Daniel Saiol i Quarteroni, o un petit tast d’un gran llegat bibliogràfic

No és la primera vegada que reivindiquem l’interès dels antics posseïdors que anem localitzant a mesura que cataloguem els llibres, ja que aquestes marques de propietat ens ofereixen una informació incalculable sobre els hàbits de lectura d’alguns particulars i també del camí que han seguit els llibres fins arribar a conformar el fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona.

Avui us parlarem d’un dels posseïdors que podeu localitzar a la nostra base de dades: Daniel Saiol i de Quarteroni, membre d’una família que va tenir una important presència dins l’escena política catalana, especialment a la Diputació del General. Es tracta dels quatre germans Saiol i Quarteroni -Daniel, Antoni, Felicià i Francesc- que com indica el catedràtic d’història moderna Antoni Simón i Tarrés “no només ocuparan càrrecs de manera intensiva i continuada en les institucions catalanes sinó que en dos moments cabdals del cicle històric que fineix el 1714, com ho són la revolta dels Barretines de 1687-1689 i l’inici de la Guerra de Successió, en seran actors molt destacats”. Precisament Simón i Tarrés destaca aquesta intensa i simultània presència dels quatre germans a la vida política de les institucions catalanes, que en determinats moments arribaren a actuar “com un veritable clan de poder familiar”, fet que va provocar que fossin considerats a ulls del poder monàrquic com “un grup o clan familiar que actuava com una facció política”. La gran quantitat de càrrecs que van arribar a ocupar els quatre germans avalen aquestes valoracions i demostren el seu pes dins el món polític català de la segona meitat del segle XVII, inicis del XVIII.

Daniel Saiol i Quarteroni –el Saiol protagonista d’aquest post– va ser un dels fills barons dels Saiol Quarteroni. Va seguir carrera eclesiàstica, cursant estudis a Roma, i també va ocupar el càrrec de canonge de la Seu de Barcelona, títol que s’indica en alguns dels ex-libris que hem localitzat. Posteriorment –a partir de 1685- va ocupar el càrrec d’ardiaca de la Seu de Barcelona, càrrec que també s’explicita en altres dels ex-libris localitzats. Finalment, entre 1683 i 1689, Daniel Saiol i Quarteroni va ocupar el càrrec d’assessor jurídic de la Diputació del General. Com indica Simón i Tarrés, va destacar per una notable cultura humanística que suposem el va motivar a fer créixer una voluminosa i excepcional biblioteca, analitzada pel professor Antoni Espino López en un interessant article publicat l’any 1990 amb el títol “Les lectures d’un religiós durant el regnat de Carles II. La Biblioteca de Daniel Saiol” basat en l’inventari dels béns de Daniel Saiol -realitzat per la notaria quan aquest va morir- localitzat a l’Arxiu de Protocols de Barcelona. Segons assenyala Espino, la biblioteca podria haver estat formada per una xifra d’entre 1.300 i 1.500 llibres –la xifra no és exacta ja que a les llistes trobem títols repetits- i destacaria per la gran quantitat d’obres de tipus científic –astronomia, matemàtiques, geometria, geografia i navegació, arquitectura- en comparació amb la xifra, molt menys rellevant, d’obres de caràcter religiós. L’article d’Espino aprofundeix especialment en els tractats d’història, de política, de propaganda política i els relacionats amb l’art de la guerra que van formar part de la biblioteca personal de Saiol.

Al CRAI Biblioteca de Reserva hem localitzat cinc exemplars amb l’ex-libris d’aquest personatge, però desconeixem quin va ser el destí de la totalitat dels béns bibliogràfics de Daniel Saiol que Espino va trobar relacionats a l’Arxiu de Protocols. No sabem si la biblioteca es va mantenir unida o bé si es va desmembrar. La inexistència de projectes similars al de la nostra base de dades d’Antics Posseïdors dins l’àmbit català dificulta saber si altres biblioteques amb fons patrimonial disposen d’exemplars que haguessin format part d’aquesta biblioteca particular. Només hem aconseguit localitzar un exemplar de l’obra De musica libri septem, de Francisco Salinas, amb l’ex-libris de Saiol que es troba dipositat a la Biblioteca Menéndez Pelayo.

L’única pista que per ara tenim, és que quatre dels cinc volums que mostren el seu ex-libris presenten, també, el segell del Convent de Santa Caterina.

I com que som curiosos de mena i ens agrada compartir les nostre troballes, vam fer-ne partícip la historiadora i arxivera Mercè Gras, que en el moment de localitzar l’ex-libris de Saiol es trobava consultant el fons de la nostra biblioteca, i aquesta va ser la seva reflexió:

“No era gens infreqüent que els canonges fessin donació testamentària de la seva llibreria a la biblioteca d’un convent (com el canonge de Lleida Josep Jeroni Besora va fer amb els carmelites descalços de Barcelona), pràctica que constituïa també una manera de preservar en el futur la seva col·lecció bibliogràfica, reunida pacientment al llarg de tota una vida. La biblioteca de Santa Caterina era una de les millors de la ciutat, els murs del convent empararen sovint les reunions de conspicus partidaris de la causa austriacista. Saiol signà una de les aprovacions de las Nenias reales , compilació, en la major part, de poemes composts per membres de l’Acadèmia Desconfiada, a la mort de Carles II (1701). El que ja no és tant conegut és que el canonge Saiol formava part del cercle polític i cultural que freqüentava el geògraf Josep Aparici, que va ser membre de l’Acadèmia. El 26 d’agost de 1698, Joan Martí, comerciant català establert a Lisboa, escrivia a Josep Aparici, després que la ciutat hagués viscut el tràngol de l’atac 1697 i d’haver restat uns mesos en mans dels francesos, i demana pels seus comuns amics a Barcelona, “Veus aquí que ara me ha donat la gana de preguntar-vos dels amichs vells, què faran los tals? Que ja no deuen recordar-se de esta pobra formiga? La norma de la amistat, don Daniel Sayol, sempre me ha conservat en sa memòria, y me ha fet vèurer carta sua més de dos vegades; del baró de Beck no he agut cosa des de que vos me’n escriguéreu. Digau-me com ho passa, y com ho passan don Joseph Marimon, don Francisco Junyent, don Agustí Copons y lo doctor Soler. Feu-los present la mia vona voluntat, y renovau-los la notícia de la mia acistència en Lisboa, per a què sàpian de qui se han de valer si alguna cosa se’ls ofereix”. Joan Martí fou autor l’any 1690 de la tesi Elementos geométricos de Euclides i en el fons de manuscrits trobem testimoni dels diversos encàrrecs bibliogràfics que, des de Lisboa, Martí realitzà per a Saiol, com consta en assentament del 10 de febrer de 1697 a la Miscel·lània política de la Guerra Gran: 1793-1795 (Ms 959, f. capiculats, f. 36v)”.

