Ens fa molta il·lusió presentar-vos avui un recurs sobre cartografia digital basat en el nostre fons i que és fruit de les pràctiques curriculars i del TFM del David Alvarado Hernández, alumne del Màster en Humanitats Digitals de la Universitat de Barcelona.
El curs passat, el David va dedicar moltíssimes hores a fer realitat una idea que feia temps que teníem en ment: aprofitar les possibilitats de les humanitats digitals per visibilitzar i facilitar l’accés a la nostra col·lecció de mapes antics. Va ser una sort que li apassionés aquest tema, ja que en David ha sabut combinar perfectament la seva vessant d’historiador amb la formació que li ha ofert el Màster en Humanitats Digitals i avui ens presenta aquest fantàstic recurs que, potser, serà la llavor d’una futura tesi doctoral.
El David ha resolt amb èxit les limitacions inicials del projecte -ja que li vam demanar que utilitzés una eina gratuïta i versàtil-, però això també li ha suposat alguns desavantatges. Un d’ells és que no permet enllaçar directament al nostre material cartogràfic digitalitzat a la Memòria Digital de Catalunya i a BiPaDi i cal fer un tallar i enganxar de les adreces que es mostren a l’aplicatiu. És convenient, també, abans de començar a navegar familiaritzar-se amb l’entorn seguint les breus instruccions que trobareu a la dreta de la pantalla.
Hem de reconèixer que el resultat supera amb escreix les nostres expectatives inicials i ha donat com a resultat un TFM excel·lent. Felicitem el David per la feina feta i li donem la paraula, perquè ens expliqui com ha estat la gestació d’aquest recurs tan singular i que, de ben segur, farà les delícies de tots aquells apassionats per la cartografia històrica!
Les biblioteques patrimonials conserven alguns documents que, per un motiu o un altre, i a partir de la seva descoberta, reben una atenció sostinguda al llarg del temps, que augmenta progressivament el seu coneixement. És el cas d’un interessant atles factici format per 56 mapes del segle XVII, amb signatura topogràfica XVII-9029, que volem presentar-vos abans del nostre tancament estival, com una invitació a passejar per la geografia i la història d’altres territoris, en una època en què acostumem a entrar en contacte amb nous paratges, cultures i passats.
Louis Armand de Lom d’Arce (1666-1716), més conegut com baró de Lahontan, va ser oficial de les tropes regulars colonials franceses, viatger, antropòleg i escriptor, famós pels seus viatges d’exploració a la Nova França, al país dels indis iroquesos i a la regió dels actuals estats de Wisconsin, Minnesota i l’alta vall del riu Mississipí.
A l’edat de 17 anys Lahontan, oficial gràcies al seu títol de noblesa, embarca amb destinació a Nova França. Tan bon punt arriba a Quebec comença la seva carrera d’observador, escriptor i etnògraf. Els primers anys és destinat a diferents llocs amb tasques de logística que li permeten conviure amb els locals i dedicar el temps d’oci a la caça, la pesca, la lectura i a aprendre l’algonquí. A causa del coneixement d’aquesta llengua, rep l’ordre de comandar un destacament destinat a atacar els indis iroquesos.
Carte de la rivière Longue et de quelques autres qui se déchargent dans le grand fleuve de Missisipi. Carte que les Gnacsitaires ont dessiné sur des peaux de cerfs … A-Et-XVIII-Lahontan, baron de. 8158
Comencem l’any amb una nova exposició a les vitrines del CRAI Biblioteca de Lletres i Reserva. És el torn de posar a la llum la riquíssima col·lecció de llibres antics dedicats a les terres llunyanes. Com és sabut, durant tota l’època moderna, l’interès i curiositat que suscitaven els territoris remots a la vella Europa va quedar de manifest en una vasta documentació. Des de la tasca missionera fins al pur desig d’exotisme, passant pels interessos comercials, polítics i científics, la literatura escrita ha perviscut en múltiples formats documentals: cartes manuscrites, relacions de successos, atles, llibres il·lustrats i tractats, entre altres.
Com ja us vam anunciar, del 22 al 28 d’octubre se celebra l’Open Access Week 2018, un moviment que promou el lliure accés als continguts de les publicacions d’investigació finançades amb fons públics.
