Amb la nova eina de descoberta Cercabib, des del CRAI Biblioteca de Fons Antic hem volgut seguir oferint un portal específic per al nostre fons, el Cercabib Fons antic. Us expliquem en aquest post les seves particularitats.
El Cercabib Fons antic engloba el fons de la Universitat de Barcelona anterior a 1821 conservat majoritàriament al CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Dret. Caldrà tenir present que la documentació patrimonial de Fons Antic posterior a la data indicada es recupera al Cercador general, concretament els gravats i manuscrits del segle XIX.
Indice de los autores y de sus respectivas obras que existen en la Biblioteca del combento de San José de la ciudad de Barcelona. [Entre 1801 i 1830]. Ms 1359
Es tracta d’un repertori que recopila els manuscrits d’interès bibliogràfic, majoritàriament anteriors a l’any 1900, de totes les biblioteques històriques universitàries. Inclou catàlegs, índexs, inventaris o llistes referents a lots fundacionals, donatius, llegats o compres.
Davant la situació de confinament, creiem que donar coneixement de tots els recursos electrònics del CRAI Biblioteca de Reserva us pot ser d’ajuda per poder seguir amb la vostra tasca acadèmica i investigadora.
Com ja ens haureu sentit dir repetides vegades, descriure la totalitat de la col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva en el catàleg en línia és una de les nostres prioritats. D’aquesta manera, les tasques de difusió i conservació del nostre fons es podran portar a terme amb molt més rigor i propietat.
Tot i que aquesta tasca s’ha complert pel que fa als incunables i impresos del segle XVI, malauradament encara queda per processar una bona part del fons dels segle XVII, on actualment ens estem concentrant, XVIII i primeres dues dècades del segle XIX. Com és sabut, aquests llibres poden ser localitzats als fitxers manuals, tant als cedularis com a l’inventari de fotografies de portades, disponibles en un espai del CRAI Biblioteca de Lletres. Tanmateix, un grup d’impresos del set-cents i primeres dècades del vuit-cents no compten amb cap inventari o catàleg que senyali la seva existència.
Cal dir que una de les col·leccions més singulars que custodia el CRAI Biblioteca de Reserva és el grup de catàlegs manuscrits de les biblioteques dels convents suprimits de la província de Barcelona. És singular perquè la destrucció i la dispersió del procés desamortitzador no van impedir que arribessin fins a nosaltres prop de 57 catàlegs escrits entre els segles XVIII i principis del XIX, testimonis d’una secular cultura religiosa, però també laica, ja que les comunitats dels diferents ordes i congregacions van ser receptores, al llarg de la seva història, de donacions i llegats de particulars. Es tracta, doncs, de documents molt interessants, mereixedors d’una atenció major de la que fins ara han suscitat; per això agraïm tant la col·laboració de la Concha, autora de la tesi La Biblioteca del convento de Barcelona de la orden de la Merced: una herramienta para la formación de los frailes – on els continguts de la col·lecció conventual tenen un significatiu espai -, i ponent del proper congrés amb la intervenció: “Més enllà de les reformes: l’Orde de la Mercè durant els segles XV-XVII”.
Al CRAI Biblioteca de Reserva es conserven dos índexs manuscrits del fons librari de la biblioteca conventual de Barcelona de la Reial i Militar Orde de la Mare de Déu de la Mercè redempció de captius (Carta del Mestre general fra Pere Nolasc Mora (1788). ACA Monacales-Hacienda, vol. 2821, fol. 106 v-107 r.). Es tracta dels manuscrits 1500 i 1501.[1]
El projecte en curs RICILe biblioteche degli ordini regolari in Italia allà fine del XVI secolo, coordinat per Granata i altres investigadors, es basa en la transcripció i explotació analítica de les dades bibliogràfiques contingudes als còdexs Vaticans Llatins 11266-11326. Els manuscrits recullen els inventaris de les obres conservades a les biblioteques dels convents i monestirs italians, requerits per la Sagrada Congregació de l’Índex després de la publicació de l’Index librorum prohibitorum. L’enquesta, que es va perllongar fins al 1603 i conté informació de 31 ordes masculins, constitueix una eina extremadament valuosa, en contenir en la majoria dels casos no únicament els títol, sinó també els peus d’impremta complets. Al valor de la informació continguda cal afegir la qualitat del seu tractament, fruit del treball col·laborador d’un nodrit grup de professionals procedents d’àmbits diversos – acadèmics i bibliotecaris – i de disciplines diverses – història de la religió, bibliografia, història i filologia-.