Moltes gràcies Mercè per les teves interessants reflexions, que aporten una mica de llum a la relació existent entre Daniel Saiol i el Convent de Santa Caterina.

 

 

Per saber-ne més:

Espino López, Antoni “Les lectures d’un religiós durant el regnat de Carles II. La Biblioteca de Daniel Saiol”, Revista de Catalunya, núm. 150 (abril de 2000), p. 32-52.

Simón i Tarrés, Antoni “Els Saiol: actors destacats de la política catalana de la segona meitat del segle XVII”, Del 1640 al 1705: l’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea. València: Universitat de València : Institut d’Estudis Catalans, 2011. P. 101-134.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Tornar als remeis de sempre, de fra Valentí Serra de Manresa

Avui volem agrair a fra Valentí Serra de Manresa la donació que ens ha fet d’un exemplar del Calendari tradicional, agrari i astronòmic arranjat al meridià de Barcelona de l’any 2017  i de dos exemplars del seu darrer llibre Tornar als remeis de sempre: pocions, ungüents i herbes medicinals, una obra on recull antigues receptes pròpies de la tradició remeiera dels frares caputxins que ha “espigolat en pàgines d’antics manuscrits i, també, en les anotacions de framenors caputxins”.

Efectivament, per a la realització d’aquesta obra, l’historiador i arxiver fra Valentí Serra de Manresa  ha consultat part del nostre fons, no endebades assenyala que “avui dia els principals manuscrits de matèria mèdica caputxina es conserven a la Biblioteca Universitària de Barcelona”. En aquest sentit, us recordem que tot i que una part important del nostre fons de manuscrits encara no es troba accessible en línia, teniu al vostre abast diverses vies per aproximar-vos a aquest tipus de documents, que trobareu descrites a la pàgina web dedicada als nostres manuscrits. I si preciseu d’una atenció més personalitzada, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres, ja que al fons de manuscrits podreu localitzar informació inèdita sobre temes ben diversos i que pot ser l’origen de les vostres recerques.

Bona mostra de l’interès d’aquest fons és precisament el llibre del que us parlem avui, Tornar als remeis de sempre: pocions, ungüents i herbes medicinals, on l’autor passa revista als remeis per curar tota classe de tos, dolors reumàtics, morenes, cremades, etc., així com a les propietats medicinals de plantes com la murtra, el porro, el safrà o la sajolida.

Si teniu curiositat per aquest tema, escolteu l’entrevista que van fer a fra Valentí de Manresa al programa Mans, de Catalunya Ràdio i sempre podeu afegir aquest llibret a la vostra llista per Sant Jordi!

By Simater – Treball propi, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=39950434

Publicat dins de General, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de març de 2017

Us informem de les noves incorporacions d’aquest mes de març

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics del mes de març al catàleg:

96 entrades noves.

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  •  4 nous impressors:marques_impressors

Gallina, Comino

Oliva i Just, Narcís, m. ca. 1745

Didot, Pierre-François, 1731-1795

Sanchiz, Jerónimo

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

 

  • 8 noves imatges de marques:

Poletti, Andrea, 1646?-1726? ID 11606277b

Salomoni, Generoso, 1714-1779 ID 1160170xd

Ibarra, Joaquín, fl. 1754-1785 ID 1343428a

Moretus, Jan, 1543-1610 ID 11602764c i 11602764d

Griffio, Giovanni, actiu 1545-1576 ID 12639825c

Lazarus Zetzner, s. Erben ID 11616064a i 11616064b

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors: antics_posseidors

10 nous posseïdors:

Villarejo y Ramírez, Baltasar de

Haye de Saint Magloire, J. B. de la

Godin, Louis, 1704-1760

Convent del Carme (Girona, Catalunya)

Comisión Provincial de Monumentos Históricos y Artísticos de Barcelona

Farrarós Puig, Rafael

Xifró, Joan

Borrell, Pau, segle XVIII

Gifreu de la Palma, Josep, m. 1762 (1 marca nova)

Vilarasau, Antonio, actiu 1808

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Sobre restauracions i curioses troballes

La preocupació per la preservació dels documents és tan antiga com la seva pròpia existència i, per aquest motiu, sovint trobem petites restauracions, moltes vegades trossos menuts de paper adherits amb diferents tipus de coles –en funció de l’època-, i que amb el temps s’han anat oxidant, provocant taques i tensions. Gràcies a aquestes antigues restauracions s’han conservat moltes obres, que d’altra manera es trobarien ara incompletes. Però aquestes petites reparacions no sempre es van fer amb el material adient –com per exemple emprant paper de seda- o seguint criteris pre-establerts, fet que acaba generant més d’una sorpresa al moment de la seva restauració.