Amb la voluntat de fer-ne ressò, el CRAI de la Universitat de Barcelona ha endegat tot un seguit d’actuacions i al CRAI Biblioteca de Reserva volem aprofitar aquesta setmana per donar més visibilitat a dos repositoris en accés obert a través dels quals podeu accedir als nostres fons.
En primer lloc parlarem de la Biblioteca Patrimonial Digital de la Universitat de Barcelona (BiPaDi), el portal que conté les còpies digitalitzades dels fons patrimonials, bibliogràfics i documentals de la Universitat de Barcelona: manuscrits, incunables i impresos del segle XVI al XIX, així com altres col·leccions bibliogràfiques úniques de documents i fons d’arxiu. L’objectiu principald’aquest portal és revalorar i difondre aquest patrimoni bibliogràfic excepcional que constitueix una de les biblioteques de fons antic més importants de l’Estat espanyol, i crear col·leccions úniques, singulars i distintives. Actualment trobareu a BiPaDi 3.690 obres, distribuïdes en 31 col·leccions temàtiques, a part de la de manuscrits i incunables, que els recullen separadament.
Cal destacar que, més enllà de l’accés directe a les obres al portal BiPaDi, també podeu accedir a les digitalitzacions a través del nostre catàleg i del Cercabib, ja que tots els llibres digitalitzats a BiPaDi ofereixen un enllaç que us hi dirigeix directament. Actualment estem treballant afegint la foliació original a les imatges dels manuscrits digitalitzats a BiPaDi, fet que permetrà una consulta més àgil i una correspondència inequívoca amb les descripcions de contingut que us ofereixen les catalogacions que trobeu al catàleg.
Es tracta del recull de textos sobre viatges a l’Africa i Amèrica que va compilar i editar Henri Justel (1620-1693), un reconegut bibliòfil, secretari del rei de França Lluis XIV, que posteriorment va emigrar a Anglaterra on va ocupar la posició de bibliotecari reial a St. James Palace. Justel mantingué correspondència i es relacionà amb bona part dels estudiosos i savis europeus de l’època. Melchisédech Thévenot, famós científic, cartògraf i viatger francès, del qual també tenim una obra apadrinada, es comptava entre els seus amics.
Entre els lectors del segle XVII hi havia un gran interès per conèixer i saber de llocs i pobles distants. Persones benestants, religiosos o joves aristòcrates dedicaven uns anys de la seva vida a viatjar per ampliar horitzons, aprendre noves llengües i descobrir altres cultures i formes d’art. Evidentment hi havia també altres finalitats més pràctiques com ara portar a terme estudis científics, descobrir nous territoris o investigar les oportunitats per al comerç.
Publicada per primera vegada l’any 1674, l’obra ens descriu la geografia, l’economia, els habitants i els costums de diversos països i àrees geogràfiques com l’illa de Barbados, la Ribera del Nil, Etiòpia, les Antilles, La Guyana, Jamaica i altres colònies angleses.
No són textos originals, la majoria s’havien donat a conèixer prèviament en anglès. Conté les traduccions franceses dels textos de Richard Ligon, de Jerónimo Lobo, de Baltazar Telles, de Manuel de Almeida, de Sieur de la Borde i de Richard Blome.
Entre les seves il·lustracions, mapes i gravats calcogràfics, destaquen especialment les corresponents a l’illa de Barbados: són una sèrie de magnífics gravats calcogràfics de la seva vegetació, amb boniques escenes de la vida dels seus habitants, representades en els seus poblats o navegant en les seves embarcacions.
Bona part de la importància d’aquesta edició del 1684 del Recueil de divers voyages faits en Afrique et en l’Amerique … rau en la seva raresa, ja que només hem trobat dos exemplars en biblioteques de l’estat espanyol, el de la Biblioteca Nacional d’Espanya i el nostre.
La restauració portada a terme, amb el suport inestimable de la seva padrina Concepción Tejedor Hernández, emmarcada dins el projecte Apadrina un document, ha sigut notable, amb la neteja i el tractament de taques i la reintegració del suport paper, alhora que s’ha ocupat també de la neteja, la consolidació i la reintegració de l’enquadernació de pell. Podeu consultar la memòria de restauració al Dipòsit Digital i dins el registre del d’exemplar del catàleg.
