Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic
Universitat de Barcelona
Amb la nova eina de descoberta Cercabib, des del CRAI Biblioteca de Fons Antic hem volgut seguir oferint un portal específic per al nostre fons, el Cercabib Fons antic. Us expliquem en aquest post les seves particularitats.
Continua la lectura de “Cercabib Fons antic, una eina a mida”
Manuscritos bibliográficos en bibliotecas de REBIUN, és la darrera publicació en accés obert del Grupo de Trabajo de Patrimonio Bibliográfico de Rebiun del qual el CRAI Biblioteca de Reserva és membre.
Continua la lectura de “Els manuscrits bibliogràfics de les biblioteques històriques: un mirall de les seves històries i els seus fons”
Davant la situació de confinament, creiem que donar coneixement de tots els recursos electrònics del CRAI Biblioteca de Reserva us pot ser d’ajuda per poder seguir amb la vostra tasca acadèmica i investigadora.
Continua la lectura de “Descobriu els nostres recursos electrònics en aquests temps de confinament”
Com ja ens haureu sentit dir repetides vegades, descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva en el catàleg en línia és una de les nostres prioritats.
Continua la lectura de “Impuls a la catalogació de llibres espanyols del segle XVII”
Els dies 8 i 9 de novembre d’enguany se celebra a Barcelona el simposi històric L’Orde de la Mercè, 800 anys.
Continua la lectura de “Ens sumem a la celebració del vuitè centenari de l’Orde de la Mercè”
El proppassat 24 d’abril el CRAI Biblioteca de Reserva va rebre la visita de la professora de bibliografia de la Università di Cagliari Giovanna Granata, acompanyada pel professor Pedro Rueda, lector assidu i col·laborador de la nostra biblioteca.
Continua la lectura de “Visita de la professora de bibliografia Giovanna Granata, de la Università di Cagliari”Agraïm a Lluís Cifuentes Comamala, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, la col·laboració en el nostre bloc per redactar aquesta notícia.
Ell mateix és el director del projecte Sciencia.cat, i per tant, el millor referent perquè ens en faci la presentació.
La Biblioteca Patrimonial Digital UB (BiPaDi) ha incorporat recentment un grup de 40 incunables custodiats pel CRAI Biblioteca de Reserva, amb els quals sumen 89 els impresos del segle XV recollits pel recurs. La selecció forma part d’un conjunt d’un centenar d’aquests impresos que Falk Eisermann, director del Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW) (Catàleg Col·lectiu dels Incunables) amb seu a la Biblioteca Estatal de Berlín, va proposar-nos. L’objectiu era la seva digitalització per poder incloure’n l’enllaç a la base de dades del GW, en què mancava una reproducció electrònica d’aquestes edicions.
El Gesamtkatalog der Wiegendrucke és una eina imprescindible per als bibliotecaris i estudiosos que treballen amb incunables. A la versió impresa, en onze volums (des de “Abbey of the Holy Ghost” fins a “Hord, Jobst”), que va començar a publicar-se el 1925, s’uneix la base de dades. Aquesta recull, a part de les descripcions dels incunables presents a la versió en paper, les imatges de les fitxes manuscrites del catàleg col·lectiu corresponents a les lletres I-Z, així com noves edicions de les lletres A-H que han aparegut al llarg del temps. Es tracta d’un catàleg ambiciós, en constant revisió, ampliació i especialització, que durant els últims temps ha dedicat part dels seus esforços a la inclusió de còpies digitals de les edicions descrites.
El subgrup de 40 incunables va ser escollit per tractar-se d’exemplars únics a l’estat, segons el Catálogo general de incunables en bibliotecas españolas, i d’algunes de les edicions es conserven únicament entre 2 i 5 còpies conegudes a tot el món. No hem d’oblidar que, segons les dades disponibles actualment, la nostra biblioteca custodia 93 edicions del segle XV úniques a Espanya i 5 úniques al món (segons ISTC i GW), xifres que són susceptibles de variar en el futur.
Tot i que aquesta iniciativa s’ha originat al GW, té lloc en un període en què el CRAI Biblioteca de Reserva està concedint un especial interès a la seva col·lecció d’incunables, una de les més importants de l’estat i la primera, en nombre de volums, entre les biblioteques universitàries espanyoles.
Des de fa uns anys, les descripcions bibliogràfiques i d’exemplar de cada una de les còpies s’estan revisant, corregint i ampliant lentament, al mateix temps que s’inclouen les dades específiques de procedència al projecte Material Evidence in Incunabula, de què trobareu més informació en altres posts d’aquest mateix blog.
A part d’això, s’han organitzat dues exposicions basades eminentment en la col·lecció d’incunables. Es tracta de Pere Miquel Carbonell i els llibres (col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva) i 6 enquadernacions d’incunables al CRAI Biblioteca de Reserva. A més, aviat, la pàgina de la biblioteca dedicada a aquest fons tan especial lluirà una nova presentació, articulada en diferents continguts.