El fons del CRAI Biblioteca de Reserva i la seva història van captivar la professora italiana. De la selecció de llibres preparats per a la visita, van ser els dos catàlegs manuscrits de convents barcelonins – el d’autors del convent de Sant Josep i el del “Secret” del de Santa Caterina – els que van despertar més la seva curiositat.
L’estudi de les col·leccions conventuals catalanes és un camp fins ara poc explorat però d’indubtable interès. La nostra biblioteca té la fortuna de conservar una cinquantena de catàlegs manuscrits del set-cents i principis del vuit-cents procedents dels cenobis de Barcelona, alguns dels quals ja poden consultar-se a la Biblioteca Patrimonial Digital de la nostra Universitat (BIPADI), en una col·lecció especial. La visita de Giovanna Granata, ambaixadora d’un projecte tan interessant i afí als nostres fons com RICI, hauria de constituir un estímul per a la investigació d’unes col·leccions que transcendeixen la seva condició de conventuals, en haver estat receptores de donacions i llegats de particulars i haver-se obert algunes al públic.
Agraïm a Lluís Cifuentes Comamala, del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB, la col·laboració en el nostre bloc per redactar aquesta notícia.
Ell mateix és el director del projecte Sciencia.cat, i per tant, el millor referent perquè ens en faci la presentació.
La Biblioteca Patrimonial Digital UB (BiPaDi) ha incorporat recentment un grup de 40 incunables custodiats pel CRAI Biblioteca de Reserva, amb els quals sumen 89 els impresos del segle XV recollits pel recurs. La selecció forma part d’un conjunt d’un centenar d’aquests impresos que Falk Eisermann, director del Gesamtkatalog der Wiegendrucke (GW) (Catàleg Col·lectiu dels Incunables) amb seu a la Biblioteca Estatal de Berlín, va proposar-nos. L’objectiu era la seva digitalització per poder incloure’n l’enllaç a la base de dades del GW, en què mancava una reproducció electrònica d’aquestes edicions.
El Gesamtkatalog der Wiegendrucke és una eina imprescindible per als bibliotecaris i estudiosos que treballen amb incunables. A la versió impresa, en onze volums (des de “Abbey of the Holy Ghost” fins a “Hord, Jobst”), que va començar a publicar-se el 1925, s’uneix la base de dades. Aquesta recull, a part de les descripcions dels incunables presents a la versió en paper, les imatges de les fitxes manuscrites del catàleg col·lectiu corresponents a les lletres I-Z, així com noves edicions de les lletres A-H que han aparegut al llarg del temps. Es tracta d’un catàleg ambiciós, en constant revisió, ampliació i especialització, que durant els últims temps ha dedicat part dels seus esforços a la inclusió de còpies digitals de les edicions descrites.
El subgrup de 40 incunables va ser escollit per tractar-se d’exemplars únics a l’estat, segons el Catálogo general de incunables en bibliotecas españolas, i d’algunes de les edicions es conserven únicament entre 2 i 5 còpies conegudes a tot el món. No hem d’oblidar que, segons les dades disponibles actualment, la nostra biblioteca custodia 93 edicions del segle XV úniques a Espanya i 5 úniques al món (segons ISTC i GW), xifres que són susceptibles de variar en el futur.
Tot i que aquesta iniciativa s’ha originat al GW, té lloc en un període en què el CRAI Biblioteca de Reserva està concedint un especial interès a la seva col·lecció d’incunables, una de les més importants de l’estat i la primera, en nombre de volums, entre les biblioteques universitàries espanyoles.