Avui us proposem dues obres cartogràfiques i una musical, que recentment han passat a format part de la iniciativa Apadrina un document. Potser algun amant de la cartografia o melòman s’anima a apadrinar-les…
En primer lloc, un preciós atles en format foli –54 x 35 cm- que presenta una portada a dues tintes amb escut calcogràfic. Abans s’hi troba el frontispici, que ens ofereix un gravat calcogràfic de la figura d’Atles sostenint sobre les seves espatlles un gran planisferi terrestre. L’atles, que té una extensió de 98 pàgines i està decorat amb alguns frisos i algunes caplletres ornades amb gran detall, presenta també 28 mapes calcogràfics a doble pàgina, de molt bona qualitat i amb cartel·les historiades. Presenta un full de mapa plegat amb unes dimensions sense plegar de 78 x 78 cm, i dos fulls de làmina plegats amb plànols sobre fortificacions.
L’obra va ser editada per Louis Renard (1678?-1746), membre d’una família d’hugonots que va traslladar-se de França als Països Baixos a conseqüència de la revocació de l’Edicte de Nantes. Renard va acabar convertint-se en un autor, editor i mercader de llibres a Amsterdam l’any 1701, activitat que va portar a terme fins al 1745. L’obra, que va tenir un èxit rellevant, va ser reeditada anys després per altres impressors, tant en francès com en holandès, així com alguns dels seus mapes, que van ser reeditats separadament. L’obra s’emmarca dins la important tasca portada a terme en l’àmbit de la cartografia per nombrosos impressors holandesos als segles XVII i XVIII.
L’enquardernació en pell es troba molt malmesa a les cobertes, igual que el llom, i el relligat interior presenta algunes pàgines soltes.
Us presentem en segon lloc l’única còpia localitzada actualment a Catalunya, d’aquesta primera edició de l’obra del capità de vaixell i cartògraf Francesco Maria Levanto Prima parte dello Specchio del mare… Es tracta d’una edició in folio, impresa a Gènova el 1664, amb una preciosa portada gravada calcogràfica. L’obra té una extensió de 152 p., i presenta el text a dues columnes, amb caplletres ornades, frisos i postil·les. Al llarg del text trobem gràfics i nombroses reproduccions de perfils de la costa. A més, inclou 25 fulls de mapes (24 d’ells a doble pàgina) amb una bona qualitat d’impressió i que reprodueixen la costa mediterrània i presenten els títols dins de cartel·les.
En trobem davant una obra especialment bella i singular, ja que Prima parte dello Specchio del mare… –cal destacar que no es va publicar cap altra part, tot i la intencionalitat que mostra el títol- és un dels primers atles nàutics italians impresos. Sembla ser que les planxes d’aquesta edició van ser utilitzades en la següent edició, la de 1696 a Venècia, de la que no se’n conserva cap còpia documentada a l’Estat espanyol.
Lamentablement, l’obra presenta moltes taques d’humitat i nombrosos forats d’insectes amb zones de text i mapes afectats.
Finalment us presentem un deliciós imprès musical, una important antologia de la cançó popular francesa dels segles XVII i de principis del XVIII. Recopilada i impresa a París entre el 1703 i el 1711 per Christophe Ballard, que es podia vantar dels títols de “seul imprimeur de musique du roi” i “noteur de la chapelle du roi”.
Ballard actua també com a arranjador, i adapta les cançons, simples i atractives, als gustos de la seva època, fins al punt que al llarg del segle XVIII van esdevenir molt conegudes i profusament utilitzades com a repertori per a l’ensenyament del cant i dels instruments musicals en general.
Com el propi Ballard indica a l’Avertissement, el nom Brunetes que aplega la col·lecció d’àries s’inspira en la primera, que comença amb els mots Le beaux berger Tircis i acaba Ah petite Brunete, Ah! Tu me fais mourir!
Enceta el llibre la dedicatòria a la famosa i bella Marianna de Borbó, filla natural de Lluís XIV i Louise de la Vallière, i princesa douairière de Conti, on el recopilador afirma que el seu recull contient ce qu’il ya d’airs françois les plus parfaits dans le caractere tendre & naturel. La galanteria que impregna la música i les lletres troba, igualment, un correlat en el bonic gravat calcogràfic que precedeix la portada, obra de Jacques Audran segons dibuix d’Antoine Dieu.