Recordem, també, la presència rellevant que els impresos del segle XV del CRAI Biblioteca de Reserva tenen en la recent publicació de Rebiun Incunabula universitatis. Los incunables de las bibliotecas universitarias españolas, que anunciàvem fa unes setmanes.
Són múltiples els motius pels quals resulta molt important per a l’investigador i el bibliotecari que s’enfronten amb el món dels incunables comptar amb una còpia digital. L’escassedat de còpies disponibles, l’existència de variants bibliogràfiques, l’estudi de les marques de procedència o bé la decoració en poden ser alguns. Per aquesta raó estem molt satisfets de, en posar a l’abast aquest grup d’exemplars, facilitar-los la seva tasca. La nostra intenció és que, en el futur, en una segona fase, es procedeixi a la digitalització de la resta d’edicions proposades pel director del GW.
Recentment s’ha procedit a catalogar el fons antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia, que ha quedat incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Es tracta de 40 obres amb dates de publicació entre el segle XVI i 1820, així com un manuscrit. Tot i que d’algunes de les obres ja n’existien altres exemplars al fons del CRAI Biblioteca de Reserva, ha estat una sorpresa molt agradable poder comprovar que la majoria de les obres catalogades eren incorporades com a novetats al catàleg del CRAI de la UB, i en molts casos també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. Són edicions majoritàriament publicades a l’Estat espanyol i a França, tot i que també n’hi ha de Lisboa i de Ginebra, i moltes d’elles destaquen per estar profusament il·lustrades.
Entre les obres incorporades a catàleg ens agradaria destacar la primera edició de Flore françoise, ou Description succincte de toutes les plantes qui croissent naturellement en France, disposée selon une nouvelle méthode d’analyse, et à laquelle on a joint la citation de leurs vertus les moins équivoques en médecine, et de leur utilité dans les arts del naturalista francés Jean-Baptiste Lamarck, publicada el 1778 per l’Imprimerie Royale francesa. Aquesta primera edició, en tres volums, és actualment l’única còpia documentada a l’Estat espanyol. D’aquest mateix autor destaquem també els tres volums sobre botànica de l’obra més extensa Tableau encyclopédique et méthodique des trois règnes de la nature … : Botanique, publicats a París entre 1791 i 1823. Dins l’àmbit francès també val al pena citar l’obra del farmacèutic parisenc Pierre Pomet Histoire generale des drogues traitant les plantes, des animaux & des mineraux, publicada el 1694 i il·lustrada amb més de 400 imatges.
Una menció especial mereix l’obra del botànic italià i director dels jardins botànics de Florència, Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum disposita quibus plantae MDCCCC recensentur…, publicada a Florència el 1729. Es tracta d’una obra de 234 pàgines il·lustrada amb 108 fulls de làmines de gravats on dóna la descripció de 1900 plantes, 1400 per primera vegada, i que va suposar un gran pas endavant especialment en el coneixement dels fongs.
Dins l’àmbit germànic destaquem la presència, entre els títols catalogats, de diversos volums d’obres de l’erudit Alexander von Humboldt com per exemple De distributione geographica plantarum : secundum coeli temperiem et altitudinem montium, prolegomena.
Ja a nivell peninsular, s’han incorporat dues obres del botànic portugués Félix de Avellar Brotero, així com l’obra en tres volums del botànic i farmacèutic burgalès Hipólito Ruiz López Flora peruviana, et chilensis, sive descriptiones, et icones plantarum peruvianarum, et chilensium, secundum systema linnaeanum digestae, cum characteribus plurium generum evulgatorum reformatis, obra profusament il·lustrada -compta amb 325 fulls de làmines amb gravats calcogràfics- i en la que van participar una trentena de gravadors espanyols.
Finalment, volem posar en relleu el manuscrit Orbe vegetable, ó Theatro botanico universal escrit el 1741 pel botànic i metge aragonès D. Antonio Campillo y Marco. El manuscrit, que consta de 3 volums en foli, conté les plantes ordenades alfabèticament pel seu nom llatí, el dibuix de cada planta i la flor acolorida a mà, la fulla estampada en tinta i l’explicació de cada planta amb les seves virtuts i característiques. Destaca una escriptura sovint poc acurada i dibuixos poc precisos, que ens fan pensar que aquest manuscrit no era la versió definitiva de l’obra. Resulta interessant també la història del manuscrit: sembla ser que un hereu de Campillo el va vendre a Francesc Torà i Vila, farmacèutic d’Olot, tal com indica la nota manuscrita que trobem al primer volum: “Sum Francisci Thora Pharmacopolae Oloti die 17 Martii Anno 1770”.
Relacionat amb aquest darrer punt, ja coneixeu l’interès que ens susciten al CRAI Biblioteca de Reserva les obres on apareixen identificacions dels antics posseïdors. En aquest sentit, l’obra incorporada de Carl von Linné Fundamentos botánicos de Cárlos Linneo, que en forma de aforismos exponen la teoría de la ciencia botánica –la consulta en línia d’un exemplar de la mateixa edició es pot fer a través del catàleg – havia pertangut al farmacèutic català José Oriol Ronquillo, fet pel qual ha estat incorporat a la nostra base de dades d’antics posseïdors.