Des de fa uns anys, les descripcions bibliogràfiques i d’exemplar de cada una de les còpies s’estan revisant, corregint i ampliant lentament, al mateix temps que s’inclouen les dades específiques de procedència al projecte Material Evidence in Incunabula, de què trobareu més informació en altres posts d’aquest mateix blog.
Són múltiples els motius pels quals resulta molt important per a l’investigador i el bibliotecari que s’enfronten amb el món dels incunables comptar amb una còpia digital. L’escassedat de còpies disponibles, l’existència de variants bibliogràfiques, l’estudi de les marques de procedència o bé la decoració en poden ser alguns. Per aquesta raó estem molt satisfets de, en posar a l’abast aquest grup d’exemplars, facilitar-los la seva tasca. La nostra intenció és que, en el futur, en una segona fase, es procedeixi a la digitalització de la resta d’edicions proposades pel director del GW.
Recentment s’ha procedit a catalogar el fons antic de la Secció de Botànica de la Facultat de Farmàcia, que ha quedat incorporat al catàleg del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Es tracta de 40 obres amb dates de publicació entre el segle XVI i 1820, així com un manuscrit. Tot i que d’algunes de les obres ja n’existien altres exemplars al fons del CRAI Biblioteca de Reserva, ha estat una sorpresa molt agradable poder comprovar que la majoria de les obres catalogades eren incorporades com a novetats al catàleg del CRAI de la UB, i en molts casos també al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes. Són edicions majoritàriament publicades a l’Estat espanyol i a França, tot i que també n’hi ha de Lisboa i de Ginebra, i moltes d’elles destaquen per estar profusament il·lustrades.
Una menció especial mereix l’obra del botànic italià i director dels jardins botànics de Florència, Pier Antonio Micheli Nova plantarum genera iuxta Tournefortii methodum disposita quibus plantae MDCCCC recensentur…, publicada a Florència el 1729. Es tracta d’una obra de 234 pàgines il·lustrada amb 108 fulls de làmines de gravats on dóna la descripció de 1900 plantes, 1400 per primera vegada, i que va suposar un gran pas endavant especialment en el coneixement dels fongs.
Finalment, volem posar en relleu el manuscrit Orbe vegetable, ó Theatro botanico universal escrit el 1741 pel botànic i metge aragonès D. Antonio Campillo y Marco. El manuscrit, que consta de 3 volums en foli, conté les plantes ordenades alfabèticament pel seu nom llatí, el dibuix de cada planta i la flor acolorida a mà, la fulla estampada en tinta i l’explicació de cada planta amb les seves virtuts i característiques. Destaca una escriptura sovint poc acurada i dibuixos poc precisos, que ens fan pensar que aquest manuscrit no era la versió definitiva de l’obra. Resulta interessant també la història del manuscrit: sembla ser que un hereu de Campillo el va vendre a Francesc Torà i Vila, farmacèutic d’Olot, tal com indica la nota manuscrita que trobem al primer volum: “Sum Francisci Thora Pharmacopolae Oloti die 17 Martii Anno 1770”.
Relacionat amb aquest darrer punt, ja coneixeu l’interès que ens susciten al CRAI Biblioteca de Reserva les obres on apareixen identificacions dels antics posseïdors. En aquest sentit, l’obra incorporada de Carl von Linné Fundamentos botánicos de Cárlos Linneo, que en forma de aforismos exponen la teoría de la ciencia botánica –la consulta en línia d’un exemplar de la mateixa edició es pot fer a través del catàleg – havia pertangut al farmacèutic català José Oriol Ronquillo, fet pel qual ha estat incorporat a la nostra base de dades d’antics posseïdors.
Finalment, cal destacar que la majoria d’obres incorporades al catàleg presenten a la portada el segell del Col·legi de Sant Victorià, creat el 1815 a Barcelona. Aquest col·legi, dedicat a l’ensenyament de la ciència farmacèutica, va quedar vinculat a la Universitat de Barcelona el 1845, fet pel qual moltes de les obres dipositades al CRAI Biblioteca de Reserva de la UB també tenen aquest segell, que forma part de la nostra Base de dades de Posseïdors.
