Pedro Díaz de Valdés, il·lustrat, amic de Jovellanos, va ser canonge d’Urgell (1765), inquisidor-fiscal del tribunal de Barcelona (1779), bisbe de Barcelona entre 1798 i 1807 per recomanació de Campomanes, i membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Publicà nombrosos estudis sobre ciències naturals i les seves aplicacions. Partidari de la creació d’una càtedra de física experimental i química aplicades a les ciències i les arts, va compondre una memòria on establia com havia de ser l’ensenyament d’aquestes matèries “para que fuese igual o acaso superior a las demás de Europa“, que va remetre al conde de Floridablanca. També va defensar la idea d’un clergat “competentemente dotado y provechosamente instruido”, i va ser premiat per la Sociedad Vascongada de Amigos del País per la “Memoria sobre promover el adelanto de la agricultura y la industria por los párrocos españoles, 1774”.
Pedro Díaz de Valdés era propietari d’una interessant biblioteca que va llegar al Convent de Sant Francesc de Barcelona en agraïment pels serveis que va rebre d’aquesta comunitat, especialment per la cura que va tenir d’ell un frare del convent durant una malaltia que va passar.
En una carta dirigida al bisbe Pablo de Sichar, el 1814 (localitzada dins el manuscrit Ms 1505), el Guardià del Convent de frares menors insisteix a reclamar l’entrega de la biblioteca de Díaz de Valdés, que encara es troba al Bisbat. Són moments en què la biblioteca del Convent està més necessitada que mai ”mayormente con el motivo de haber padecido mucho la Bibliotheca que tenia el Convento por haber sido entrada por el Gobierno Frances, y haber sido trasladada, á otro puesto fuera del Convento, sin orden ni miramiento alguno…”
La biblioteca de Díaz de Valdés també era cobejada per un nebot del bisbe, que la va reclamar al convent. Això va produir un petit contenciós que es va resoldre a favor dels franciscans. En una carta datada el 1821, trobada igualment dins el mateix manuscrit, el frare Buenaventura Mestres, sotsbibliotecari del convent, explica els fets amb una certa ironia: “En el mes de Marzo del año 1821, compareció en este Convento de S[a]n Francisco de Barcelona, un sobrino del Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdés, pretendiendonos la Librería q[u]e su Il[ustrísi]mo tio nos dejó (la cual está en la Biblioteca Mariana) pues q[u]e era el heredero ab intestato de los bienes del dicho Il[ustrísi]mo. No ignoraba el Pretendiente la voluntad de su tio y q[u]e habia algunos q[u]e lo certificarian: pero mal informado de q[u]e no obstante eso tenía derecho para pretenderlo, ó imbuido de aquel Adagio: de lo perdido saca partido, solicitóla. Mas, calló luego q[u]e halló resistencia. Llevaba mucha prisa ….”
Més endavant en la mateixa carta el sotsbibliotecari ens assabenta de les condicions del llegat: “En casa del S[eñ]or Notario Miguel Prats se hallaron los procesos […] en q[u]e se manifiesta q[u]e el Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdes por los servicios q[u]e recibió de esa comunidad nos dejó su lLibreria con la condición q[u]e los superiores de ese conv[en]to no removieren á Fr. Hosef Forns, (q[u]e fue su enfermero) de esta comunidad. Y efectivamente no le han removido hasta ahora…”
Als catàlegs de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona (Ms 1505-1506) apareix el “Yndice de la Librería q[u]e nos mandó el Il[ustrísi]mo S[eño]r D[o]n Pedro Díaz Valdés / para esta Biblioteca Mariana”. És un índex ordenat alfabéticament per autors i títols d’obres anònimes d’uns 400 títols aproximadament, que reflecteix l’interès d’aquest bisbe per les ciències i les arts aplicades, juntament amb altres temes com el dret, la història o la literatura.
En aquest moment tenim localitzats al nostre catàleg 85 títols de la biblioteca de Valdés, identificats per l’exlibris de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc, acompanyat per la inicial “B”, marca que actualment distingeix aquesta col·lecció. Tot i que també hem trobat un parell d’obres amb la nota “de Valdes” manuscrita a portada i una tercera amb l’exlibris imprès del bisbe. No descartem descobrir-ne altres traces en el futur.