Finalment, cal destacar que la majoria d’obres incorporades al catàleg presenten a la portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual moltes de les obres dipositades al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB també tenen aquest segell, que forma part de la nostra Base de dades de Posseïdors.
Aquest curs tenim la satisfacció de comptar amb la presència de dues estudiants del Màster Universitari de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Dolors López estudia els catàlegs manuscrits de la biblioteca del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona, mentre que Anabel de la Paz ha treballat en la redacció de registres d’autoritat d’antics posseïdors presents a la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva, alguns dels quals formen, ara, part de la base de dades. Es tracta del Convent de Sant Josep de Girona, de l’Església de Santa Maria del Mar de Barcelona, de l’eclesiàstic i erudit Jaume Caresmar, del mestre de capella de la catedral de Barcelona Francesc Valls i del bibliotecari benedictí Manuel de Regàs. L’especial interès de l’alumna per aquest últim l’ha impulsat a escriure el text que us presentem a continuació.
Remuntem-nos a la història de l’orde benedictina a Catalunya, en concret al monestir de Sant Pau del Camp que es troba actualment al cor del Raval. El cert és que no en sabem gairebé res del seu origen per manca de documentació, encara que és molt probable que el fundés el comte Guifré II entre els anys 897 i 911, car s’hi va fer enterrar (la seva tomba és en part encara conservada i es pot visitar).
Vora l’any 1096 el matrimoni Geribert Guitard i Rotlenda van oferir a la població de Sant Cugat una nova comunitat monàstica. El 1117 ells mateixos l’encomanaren a la Santa Seu i n’encarregaren al bisbe de Barcelona i a un grup de prohoms de la ciutat la custòdia.
S’hi va establir una comunitat, però finalment, per causa del seu mal govern fou destituïda per part del bisbe i dels prohoms de la ciutat, un cop n’hagueren presentat queixa a l’abat de Sant Cugat. Així és com el monestir de Sant Cugat havia perdut tots els seus drets sobre Sant Pau ja a inicis del segle XIII.
Avancem ara cap el segle XVII, moment en què fou aixecat el col·legi noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense al costat del monestir de Sant Pau. En aquesta època va ser quan es va crear la biblioteca i l’arxiu.
El prior que va crear la biblioteca és el nostre protagonista: Manuel de Regàs. El Germà Regàs havia estat monjo refetorer del Monestir de Sant Cugat del Vallès abans de passar a ser monjo del Reial Monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona. Cal aquí recordar la importància per als benedictins dels estudis i la formació intel·lectual que adquirien mitjançant professors i sobretot, a partir dels llibres. La seva biblioteca va ser objecte d’especial cura i atenció.
Ens cridà l’atenció la seva idea moderna de biblioteca així com la rigorositat de la seva tasca. Com a prior, no només creà una òptima biblioteca, sinó que va anar més enllà per arribar a definir-la com a element viu, i cobrir així les necessitats dels investigadors. Va enllaçar per tant, el concepte de biblioteca i d’arxiu, amb el de servei adreçat a les persones interessades a la recerca.
El servei de préstec aleshores ja funcionava com ara l’entenem: es permetia el retorn dins dels 15 dies següents i es controlava mitjançant un rebut. Va ser ell mateix qui s’encarregà de gestionar la col·lecció, de realitzar-ne els inventaris i els índexs complets del fons. De fet, es pot dir que va dedicar tota la seva vida a la classificació, l’ordenació i el manteniment de la biblioteca d’aquest monestir.
El que el nostre personatge no sabia és que pocs anys després de la seva mort, el 1835, l’any de la desamortització, les col·leccions es dispersarien. Tots els llibres passaren a la biblioteca de la Universitat de Barcelona i els documents, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
En l’actualitat al catàleg només hem localitzat 16 títols de la biblioteca de Manuel de Regàs, identificats gràcies a l’exlibris manuscrit. Tots aquest llibres són del segle XVIII i de temàtiques molt variades des de poesia, música, teologia, oracions fúnebres i algun de dret. Crida l’atenció que molts d’ells van ser publicats a Cervera. Aquests llibres van passar a formar part de la biblioteca del monestir a la seva mort, tal com descriu ell mateix:
Quando el obtentor de esta mongia muera [és a dir, ell mateix], todos sus libros seran destinados a la Bibliotheca, conforme a lo dispuesto en N. S. constituciones y de lo liquido de su espolio se haran tres partes: una para sufragio de su alma, otra para comprar libros para la misma Librería a conocimiento del prior del Colegio y otra en aumento de la renta de dicba mongia y bonorario de sus obtentores.
També s’han trobat tres exemplars amb la marca manuscrita a portada del monestir de Sant Pau del Camp. No es descarta, per tant, descobrir-ne més en el futur.
Anabel de la Paz
Els continguts del Blog de Fons Antic estan subjectes a la llicència de Reconeixement de Creative Commons, llevat que s'hi indiqui el contrari.
