Etiqueta: Catàlegs

La biblioteca de Pedro Díaz de Valdés, un bisbe il·lustrat (Gijón 1740-Barcelona 1807)

Pedro Díaz de Valdés, il·lustrat, amic de Jovellanos, va ser canonge d’Urgell (1765), inquisidor-fiscal del tribunal de Barcelona (1779), bisbe de Barcelona entre 1798 i 1807 per recomanació de Campomanes, i membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona. Publicà nombrosos estudis sobre ciències naturals i les seves aplicacions. Partidari de la creació d’una càtedra de física experimental i química aplicades a les ciències i les arts, va compondre una memòria on establia com havia de ser l’ensenyament d’aquestes matèries “para que fuese igual o acaso superior a las demás de Europa“, que va remetre al conde de Floridablanca. També va defensar la idea d’un clergat “competentemente dotado y provechosamente instruido”, i va ser premiat per la Sociedad Vascongada de Amigos del País per la “Memoria sobre promover el adelanto de la agricultura y la industria por los párrocos españoles, 1774”.

Portades de l'exemplar C-217/5/5
Portades de l’exemplar C-217/5/5

Pedro Díaz de Valdés era propietari d’una interessant biblioteca que va llegar al Convent de Sant Francesc de Barcelona en agraïment pels serveis que va rebre d’aquesta comunitat, especialment per la cura que va tenir d’ell un frare del convent durant una malaltia que va passar.

En una carta dirigida al bisbe Pablo de Sichar, el 1814 (localitzada dins el manuscrit Ms 1505), el Guardià del Convent de frares menors insisteix a reclamar l’entrega de la biblioteca de Díaz de Valdés, que encara es troba al Bisbat. Són moments en què la biblioteca del Convent està més necessitada que mai ”mayormente con el motivo de haber padecido mucho la Bibliotheca que tenia el Convento por haber sido entrada por el Gobierno Frances, y haber sido trasladada, á otro puesto fuera del Convento, sin orden ni miramiento alguno…”

carta 1814 dins de Ms 1505
Carta de 1814 dins de Ms 1505

La biblioteca de Díaz de Valdés també era cobejada per un nebot del bisbe, que la va reclamar al convent. Això va produir un petit contenciós que es va resoldre a favor dels franciscans. En una carta datada el 1821, trobada igualment dins el mateix manuscrit, el frare Buenaventura Mestres, sotsbibliotecari del convent, explica els fets amb una certa ironia: “En el mes de Marzo del año 1821, compareció en este Convento de S[a]n Francisco de Barcelona, un sobrino del Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdés, pretendiendonos la Librería q[u]e su Il[ustrísi]mo tio nos dejó (la cual está en la Biblioteca Mariana) pues q[u]e era el heredero ab intestato de los bienes del dicho Il[ustrísi]mo. No ignoraba el Pretendiente la voluntad de su tio y q[u]e habia algunos q[u]e lo certificarian: pero mal informado de q[u]e no obstante eso tenía derecho para pretenderlo, ó imbuido de aquel Adagio: de lo perdido saca partido, solicitóla. Mas, calló luego q[u]e halló resistencia. Llevaba mucha prisa ….”

Més endavant en la mateixa carta el sotsbibliotecari ens assabenta de les condicions del llegat: “En casa del S[eñ]or Notario Miguel Prats se hallaron los procesos […] en q[u]e se manifiesta q[u]e el Il[ustrísi]mo S[eñ]or D[o]n Pedro Díaz de Valdes por los servicios q[u]e recibió de esa comunidad nos dejó su lLibreria con la condición q[u]e los superiores de ese conv[en]to no removieren á Fr. Hosef Forns, (q[u]e fue su enfermero) de esta comunidad. Y efectivamente no le han removido hasta ahora…” 

carta de 1821 dins de Ms 1505
Carta de 1821 dins de Ms 1505

Als catàlegs de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona (Ms 1505-1506) apareix el “Yndice de la Librería q[u]e nos mandó el Il[ustrísi]mo S[eño]r D[o]n Pedro Díaz Valdés / para esta Biblioteca Mariana”. És un índex ordenat alfabéticament per autors i títols d’obres anònimes d’uns 400 títols aproximadament, que reflecteix l’interès d’aquest bisbe per les ciències i les arts aplicades, juntament amb altres temes com el dret, la història o la literatura.