Aquest seria el cas d’un dels nostres gravats Aspecto del Real Palacio de Madrid y sv plaza, como estuvo el dia 4 de marzo de 1704 en que el Rey catholico n[uest]ro señor D. Phelipe Qvinto saliò a la campaña de Portvgal que forma part de la col·lecció Gravats de la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, consultable a través de la Memòria Digital de Catalunya.

gravat A-Es-XVIII-Anònim.270

Aquesta estampa a l’aiguafort del segle XVIII tenia un gran esquinçament que arribava fins a gairebé la meitat de la superfície. En el seu moment, el “restaurador” que va decidir evitar que es pogués esquinçar encara més, va resoldre adherir per la part posterior del gravat, un full imprès (que va determinar que no tenia cap valor) que ha permès que el gravat s’hagi conservat sense que l’esquinçament augmentés.

Fa uns mesos es va decidir procedir a la restauració de la làmina. L’equip del Taller de Restauració del CRAI van poder comprovar com el gravat havia estat encolat al full imprès amb una capa de gelatina animal que havia traspassat el paper, però no el gravat. En el procés de restauració, es va separar el document imprès i es va eliminar la capa d’adhesiu, la qual cosa ha permès conservar per separat ambdós documents.

Al gravat se li han reintegrat les petites faltes que presentava –i que degut al fet d’estar encolat al suport imprès no s’apreciaven a simple vista-, s’han restaurat els esquinçaments i s’ha reforçat novament el revers amb paper Japó de 35 grams, per assolir una consistència i consolidació òptima.

La sorpresa ha estat que, el document sobre el qual es van decidir enganxar el gravat per evitar el seu deteriorament, i que el en seu moment es va considerar que no tenia cap mena de valor, ha resultat ser un document administratiu de principis del segle XIX que porta per títol Extrait de l’état général de journées de traitement à l’Hôpital d_pendant le trimestre de l’an 181_des Militaries qui restaient audit Hôpital le dernier jour du trimestre précédent, et de ceux qui y sont entrés depuis i que també es troba reproduït –tot i que en un format inferior- a Modèles des états et tableaux du recueil général des lois, réglemens, décisions et circulaires sur le service des hôpitaux militaires. A Paris : de l’Imprimerie Impériale, 1809, obra que recull documentació diversa de caire administratiu publicada a França durant les Guerres Napoleòniques.

Aquest document també s’ha restaurat, retirant l’excés de cola, reintegrant les tires marginals a l’original, reparant els esquinçaments i consolidant el suport, obtenint així un “nou” document del segle XIX que hem incorporat al nostre fons de material gràfic i que ja és accessible a través de la col·lecció d‘Història de la medicina del BiPaDi.

detall restauració

Tires marginals, abans de ser retirades i posteriorment restituïdes al seu emplaçament original, així com de la penetració de la cola que es va emprar per adherir-hi el gravat.

Resulta curiós el fet que el gravat, possiblement de 1704 i editat a Madrid, s’hagi preservat gràcies a un imprès procedent de l’administració napoleònica, possiblement de l’etapa en la que el rei Josep I, germà de Napoleó, va instal·lar-se a Madrid.

La presència d’un segell amb la impressió “Biblioteca Nacional enajenado” en indica la procedència d’ambdós documents, molt probablement duplicats de la Biblioteca Nacional Española que van ser donats a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona el 1887.

gravat abans després

 

gravat abans després

 

Publicat dins de Gravat, Restauracions | Etiquetat com a , | 1 comentari

El matemàtic i astrònom Louis Godin s’afegeix a la nostra base de dades d’Antics Posseïdors

Tal i com us anem informant mensualment, la Base de Dades d’Antics Posseïdors  va creixent mica en mica. Com sabeu, a mesura que anem catalogant llibres, tots els antics propietaris institucionals queden inclosos a la base de dades. Per contra, en el cas de persones individuals, només s’inclouen les que es consideren rellevants per diversos motius, fet pel qual molts personatges, degut al seu caire anònim, queden descartats.

A vegades, però, tenim veritables sorpreses, i aquest seria el cas recent de les tres obres localitzades al nostre fons amb l’ex-libris manuscrit del matemàtic i astrònom francès Louis Godin.

Louis Godin (París, 1704 – Cadis, 1760) ha passat a ser especialment recordat per haver format part de l’expedició geodèsica que l’any 1736 va marxar al Perú -per encàrrec de l’Académie des Sciences, de la que ell formava part-, amb l’objectiu de mesurar un arc de meridià per tal de determinar la forma de la Terra. L’acompanyaven alguns dels savis més reputats de l’època, com els francesos Charles-Marie de la Condamine, Bouguer, Jussieu, Hugot, Morainville i Coplet, i els científics espanyols Jorge Juan i Antonio de Ulloa, com a representants de la monarquia del territori objecte d’estudi. Paral·lelament, un any abans, havia marxat una altra expedició –dirigida pel seu compatriota Pierre Louis Moreau de Mauperturis- cap a Laponia, amb l’objectiu de mesurar l’arc meridià que passava pel pol. La comparació dels resultats d’ambdues expedicions va permetre determinar que el diàmetre de la terra era major a l’equador que als pols, constatació que va convertint-se en tota una fita científica.

Malgrat que no tots els ex-libris localitzats estan datats, creiem que efectivament són anteriors a aquest viatge. D’altra banda, el que si que podem assegurar és la via per la qual aquestes obres de tan il·lustre propietari han arribat a la nostra biblioteca: totes tenen el segell “B.P.U. Registro de Gobierno”, i provenen del llegat de la Casa d’Osuna. A més, un dels volums -que conté dues obres relligades juntes-, presenta el super-libris daurat amb l’escut a la coberta de la mateixa família. Aquests indicis corroboren que les tres obres provenen d’un donatiu de la Biblioteca Nacional de España amb fons del què havia estat la biblioteca personal de la Casa d’Osuna. El fet que Louis Godin va acceptar el càrrec de president de l’Academia Naval de Cádiz quan va tornar a Europa el 1751, i s’hi va quedar fins la seva mort el 1760, ens fa pensar que la casa d’Osuna, amb la seva característica avidesa de buscar nous fons notables per la seva biblioteca, va adquirir la del francès després de la seva mort, o potser anys després.