Actualment, només es coneix l’existència, a l’estat, d’aquest volum primer conservat al CRAI Biblioteca de Reserva i del volum segon de la Biblioteca Nacional de Madrid. L’exemplar que presentem procedeix de la selecta col·lecció del frare de l’orde de sant Agustí Josep Capellà, com ens indica l’ex-libris imprès de la portada.
La col·lecció del CRAI Biblioteca de Reserva continua oferint sorpreses tan agradables com la descoberta d’una còpia de Il gazzettiere americano entre el fons del segle XVIII encara per catalogar. Es tracta de la traducció italiana de The American gazetteer, publicada a Londres per A. Millar i J. & R. Tonson el 1762. La versió original, també en 3 volums, va aparèixer in-12, mentre que la italiana, impresa a Livorno per Marco Coltellini el 1763 es presenta en format in–4 gran i a més, respecte a l’anglesa, conté un nombre molt superior de mapes i gravats.
Portada, v. 1
L’objectiu de l’edició es revela de forma diàfana a la dedicatòria al lector. Els ha impulsat a publicar el text, diuen els autors, la necessitat d’un llibre sobre l’Amèrica present, no pas sobre la història del seu descobriment o conquesta, àmbits ja treballats en una nodrida col·lecció de títols. Però el que resulta més interessant és l’especificació del tipus de lector a qui va adreçat, el públic que, interessat pels esdeveniments de la recentment finalitzada guerra dels Set Anys, vol tenir notícia dels territoris que s’han disputat les potències europees al continent americà per poder, d’aquesta manera, entendre millor el que els “pubblici fogli” quotidianament refereixen.
La dedicatòria insisteix igualment en l’actualitat de la informació continguda, així com en la seva utilitat, i no deixa d’oferir algunes reflexions sobre les fonts utilitzades i les solucions lingüístiques adoptades. Així, cita l’obra d’Emmanuel Bowen A complete system of geography com la principal referència, i defensa la no traducció d’alguns termes tècnics o bé noms propis per ser universalment coneguts en la llengua original. En el cas dels topònims, només s’italianitzen els que per tradició ja ho estan. També defensa la presentació per ordre alfabètic dels continguts, per considerar-la més còmoda i útil respecte a altres mètodes “più sublimi”.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
Però l’interès de Il gazzettiere no es limita al contingut textual, sinó que els seus gravats calcogràfics són una autèntica delícia per als ulls. Es tracta de mapes del continent, de països i regions, plànols de ciutats i imatges explicatives de diverses manufactures, de sucre, cotó, indi i tabac; s’hi troben també representacions de personatges, escenes o indrets pintorescos, així com de diversos animals exòtics. Finalment, el grup de gravats de caire purament decoratiu, en especial el que il·lustra les portades i algunes de les vinyetes que tanquen els blocs alfabètics, destaca per la seva delicadesa.
Vinyeta, v. 1, p. 150
Segons el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español (CCPBE), el catàleg col·lectiu de la xarxa Red de Bibliotecas Universitarias (REBIUN) i el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), a part d’una còpia conservada al CSIC, a l’estat només existeix la nostra, procedent del col·legi dels Jesuïtes de Manresa. Tot i que, d’un total d’aproximadament vuitanta gravats, es troba mancada de vuit, el valor textual i visual de l’edició, així com la seva raresa en el conjunt de les biblioteques espanyoles, en fan una aspirant òptima per al projecte “Apadrina un document”.
Portadella gravada
La segona edició que presentem és l’Isolario, obra de Vincenzo Coronelli, imprès a Venècia a expenses del propi autor entre el 1696 i el 1697. Coronelli, framenor venecià, va dedicar la seva vida a la publicació d’obres de caràcter eminentment geogràfic, tot i que va ser la construcció de globus l’activitat que més celebritat li va donar. La seva passió erudita va començar des de molt jove, als setze anys, quan va publicar un Calendario perpetuo sacro profano de què es van fer nombroses edicions. Ben aviat, la seva fama el va portar a París, on va construir un globus celeste i un de terraqüi per al rei Lluís XIV. Més endavant, el 1684, va fundar l’Accademia cosmografica degli Argonauti, la primera societat geogràfica europea, a la qual es van unir personalitats i biblioteques italianes i d’arreu d’Europa, i un any després, el 1685, la seva carrera es va veure culminada pel nomenament de cosmògraf públic de la república de Venècia.