Primer foli de Ms 1505
Primer foli de Ms 1505

En aquest moment tenim localitzats al nostre catàleg 85 títols de la biblioteca de Valdés, identificats per l’exlibris de la Biblioteca Mariana del Convent de Sant Francesc, acompanyat per la inicial “B”, marca que actualment distingeix aquesta col·lecció. Tot i que també hem trobat un parell d’obres amb la nota “de Valdes” manuscrita a portada i una tercera amb l’exlibris imprès del bisbe. No descartem descobrir-ne altres traces en el futur.

La base de dades Marques d’impressors compleix 15 anys

marques impressorsLa base de dades Marques d’impressors compleix 15 anys. Iniciada el mes d’octubre del 1998 pel CRAI Biblioteca de Reserva, aquesta base de dades s’amplia setmanalment a partir de les noves catalogacions de llibre antic, i compta, en aquest moment, amb 1584 registres d’impressors i 2652 imatges de marques.

L’ampli abast del recurs, que conté registres dels impressors de totes les èpoques i llocs geogràfics pertanyents al període de la impremta manual presents al Catàleg, l’ha convertit en un referent per als bibliotecaris i investigadors del llibre imprès antic. La mitjana de 18.500 visites anuals així ho demostra.

Al llarg d’aquests anys els registres han millorat la seva presentació i ampliat la seva informació. Un dels aspectes a destacar  ha estat la introducció de descriptors representatius de cada marca com a criteri de cerca, que en el cas dels impressors catalans i espanyols s’ha fet de forma retrospectiva i exhaustiva. De la mateixa manera, i sistemàticament per a aquest grup d’impressors, s’ha inclòs l’enllaç al registre bibliogràfic del Catàleg que recull la còpia de la qual s’ha extret la imatge de la marca. D’altra banda, la imatge de la marca es visualitza ara en una resolució més alta, en color, i amb un regle al costat. (podeu veure la notícia al nostre bloc).

La bibliografia se segueix actualitzant en la mesura que s’introdueixen noves cites tant bibliogràfiques com en línia.

El mes de juny del 2011 es va crear una col·lecció digital a la MDC (Memòria Digital de Catalunya) que recull les marques d’impressors catalans des del segle XVI fins a principis del XIX, extreta íntegrament de la base de dades Marques d’impressors. (vegeu notícia al nostre bloc).

Per fer un breu resum de la confecció de la base, direm que tots els registres s’extreuen del  Catàleg d’autoritats per poder ser presentats i explotats de forma clara, eficient i flexible. Així, cada registre es divideix en dos blocs, el primer amb informació general sobre l’impressor i la seva activitat i el segon amb informació relativa a les marques que utilitza (descripció, divisa, descriptors i imatge), mentre que la base permet dur a terme diferents tipus de cerca (nom d’impressor, ciutat, divisa, marca, ensenya, termes, i paraula clau).

Els propers mesos les millores dutes a terme en els registres dels impressors catalans i espanyols s’estendran retrospectivament als impressors estrangers. A la pàgina d’inici de Marques d’impressors, trobareu informació actualitzada sobre el funcionament i les novetats de la Base.

El fons antic, aplegat en grans grups temàtics al catàleg

El núvol, publicat a la página de l’OPAC dedicada al Fons Antic (documents manuscrits o impresos produïts fins al 1820), ens permet aproximar-nos temàticament a les col·leccions del CRAI Biblioteca de Reserva.

Fins ara, l’especificitat dels descriptors, imprescindible, d’altra banda, per caracteritzar adequadament cada un dels registres bibliogràfics, no permetia l’agrupament dels documents en grans categories temàtiques.