Ens satisfà molt aconseguir identificar els antics propietaris dels llibres, especialment tenint en compte l’interès creixent que aquest tipus d’informació està prenent. A més, en aquest cas en concret, la recompensa ha estat doble, ja que hem transmès la nostra troballa als companys de la Universidad de Salamanca, que també tenien una obra que havia pertangut a Louis Godin. El llibre correspon a una obra sobre matemàtica, geometria i astronomia que de nou havia format part de la biblioteca privada de la Casa d’Osuna. Ja que en el seu exemplar només hi constava el cognom i la data “Godin 1731”, encara no havien aconseguit identificar-lo.

Imatge de la base d’Antics posseïdors del CRAI Biblioteca de Reserva de la UB

Godin

Imatge de la base d’Antiguos poseedores de la Biblioteca General Histórica de la Universidad de Salamanca

És un clar exemple que la comunicació entre biblioteques és enriquidora. Ara ja, a la base de dades d’aquesta universitat, consta l’entrada de Louis Godin de manera completa.

 

 

Publicat dins de Antics posseïdors, Bases de dades i repositoris | Etiquetat com a , | 1 comentari

Dues noves obres candidates a l’apadrinament

Us anunciem la incorporació de dues noves obres a la iniciativa del CRAI de la Universitat de Barcelona Apadrina un document.

Kepler, Johannes (1571-1630). Ioannis Keppleri Harmonices mundi libri V … Lincii Austriae [Linz] : sumptibus Godofredi Tampachii bibl. Francof. : excudebat Ioannes Plancus, 1619.

portada

Primera edició de la magnífica obra on Johannes Kepler exposà la seva teoria sobre l’harmonia de l’univers. Kepler creia que dels moviments i de la velocitat dels planetes se’n desprenien notes musicals.

 

A l’Harmonices, a més, es descriu per primer cop la tercera llei del moviment planetari de Kepler que va ser un ferm defensor de les teories copernicanes. Per elaborar les il·lustracions que es troben al llarg de tota l’obra, comptà amb la col·laboració de Wilhelm Schickard. L’obra contribuí, indiscutiblement, amb grans aportacions i nous descobriments dirigits al camp de l’astronomia, de les matemàtiques i de la música.

L’Harmonices forma part d’un volum factici on es troben relligades dues obres més:

Prodomus dissertationum cosmographicarum. Francofurti: recusus typis Erasmi Kempferi : sumptibus Godefridi Tampachii, 1621-1622, del mateix autor, i també:

-Mulerius, Nicolaus. Iudaeorum annus lunae solaris et turcarabum : annus merê lunaris recens uterque è suis fontibus deductus & cum anno romano facili methodo connexus. Groningae : excudebat Ioannes Sassius …,1630.

La seva restauració implicarà:

  •  Bloc del llibre: neteja mecànica, neteja humida, tractaments de taques, desacidificació, consolidació, reintegració pèrdues i perforacions d’insectes.
  •  Enquadernació: segons les característiques originals a les tapes, en pell amb gofrats, neteja, restauració, consolidació, reintegració i muntatge del bloc.

La segona obra que es proposa per apadrinar és:

La Roche, Estienne de. Larismetique & geomet[rie de maistre] Estienne de la Roche … Nouvellement imprimée & des faultes corrigée, à la quelle sont adioustées les tables de diuers comptes, [àvec leurs ca]nons, calculées par Gilles Huguetan … On les vend a Lyon : a lenseigne de la sphaere, cheulx Gilles & Iaques Huguetan …, 1538.

portada

Segona edició d’un tractat de matemàtica que va ser ampliament divulgat amb èxit durant el segle XVI. És un tractat d’àlgebra, aritmètica comercial y geometria, imprès en lletra gòtica amb abundants figures xilogràfiques a la part dedicada a la geometria i diverses taules al final de l’obra. Va ser considerat un excel·lent llibre amb una bona notació matemàtica de potències i arrels.

Larismetique… d’Estienne de La Roche és una obra fortament influïda per un text que no es va arribar mai a publicar en vida del seu autor: Nicolas Chuquet, gran matemàtic i mestre de La Roche durant els seus anys de formació. El seu títol és Triparty en la science des nombres. La Roche el va consultar, tal com demostren algunes anotacions de la seva mà en el manuscrit original. Es creu que, probablement, La Roche va adequar les aportacions de Chuquet a la capacitat o el nivell de comprensió del públic a la que anava destinat el tractat. Finalment, Tryparty … va ser publicat per Aristide Marre el 1880. La Roche també va rebre influències dels matemàtics Luca Pacioli i de Philippe Frescobaldi.

Són molt interessants les nombroses anotacions manuscrites (postil·les) que contenen les seves pàgines. Qui sap si són de la mà d’alguns dels seus antics propietaris, que podem conèixer gràcies als ex-libris manuscrits presents en l’obra, com els dels arquitectes Miquel Jeliner i Germà i Mariano Enrich.

La seva restauració implicarà:

  •  Bloc del llibre: neteja mecànica, neteja humida, desacidificació, consolidació, reintegració de perforacions d’insectes, cosit d’acord les característiques de l’original.
  •  Enquadernació: en pell, neteja mecànica en sec, restauració, consolidació i muntatge del bloc.
Publicat dins de Restauracions | Etiquetat com a | 1 comentari

Noves incorporacions al catàleg i a les bases de dades del CRAI Biblioteca de Reserva durant el mes de febrer de 2017

Us informem de les noves incorporacions d’aquest mes de febrer.

cartell novetats reserva

Nous registres bibliogràfics del mes de febrer al catàleg:  124 entrades noves.