Retrat de Vincenzo Coronelli relligat abans de la 2ª seqüència del f. A1
Dels molts projectes editorials de Coronelli, el més ambiciós va ser l’Atlante veneto, la primera obra publicada a Itàlia i d’autor italià amb “atles” al títol. És una col·lecció de tretze obres de vàlua desigual, dedicada al dux de Venècia Francesco Morosini, que constitueix una mena de versió italiana de la producció cartogràfica holandesa tan en voga durant els tres primers quarts del segle XVII. Segons Augusto De Ferrari, autor de la veu que el Dizionario Biografico degli Italiani dedica al geògraf venecià, tot i que molts dels mapes que conté són còpies de treballs ja publicats, n’hi ha nombrosos d’originals que recullen recents testimonis de viatges i que inclouen detalls sovint molt precisos. Una de les produccions de l’Atlante és aquest Isolario, un atles de les illes de tot el món, il·lustrat amb grans mapes acompanyats per textos històrics i geogràfics, i concebut per a ús dels navegants. S’hi troben descrites amb particular detall les illes venecianes i Anglaterra, a la vegada que resulten especialment interessants les descripcions i els mapes d’Austràlia i de les illes del Pacífic, descobertes uns anys enrere.
Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
El CRAI Biblioteca de Reserva conserva el segon volum d’aquesta important edició, de què el CCPBE recull només una altra còpia a la Real Academia de la Historia de Madrid, mentre que es troba absent del CCUC i del catàleg de REBIUN. L’exemplar, procedent del convent de Santa Caterina de Barcelona, dels dominicans, va ser adquirit per Tomàs Ripoll, mestre general de l’orde des del 1725 fins a la seva mort, protector de la biblioteca barcelonina del seu convent d’origen. La nota de compra amb el seu nom, present a les portades de sis de les nou edicions de Coronelli custodiades pel CRAI Biblioteca de Reserva, dóna fe del crèdit que li mereixien a Ripoll les obres del framenor venecià. Tot i que el temps ha revelat el discutible rigor científic dels seus treballs, la intensa activitat del venecià, concentrada en produccions monumentals fetes sobretot per a la vista, i la seva pròpia personalitat fan que incloguem l’Isolario entre les obres proposades per al projecte “Apadrina un document”.
Nicolas de Fer (1646-1720) va ser un dels grans productors de mapes del segle XVII. Fill d’Antoine de Fer, modest editor i comerciant de gravats parisenc, que va acabar especialitzant-se en la impressió i acoloriment de mapes, la seva carrera comença com a aprenent del gravador Louis Spirinx als dotze anys; més tard, el 1687, hereta el negoci patern, que condueix amb encert, fins al punt d’obtenir, el 1690, el títol de geògraf oficial de Lluís de França, Delfí de França i fill primogènit de Lluís XIV, el Rei Sol, de qui, al seu torn, esdevé geògraf oficial el 1711.
Tot i que no hi ha dubte que als inicis va exercir com a gravador, no ens ha pervingut cap de les seves obres. És, de fet, com a editor i comerciant de mapes, que va produir en gran quantitat, sota l’ensenya “À la Sphère royale”, que és conegut. En efecte, sota l’empara reial, el seu pes com a editor es consolida i amplifica gràcies a la publicació de diversos atles, entre els quals figura el que ara presentem.
La còpia de l’Atlas curieux conservat al CRAI Biblioteca de Reserva, distribuït en dos volums, consta, en total, de 395 làmines, de les quals 246 són mapes, plànols o vistes, mentre que 145 corresponen a textos descriptius de la majoria dels territoris, indrets o monuments representats. La resta, quatre gravats, corresponen a la taula de contingut i a la portada de les respectives première i seconde partie. L’Atlas va ser originalment distribuït en sis lliuraments anuals, entre el 1700 i el 1705. A aquesta primera sèrie es va sumar una segona, apareguda el 1714-1716, que contenia 52 noves planxes amb el títol Suite de l’Atlas curieux. Els dos reculls es van unir per formar l’Atlas curieux tal com es mostra a la nostra còpia, amb una taula de contingut per a cada una de les parts. D’altra banda, els mapes van ser confeccionats segons les noves observacions de l’Académie des sciences, amb la conformitat d’un dels seus membres, l’important astrònom i matemàtic Philippe de La Hire.