Mariana_1
Catàleg de la biblioteca del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona (Ms. 1859, detall del f. [1])
Actualment, la inclusió al registre bibliogràfic, a més del descriptor específic, d’una etiqueta de matèria àmplia, esdevé una eina molt valuosa per examinar, amb un cop d’ull,  la morfologia d’una col·lecció patrimonial com la del CRAI Biblioteca de Reserva, procedent dels convents expropiats de la província de Barcelona. Les biblioteques conventuals, malgrat decantar-se naturalment pels llibres de caire religiós, es caracteritzen per la seva qualitat de pluridisciplinàries, i així ho demostra el núvol recentment creat, on la història, la geografia, la lingüística, el dret i la medicina tenen una presència destacada.

Mariana_2
Catàleg de la biblioteca del convent de Sant Francesc d’Assís de Barcelona (Ms. 1859, f. 167)

En un futur serà possible igualment accedir a les obres literàries del Fons Antic, classificades segons els tres grans grups: poesia, narrativa i teatre.

Els manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis conservats a biblioteques públiques, objecte d’un catàleg

P-1-5-21L’equip d’investigadors redactors del catàleg, al capdavant del qual es troba Jaume de Puig i Oliver, director del projecte, ha identificat i descrit 191 testimonis manuscrits reals i existents de l’escriptor català, repartits entre obres originals, textos atribuïts, fragments, traduccions i un manuscrit cremat el 1936 de què es conserven els fotogrames.

El 2009, any del centenari de l’aparició del clàssic treball de Jaume Massó i Torrents Les Obres de Fra Franchesch Eximeniç, 1340?-1409? : essaig d’una bibliografia, va marcar l’eclosió d’una colla d’activitats i estudis al voltant de l’autor gironí, una mostra de les quals és aquesta publicació, resultat de la fusió, ampliació i millora dels dos catàlegs apareguts, respectivament, el 2009 i el 2010 a ATCA (Arxiu de Textos Catalans Antics).

El catàleg permet constatar l’espectacular difusió de l’obra d’Eiximenis, tant dins dels confins de la Corona d’Aragó com fora d’aquest territori, a la vegada que demostra que va començar a ser llegida i copiada ja durant l’últim decenni de la vida de l’autor.

angels_eiximenis

El treball no es considera tancat, i la relativament recent inclusió del Tractat d’usura i de les Allegationes i els Sermones al catàleg de les obres del menoret així ho demostra. D’altra banda, és prevista la publicació dels índexs, imprescindibles per accedir a la rica informació que proporcionen les detallades descripcions dels manuscrits.

El CRAI Biblioteca de Reserva conserva una notable col·lecció de textos manuscrits d’obres de Francesc Eiximenis. S’hi troben el Terç del Cristià (Ms 91), el Llibre de les dones (Ms 79: text complet;  Mss 2, 80, 88 i 148: fragments), el Llibre dels àngels (Ms 86: text complet; Ms 148: fragments), la Vida de Jesucrist (Ms 1160: text gairebé complet; Mss 148 i 1925: fragments menors), la refosa Scala Dei o Tractat de contemplació (Ms 88), i el Primer del Cristià (Ms 728) traduït al llatí. Tret d’un, d’origen rossellonès, tots els exemplars de la col·lecció van ser escrits a Catalunya, entre el 1389 i el segle XVI.

La catalogació de la totalitat dels manuscrits d’obres d’Eiximenis custodiats al CRAI Biblioteca de Reserva, prevista properament, serà oportunament anunciada a les pàgines d’aquest blog.

Incorporació de 20 títols del CRAI Biblioteca de Reserva al portal Biblioteca Virtual de Patrimonio Bibliográfico

BVPBEl CRAI Biblioteca de Reserva ha incorporat 20 títols del seu fons del segle XVI al portal de la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico i al repositori Hispana. 5 edicions són de Barcelona, 3 d’altres ciutats espanyoles (València i Bilbao) i les 8 restants de diferents ciutats europees.