 

 

 

Nous registres d’impressors a la Base de dades Marques d’impressors:

  • 12 nous impressors:marques_impressors

Marelli, Giuseppe, s. XVII

Zanetti, Bartolomeo

Nicolaus Iullieron typographus regius & Ioannes Iullieron fratres

Cottereau, Laurent, 1612-1648

Occhi, Bartolomeo, 1730-1781

Giangrandi, Virgilio, fl. 1589-1631

Hermandad de San Juan Ante Portam Latinam

Colosini, Giovanni Battista

Elliot, Charles, -1790

Zempel, Giovanni, actiu 1730-1795

Chouet, Jacques, 1583?-1661

Jean-Antoine Huguetan & Marc-Antoine Ravaud

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

  • 12 noves imatges de marques:

Javarina, Bartolomeo ID 11619132ª

Plantin, Martina, 1550-1616 ID 11603999ª

Bousquet, Marc Michel, 1696-1762? ID 11610670a

Poletti, Andrea, 1646?-1726? ID 11606277ª

Daniel ac David Aubrii & Clemens Schleichius ID 11608997ª

Eredi di Ottaviano Scoto ID 11611686ª

Stamperia Pagliarini ID 11606861ª

Pezzana, Giovanni Antonio, 1717-1779 ID 11610104a

Tipografia della Congregazione di Propaganda Fide ID 13883641ª

Pasquali, Giovanni Battista ID 11609047c

Imprenta Real (Madrid, Madrid) ID 12698945f

Remondini (Firma) ID  11606794d

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nous registres d’antics posseïdors a la Base de dades Antics posseïdors: antics_posseidors

  • 2 nous posseïdors:

 Josep dels Reis, 1779-1845

Díego de San Agustín, O.A.D.

 

 

 

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Publicat dins de Antics posseïdors, Marques d'impressors, Novetats bibliogràfiques | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Nous gravats afegits a la Col·lecció de Gravats del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) de la Memòria Digital de Catalunya

Durant aquests darrers mesos s’han catalogat 100 gravats en làmines soltes pertanyents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, integrada per més de 8.000 gravats datats des del segle XVI fins al segle XIX.

Les seves imatges ja queden integrades a la Col·lecció de Gravats de la Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) de la Memòria Digital de Catalunya (MDC), on amb aquesta nova incorporació es compten més de 6000 gravats. Cada imatge va acompanyada d’una fitxa descriptiva que conté l’enllaç permanent al registre del gravat en el catàleg del CRAI UB.

Bona part d’aquests gravats catalogats darrerament són litografies, tècnica artística que apareix a Europa en els darrers anys del segle XVIII, en un espai presidit fins aleshores per la xilografia i la calcografia. En aquestes làmines hi són representats un bon nombre dels gravadors i dibuixants que treballaren a l’estat espanyol durant el segle XIX, on es va difondre aquesta nova tècnica a partir de 1815. També s’han catalogat algunes calcografies amb aiguafort o burí.

Contemplarem el treball de figures destacades com Federico de Madrazo y Kuntz, pintor de cambra de la reina Isabel I i director del Museu del Prado, Bonaventura Planella i Couxello, professor i director de l’Escola de Llotja a Barcelona, Francesc Xavier Parcerisa i Boada, pintor i litògraf català que va il·lustrar l’obra Recuerdos de España, Rafael Esteve i Vilella, gravador de cambra de Carles IV i Ferran VII, Alejandro Blanco y Asensio que treballà per José de Madrazo en el Real Establecimiento Litográfico i fou nomenat membre de mèrit de l’Academia de San Fernando el 1829, o també Florentin Decraene, pintor i litògraf d’origen belga que s’establí a Madrid, entre d’altres.

El gènere més abundant d’aquests gravats és el retrat, però també hi trobem escenes històriques, mitològiques, al·legòriques o hagiogràfiques, i també representacions de monuments artístics.

Amb aquesta darrera càrrega, són ja 1627 els gravats de la nostra col·lecció que podreu consultar a la MDC. Esperem seguir treballant en aquesta línia, amb la intenció de descriure i donar a conèixer totalment aquest notable fons, una mostra de l’art del gravat a Europa al llarg de quatre segles.

Publicat dins de Gravat | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva. Estudi per al desenvolupament d’un Treball Final de Màster

Elena de la Rosa Regot

Com a centre col·laborador del Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia de la Universitat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Reserva ha acollit durant tres mesos l’alumna Elena de la Rosa per a l’elaboració del seu Treball Final de Màster. La seva tasca principal ha estat l’ordenació i l’estudi de les portades i preliminars solts que es van separar de llibres especialment malmesos per la seva mala conservació, i que malauradament es va considerar que calia llençar cap als anys 30 del segle XX. Amb la seva aportació, s’ha aconseguit finalitzar la classificació de més de 67.000 portades i preliminars, ara desades en 167 capses ordenades per ciutats d’impressió. El fet de tenir aquest fons ordenat obre la porta per futurs estudis sobre la pròpia col·lecció i sobre el llibre imprès des de molts angles diversos. És per això que valorem molt positivament la seva aportació i aprofitem el nostre bloc per felicitar-la per la seva feina i pel resultat del seu TFM que va obtenir la màxima nota.

A continuació ella mateixa ens fa una extensa presentació del seu interessant treball, ja disponible al Dipòsit Digital de la UB.


Els nombrosos fons del CRAI Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona constitueixen una oportunitat única per dur a terme una gran diversitat de recerques sobre els mateixos, de vàlua reconeguda arreu per la seva quantitat i qualitat. Molts són els llibres que s’han treballat pel seu interès històric, artístic i bibliogràfic, però encara queden materials desconeguts que no han gaudit d’aquesta sort.