Remuntem-nos a la història de l’orde benedictina a Catalunya, en concret al monestir de Sant Pau del Camp que es troba actualment al cor del Raval. El cert és que no en sabem gairebé res del seu origen per manca de documentació, encara que és molt probable que el fundés el comte Guifré II entre els anys 897 i 911, car s’hi va fer enterrar (la seva tomba és en part encara conservada i es pot visitar).
Claustre de Sant Pau del Camp (abril 2015)
Vora l’any 1096 el matrimoni Geribert Guitard i Rotlenda van oferir a la població de Sant Cugat una nova comunitat monàstica. El 1117 ells mateixos l’encomanaren a la Santa Seu i n’encarregaren al bisbe de Barcelona i a un grup de prohoms de la ciutat la custòdia.
S’hi va establir una comunitat, però finalment, per causa del seu mal govern fou destituïda per part del bisbe i dels prohoms de la ciutat, un cop n’hagueren presentat queixa a l’abat de Sant Cugat. Així és com el monestir de Sant Cugat havia perdut tots els seus drets sobre Sant Pau ja a inicis del segle XIII.
Avancem ara cap el segle XVII, moment en què fou aixecat el col·legi noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense al costat del monestir de Sant Pau. En aquesta època va ser quan es va crear la biblioteca i l’arxiu.
El prior que va crear la biblioteca és el nostre protagonista: Manuel de Regàs. El Germà Regàs havia estat monjo refetorer del Monestir de Sant Cugat del Vallès abans de passar a ser monjo del Reial Monestir de Sant Pau del Camp a Barcelona. Cal aquí recordar la importància per als benedictins dels estudis i la formació intel·lectual que adquirien mitjançant professors i sobretot, a partir dels llibres. La seva biblioteca va ser objecte d’especial cura i atenció.
Ens cridà l’atenció la seva idea moderna de biblioteca així com la rigorositat de la seva tasca. Com a prior, no només creà una òptima biblioteca, sinó que va anar més enllà per arribar a definir-la com a element viu, i cobrir així les necessitats dels investigadors. Va enllaçar per tant, el concepte de biblioteca i d’arxiu, amb el de servei adreçat a les persones interessades a la recerca.
El servei de préstec aleshores ja funcionava com ara l’entenem: es permetia el retorn dins dels 15 dies següents i es controlava mitjançant un rebut. Va ser ell mateix qui s’encarregà de gestionar la col·lecció, de realitzar-ne els inventaris i els índexs complets del fons. De fet, es pot dir que va dedicar tota la seva vida a la classificació, l’ordenació i el manteniment de la biblioteca d’aquest monestir.
El que el nostre personatge no sabia és que pocs anys després de la seva mort, el 1835, l’any de la desamortització, les col·leccions es dispersarien. Tots els llibres passaren a la biblioteca de la Universitat de Barcelona i els documents, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Ex-libris manuscrit de Manuel de Regàs al llibre amb signatura topogràfica 07 XVIII-220
En l’actualitat al catàleg només hem localitzat 16 títols de la biblioteca de Manuel de Regàs, identificats gràcies a l’exlibris manuscrit. Tots aquest llibres són del segle XVIII i de temàtiques molt variades des de poesia, música, teologia, oracions fúnebres i algun de dret. Crida l’atenció que molts d’ells van ser publicats a Cervera. Aquests llibres van passar a formar part de la biblioteca del monestir a la seva mort, tal com descriu ell mateix:
Quando el obtentor de esta mongia muera [és a dir, ell mateix], todos sus libros seran destinados a la Bibliotheca, conforme a lo dispuesto en N. S. constituciones y de lo liquido de su espolio se haran tres partes: una para sufragio de su alma, otra para comprar libros para la misma Librería a conocimiento del prior del Colegio y otra en aumento de la renta de dicba mongia y bonorario de sus obtentores.
També s’han trobat tres exemplars amb la marca manuscrita a portada del monestir de Sant Pau del Camp. No es descarta, per tant, descobrir-ne més en el futur.
Ex-libris manuscrit del Monestir de Sant Pau del Camp al llibre amb signatura topogràfica 07 XVII-6564
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 