Aquest portal permet la visualització a text complet de les obres incorporades així com del registre bibliogràfic. També és recopilat per Hispana i properament ho serà per Europeana.

Des del catàleg de la UB es troben els enllaços per tal de poder accedir als nostres llibres digitalitzats a la Biblioteca Virtual del Patrimonio Bibliográfico i a Hispana i poder veure la versió digital del text complet. Per acccedir-hi, cal cercar per paraula clau “BVPB”.

Les Bodleian Libraries d’Oxford han digitalitzat part dels seus catàlegs de manuscrits

Les Bodleian Libraries han dut a terme un procés de digitalització de part dels seus catàlegs de manuscrits, que ara són consultables en línia.

En concret, s’han digitalitzat el conjunt de catàlegs conegut col·lectivament per “quarto”, ja que es tracta de catàlegs d’aquesta mida.

Aquest conjunt de catàlegs inclou les col·leccions de manuscrits d’Ashmole, Canonici, Digby, Manuscrits grecs, Laud, Rawlinson i Tanner.

La British Armorial Bindings, una base de dades d’heràldica britànica

La base de dades British Armorial Bindings recull un catàleg exhaustiu d’escuts d’armes, escuts i altres elements heràldics estampats en les cobertes exteriors dels llibres per antics posseïdors britànics.

La British Armorial Bindings procura facilitar informació bibliogràfica de cada un dels registres consultables, i està pensada per poder ser utilitzada per aquelles persones que no tenen coneixement sobre heràldica. Així, s’ha simplificat el llenguatge heràldic per descriure els elements i s’han dut a terme índexs que faciliten la consulta.

El projecte de recerca va ser iniciat per John Morrin l’any 1964 com a una obra de referència multivolum que reemplacés l’obra de Cyril Davenport English Heraldic Book-Stamps publicada el 1909. Amb l’avanç de les noves tecnologies, el projecte s’ha convertit en una base de dades consultable en línia que es continua actualitzant a mesura que apareixen noves fonts d’informació. Així mateix està previst incloure un apèndix a la base de dades amb una introducció sobre l’heràldica i a la història dels escuts d’armes a la Gran Bretanya.

La British Armorial Bindings està esponsoritzada per la Bibliographical Society of London i s’ha dut a terme amb la col·laboració de la University of Toronto.

Exposició “Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres” del CRAI Biblioteca de Reserva

De l’1 al 12 d’octubre es pot visitar a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres l’exposició “Prestatges de paper: Els catàlegs de venda de llibres” que es du a terme de manera paral·lela a les jornades “Catàlegs de venda i publicitat del llibre al món hispànic (dels orígens al segle XX)”. Aquesta exposició també es pot visitar al nostre expositor virtual.

“Els llibres exposats a les vitrines de la biblioteca reuneixen una selecció de setze catàlegs de la col·lecció de Reserva i un catàleg de la de Biblioteconomia del CRAI de la Universitat de Barcelona. En els disset casos de la mostra (una part dels que s’hi conserven) s’ofereix als visitants un recorregut des del segle XVII fins al XIX, tot mostrant a través d’aquestes peces rares i singulars l’evolució de les modalitats de venda de llibres mitjançant catàleg.

A la Biblioteca periodica anual para utilidad de los libreros y literatos [num. 14] s’indicava que els llibres s’anunciaven en les «gacetas, mercurios, y por carteles públicos, que se fijan en las esquinas», però això generava una notable dispersió de la informació, i s’oblidaven amb facilitat els «títulos, los nombres de los autores o traductores, y otras circunstancias que los hacen apreciables». Els anuncis de llibres a la premsa diària de caràcter general, els cartells impresos o manuscrits –conservats molt rarament–, i els catàlegs van ser els mitjans de donar a conèixer els llibres a la venda. Aquests catàlegs van ser essencials i van precedir la premsa periòdica de llibreria, altament especialitzada, la qual oferia informació detallada de les novetats, recopilada en molts casos a partir dels catàlegs mateixos [num. 16].