Un d’ells és el fons de portades soltes, de què ens ocuparem en aquest article i que s’ha treballat en el marc del Treball Final del Màster Biblioteques i Col·leccions Patrimonials de la Facultat de Biblioteconomia: La mutilació del patrimoni i la seva recuperació. Estudi i projecte de tractament del fons de portades soltes del CRAI Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona), d’Elena De La Rosa Regot. El treball amb aquest fons ha vingut motivat per l’interès del professor Pedro Rueda i del personal bibliotecari del CRAI Biblioteca de Reserva, en especial de Neus Verger i Irene Ibern.

El fons de portades soltes, que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva, és un fons compost per 67.871 documents. La gran majoria són portades de llibres que la biblioteca tenia sota la seva custòdia. Algunes d’aquestes, i d’altres pàgines que es conserven, van ser arrencades el 1937 per Francesc Nabot i Tomàs.

Aquestes són testimoni de les diverses vicissituds que van anar afectant la preservació dels fons conventuals durant la creació de la Biblioteca Universitària fins causar greus estralls en una bona part d’ells. Els saqueigs i els incendis dels monestirs, la fauna bibliòfaga, les pugnes entre institucions i la falta de recursos, personal i espai de la Universitat, entre altres situacions adverses, van causar una pèrdua irreparable de molts exemplars.

 

HISTÒRIA DEL FONS DE PORTADES SOLTES

La procedència del fons de portades no ve recollida de forma sumària en cap document publicat. Ha calgut revisar la documentació de l’Arxiu Històric de la Universitat per tal d’aconseguir informació sobre l’origen d’aquests documents. No és fins als anys trenta, en una nota manuscrita de Francesc Nabot i Tomàs sobre els treballs que va dur a terme quan era auxiliar de la Biblioteca Universitària a partir de 1933, que trobem una referència clara al fons de portades, ja que ell mateix en va ordenar un grup separat amb anterioritat. Aquestes portades de què parla Nabot i Tomàs són només una part de les actuals i en fa un recompte provisional de 2.280.

Diverses fonts sostenen que durant la dècada dels trenta es van arrencar més portades de llibres en mal estat per falta d’espai, però no citen la procedència de la informació. Doncs bé, l’encarregat de dur a terme aquesta tasca va ser Nabot i Tomàs i ell mateix explica amb detall la tasca que va dur a terme:

“La tarea era doble: Había libros sin signatura y otros que la tenían. De los primeros, si eran apolillados, separaba la portada. Si eran buenos, pasaban a la sala del segundo piso. Si tenían signatura, caso de estar deteriorados, ponía ésta en las portadas y luego las separaba. Si el libro estaba bien, pasaba igualmente a la sala grande del segundo piso. Respecto de los libros dados por malos, cuando había una gran cantidad de ellos se vendían para papel. Esta labor duró hasta fines de Marzo de 1937 […]. Si eran importantes, separaba además la dedicatoria, prólogo e índices.

En Abril del propio 1937, comencé a separar la portada de los libros malos, que procedentes de los sótanos de la Universidad, en locales húmedos y polvorientos, en donde habían permanecido muchos años, se habían subido durante el invierno, al local del 2º piso, que había sido aula del Instituto de Segunda Enseñanza. Emprendí la propia labor de revisión. Estos libros comprendían a los siglos XVI al XVIII. En su mayoría no tenían signatura y muchos de ellos eran duplicados. Los que estaban bien pasaban con los otros buenos. De los malos hacía las consabidas separaciones y luego se vendían. De las portadas separadas y ordenadas por tamaños, he llenado unas 250 cajas archivadoras.

De algunos libros españoles y extranjeros apolillados, recorté diversas series de letras iniciales, viñetas, grabados, dibujos y filigranas, para formar abecedarios tipográficos y álbumes ornamentales, como recuerdo de las obras destruidas, teniendo cada unidad libraria, en respectiva carpeta, con la indicación del autor, materia, pie de imprenta y año respectivo. Esta labor se prolongó hasta fines de 1937.” (Llibre…, 1902-1962)

 

Malgrat tota la informació que facilita sobre el procés, no parla en cap moment de les raons que els van portar a fer aquesta separació ni del criteri que va seguir per determinar què considerava “bo” i “dolent”. Molt probablement els mancava espai o van veure molt difícil i costós salvar els documents.

L’any 2007 es van començar les tasques d’ordenació del fons, que es trobava emmagatzemat en diverses caixes de cartró, i es van perllongar fins al 2015, passant per mans de 3 bibliotecaris. Entre desembre de 2015 i febrer de 2016, es van ordenar les 70 caixes restants mitjançant un conveni de 150 hores de pràctiques no curriculars amb el CRAI Biblioteca de Reserva. En total, el fons presenta 246 llocs d’impressió diferents dividits entre 19 països (la distribució geogràfica es pot consultar al mapa interactiu). Durant la seva ordenació s’han obtingut 162 caixes i 37 carpetes. El número aproximat de documents és de 67.870.

Figura 1. Caixes que contenien el fons de portades abans de ser organitzades; taula de treball durant la classificació d'una de les caixes per països

Figura 1. Caixes que contenien el fons de portades abans de ser organitzades; taula de treball durant la classificació d’una de les caixes per països

Les portades conservades pertanyen a impresos compresos entre els segles XVI i XIX, però també trobem índexs, fulls de guarda, números solts de revistes, reculls diversos de sermonaris, estampes, elements retallats dels llibres, elements manuscrits, documents de gran format i diversos materials efímers (bitllets de rifa, retallables de paper, goigs, ex libris, naips, etc.).

