits temàtics: El cel i la terra, El poder de la paraula, El progrés i la tècnica, El relat de la memòria, Espiritualitat i pensament, Llei i ordre i Mons llunyans. Cada àmbit inclou entre quatre i set llibres amb la seva cita i una petita explicació del contingut. Dos llibres de cada espai inclouen una crida per poder ressaltar-ne algun aspecte, com ara il·lustracions especials, marques d’antics posseïdors o històries d’exemplars mutilats, entre altres. Amb aquest recurs de les crides s’ha intentat donar una idea del ventall de particularitats que els llibres antics poden presentar.

En l’epíleg, en primer lloc es fa un petit resum de l’origen de la nostra biblioteca i es manifesta la rellevància de les biblioteques històriques com a font per al coneixement dels temps passats. Finalment s’esmenta la publicació del llibre Tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfics del CRAI Biblioteca de Reserva a càrrec de la mateixa universitat, el mes de setembre de 2016, que configura la gènesi de l’exposició.

 

 

 

Publicat dins de Exposicions virtuals, Publicacions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Estem d’estrena: ja tenim canal a YouTube!

Posted on 25 Juny 2018 by

Comencem la setmana anunciant que estrenem canal propi a YouTube, on ja trobareu un munt de continguts.

En primer lloc, us convidem a visualitzar la versió llarga del vídeo Impressió del cartell de l’exposició del CRAI Biblioteca de Reserva: “Prelum celebratissimum”, un recurs divulgatiu que mostra el procés d’elaboració del títol dels cartells de l’exposició Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”. La impressió dels cartells es va fer amb una impremta manual al Taller de Tipografia de la Facultat de Belles Arts i va realitzar-se amb l’assessorament dels professors de la Facultat de Belles Arts Enric Tormo  i Oriol Moret, amb l’ajuda de l’estudiant Anna Juvé. Al vídeo trobareu indicades les diferents parts del procés d’impressió.

Us recordem que el cartell es va realitzar amb motiu de l’exposició Prelum celebratissimum, “la premsa tipogràfica més festejada”, una exposició que ha estat organitzada pel CRAI Biblioteca de Reserva amb la col·laboració del Departament d’Arts Visuals i Disseny de la UB per celebrar el 550 aniversari de la mort de Gutenberg. Us animem a visitar-la aquesta darrera setmana.

Dins el mateix canal YouTube, també trobareu una versió més reduïda que es va utilitzar per difondre l’exposició a les xarxes socials, així com el vídeo explicatiu sobre el CRAI Reserva que vam realitzar amb motiu de l’exposició Els plaers de mirar que va tenir lloc al Museu d’Història de Catalunya a finals de l’any passat i principis del 2018.

 

 

Finalment, veureu que al mateix canal hem creat dues “Llistes” amb vídeos seleccionats per a vosaltres. La primera “Ens agrada el CRAI de la Universitat de Barcelona” incorpora vídeos de la UB relacionats amb el nostre fons. A la segona “El món del llibre antic: us recomanem…” trobareu vídeos que ens han agradat i dels quals, en molts casos, n’hem fet difusió prèviament a través de nostre blog o Facebook.

Publicat dins de Bases de dades i repositoris, Exposicions, Publicacions | Etiquetat com a | Deixa un comentari