Els catàlegs de llibreters que es mostren a l’exposició van ser editats per un llibreter, una firma de llibreters o impressors (molt habitual en el cas dels llibreters de Lió o Ginebra), o bé projectes de llibreters que van voler dotar de mitjans el negoci de llibreria tot oferint el conjunt de la producció a la venda en un territori. Una part important són de llibreters estrangers, amb especial pes de les firmes de Lió, encara que també hi ha catàlegs de Gènova i Bassano del Grappa, a més d’alguns casos de notable interès de Barcelona. El Catálogo (1724) [num. 5] del llibreter Ferrer és l’únic exemplar conegut i és, almenys fins ara, el primer catàleg imprès publicat al Principat.

Aquests catàlegs presenten tipologies molt diversificades, poden ser catàlegs de venda de biblioteques particulars, d’encants o subhastes, d’assortiment, o contenir l’oferta d’un fons editorial.

Els catàlegs reunits en l’exposició són, en la major part dels casos, catàlegs amb els llibres a la venda d’una determinada llibreria. Els llibres que contenien podien estar destinats a la venda als particulars, els quals solien demanar els exemplars per carta, o a d’altres llibreters.

En el seu conjunt van estar estretament lligats als interessos dels bibliotecaris, erudits i col·leccionistes, que van utilitzar aquests catàlegs com a mecanisme de consulta de les novetats que podien aconseguir per a les seves biblioteques. És el cas, per exemple, del Catalogus (1763) [num. 10] que porta l’anotació manuscrita: «Pertinet ad conv[en]tum S.P.N. August. Barcinon[ensi]s. 1764». En incorporar-se a la biblioteca al any següent de la seva edició ens ofereix una imatge de la importància que tenia per a la formació i actualització de les col·leccions conventuals.”

Pedro Rueda Ramírez.

Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.

Els manuscrits de la Biblioteca de Reserva a la Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna

La Base de dades de Manuscrits Catalans de l’Edat Moderna és la continuació del Repertori de manuscrits catalans (1474-1714), un projecte de l’Institut d’Estudis Catalans que encetà la seva etapa definitiva el 1995 i ha pres forma amb la publicació de cinc volums en sis lliuraments.

Aquesta base de dades neix amb l’objectiu de proporcionar a l’investigador un catàleg en línia de manuscrits en qualsevol llengua produïts als països de parla catalana de l’antiga Corona d’Aragó durant l’Edat Moderna, que permeti establir comparacions, descobrir continuïtats i constatar trencaments amb la baixa Edat Mitjana, i intuir novetats dels moviments preromàntic i romàntic.

Actualment, en aquest catàleg en línia es poden consultar les fitxes dels manuscrits custodiats per la Biblioteca de Reserva de procedència catalana, entre finals del segle XVI i principis del XVIII (aproximadament entre 1474 i 1714) i està previst que properament s’incorporin els manuscrits de tot el segle XVIII.

Col·lecció de pragmàtiques i altres documents (s. XVI-XIX) a la UAB

La Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona posa a l’abast de tothom la digitalització de la Col·lecció de pragmàtiques i altres documents (s. XVI-XIX) pertanyents a la Biblioteca Econòmica Carandell.

Des del Catàleg de les Biblioteques de la UAB o el Dipòsit Digital de la Universitat es pot accedir a un total de 1129 documents a text complet, entre els quals hi trobem pragmàtiques, Cédulas Reales i altres impresos de caire informatiu i divers.

La Biblioteca de Ciències Socials també ofereix una exposició virtual on es presenta la col·lecció, es mostren les pragmàtiques més representatives pel seu valor estètic i es cita una selecció de recursos web d’àmbit català i espanyol sobre aquest tipus de documents.

Bloc a WordPress.com.

Up ↑