 

ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL FONS

L’estat de conservació general del fons es pot classificar de dolent, fet que fa que el seu tractament tingui un caràcter urgent. Aquest estat es deu, principalment, a les degradacions del suport que posen en perill els diferents elements que sustenta. El fràgil estat que aquest presenta fa molt difícil la manipulació dels documents i provoca la pèrdua de petits fragments de material. És per aquesta raó que abans de dur a terme qualsevol altra acció cal plantejar la restauració de la documentació.

Figura 2. Diferents estats de conservació del fons de portades. Curiosament, es tracta del mateix llibre i, possiblement, de la mateixa edició

Figura 2. Diferents estats de conservació del fons de portades. Curiosament, es tracta del mateix llibre i, possiblement, de la mateixa edició

El suport

El material principal que conforma els suports del fons és el paper i la seva bona conservació és fonamental per poder preservar l’objecte, ja que en ell se sustenta la informació.

La mala manipulació i l’emmagatzematge inadequat, juntament amb la fragilitat que presentaven les portades per l’atac d’insectes bibliòfags i microorganismes, han provocat deformacions, plecs, pèrdues i estrips, entre d’altres. Aquelles derivades de l’ambient tenen la seva causa principal en la humitat i la temperatura, com la pèrdua de flexibilitat. Alguns documents es van veure afectats pel foc i presenten diferents graus de calcinació.

També trobem tot tipus de taques i brutícia sobre el suport i entre les seves fibres: pols acumulada, ceres de segells, coles de l’enquadernació, esquitxos de tinta, etc. Alguns documents presenten taques per humitat i d’altres tenen origen biològic. Les alteracions químiques que presenten són les habituals en aquest tipus de materials: principalment acidesa (pH<7) i oxidació.

Figura 3. Documents doblegats per encabir-los dins les caixes; fang sec; calcinacions a les vores del document; aureoles creades per l'absorció d'aigua bruta; oxidació als laterals pel contacte amb les cobertes

Figura 3. Documents doblegats per encabir-los dins les caixes; fang sec; calcinacions a les vores del document; aureoles creades per l’absorció d’aigua bruta; oxidació als laterals pel contacte amb les cobertes

Els microorganismes (bacteris i fongs) són l’alteració biològica amb menor incidència al fons de portades, però aquelles afectades presenten un aspecte cotonós i molt fràgil, a més de diverses coloracions irreversibles. Alguns documents s’han vist afectats per foxing. Pel que fa als insectes, pràcticament la totalitat del fons de portades s’ha vist afectada per diverses espècies que han causat la pèrdua del suport en forma de galeries i que han adherit alguns documents.

Tot i les greus degradacions que han causat els microorganismes i els insectes al fons, l’acció biològica més greu ve de la mà de l’home i aquesta sí que afecta a la totalitat del fons. La mutilació que ha patit li dóna unitat als materials com a fons.

Figura 4. Atac fúngic; galeries de xilòfags; mutilacions per retirar part de les il·lustracions

Figura 4. Atac fúngic; galeries de xilòfags; mutilacions per retirar part de les il·lustracions

Elements sustentats

Els elements sustentats són aquells materials que configuren la informació que dóna sentit al document. Les principals tècniques trobades al fons són les tintes d’impressió, tintes cal·ligràfiques (de carbó i metal·loàcides), llapis (grafit i de color), segells (de tinta, lacre o gofrats) i guaix.

En general, els elements sustentats presenten un bon estat de conservació, exceptuant la corrosió de les tintes metal·loàcides, que ha perforat alguns documents; la mala polimerització d’algunes tintes, que ha creat aureoles al voltant de la tipografia dificultant la seva lectura; i l’esvaïment de la tinta d’alguns segells.

 

Arquitectura del llibre

S’han trobat diversos elements de l’enquadernació dels llibres barrejats amb les portades. Els materials més abundants són el pergamí i les pells usats, juntament amb el cartró, per a les cobertes dels llibres. No obstant, s’han trobat altres materials com fils de les relligadures, capçades, fulls de guarda, nervis, etc. En general no presenten degradacions pròpies de la seva naturalesa sinó que més aviat han patit les conseqüències de compartir espai amb els papers i cartrons.

 

PROJECTE DE TRACTAMENT

Restauració i conservació → CRAI Taller de restauració

Catalogació → CRAI Biblioteca de Reserva

Digitalització → Centre de Digitalització (CEDI)

Difusió web → Bases de dades i plataformes web

 

El projecte presentat (restauració, conservació i difusió) intenta adaptar-se a la realitat de la Universitat de Barcelona i utilitzar-ne els seus recursos. S’ha buscat no excedir-se en les necessitats reals del fons per no dur a terme un treball innecessari o excessiu que no estigui justificat. El projecte que s’ha proposat engloba només el material amb suport paper del fons que constitueix la part considerada com a “portada”, és a dir, 57.654 documents.

 

Proposta de restauració i conservació

Qualsevol manipulació del fons resulta en la pèrdua de fragments de suport, per tant, abans de dur a terme cap altre projecte cal restaurar el fons. Donada la gran quantitat de documents que conformen el fons, és imprescindible una bona organització del treball. El tractament de restauració proposat té en compte les diverses casuístiques del fons:

Figura 5. Esquema del tractament proposat per al fons

Figura 5. Esquema del tractament proposat per al fons

El dipòsit on es troba actualment el fons es coneix com a Autoclau, per l’antiga màquina que s’hi va instal·lar, o Compactus de la M, i es troba situat dins les mateixes dependències del CRAI Biblioteca de Lletres. Per garantir que no s’ha de tornar a intervenir sobre aquests materials es recomana complir els següents paràmetres:

  • Temperatura: 18-22 ºC (±3).
  • Humitat relativa: 45-55% (±5%).
  • Il·luminació: 50 lux.
  • Filtres contra les radiacions ultraviolades (finestres i fluorescents).
  • Ventilació.
  • Neteja sistemàtica i organitzada.