Portada de la primera part 07 AP-2
L’obra, formada no només per mapes de territoris i plànols de grans ciutats, sinó també per vistes de grans palaus, jardins i obres d’enginyeria, constitueix una exaltació de l’esplendor de França i del seu imperi sota el regnat del Rei Sol. D’altra banda, els mapes corresponents al continent americà han despertat l’interès dels estudiosos , tot i qüestionar-ne el rigor científic. Vegeu, a tall d’exemple, la Carte de Californie et du Nouveau Méxique i el Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique. Distingeix també l’obra cartogràfica de Nicolas de Fer la delicadesa i l’elegància del gravat, paleses a les portades calcogràfiques d’aquest atlas universal, a què va participar una nodrida nòmina de gravadors.
Carte de Californie et du Nouveau Méxique Làm. 123 07 AP-3
Plan de la fameuse et nouvelle ville de Méxique Làm. 125 07 AP-3
La recent recatalogació de l’atlas ha propiciat la valoració de la seva importància, a la vegada que la constatació del mal estat de conservació en què es troba, tant la relligadura com diversos gravats. L’enquadernació, per la seva part, és contemporània, en pell sobre cartó, filets gofrats a les cobertes, teixell i daurats al llom i talls jaspiats, molt semblant a la de la còpia que recull Gallica, la qual cosa ens pot fer pensar que el llibre va ser relligat al propi taller de Nicolas de Fer. Tot i que la procedència és probablement conventual, cap marca ens indica a qui va pertànyer.
Parlem d’una còpia força completa, ja que només hi manquen, al primer volum, les làmines 19 (Cinquiême plan de la ville de Paris), 35 i 38 o 39 (de la sèrie dels Invàlids de París), 40 (Plan de la grande chambre du Parlement de Paris), 44 (l’arc de triomphe), 52 (Bois de Boulogne), 105 (Gener.é de Grenoble Dauphiné). Pel que fa al segon volum, es troba mancat de les làmines 12 (Environs de Namur), 14 (Haute Gueldres) i 116 (Ierusalem), així com, curiosament, dels gravats corresponents als monestirs benedictins de Montserrat i de Monte Cassino, en concret les làmines 67 (Monserat), 102 (le Mont Cassin) i la làmina de text corresponent al cenobi italià. Cal dir que el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español només recull tres còpies d’aquesta edició. L’exemplar del CRAI Biblioteca de Reserva, d’altra banda, no figura a cap dels catàlegs en línea de biblioteques catalanes disponibles actualment.
Portada de la segona part 07 AP-3
En resum, com diu la nota anònima, en francès agramatical, escrita al final del segon volum en cal·ligrafia del segle XVIII, l’Atlas curieux “c’est un tres belle livre …”, candidat, pels seus mèrits, a ser restaurat en el marc del programa del CRAI Biblioteca “Apadrina un document”.
Acabem de catalogar un recull de 58 mapes calcogràfics del segle XVII que van ser relligats junts al Convent de Santa Caterina al segle XVIII i que amb la desamortització van arribar a la nostra biblioteca.
Són mapes de diferents llocs del món en format foli i publicats la majoria a Amsterdam i Paris per impressors i cartògrafs rellevants del moment (Blaeu, Mariette, Jansson, Sanson d’Abbeville…). Alguns dels acolorits són de la mateixa època que la seva impressió.
Destaquem els minuciosos detalls fets pels gravadors: boscos, muntanyes, esglésies i pobles, així com l’ornamentació de plànols de ciutats, escenes quotidianes, imatges al·legòriques…, que els acompanyen.
Com treure l’entrellat històric d’aquest recull de mapes que acabem de catalogar un per un?
Possiblement sigui una recopilació de peces incompletes de gravats solts que tenien al convent i que van relligar junts per tal de preservar-los. Cal pensar que no pertanyen a una única obra perquè estan escrits en diferents llengües, varia el peu d’impremta i els plecs de cada mapa ens indiquen que pertanyen a volums de mides diferents.
Blog del CRAI Biblioteca de Fons Antic 