Ara mateix el material es troba molt atapeït i amb falta de ventilació, les caixes col·locades en vertical poden deformar el material que contenen i les que en sobresurten, poden provocar que els treballadors rebin cops. L’emmagatzemament actual és provisional i caldrà que es portin a terme les accions de conservació proposades per poder garantir una bona conservació del fons.

Figura 6. Caixes i carpetes que contenen els documents del fons de portades soltes

Figura 6. Caixes i carpetes que contenen els documents del fons de portades soltes

Un cop restaurats els documents es recomanen dos nivells de protecció: la protecció col·lectiva (caixes de cartró de conservació) permet la separació entre els documents i l’exterior i la protecció individual (camises de paper de conservació) aïlla els documents dels altres materials del fons. A més, en faciliten la identificació i organització.
Proposta de difusió

La posada en valor del fons i l’augment de la seva demanda passen per la seva difusió, que és la que justifica en última instància la seva restauració i conservació. El mètode per catalogar les portades s’ha d’establir des del CRAI Biblioteca de Reserva i està en procés de definició. Malgrat això, s’han establert els camps que es considera essencial omplir, entre d’altres: títol, lloc i data d’impressió, impressor, imatge digitalitzada i enllaç als documents complets (de Reserva o d’altres biblioteques).

El principal avantatge que presenta la digitalització és la millora en el seu accés i difusió com a material d’estudi tant per a investigadors com per a alumnes interessats en la història del llibre, la procedència dels materials que formen el fons i els seus posseïdors, entre altres temes relacionats amb el món del llibre antic. Això permet posar en valor un fons desconegut, diferent i molt ric a nivell nacional i internacional.

Per a tal fi, aquesta digitalització ha d’anar acompanyada d’una bona difusió. El fons pot contribuir a ampliar les bases de dades ja existents al CRAI de marques d’impressors i antics posseïdors. A més, també amplien la informació sobre els fons del CRAI Biblioteca de Reserva pertanyents als diversos convents desamortitzats.

Finalment, amb el material digitalitzat es poden confeccionar col·leccions virtuals al BiPaDi, present al portal Europeana, i a d’altres portals on el CRAI també col·labora, com la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. S’espera que aquesta difusió ajudi a conscienciar la població perquè reflexioni sobre el seu patrimoni i sigui conscient dels errors que s’han comès i d’aquelles iniciatives que s’enceten per pal·liar els seus efectes.

 

Elena De La Rosa Regot
Conservadora i restauradora de béns culturals
elenadelarosaregot@gmail.com

Publicat dins de Impresos, Publicacions dels usuaris del CRAI Biblioteca de Reserva, Restauracions | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un llibre de viatges restaurat gràcies al projecte Apadrina un document

portada-retallada

Recueil de divers voyages faits en Afrique et en l’Amerique qui n’ont point esté encore publiez contenant l’origine, les moeurs , les coûtumes & le commerce des habitans de ces deux parties du monde, avec des traitez curieux touchant la haute Ethyopie, le débordement du Nil, la mer Rouge et le Prêtre Jean / le tout enrichi de figures & de cartes géographiques … A Paris : chez la veuve Ant. Cellier …, a l’imprimerie des Roziers, 1684.

Es tracta del recull de textos sobre viatges a l’Africa i Amèrica que va compilar i editar Henri Justel (1620-1693), un reconegut bibliòfil, secretari del rei de França Lluis XIV, que posteriorment va emigrar a Anglaterra on va ocupar la posició de bibliotecari reial a St. James Palace. Justel mantingué correspondència i es relacionà amb bona part dels estudiosos i savis europeus de l’època. Melchisédech Thévenot, famós científic, cartògraf i viatger francès, del qual també tenim una obra apadrinada, es comptava entre els seus amics.

Entre els lectors del segle XVII hi havia un gran interès per conèixer i saber de llocs i pobles distants. Persones benestants, religiosos o joves aristòcrates dedicaven uns anys de la seva vida a viatjar per ampliar horitzons, aprendre noves llengües i descobrir altres cultures i formes d’art. Evidentment hi havia també altres finalitats més pràctiques com ara portar a terme estudis científics, descobrir nous territoris o investigar les oportunitats per al comerç.

Publicada per primera vegada l’any 1674, l’obra ens descriu la geografia, l’economia, els habitants i els costums de diversos països i àrees geogràfiques com l’illa de Barbados, la Ribera del Nil, Etiòpia, les Antilles, La Guyana, Jamaica i altres colònies angleses.

No són textos originals, la majoria s’havien donat a conèixer prèviament en anglès. Conté les traduccions franceses dels textos de Richard Ligon, de Jerónimo Lobo, de Baltazar Telles, de Manuel de Almeida, de Sieur de la Borde i de Richard Blome.

Entre les seves il·lustracions, mapes i gravats calcogràfics, destaquen especialment les corresponents a l’illa de Barbados: són una sèrie de magnífics gravats calcogràfics de la seva vegetació, amb boniques escenes de la vida dels seus habitants, representades en els seus poblats o navegant en les seves embarcacions.

Bona part de la importància d’aquesta edició del 1684 del Recueil de divers voyages faits en Afrique et en l’Amerique … rau en la seva raresa, ja que només hem trobat dos exemplars en biblioteques de l’estat espanyol, el de la Biblioteca Nacional d’Espanya i el nostre.

La restauració portada a terme, amb el suport inestimable de la seva padrina Concepción Tejedor Hernández, emmarcada dins el projecte Apadrina un document, ha sigut notable, amb la neteja i el tractament de taques i la reintegració del suport paper, alhora que s’ha ocupat també de la neteja, la consolidació i la reintegració de l’enquadernació de pell. Podeu consultar la memòria de restauració al Dipòsit Digital i dins el registre del d’exemplar del catàleg.

 enquadernacio portada

gravat C-242/4/23

Publicat dins de Impresos, Restauracions | Etiquetat com a | 3 comentaris